Aquest dimarts, 20 de setembre, l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona ha acollit la presentació del llibre Els tresors de la Universitat de Barcelona, una publicació que recull una selecció dels llibres més destacats del fons bibliogràfic de la Universitat. Han assistit a l’acte el rector, Dídac Ramírez, la delegada del rector com a comissionada per a Sistemes d’Informació i Documentació, Carina Rey, i la cap de la Biblioteca de Reserva, Neus Verger. Aquesta obra, trilingüe i profusament il·lustrada, publicada perEdicions de la Universitat de Barcelona, inclou una selecció comentada de seixanta-cinc obres emblemàtiques del CRAI Biblioteca de Reserva, un tast del seu excel·lent patrimoni bibliogràfic i històric.

Portada del llibre

Durant la presentació, el rector ha agraït especialment la dedicació de Neus Verger i de tot el seu equip, i ha destacat que el tresor principal és «la professionalitat de les persones que tenen cura i preserven tot aquest patrimoni bibliogràfic». «Un patrimoni que –com ha reivindicat Carina Rey– no té cap altra universitat espanyola, ni pública ni privada, i que tot i ser tan valuós,  malauradament, no està prou valorat». Rey ha posat en relleu que «es tracta d’una obra col·lectiva duta a terme durant cinc anys de treball conjunt entre professors, investigadors, personal del CRAI, del Centre de Digitalització i del Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona». Verger, per la seva banda, ha recalcat que «l’obra té la voluntat de fer més visible la Biblioteca de Reserva del CRAI» i ha remarcat que «és un llibre preciós i mereixedor del seu títol».

Han assistit a l’acte el rector, Dídac Ramírez, la delegada del rector com a comissionada per a Sistemes d’Informació i Documentació, Carina Rey, i la cap de la Biblioteca de Reserva, Neus Verger.

El valor d’algunes d’aquestes obres és incalculable, tant per la seva antiguitat, singularitat i originalitat material (contingut, enquadernació i imatges), com per l’escassetat d’exemplars existents. S’hi inclouen llibres de temàtiques molt diverses, com ara la gastronomia, la geografia, els viatges, les ciències naturals, la botànica o la infermeria. Hi trobem des d’un exemplar del Llibre dels feyts de Jaume I, fins al Discours de la méthode, de René Descartes, passant pel Llibre de Sent Soví, Els cent noms de Déu o l’Ars brevis de Ramon Llull, i el Mixné Torà de Maimònides. Els comentaris són a càrrec de professors especialistes de diferents facultats i departaments, investigadors de centres de recerca d’altres països i estudiosos reconeguts, que han fet una síntesi dels seus coneixements amb voluntat divulgativa.

Durant la presentació, el rector ha agraït especialment la dedicació de Neus Verger i de tot el seu equip.

La selecció està integrada per dinou manuscrits, setze incunables i trenta impresos. La majoria dels manuscrits s’han escollit per la seva bellesa, ja que en bona part són il·luminats; d’altres també tenen interès per la seva relació amb la cultura catalana, i molts abracen els dos valors. El llibre s’estructura en tres parts principals: manuscrits, incunables i impresos, ordenats cronològicament. Dins de cada llibre comentat hi ha, en primer lloc, la citació (autor, títol, peu d’impremta i format o mesures); en segon lloc, unes dades tècniques que inclouen un petit regest de l’obra, la descripció material (material de suport, tipus d’escriptura o tipografia i il·lustració), la història de l’exemplar (on s’esmenten els antics posseïdors), l’enquadernació, les exposicions en què s’ha exhibit i, per últim, les versions digitals disponibles (la majoria consultables a la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB, i a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes). A continuació d’aquesta part més tècnica, hi ha un comentari del professor, amb una bibliografia de referència. De cada llibre se n’han extret unes quantes imatges rellevants per il·lustrar-lo. Els comentaris també s’han editat en una versió en anglès i en castellà.

El llibre s’estructura en tres parts principals: manuscrits, incunables i impresos, ordenats cronològicament.

La publicació d’Els tresors de la Universitat de Barcelona vol revaloritzar aquest important fons patrimonial que representa un valuós testimoni de la nostra història, augmentat pel fet de provenir d’unes biblioteques i d’uns posseïdors concrets, testimonis de la història cultural d’un lloc i un temps determinats, que ens permeten fer una cartografia del fenomen de la lectura al nostre país durant l’època moderna.

L’obra, a part de tenir un interès intrínsec per les peces presentades, vol ser un reclam per donar a conèixer aquesta important col·lecció del fons antic de la Biblioteca de la UB. El que avui és el CRAI Biblioteca de Reserva va ser, en el moment de la restauració de la Universitat de Barcelona, el punt de partida de la nova biblioteca, ja que de la que tenia l’antiga Universitat fundada el 1450 i suprimida el 1714 no en va quedar cap vestigi. La biblioteca actual es va crear com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal, en què es van confiscar els béns eclesiàstics per posar-los en mans de l’Estat. Així, els fons dels vint-i-tres convents i col·legis de religiosos de Barcelona, Gràcia, Sarrià, dels cartoixans de Montalegre, dels benedictins de Sant Benet de Bages i dels jesuïtes i caputxins de la ciutat de Manresa, van ser traslladats per formar el que, l’any 1847, es va denominar la Biblioteca Pública Provincial de Barcelona. El 1881, aquesta biblioteca es va instal·lar definitivament al nou l’edifici de la Universitat de Barcelona dissenyat per l’arquitecte Elies Rogent. A part dels fons provinents de la desamortització, que són la gran majoria, a l’inici de la biblioteca també s’hi van incorporar els fons provinents de l’antiga Universitat de Cervera considerats pertinents per als estudis superiors, concretament uns 1.600 volums, entre els quals hi havia setanta-sis manuscrits i cinc incunables.

L’obra, curosament editada, ha estat coordinada per Neus Verger, cap de la Biblioteca de Reserva. El projecte l’han promogut Carina Rey, delegada del rector com a comissionada per a Sistemes d’Informació i Documentació, i Adelaida Ferrer, directora del CRAI. Ignasi Baiges, Xavier Espluga, Blanca Garí, Carina Rey, Pedro Rueda i Neus Verger s’han encarregat de gestionar els textos amb els autors. També han col·laborat en l’obra els Serveis Lingüístics i el Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona.

El fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona està integrat per més de dos mil manuscrits, gairebé mil incunables i prop de cent vint mil obres impreses entre el segle XVI i l’any 1820.