Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Participació del CRAI en la sèrie de debats sobre nova generació de metadades d’OCLC

El CRAI de la UB, representat per Rosa Fabeiro, responsable de la Unitat de Procés Tècnic, ha participat en la sèrie de sessions sobre metadades organitzada per OCLC Research al voltant del tema “La transición a la próxima generación de metadatos”.
Les sessions han tingut com a base els dos últims informes elaborats per la institució:

El desenvolupament de les sessions s’ha estructurat en set taules rodones, en diferents llengües i contextos, que han comptat amb la participació de membres, tant bibliotecaris com docents, d’institucions de diferents àmbits, biblioteques universitàries, centres de documentació, biblioteques nacionals i altres projectes relacionats amb la gestió de metadades.

Ha estat un debat molt enriquidor al voltant dels projectes existents en cada un dels contextos i la seva escalabilitat i sostenibilitat per construir entorns de metadades amb visió de futur.

Els resultats de cada una de les taules rodones es presentarà en la sessió plenària del 13 d’abril i es comunicarà properament des del lloc web d’OCLC Research.


Deixa un comentari

Participació del CRAI en organitzacions professionals

El CRAI de la Universitat de Barcelona és membre de diferents organitzacions professionals.

L’objectiu principal de participar-hi és doble:

  • conèixer i tenir informació de primera mà de les tendències actuals i possibles estratègies futures en diferents àmbits del món de les biblioteques universitàries i de recerca.
  • Contribuir amb el pagament de la quota al manteniment d’aquestes associacions per tal d’impulsar els objectius que s’han marcat com potenciar l’accés obert als continguts científics.

Les més importants:

LIBER (Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche – Association of European Research Libraries)

És una associació a nivell europeu que agrupa unes 450 biblioteques nacionals, però sobre tot universitàries i de recerca. El seu objectiu és proporcionar una infraestructura d’informació que permeti  la investigació a les institucions LIBER per tal de millorar l’experiència dels usuaris. També es promou i es defensa el paper de les biblioteques membres en els fòrums europeus i internacionals i s’ofereix formació per desenvolupar professionals de la informació innovadors i amb lideratge.

COAR (Confederation of Open Access Repositories)

És una associació internacional amb més de 150 membres i socis de tot el món que representen a biblioteques, universitats i institucions d’investigació. COAR aplega repositoris individuals i agregadors de continguts en accés obert d’Europa, Amèrica i Àsia. El seu objectiu és construir una comunitat mundial capaç d’alinear polítiques, bones pràctiques o actuar com una veu global per al conjunt de repositoris d’accés obert.

Altres participacions que promocionen l’accés obert

SCOAP3 (Sponsoring Consortium for Open Access Publishing in Particle Physics)

La UB, juntament amb la resta d’universitats del CSUC, va signar un acord el 2019 perquè el CSUC actués en nom dels seus membres per contribuir a aquesta iniciativa internacional, durant al menys 3 anys 2020-2022. És una iniciativa liderada pel CERN (Organització Europea per a l’Energia Nuclear), destinada a convertir en revistes d’accés obert un conjunt de publicacions clau dins el camp de la física d’altes energies. D’aquesta manera, les revistes incloses en l’àmbit del projecte no presenten costos per als autors i usuaris de tot el món, sent sufragat l’accés a les mateixes per la pròpia associació SCOAP3, de manera centralitzada. Això suposa un total aproximat d’uns 4.000 articles publicats cada any que en el moment actual, i des de l’1 de gener de 2014, són accessibles de manera lliure i gratuïta.

Algunes d’aquestes revistes són: Physics letters B, Nuclear Physics B, Advances in High Energy Physics, European Physical Journal C. Podem veure alguns resultats ja que investigadors de la UB han aprofitat aquesta participació i han publicat en algunes d’aquestes revistes, principalment: Journal of High Energy Physics 262, Physical Review D 91 i Physical Review Letters 69.

Del total de 5594 publicacions fetes pels investigadors de física d’altes energies espanyols, durant els anys 2017, 2018 i 2019, els investigadors de la UB han publicat 483 articles, cosa que representa un 8,64 % del total.

Amb aquesta distribució anual:

MDPI  (Multidisciplinary Digital Publishing Institute) 

Com a institució pionera en la publicació acadèmica d’accés obert, MDPI ha donat suport a les comunitats acadèmiques des del 1996. Amb seu a Basilea (Suïssa,) MDPI té la missió de fomentar l’intercanvi científic obert en totes les formes i en totes les disciplines. 310 revistes d’accés obert, revisades per parells, que compten amb el suport de més de 84.200 editors acadèmics. L’objectiu és garantir que les darreres investigacions estiguin disponibles de forma gratuïta i que tot el contingut es distribueixi sota una llicència de reconeixement Creative Commons (CC BY).

L’acord que ha signat la UB amb MDPI permet obtenir als investigadors UB un descompte del 10% sobre les tarifes de publicació dels articles que hagin estat acceptats per qualsevol de les revistes que edita.

Altres participacions que faciliten la provisió de serveis als usuaris

REBIUN

La Universitat de Barcelona forma part des de la seva creació a l’any 1998 de REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias). És un organisme estable en el qual estan representades totes les biblioteques universitàries i científiques espanyoles.

REBIUN està formada per les biblioteques de les 76 universitats membres de la CRUE (50 d’àmbit universitari públic i 26 d’àmbit universitari privat) i el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques). Amb Rebiun es comparteixen moltes iniciatives i serveis com el catàleg col.lectiu o el préstec interbibliotecari, entre altres i l’adquisició de coneixements treballats col.laborativament pels diferents grups de treball formats per membres de les diferents biblioteques universitàries (repositoris, patrimoni bibliogràfic, competències digitals i informacionals, sostenibilitat, etc.)

OCLC WorldCat

WorldCat és el catàleg més gran de biblioteques del món. És un catàleg col·lectiu perquè agrupa els fons bibliogràfics i documentals de milers de biblioteques públiques, universitàries, etc. de 112 països.

A Espanya i a Catalunya, diferents biblioteques inclouen els seus catàlegs a Worldcat d’OCLC, entre elles el CRAI de la Universitat de Barcelona, que des de l’any 2012 aporta tots els  registres bibliogràfics, a través del seu catàleg i altres documents procedents del repositori BiPaDi. En aquests moments hi ha quasi 1.200.200 de registres de la Universitat de Barcelona. Després de la primera càrrega inicial al setembre de 2012, cada trimestre s’exporten els nous registres bibliogràfics dels documents que s’adquireixen i s’eliminen els esborrats. El fet de ser visibles des de WorldCat d’OCLC ha comportat:

  • Una internacionalització dels nostres fons bibliogràfics
  • un augment, any rere any, de les peticions de préstec interbibliotecari rebudes de centres estrangers, especialment de biblioteques dels Estats Units.

UNE amb el projecte Intercanvi científic Unebook

La col·lecció d’Intercanvi Científic de la UNE, que consta aproximadament de 12.500 títols, està a disposició exclusivament de les universitats que la biblioteca universitària formi part de Rebiun i el Servei de Publicacions hagi incorporat o estigui incorporant els seus continguts digitals a la col·lecció. El CRAI i el Servei de Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona hi participen per poder oferir aquests llibres en format digital. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona hi col·labora amb més de 200 títols, alguns d’ells pertanyents a la col·lecció de textos docents. A la col·lecció d’intercanvi de totes les universitats espanyoles estan incloses les 47 col·leccions que fins ara han obtingut el segell de qualitat CEA / APQ, segell avalat per ANECA i FECYT que reconeix la qualitat científica de cadascuna d’elles.

Els llibres digitals són en format HTML5 i en streaming. L’acord només dona accés a 1 usuari simultani. A la plataforma d’Unebook podeu trobar a més, tots els llibres editats per les universitats espanyoles associades a UNE, que estan disponibles per a la venda tant en format digital com en paper. Vegeu notícia al web del CRAI.

DIALNET

Dialnet és un dels portals bibliogràfics més important del món, i el seu objectiu principal és donar més visibilitat a la literatura científica hispana. Centrat fonamentalment en els àmbits de les Ciències Humanes, Jurídiques i Socials, Dialnet es constitueix com una eina fonamental per a la recerca d’informació de qualitat. Dialnet és un projecte de cooperació que integra diferents recursos i serveis documentals:

  • Base de dades de continguts científics hispans. En l’actualitat podem trobar a Dialnet articles de revista, llibres i articles de llibres col·lectius, actes de congressos, tesis doctorals, ressenyes d’altres publicacions en Dialnet …
  • Servei d’alertes bibliogràfiques que difon, d’una manera actualitzada, els continguts de les revistes científiques hispanes.
  • Hemeroteca virtual hispana de caràcter interdisciplinar, encara que amb un predomini de les revistes de Ciències humanes, jurídiques i socials.
  • Dipòsit o repositori d’accés a la literatura científica hispana a text complet, amb una clara aposta per l’accés lliure i gratuït a la mateixa, sumant-se a el moviment Open Access.

La Universitat de Barcelona hi col·labora, mitjançant el CRAI, gairebé des del seus inicis, l’any 2002, introduint els sumaris de  les revistes subscrites, principalment en paper, de l’àrees temàtiques de ciències socials i humanes. Últimament, l’any 2018 i després de signar un conveni específic de 4 anys amb la Fundación Dialnet, la UB es va comprometre al manteniment de la Fundació amb el pagament d’una quota anual i a participar en els projectes col.laboratius, principalment en la base de dades de continguts científics espanyols, prioritzant la inclusió dels sumaris de les revistes científiques editades per la UB i que apareixen al portal de revistes RCUB, i els sumaris dels capítols de llibres escrits per professors de la Universitat.

Biblioteca dipositària de les Nacions Unides

Des de l’any 2010 la Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides està integrada dins el CRAI Biblioteca de Dret, després de molts anys (des del 1963) d’haver estat concedida a la Universitat de Barcelona, concretament a la Facultat de Dret. Essent membres d’aquesta organització es reben totes les publicacions editades pels diferents òrgans del sistema de les Nacions Unides, i que es poden agrupar en tres sèries: Documents oficials, Publicacions periòdiques i Tractats internacionals.

Judit Casals – Directora del CRAI de la UB


Deixa un comentari

El Dipòsit Digital de la UB: més d’una dècada de preservació documental

Publicat el dia 3 de Març de 2021 al Blog RETRUCS de la unitat d’Assessorament Lingüístic i Terminologia dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona

Llegiu l’article al RETRUCS!

El CRAI en xifres (2020)

Deixa un comentari


1 comentari

Per què transformem els espais de les biblioteques?

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona compta amb 16 biblioteques distribuïdes per totes les facultats i campus de la UB. La major part d’aquestes biblioteques estan ubicades dins dels edificis de la facultat i totalment integrades en la vida universitària de l’alumnat i del professorat. Aquest és el model de la Universitat de Barcelona des de fa molts anys, una universitat que es defineix com a urbana, inserida en el teixit urbà de la ciutat de Barcelona, però també en el de properes ciutats de l’àrea metropolitana.

Les biblioteques del CRAI són espais que ofereixen un ambient tranquil per a l’estudi individual, però també sales de treball i aules d’ordinadors per al treball en grup i en equip. Totes aquestes biblioteques acullen a més, els fons bibliogràfics i documentals en suport paper, que custodien des de fa anys i que es necessiten per donar suport a l’aprenentatge, a la docència i a la recerca.

La majoria dels edificis on estan ubicades les biblioteques tenen ja uns quants anys i requereixen d’un manteniment constant, que en moltes ocasions s’ha endarrerit o vist aturat per la manca de recursos econòmics durant la crisi i en algunes ocasions per una falta de planificació en les intervencions que es requerien. S’han acabat els temps on a les universitats s’invertia en construir noves biblioteques, de campus o de facultat. D’aquestes 16, les més noves són la de Biologia, inaugurada el 15 de juny de 2009, i  la de Filosofia, Geografia i Història, del mes de setembre de 2006. La resta s’han anat creant juntament amb les facultats, a mesura que la Universitat de Barcelona s’expandia cap a Pedralbes, L’Hospitalet o Santa Coloma en un llarg recorregut d’anys.

El CRAI treballa des de fa temps, però sobretot en el seu últim Pla estratègic Iter2022, per aconseguir que l’equilibri i la convivència de les “prestatgeries” i els “usuaris” es decanti cap allà on és requerit: és a dir, actualment, cap a les persones. Així ho recull la línia 1 del Pla estratègic actual.

Hem vist com aquests últims anys, des de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, les biblioteques universitàries s’han anat transformant i s’han creat nous espais i nous serveis en funció dels requeriments del nou model d’aprenentatge, centrat en l’alumne i la seva capacitat per aprendre.

Les biblioteques han estat des de sempre un espai de socialització, ja se sap allò de “on ens trobem? al bar o a la biblioteca?”, però més enllà d’això són un espai on es pot estudiar, comentar, fer treballs i problemes amb els companys, discutir i analitzar, co-crear i experimentar, preparar exàmens i oposicions, etc.

Això s’ha traduït en una lenta però constant transformació dels espais: les prestatgeries han anat deixant lloc a sales de treball per a grups de diferents mides, sales de desconnexió, sales per a impressores 3D, préstec de portàtils i de tota mena d’estris: calculadores i esquelets entre altres.

Aquesta transformació no hagués estat possible si una altra transformació molt més profunda i inexorable, la digital, no hagués arribat amb força a les biblioteques a inicis dels anys 90. Les primeres en arribar van ser les revistes i bases de dades en format digital, deixant enrere els butlletins de resums i de sumaris (el mític “Current Contents”, per exemple). Moltes revistes científiques d’editors i també d’associacions acadèmiques, professionals i culturals van oferir progressivament els seus continguts en format digital.

I després van venir els llibres digitals i els projectes de digitalització, massiva o no, dels fons patrimonials de les nostres biblioteques, documents antics que han començat una nova vida com a documents digitals.

En el nostre cas, el Centre de Digitalització de la UB hi ha tingut un paper molt important, així com els servidors digitals que donen accés a les còpies digitalitzades, com la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB (BiPaDi), la Memòria Digital de Catalunya (MDC) i la pàgina de Patrimoni bibliogràfic digital del web del CRAI.

Els nous programaris de gestió de biblioteques també han anat evolucionant en consonància per poder oferir de forma conjunta la gestió dels recursos d’informació en paper i en format digital, i ens hem dotat d’eines de descobriment com el Cercabib.

També el moviment de l’accés obert ha empès i ha contribuït que documents i dades de recerca traspassin les fronteres físiques, perquè són digitals, i les econòmiques i legals perquè tot el finançat amb diners públics pugui ser llegit de forma gratuïta i reutilitzat de forma legal.

Per què transformem l’espai de les biblioteques?

El primer punt i més important és per adaptar-lo al que necessiten els usuaris:

  • Com a espai d’estudi individual i en grup
  • Com a espai de col·laboració, socialització i co-creació per fer diferents activitats
  • Com a una extensió de l’aula per continuar amb el seu aprenentatge

I perquè volem consolidar el CRAI de la Universitat de Barcelona com un servei útil, adaptable, dinàmic i obert a la col·laboració per donar resposta a les necessitats canviants de la comunitat universitària i de la societat, i esdevenir un referent en la prestació de serveis de qualitat.

Què necessitem?

  • Espais més nets, més diàfans (que les “prestatgeries” ens deixin veure el bosc), més flexibles, adaptables i agradables per poder-hi construir el que volem
  • Espais a la rereguarda per guardar el patrimoni bibliogràfic. Els tenim: el dipòsit de Cervera i el dipòsit cooperatiu GEPA. Es tracta de dos magatzems de llibres de baix ús o poc consultats, que ens permeten guardar com a mínim una còpia de documents que formen part del patrimoni bibliogràfic i servir-los en préstec quan es necessitin, i a la vegada deixar a les biblioteques només els materials més consultats i utilitzats
  • Una estratègia clara i uns processos clarament definits. També els tenim: el Pla estratègic Iter2022

Sovint la biblioteca és la porta d’entrada dels estudiants a la Universitat i pretenem que els nostres usuaris, quan entrin, trobin espais còmodes, adaptats a les seves necessitats d’aprenentatge i recerca, i que alhora, mitjançant la pràctica, potenciïn la seva creativitat i innovació: La biblioteca per a les persones.

Vegeu alguns exemples d’abans i després a les biblioteques del CRAI de la UB:






Judit Casals – Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona


4 comentaris

Els acords transformatius

Extret del Blog Recercant en obert

Post publicat el dimecres, 20 de gener de 2021


Els acords transformatius

Cada cop més, les agències finançadores de recerca demanen la publicació dels resultats de la recerca en obert, però les principals revistes donen accés als articles majoritàriament per mitjà de subscripció. Les grans editorials científiques normalment permeten la publicació en obert a les seves revistes híbrides a canvi del pagament d’una tarifa anomenada APC (Article Processing Charge). Això ens porta a una doble facturació, les editorials cobren per llegir (la subscripció) i també, per publicar (l’APC) . Aquest problema ha portat a les institucions de diversos països a negociar amb les grans editorials nous models econòmics.

Els acords transformatius son nous contractes negociats entre biblioteques o consorcis i els editors que transformen el model actual de negoci de la publicació de revistes acadèmiques. Es caracteritzen per usar els diners tradicionalment destinats a les subscripcions (pagar per llegir) a un nou model que a més de pagar per llegir, inclou el preu de publicar en accés obert (APC).

La CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas) ha obert un procés de negociació amb les editorials científiques American Chemical Society (ACS), Elsevier, Springer i Wiley per poder aconseguir unes noves condicions contractuals a partir del 2021 per a tot l’Estat Espanyol.  L’objectiu és aconseguir un acord transformatiu perquè, d’una banda, els investigadors no hagin de pagar APC per publicar en les seves revistes i, d’altra banda, s’inclogui una rebaixa en el preu de les subscripcions.

Més informació:

La Universitat de Barcelona, mitjançant el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) ha signat un acord transformatiu amb l’editorial Cambridge University Press. Aquest acord permet, a partir de gener de 2021, mantenir l’accés a totes les revistes d’aquesta editorial com fins ara. Però, a la vegada, també permet que els articles que s’hi publiquin on l’autor de correspondència sigui de la Universitat de Barcelona siguin d’accés obert sense cap cost addicional. Aquestes condicions es mantindran fins a la finalització de l’acord, el desembre de 2023.

Els investigadors no cal que paguin cap APC tant si es publica en una revista d’accés obert complet com si es publica en una revista que ofereix l’opció híbrida (publicar puntualment en obert un article en una revista d’accés per subscripció).

Més informació a: Publicar en accés obert


Deixa un comentari

Calendari CRAI 2021

El CRAI de la Universitat de Barcelona presenta el seu calendari 2021. En aquesta ocasió us ofereix una selecció de cartells del període de la Segona República Espanyola (1936-1939) que formen part de la col·lecció especial de cartells polítics i històrics custodiada pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

En paraules de la seva cap, Lourdes Prades, “els cartells, amb la conjunció d’imatge i missatge, van esdevenir un instrument de comunicació de primer ordre. El fet que els il·lustradors fossin molt prolífics i que s’aboquessin de manera exclusiva a aquesta tasca va atorgar a aquell element polític un valor artístic: artistes gràfics tan reconeguts com Carles Fontserè, Ricard Giralt-Miracle, Arturo Ballester o Josep Obiols, entre molts altres cartellistes catalans, van tenir la virtut de convertir la propaganda en art.

La col·lecció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República consta de més d’11.000 unitats documentals i, des del punt de vista històric, constitueix una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des de principis del segle xx.”

Posem doncs en valor el nostre patrimoni i us encoratgem a veure la col·lecció de Cartells del Pavelló de la República a la Memòria Digital de Catalunya, amb més de 1.100 cartells digitalitzats corresponents al període de la Segona República Espanyola i la Guerra Civil.

Per fer el primer tast teniu a la vostra disposició el calendari en versió virtual (cal descarregar-lo prèviament) i en versió PDF.

Aquest any també hem gaudit, per a la seva publicació, del patrocini de quatre dels més importants proveïdors del CRAI de la Universitat: ELSEVIER, WOLTERS KLUWER, EBSCO i EMERALD, a qui volem agrair la seva inestimable col·laboració, tant des del mateix calendari com des de totes les nostres plataformes.

Podreu adquirir el Calendari CRAI 2021 al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, al CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals, al CRAI Biblioteca de Reserva, i a la Botiga UB. També trobareu a tots els CRAI Biblioteques dues postals calendari amb imatges del calendari de sobretaula: