Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Repensar l’avaluació científica: la guia de la Declaració de San Francisco ara també en català i castellà

Publicat el 09-11-2022 a Notícies del CSUC

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha publicat la versió en català i espanyol de la rúbrica SPACE en obert per a tothom al seu repositori institucional (O2). La rúbrica SPACE és un full de ruta per guiar a universitats i institucions acadèmiques en la reforma dels models d’avaluació que es fan servir en la recerca, i fer-ho de manera justa i responsable. D’aquesta manera, es referma també el seu compromís amb els principis del manifest de la Declaració de San Francisco sobre l’Avaluació de la Recerca (DORA)

DORA, sorgida el 2012, és una iniciativa impulsada per la comunitat científica que convida a canviar les mètriques d’avaluació de la recerca, impulsant la qualitat dels continguts enfront d’altres mètriques com ara el factor d’impacte, més centrat en la notorietat de les revistes on es publica. Per dur a la pràctica aquest precepte, gairebé 75 persones de 26 països diferents van participar en el disseny de l’esmentada rúbrica SPACE, resultat de la col·laboració de la DORA amb Ruth Schmidt, professora de l’Institute of Design (Institute of Technology d’Illinois) i qui va dirigir el procés participatiu. 

La UOC va ser la primera universitat del país, el 2019, a signar el manifest de DORA, una iniciativa que ara reuneix més de 2.600 institucions acadèmiques d’arreu el món. Actualment, Catalunya aporta a aquesta declaració més d’un centenar de professionals que fan recerca a diferents institucions del territori. 

L’adaptació d’aquesta guia de pràctiques en català, i la que es va fer en espanyol a l’abril, ha estat possible gràcies a l’àrea de Recerca i Recursos d’Aprenentatge de la UOC, amb la supervisió de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, l’àrea de Política Científica i Internacionalització de BioCAT i la Universitat de Barcelona.

Recentment, DORA ha anunciat noves polítiques de compromís i divulgació sobre com complir amb DORA per a les organitzacions signatàries.


Deixa un comentari

La Universitat de Barcelona introdueix la tesi 38.000 al TDX

 

La tesi número 38.000 del repositori TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) ha estat incorporada per la Universitat de Barcelona.

La tesi 38.000 és de l’autor Salvi Turró i porta per títol Antecedentes kantianos de la filosofía del espíritu: surgimiento de la razón histórica. El treball doctoral, defensat el 1986 a la Facultat de Filosofia, ha estat dirigit per Ramon Valls Plana.

Amb aquesta tesi, Turró, filòsof i escriptor, dona pas als desenvolupaments doctrinals de la filosofia de la història i de la religió, on la tècnica de la naturalesa i els processos de simbolització constitueixen el mitjà d’historialització dels continguts racionals.

La Universitat de Barcelona també va incorporar fa tres mesos la tesi número 37.000 al TDX (Vegeu post).

Com la resta, aquesta tesi doctoral -que es publica amb una llicència de Creative Commons- també es troba al Dipòsit Digital de la UB.


1 comentari

Presentació del perfil per a la creació dels registres d’autoritat del personal docent i investigador de REBIUN

Després d’uns anys de treball, el grup de treball RDA de les biblioteques de REBIUN, acaba de publicar el Perfil d’aplicació per a la creació o enriquiment dels registres d’autoritat del personal docent i investigador de REBIUN , com a primer pas per a la creació d’un catàleg col·lectiu de registres d’autoritats del personal acadèmic i investigador de les institucions que el formen.

Aquest grup de treball, en el que hi participen la Unitat de Procés Tècnic del CRAI de la Universitat de Barcelona i el CSUC, en representació de les altres biblioteques universitàries catalanes, presenta a través d’aquest document el perfil d’aplicació que ha elaborat per a la creació o enriquiment dels registres d’autoritat del personal docent i investigador.

Tal com es pot llegir en la seva introducció, el perfil està elaborat d’acord amb les instruccions RDA 2020. L’objectiu a curt termini del perfil està centrat en proporcionar una eina de catalogació per a les institucions de REBIUN que tinguin pensat implementar o enriquir el seu catàleg d’autoritats del PDI d’acord amb les RDA 2020 i a llarg termini, el que persegueix és promoure la integració de tots aquests registres locals en una única base de dades, que tingui com a resultat un catàleg col·lectiu d’autoritats amb el personal acadèmic i investigador de les institucions de REBIUN.

També es pretén que en l’entorn de la web semàntica i el Big Data un catàleg d’aquestes característiques constitueixi un recurs clau amb el propòsit de:

  • Promoure l’ús d’identificadors per enllaçar les entrades del PDI en les diferents plataformes de la institució.
  • Dotar d’una major presència i visibilitat al PDI tant en el context nacional com internacional.
  • Proporcionar accés des del registre d’autoritat a les publicacions del PDI en les diverses plataformes: catàleg, repositoris, biblioteca digital …
  • Disposar d’una base de dades per a l’elaboració d’estadístiques, tant a la pròpia institució, com a institucions oficials o d’una altra índole.
  • Proporcionar informació addicional que no està present en altres recursos externs.
  • Enllaçar dades per accedir a altres recursos relacionats i ampliar informació a partir d’aquests recursos.

Les institucions que participaran en el projecte aportaran un nombre aproximat d’uns 30.000 registres d’autoritats.

El CRAI de la Universitat de Barcelona, amb el projecte d’autoritats Professors UB podrà aportar a mitjà termini, un nombre aproximat de 4.400 registres d’autoritat de professors de la nostra institució.

CRAI Unitat de Procés Tècnic


2 comentaris

La Diada de Sant Jordi. De Ferrara a Barcelona

Aquest any el Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona i el Sistema Bibliotecario (SbA) dell’Università degli Studi di Ferrara festegem junts la Diada de Sant Jordi, col·laborant en la confecció d’un punt de llibre, dissenyat des del CRAI i decorat amb les imatges d’una edició anastàtica de la Divina Comèdia procedents del fons de l’SbA, per commemorar en aquest dia els 700 anys de la mort de Dante Alighieri.

La col·laboració entre el SbA dell’Università degli Studi di Ferrara i el CRAI de la Universitat de Barcelona neix al juliol de 2018 gràcies a una experiència d’ERASMUS+ Staff Moblility d’Esther Acereda Jiménez, bibliotecària del CRAI Biblioteca de Lletres.

Precisament el propòsit de posar en valor el patrimoni i una visió compartida de la promoció de la cultura, ha permès una profitosa sinergia entre les dues institucions que avui, en ocasió dels 700 anys de la mort de Dante, expliquen com es festeja Sant Jordi a les ciutats de Ferrara i Barcelona.

LA DIVINA COMÈDIA DE DANTE ALIGHIERI I LA COL·LECCIÓ DE LLIBRES DE L’HONORABLE LUIGI PRETI

Dins la col·lecció de llibres del Senador Luigi Preti (1914-2009), donada a la Biblioteca di Giurisprudenza dell’Università degli Studi di Ferrara al 2006 i custodiada a la Sala Consiliare di Palazzo Giordani del Dipartimento di Giurisprudenza, hi trobem una edició de la Divina Commedia de Dante Alighieri que mereix una mica d’atenció: La Diuina Comedia. El bell volum relligat en pell és una reimpressió anastàtica del 1972, en edició limitada, de l’incunable imprès l’11 d’abril de 1472 conservat a la Biblioteca Angelica de Roma. L’exemplar antic és l’edició prínceps impresa a Foligno en 800 còpies amb la col·laboració d’un orfebre i sobre paper subministrat per monjos benedictins.   

La biblioteca personal de l’honorable Preti recull més de 9.000 documents entre llibres i revistes. Tot aquest fons, pendent de ser catalogat, reflecteix la vivacitat cultural de Preti, polític però també assagista i escriptor d’obres jurídiques, històriques i de textos teatrals.

L’honorable Preti ha estat un personatge destacat a l’àmbit polític italià ocupant càrrecs importants com el de Diputat de l’Assemblea Constituent (1946), membre de la Cambra dels Diputats (entre 1948 i 1953), i posteriorment Ministre d’Hisenda (1958-1959) i de Comerç Exterior (1962), així com càrrecs en altres ministeris.

La dedicació i la cura en l’organització de la col·lecció són característiques de la biblioteca personal, que el mateix Preti ha curat, dividint les col·leccions en seccions de temàtica precisa (de la filosofia a la ciència política, de l’art a la ciència aplicada, de la religió a l’economia política, etc.), seguint una estructura que recorda la CDU. S’hi poden trobar molts retalls de diari, cartes que rendeixen homenatge a l’estudiós i cartes trobades dins dels volums, amb comentaris personals als textos o en resposta a la sol·licitud de parer sobre arguments diversos.

FERRARA I LA FESTA DEL PATRÓ SAN GIORGIO. TRADICIÓ I RELIGIOSITAT

Amb motiu de la festa del patró, San Giorgio, la ciutat de Ferrara, declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, organitza molts esdeveniments que es desenvolupen al llarg d’una setmana, congregant un ampli nombre de públic entre ciutadans i turistes. La diada del 23 d’abril és molt apreciada tradicionalment a Ferrara perquè es commemora la figura simbòlica del Sant que triomfa sobre el mal (drac) i defensa els febles (princesa). A més, també es festeja l’alliberament de la ciutat de l’ocupació nazi i de la dictadura feixista (23 abril del 1945) gràcies a l’entrada de les tropes aliades des de via Ravenna, molt a prop de l’església del sant patró. Aquest important moment per la comunitat ciutadana va ser precedit d’un altre esdeveniment que va canviar completament l’aparença del centre històric: la nit entre del 22 d’abril, el Palazzo della Ragione, llavors seu de l’antic tribunal, va ser incendiat i molta de la documentació que contenia es va perdre.

L’església de San Giorgio annexa al monestir dels Olivetani, és el lloc de culte més antic de la ciutat i del s. VIII al s. XII dC va fer la funció de catedral. Per tal de recordar el patró, la comunitat parroquial celebra una missa solemne presidida per l’Arquebisbe i s’organitzen visites guiades per donar a conèixer la història de l’església. A més, en col·laboració amb la Contrada de San Giorgio del Palio de Ferrara s’organitza una fira d’artesans on la ciutat es vesteix d’un ambient medieval i es duen a terme activitats lúdiques, tallers per als infants i estands gastronòmics. De gran impacte emotiu és el concert d’orgue antic dotat de 2300 tubs.

Com a colofó de la festa, se celebra el torneig dels malabaristes d’estendards (sbandieratori) que provenen de de tota Itàlia i que omplen de color la Piazza del Palazzo Municipale, antigament la primera casa de la família ducal dels Este.

Les activitats s’estenen per una bona part de la muralla, que s’omple de estands amb productes alimentaris i artesanals, i cavallets per a l’esbarjo de les famílies. La festa del patró és també la diada mundial del llibre, és per això que no hi manquen exposicions i lectures sobre el tema.

Per aprofundir més:

Molteni M. (1999), Cosmè Tura, San Giorgio, la principessa. Ferrara: voci di una città, n. 11-12.

Storie di Libri e Palazzi. Le donazioni librarie. Biblioteca di Giurisprudenza (video nella Lingua Italiana dei Segni)

Storie di Libri e Palazzi. Biblioteca di Giurisprudenza (video nella Lingua Italiana dei Segni)

SANT JORDI A BARCELONA 

La Diada de Sant Jordi se celebra el 23 d’abril i per a nosaltres és la festa del llibre i la rosa, símbols de la cultura i de l’amor. 

La versió més popular a Catalunya de la llegenda de Sant Jordi la trobem al Costumari Català del folklorista i etnòleg  Joan Amades. Segons aquesta versió, fou a la vila catalana de Montblanc (Conca de Barberà) on sant Jordi va matar el drac i va salvar la princesa.

És per aquest motiu que els montblanquins reviuen la Llegenda de Sant Jordi durant la Setmana Medieval i la representen també teatralment.

Per a qui no la conegui, la llegenda explica que un drac tenia atemorits els vilatans de Montblanc. Per tal d’evitar els seus atacs, cada dia es feia un sorteig i s’oferia a la bèstia una persona del poble. Un dia, la persona escollida fou la filla del rei. Però en el moment en que la princesa s’acostava al seu cau, va aparèixer Sant Jordi i va matar el drac, salvant així no només a la noia sinó també a tota la vila. De la sang vessada per l’animal en morir, en va néixer un roser del qual Sant Jordi va oferir una rosa a la princesa.  

La rosa apareix ja com un símbol a la llegenda de Sant Jordi i aquesta simbologia es barreja amb un costum català que es remunta a l’Edat Mitjana: el 23 d’abril, al Palau de la Generalitat  de Barcelona, se celebrava una fira de roses o festa dels enamorats. Per tant la Diada de Sant Jordi és un dia en el que els enamorats es regalen roses. Però aquest gest no només és signe d’amor, també ho és d’amistat i simpatia. 

Trobarem flors a cada cantonada i és una tradició molt estesa a tota Catalunya, però el millor espectacle el gaudirem a Les Rambles de Barcelona. 

La Diada de Sant Jordi va ser declarada Festa Nacional de Catalunya el 1456 per la Generalitat.  

La tradició del llibre és molt més recent. Es va començar a celebrar el 7 d’octubre de 1927 a partir d’una proposta de l’escriptor i editor valencià Vicent Clavel Andrés a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Però el 1929, coincidint amb la celebració a la ciutat de l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van muntar estands de llibres al carrer i la iniciativa va tenir molt d’èxit. Va ser aleshores quan es va decidir canviar la data. El 1930 la festa del llibre es traslladà al 23 d’abril, coincidint amb la mort de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare.

En 1995 la Conferència General de la UNESCO decretà el 23 d’abril “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor”. 

Així doncs, a Barcelona aquest és un dia ple d’activitats culturals a l’entorn del llibre: signatures dels autors, presentacions, recitals, concerts, etc., i aquestes manifestacions les trobarem al carrer, a les biblioteques, a les llibreries i en alguns palaus i edificis oficials que s’obren especialment per la Diada de Sant Jordi i ofereixen visites guiades, entre altres activitats. 

Per a qui no l’ha viscuda mai, Sant Jordi és una jornada molt popular amb els carrers plens de gom a gom i molta gent passejant entre els estands dels llibreters i les parades de roses, tot cercant un bon llibre i una bonica rosa per regalar.

El Palau de la Generalitat organitza recepcions oficials i en el sector educatiu es realitzen Jocs Florals o concursos literaris. I no només a Barcelona: per la Diada de Sant Jordi, ciutats i pobles es vesteixen de festa i és per això que podem trobar els balcons engalanats amb la bandera de Catalunya, la senyera. Aquest dia és tota una reivindicació de la cultura catalana. 

A cura de

Cristina Baldi, Sistema Bibliotecario dell’Università degli Studi di Ferrara

Esther Acereda, CRAI Biblioteca de Lletres, Universitat de Barcelona

Llegiu la notícia en italià.

Aquí teniu el punt commemoratiu i una galeria d’imatges de Barcelona i de Ferrara per Sant Jordi:


4 comentaris

Els acords transformatius

Extret del Blog Recercant en obert

Post publicat el dimecres, 20 de gener de 2021


Els acords transformatius

Cada cop més, les agències finançadores de recerca demanen la publicació dels resultats de la recerca en obert, però les principals revistes donen accés als articles majoritàriament per mitjà de subscripció. Les grans editorials científiques normalment permeten la publicació en obert a les seves revistes híbrides a canvi del pagament d’una tarifa anomenada APC (Article Processing Charge). Això ens porta a una doble facturació, les editorials cobren per llegir (la subscripció) i també, per publicar (l’APC) . Aquest problema ha portat a les institucions de diversos països a negociar amb les grans editorials nous models econòmics.

Els acords transformatius son nous contractes negociats entre biblioteques o consorcis i els editors que transformen el model actual de negoci de la publicació de revistes acadèmiques. Es caracteritzen per usar els diners tradicionalment destinats a les subscripcions (pagar per llegir) a un nou model que a més de pagar per llegir, inclou el preu de publicar en accés obert (APC).

La CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas) ha obert un procés de negociació amb les editorials científiques American Chemical Society (ACS), Elsevier, Springer i Wiley per poder aconseguir unes noves condicions contractuals a partir del 2021 per a tot l’Estat Espanyol.  L’objectiu és aconseguir un acord transformatiu perquè, d’una banda, els investigadors no hagin de pagar APC per publicar en les seves revistes i, d’altra banda, s’inclogui una rebaixa en el preu de les subscripcions.

Més informació:

La Universitat de Barcelona, mitjançant el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) ha signat un acord transformatiu amb l’editorial Cambridge University Press. Aquest acord permet, a partir de gener de 2021, mantenir l’accés a totes les revistes d’aquesta editorial com fins ara. Però, a la vegada, també permet que els articles que s’hi publiquin on l’autor de correspondència sigui de la Universitat de Barcelona siguin d’accés obert sense cap cost addicional. Aquestes condicions es mantindran fins a la finalització de l’acord, el desembre de 2023.

Els investigadors no cal que paguin cap APC tant si es publica en una revista d’accés obert complet com si es publica en una revista que ofereix l’opció híbrida (publicar puntualment en obert un article en una revista d’accés per subscripció).

Més informació a: Publicar en accés obert


Deixa un comentari

L’Observatori de l’Accés Obert a la revista LIBER Quarterly

Via Blog del CSUC: 25 d’octubre de 2019

LIBER Q publica un article sobre l’Observatori de l’Accés Obert

LIBER Quarterly, la revista de l’associació de biblioteques de recerca europees (LIBER, Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche), acaba de publicar un article sobre l’Observatori de l’Accés Obert, un projecte que pretén fer un seguiment de l’estat de l’accés obert (Open Access) a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

L’article, publicat a la col·lecció “Selected papers from LIBER’s 46th Annual Conference 2017 (Patras, Greece)“, porta per títol The Open Access Observatory i el signen Anna Rovira (UPC) i Ignasi Labastida (UB).

L’accés obert sembla haver arribat a un punt d’inflexió i s’ha convertit en una opció real quan els investigadors decideixen on volen publicar. Tot i així, les xifres proporcionades a l’hora de mostrar percentatges no estan clares, perquè no hi ha quòrum en la definició de l’accés obert.

En aquest article s’explica el projecte iniciat per dues universitats catalanes (UB i UPC), que van decidir usar una metodologia comú per a mesurar els diferents nivells d’accés obert a les seves institucions. Aquesta metodologia pot ser emprada per qualsevol institució de tot el món per fer visible la seva evolució i les tendències del moviment Open Access.

A més, l’article també mostra una metodologia per a estimar la despesa que suposa publicar en accés obert. Aquestes dues universitats no tenen un sistema central que processi aquesta despesa i per això és necessari que facin aproximacions per saber quant han de pagar cada any. Igual que abans, aquesta metodologia pot ser usada per tothom.

Ambdues iniciatives conformen el treball inicial del que els autors de l’article anomenen l’Observatori de l’Accés Obert, un projecte creat amb l’objectiu de proporcionar i compartir evidències, metodologies i dades relacionades amb la publicació en accés obert.

Podeu llegir l’article complet a LIBER Quarterly.


Deixa un comentari

Resultats del CRAI en l’Enquesta de Mobilitat 2018 de la Universitat de Barcelona (2018)

En el marc del Pla de Sostenibilitat de la UB, S’han publicat els resultats de l’Enquesta de mobilitat de la Universitat de Barcelona 2018, proposada per la Oficina de Seguretat, Salut i Medi ambient. Les conclusions d’aquest estudi són molt interessants, especialment pel que fa a la participació del CRAI.

El grau de participació del CRAI en l’enquesta ha estat de més del 55% i es poden extreure algunes conclusions de la comparativa de la nostra mobilitat respecte la de la UB, així com de l’impacte ambiental de la mobilitat del personal del CRAI durant l’any 2018.

Entre aquestes conclusions cal destacar que el perfil de mobilitat del personal del CRAI és força sostenible, ja que el percentatge que accedeix al seu lloc de feina amb transport actiu (33,89%) i transport públic (55,48%) és superior al de l’ús del transport privat (10,6%).