Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

El fons de música del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB, sona!

El passat 10 de maig a la tarda es va celebrar el concert Ni un dia sense música! Músiques per la Barcelona del segle XVIII a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona amb peces del CRAI Biblioteca de Fons Antic, del fons de la Catedral de Barcelona i del de l’església del Pi.

El tret més rellevant del programa (del qual es va modificar l’ordre de les peces) és que totes eren inèdites. La primera part va oferir diverses peces del Manuscrit 1378 del CRAI Biblioteca de Fons Antic, Libro de sonatas de diferentes autores, un compendi de música de tecla de caràcter festiu que recull desenes de sonates originals i arranjaments d’autors contemporanis compilades per fra Joaquim de Jesús Maria i Josep (1778-1839), organista i compositor carmelità del convent de Sant Josep de Barcelona. D’aquest manuscrit, van sonar tres peces seves, dues d’anònimes i una de Carles Baguer (1768-1808), interpretades a l’orgue de l’església de Sant Felip Neri per Javier Artigas.

La segona part va estar dedicada a una selecció de peces inèdites de la Catedral de Barcelona i de l’església del Pi. La selecció i la seva transcripció va anar a càrrec de l’Arxiu Parroquial de l’església del Pi. De la Catedral es van interpretar dos motets —breus moments musicals—del mestre de capella d’aquesta institució Josep Picanyol (actiu entre 1711 i 1751), i dels seus successors, Josep Pujol (actiu entre 1738 i 1787) i Francesc Queralt (1740-1825). Del fons de Santa Maria del Pi vam poder escoltar dos motets anònims del segle XVIII. Aquesta segona part va ser polifònica i interpretada per músics professionals: un orgue positiu, dos violins, un violoncel, una soprano i un tenor.

El repertori ens va permetre abocar-nos durant una estona a la riquesa de la cultura musical barcelonina del set-cents, que va inspirar el nom del concert. Us recomanem el text explicatiu de Mercè Gras i de Lluís Bertran del programa que aprofundeix en el panorama musical de Barcelona d’aquest segle.

Van resultar molt encertades les presentacions de Pep Gorgori, musicòleg i periodista, que, gràcies als seus coneixements va oferir unes explicacions amenes i interessants.

Vegeu un recull de fotografies del concert fetes per la fotògrafa de la UB Xènia Fuentes.

Si voleu conèixer més detalls del concert, podeu veure la notícia de BTV amb alguns minuts de l’assaig i amb l’entrevista a Oriol Brugarolas (UB) i Antonio Ezquerro (CSIC), organitzadors de l’audició.

El concert es va emmarcar dins la celebració de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical dels dies 10, 11 i 12 de maig a la Facultat de Geografia i Història. Aquesta edició, amb el títol Música, patrimoni i església abans de la desamortització de 1836, a més d’aproximar-nos a aquest fons des de diferents perspectives, ens ha ofert nous plantejaments d’estudi i de comprensió de les pràctiques musicals del passat. Consulteu el programa complet.

Durant les Jornades hi va haver diferents intervencions directament relacionades amb el fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic:

  • Antonio Ezquerro Esteban (IMF-CSIC): Barcelona, Zaragoza y la Virgen del Pilar: libretos y textos impresos de música en la Universidad de Barcelona.
  • Glòria Ballús Casòliva (Investigadora freelance): Textos impresos sobre música i la seva presència manresana en el Fons Antic de la biblioteca del CRAI UB.
  • Neus Verger Arce (CRAI UB) i Oriol Brugarolas Bonet (UB): Noves possibilitats d’estudi dels llibrets de música a la Universitat de Barcelona: la configuració de circuits musicals urbans de la Barcelona del segle XVIII.

En aquesta darrera, es va presentar la col·lecció especials de Llibrets de música del CRAI i es va parlar sobre l’explotació de les dades que es troben al títol dels llibrets —entre altres, el motiu, l’espai celebratiu, la data i els responsables de les celebracions d’aquestes peces musicals—, que permeten configurar part del panorama musical de Barcelona als segles XVII i XVIII. L’extracció d’aquestes dades ha estat realitzada per l’alumne en pràctiques del Màster de l’ESMUC Francesco Orio al CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Tant el concert com les Jornades han estat possibles gràcies al GEPAM (Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical, format pel CRAI Biblioteca de Fons Antic, el Departament de Música de la Facultat de Geografia i Història i la Institució Milà i Fontanals del CSIC), el Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, l’Arquebisbat de Barcelona, l’Arxiu Parroquial del Pi i l’ESMUC.

Us deixem un seguit de recursos audiovisuals sobre el concert i les Jornades:

  • Cartell i programa del concert
  • Vídeo produït per Audiovisuals UB amb un resum del concert d’un minut
  • Entrevista de BTV a Oriol Brugarolas, professor de la Facultat de Geografia i Història de la UB i Antonio Ezquerro, de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, promotors del concert
  • Cartell i programa de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical


1 comentari

Apadrina un llibre #Mecenes UB. Campanya 2023

Des del CRAI de la UB hem iniciat la tercera edició de la campanya Apadrina un llibre #Mecenes UB, amb l’objectiu d’aconseguir finançament per restaurar dues obres singulars del nostre Fons antic, amb motiu de la diada de Sant Jordi.

Les obres, custodiades al CRAI Biblioteca de Fons Antic, han estat escollides d’entre les que tenim a la pàgina del Projecte ‘Apadrina un document…‘, vigent i obert de manera paral·lela. Aquí us les mostrem amb detall:

  • Isolarioun atles de les illes de tot el món, il·lustrat amb grans mapes acompanyats per textos històrics i geogràfics i concebut per a ús dels navegants, obra de Vincenzo Maria Coronelli (1650-1718), framenor venecià fundador de l’Accademia cosmografica degli Argonauti. Vegeu vídeo il·lustratiu del seu estat de conservació.

  • Atlas curieux, ou le monde réprésenté dans des cartes génerales et particuliéres du ciel et de la terre, primer volum d’una excepcional obra de Nicolas de Fer, que amb 395 làmines calcogràfiques en burí, de les quals 246 són mapes, plànols o vistes de monuments, jardins i obres d’enginyeria, exalta l’esplendor de França i del seu imperi sota el regnat del Rei Sol.. Vegeu vídeo il·lustratiu del seu estat de conservació.

La campanya es durà a terme del dia 17 d’abril al 30 de maig i, si voleu participar, ja podeu fer la donació des de la pàgina de la campanya. Les aportacions poden ser de qualsevol import i, com sempre, permeten gaudir d’avantatges fiscals i podeu recuperar fins a un 80% de l’import avançat.

Des d’aquí us animem a ser Mecenes de la UB.

Feu-nos una donació des de la proposta Apadrina un llibre # Mecenes UB i sereu benvinguts a la nostra família de padrins!

Esperem la vostra col·laboració!


2 comentaris

Impuls a la catalogació de fons antic del CRAI de la UB. Actuació duta a terme amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Descriure la totalitat de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Fons Antic és una de les nostres prioritats. La dels impresos dels segles XV i XVI ja està finalitzada. Del segle XVII falta menys del 15% d’un total aproximat de 38.000 exemplars i del XVIII encara en resta una mica més d’una quarta part d’un total aproximat de més de 65.000.

Aquest darrer trimestre, gràcies a la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la col·laboració en l’elaboració del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, s’ha pogut contractar una catalogadora de fons antic, Laia Navarro de Llobet, que ha estat amb nosaltres tres mesos catalogant volums facticis, majoritàriament dels segles XVII i XVIII.

Laia Navarro de Llobet ens fa aquí un resum de la seva tasca:

  • Què son els volums facticis?
    Els volums facticis es caracteritzen per tenir més de dues obres relligades juntes. Es pot tractar de diversos volums d’una mateixa edició, però la majoria de casos són diversos exemplars pertanyents a diferents edicions. A més, hi poden conviure obres impreses i manuscrites. El gruix dels volums facticis que resten per catalogar normalment són reculls de diferents peces de breu extensió, d’un mateix gènere o temàtica i d’una cronologia similar.
    El CRAI Biblioteca de Fons Antic és especialment ric en aquest tipus de documents. Calculem que a la nostra biblioteca, més d’un 20% dels exemplars –al voltant de 30.000– formen part d’aquesta categoria. Vegeu aquest vídeo informatiu:
  • Què he trobat?
    Durant aquest període de catalogació de facticis, he trobat una varietat de tipologies documentals. Principalment he treballat amb sermons, oracions fúnebres i villancets, però també he localitzat relacions de successos, cartes pastorals i tesis i dissertacions acadèmiques -moltes sobre Tomàs d’Aquino- dels segles XVII i XVIII.
    Alguns dels facticis que he catalogat agrupen una sola tipologia documental, per exemple, sermons. D’altra banda, també m’he trobat amb facticis que recullen diferents tipologies i porten un títol manuscrit al llom com “Varios”, “Varios papeles”, “Farrago”, “Miscellaneus” o “Pelaca”. En aquests casos, poden contenir, per exemple, sermons, villancets, oracions fúnebres i alguna carta pastoral.
    La majoria dels volums facticis catalogats en aquest projecte estan enquadernats en pergamí i en molts d’ells es poden veure restes de tanques de botó o de cordó de pell. Cal destacar que alguns dels llibres relligats en aquests facticis encara conserven les cobertes de paper decorat original, com és del cas de B-45/4/15-1, un petit llibret musical amb coberta de paper decorat xilogràfic i que serà incorporat a la col·lecció de Papers decorats.
  • Balanç
    Des del punt de vista numèric, he catalogat un total de 1.010 documents, dels quals només un 16% encara no es trobava al CCUC i gairebé un 30% no es trobava al catàleg de la UB. Per tant, una part important de la tasca ha consistit en afegir registres d’exemplar, que inclouen la informació referent a l’enquadernació, l’estat de conservació i les marques d’antics propietaris, principalment.
    • Nous registres bibliogràfics al catàleg del CCUC: 170
    • Nous registres bibliogràfics al catàleg de la UB: 125
    • Registres d’exemplars: 715

Com es pot veure en el següent gràfic, dels nous registres bibliogràfics (del CCUC i de la UB), 295 en total, un 76,5% són publicacions del segle XVIII i un 18,7% són del segle XVII. Només una petita part dels documents catalogats són impresos del segle XIX i només un és del segle XVI. Aquest últim (07 B-45/4/15-6) va ser imprès a Venècia l’any 1592 per Giorgio Angelieri i està relligat en un volum factici de “Varios papeles” que procedeix del Convent de Sant Agustí de Barcelona.

Pel que fa al lloc de publicació dels documents catalogats, el següent gràfic ens mostra que la gran majoria van ser impresos a Barcelona —un 60%—, un 8% a Madrid i un 7% a Saragossa. Tot i que, com veiem, gairebé tots els documents es van imprimir a Espanya, podem destacar dos sermons impresos a Mèxic. Un d’ells imprès per la viuda de Francisco Rodríguez Luperico l’any 1683 (07 B-54/4/15-6) i l’altre imprès per José Bernardo de Hogal l’any 1739 (07 B-54/3/23-3). Així mateix, alguns també van ser impresos a Roma, Nàpols i Lisboa.

Ens ha agradat també veure que molts d’aquests documents van ser impresos per dones com les viudes Eulàlia Piferrer (Barcelona -1764), Maria Martí (Barcelona 1722-1737), Tecla Pla (Barcelona -1809), Joana Nadal (Mallorca 1712-1750), la viuda Sastres (Barcelona), Antonia Ramírez (Salamanca 1603-1646), la viuda de Manuel Fernández (Madrid, 1751-1779), la viuda de Gregorio Ortiz Gallado (Salamanca) o la viuda de Tomàs de Santander (Valladolid).

Com es pot observar en el gràfic, la major part dels documents catalogats estan escrits en castellà o llatí i una petita part estan en italià, català o portuguès. Així doncs, podem dir que dels nous registres bibliogràfics, la majoria són llibres en castellà impresos al segle XVIII a Barcelona.

Al llarg d’aquests darrers mesos, també s’han identificat nous creadors i impressors que no comptaven amb registre d’autoritat. Podem destacar nous impressors com Antonio Damba, Agustí Ubach i Piferrer, la impremta del Convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca, Francisco Pérez de Castilla o Manuel Caballero. De la mateixa manera, també han aparegut  dos antics propietaris nous. De tots ells es farà el seu registre d’autoritat properament, i els posseïdors i els impressors que tinguin marca, seran incorporats a les bases de dades  Antics posseïdors i Marques d’impressors.

Conclusió

Espero que el granet de sorra que he aportat amb la meva catalogació hagi estat útil per estar més a prop de l’objectiu de tenir tot el fons catalogat.

Participar en aquest ajut de la Generalitat de Catalunya m’ha permès adquirir una experiència pràctica en la catalogació de fons antic, que, com és sabut, requereix d’uns coneixements força especialitzats en comparació a la catalogació de fons modern. A part de practicar la catalogació amb les RDA i el format Marc21, he pogut aplicar les pautes de Monografies de Fons Antic del CCUC i entendre que és una tasca on el  detall i el rigor són imprescindibles per tal d’oferir uns registres que plasmin de manera fidel el que és un producte d’un procés manual i un objecte que testimonia una història concreta.

Donat que jo ja havia fet les pràctiques del Màster de Col·leccions i Biblioteques Patrimonials al CRAI Biblioteca de Fons Antic durant l’any 2019 i el TFM el vaig basar en els llibres anglesos de la mateixa biblioteca, he pogut ampliar els meus coneixements i conèixer més profundament la realitat d’aquesta biblioteca tant rica i interessant.

Espero que en un futur pugui repetir la meva aportació a aquesta biblioteca que ja considero una mica meva.

                                                                                                                               Laia Navarro de Llobet


2 comentaris

Apadrina un llibre #Mecenes UB. Campanya 2022

Des del CRAI de la UB hem iniciat la segona edició de la campanya Apadrina un llibre #Mecenes UB https://www.mecenes.ub.edu/apadrinaunllibre, amb l’objectiu d’aconseguir finançament per restaurar dues obres singulars del nostre Fons antic.

Les obres, custodiades al CRAI Biblioteca de Fons Antic, han estat escollides d’entre les que tenim a la pàgina del Projecte ‘Apadrina un document…‘, vigent i obert de manera paral·lela. Aquí us les mostrem amb detall:

  • Ars magna lucis et umbrae in decem libros digesta, un tractat científic d’Athanasius Kircher del 1646 de gran riquesa visual. Amb un caràcter científic, tracta la llum des de les perspectives de la física i l’astronomia. Destaca el gravat inicial, de gran bellesa, així com els nombrosos gràfics, taules i gravats. Vegeu vídeo il·lustratiu del seu estat de conservació.
  • Relations de divers voyages curieux qui n’ont point esté publieés, et qu’on a traduit ou tiré des originaux, un excepcional llibre de viatges editat al 1696. Melchisédech Thévenot recopila manuscrits de viatgers d’arreu del món i els il·lustra amb gravats de flora, fauna, indumentària, reproduccions dels sistemes d’escriptura xinesa i mandea, i mapes geogràfics. Vegeu vídeo il·lustratiu del seu estat de conservació.

La campanya es durà a terme del dia 20 al 30 d’abril i, si voleu participar, ja podeu fer la donació des de la pàgina de la campanya. Les aportacions poden ser de qualsevol import i, com sempre, permeten gaudir d’avantatges fiscals i podeu recuperar fins a un 80% de l’import avançat.

Des d’aquí us animem a ser Mecenes de la UB.

Feu-nos una donació des de la proposta Apadrina un llibre # Mecenes UB i sereu benvinguts a la nostra família de padrins!

Esperem la vostra col·laboració!


Deixa un comentari

Les al·legacions jurídiques, al centre d’un seminari transversal d’investigació i docència

Blog de Fons Antic

La propera celebració del seminari Les al·legacions jurídiques catalanes (segles XVII-XIX), uns documents per descobrir des de la transversalitat és fruit d’un conveni signat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) i la Universitat de Barcelona, amb la intenció de promoure la descripció, coneixement i investigació del ric fons d’al·legacions jurídiques conservat a les biblioteques d’ambdues institucions.

View original post 355 more words


Deixa un comentari

Nova exposició: Herència i memòria. La presència de la mort al fons antic del CRAI de la Universitat de Barcelona

Blog de Fons Antic

 L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona allotja l’exposició Herència i memòria. La presència de la mort al fons antic del CRAI de la Universitat de Barcelona que es pot visitar entre el 2 i el 25 de febrer de 2022 a l’espai expositiu del CRAI Biblioteca de Lletres i CRAI Biblioteca de Fons Antic (Gran Via de les Corts Catalanes, 585, primer pis). Ramon Dilla Martí i José A. Ortiz, doctors en Història de l’Art, són els comissaris, amb el suport tècnic del personal del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Aquesta exposició presencial és una selecció de les peces que formen part de la mateixa en la seva versió virtual: Herència i memòria. La presència de la mort al fons antic del CRAI de la Universitat de Barcelona

View original post 491 more words


Deixa un comentari

Any nou, nom nou: de Reserva a Fons Antic

Blog de Fons Antic

Al final de l’any passat es va posar sobre la taula un tema que ens rondava des de feia temps al voltant del nom de la nostra biblioteca: CRAI Biblioteca de Reserva. Després de diverses converses amb la direcció del CRAI i concretament amb la Unitat de Gestió de la Col·lecció -a qui agraïm la seva iniciativa-, l’inici del 2022 coincideix amb l’adopció de la nova denominació: CRAI Biblioteca de Fons Antic. El canvi de nom va ser aprovat el dia 30 novembre 2021 per la Comissióde Biblioteques delegada del Consell de Govern. A continuació us expliquem les raons del canvi.

View original post 368 more words