El personal del Taller de Restauració del CRAI va assistir divendres 8 de juny a un acte del Cicle Aules de Debat, organitzat pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milá i Fontanals (IMF) del centre d’investigació en Humanitats del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) de Catalunya.

Es tracta de la xerrada Conservación y restauración en la Biblioteca Vaticana feta per Ángela Núñez Gaitán, directora del departament de Restauració de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, on treballa des del 2001, essent cap del departament des del 2011.

En primer lloc, la ponent va explicar els orígens de la Biblioteca que es remunten al segle IV d.C. amb l’Scrinium de l’Església romana, que va servir tant de biblioteca com d’arxiu. A partir de finals de segle VIII apareix la figura del Bibliothecarius de l’Església romana tal com el bibliotecari Theofilatto és anomenat en un document de l’any 784. El fons de la primera biblioteca i el primer arxiu dels papes es van dispersar i al segle XIV es va constituir la nova biblioteca que va recopilar tots aquells documents que es trobaven en diferents ubicacions.

Al segle XVI la Biblioteca es va continuar desenvolupant, amb la recerca i adquisició de manuscrits i de llibres impresos. A mitjan segle XVI, degut a l’augment del volum de documentació, es va començar a separar el material d’arxiu per constituir una institució separada, l’Arxiu Secret del Vaticà.

Núñez també va parlar de la conservació i la restauració a la Biblioteca. Els criteris de restauració que apliquen són els de la mínima intervenció necessària per garantir l’estabilitat del documents, però també per garantir-ne l’ús. La gran majoria de documents que custodien són llibres, i la raó principal de la seva existència és poder ser consultats. La digitalització és un dels pilars de la Biblioteca tot i que cal que el departament de restauració supervisi tot el procés per tal de garantir que no pateixen cap dany.

Són partidaris de facilitar la consulta de l’original en aquells casos puntuals en que l’investigador requereixi tenir l’obra al davant, però sempre sota l’atenta mirada del bibliotecari. Posen faristols per tal de facilitar la millor obertura possible per a la conservació del llibre sense forçar la seva estructura. La consulta ha de ser possible però amb totes les garanties de conservació per als documents.

La varietat i riquesa d’obres que tenen en els seus dipòsits és incalculable. Compten amb 80.000 manuscrits, 8.400 incunables, 150.000 obres gràfiques, 100.000 unitats arxivístiques i 1.600.000 llibres impresos que fan de la biblioteca una de les més importants i antigues del món.