Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona

El CRAI en xifres (2020)

Deixa un comentari


1 comentari

Finalitzada la Campanya #1lib1ref 2021

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha participat, un any més, a la Campanya internacional Viquiprojecte:Bibliowikis/#1Lib1Ref, que ha tingut lloc del 18 de gener al 8 de febrer de 2021 i on bibliotecaris d’arreu del món han fet servir la seva expertesa per afegir o actualitzar una referència bibliogràfica en un article de la Viquipèdia.

En l’àmbit català és promoguda per Amical Wikimedia, The Wikipedia Library, i tot un seguit d’altres entitats entre les quals hi ha el CRAI de la Universitat de Barcelona.

Els bibliotecaris del CRAI han participat en aquest projecte treballant en les següents entrades:

Aquest any la campanya ha tornat a aconseguir un nou rècord . Moltes gràcies a tots els que hi heu participat. 69 participants han afegit 2.172 referències donant visibilitat i valor a la nostra professió.

Entre tots hem millorat la Viquipèdia posant valor a la nostra feina i ajudant als usuaris amb informació d’una font fiable.

Comparteix això:


1 comentari

Per què transformem els espais de les biblioteques?

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona compta amb 16 biblioteques distribuïdes per totes les facultats i campus de la UB. La major part d’aquestes biblioteques estan ubicades dins dels edificis de la facultat i totalment integrades en la vida universitària de l’alumnat i del professorat. Aquest és el model de la Universitat de Barcelona des de fa molts anys, una universitat que es defineix com a urbana, inserida en el teixit urbà de la ciutat de Barcelona, però també en el de properes ciutats de l’àrea metropolitana.

Les biblioteques del CRAI són espais que ofereixen un ambient tranquil per a l’estudi individual, però també sales de treball i aules d’ordinadors per al treball en grup i en equip. Totes aquestes biblioteques acullen a més, els fons bibliogràfics i documentals en suport paper, que custodien des de fa anys i que es necessiten per donar suport a l’aprenentatge, a la docència i a la recerca.

La majoria dels edificis on estan ubicades les biblioteques tenen ja uns quants anys i requereixen d’un manteniment constant, que en moltes ocasions s’ha endarrerit o vist aturat per la manca de recursos econòmics durant la crisi i en algunes ocasions per una falta de planificació en les intervencions que es requerien. S’han acabat els temps on a les universitats s’invertia en construir noves biblioteques, de campus o de facultat. D’aquestes 16, les més noves són la de Biologia, inaugurada el 15 de juny de 2009, i  la de Filosofia, Geografia i Història, del mes de setembre de 2006. La resta s’han anat creant juntament amb les facultats, a mesura que la Universitat de Barcelona s’expandia cap a Pedralbes, L’Hospitalet o Santa Coloma en un llarg recorregut d’anys.

El CRAI treballa des de fa temps, però sobretot en el seu últim Pla estratègic Iter2022, per aconseguir que l’equilibri i la convivència de les “prestatgeries” i els “usuaris” es decanti cap allà on és requerit: és a dir, actualment, cap a les persones. Així ho recull la línia 1 del Pla estratègic actual.

Hem vist com aquests últims anys, des de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, les biblioteques universitàries s’han anat transformant i s’han creat nous espais i nous serveis en funció dels requeriments del nou model d’aprenentatge, centrat en l’alumne i la seva capacitat per aprendre.

Les biblioteques han estat des de sempre un espai de socialització, ja se sap allò de “on ens trobem? al bar o a la biblioteca?”, però més enllà d’això són un espai on es pot estudiar, comentar, fer treballs i problemes amb els companys, discutir i analitzar, co-crear i experimentar, preparar exàmens i oposicions, etc.

Això s’ha traduït en una lenta però constant transformació dels espais: les prestatgeries han anat deixant lloc a sales de treball per a grups de diferents mides, sales de desconnexió, sales per a impressores 3D, préstec de portàtils i de tota mena d’estris: calculadores i esquelets entre altres.

Aquesta transformació no hagués estat possible si una altra transformació molt més profunda i inexorable, la digital, no hagués arribat amb força a les biblioteques a inicis dels anys 90. Les primeres en arribar van ser les revistes i bases de dades en format digital, deixant enrere els butlletins de resums i de sumaris (el mític “Current Contents”, per exemple). Moltes revistes científiques d’editors i també d’associacions acadèmiques, professionals i culturals van oferir progressivament els seus continguts en format digital.

I després van venir els llibres digitals i els projectes de digitalització, massiva o no, dels fons patrimonials de les nostres biblioteques, documents antics que han començat una nova vida com a documents digitals.

En el nostre cas, el Centre de Digitalització de la UB hi ha tingut un paper molt important, així com els servidors digitals que donen accés a les còpies digitalitzades, com la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB (BiPaDi), la Memòria Digital de Catalunya (MDC) i la pàgina de Patrimoni bibliogràfic digital del web del CRAI.

Els nous programaris de gestió de biblioteques també han anat evolucionant en consonància per poder oferir de forma conjunta la gestió dels recursos d’informació en paper i en format digital, i ens hem dotat d’eines de descobriment com el Cercabib.

També el moviment de l’accés obert ha empès i ha contribuït que documents i dades de recerca traspassin les fronteres físiques, perquè són digitals, i les econòmiques i legals perquè tot el finançat amb diners públics pugui ser llegit de forma gratuïta i reutilitzat de forma legal.

Per què transformem l’espai de les biblioteques?

El primer punt i més important és per adaptar-lo al que necessiten els usuaris:

  • Com a espai d’estudi individual i en grup
  • Com a espai de col·laboració, socialització i co-creació per fer diferents activitats
  • Com a una extensió de l’aula per continuar amb el seu aprenentatge

I perquè volem consolidar el CRAI de la Universitat de Barcelona com un servei útil, adaptable, dinàmic i obert a la col·laboració per donar resposta a les necessitats canviants de la comunitat universitària i de la societat, i esdevenir un referent en la prestació de serveis de qualitat.

Què necessitem?

  • Espais més nets, més diàfans (que les “prestatgeries” ens deixin veure el bosc), més flexibles, adaptables i agradables per poder-hi construir el que volem
  • Espais a la rereguarda per guardar el patrimoni bibliogràfic. Els tenim: el dipòsit de Cervera i el dipòsit cooperatiu GEPA. Es tracta de dos magatzems de llibres de baix ús o poc consultats, que ens permeten guardar com a mínim una còpia de documents que formen part del patrimoni bibliogràfic i servir-los en préstec quan es necessitin, i a la vegada deixar a les biblioteques només els materials més consultats i utilitzats
  • Una estratègia clara i uns processos clarament definits. També els tenim: el Pla estratègic Iter2022

Sovint la biblioteca és la porta d’entrada dels estudiants a la Universitat i pretenem que els nostres usuaris, quan entrin, trobin espais còmodes, adaptats a les seves necessitats d’aprenentatge i recerca, i que alhora, mitjançant la pràctica, potenciïn la seva creativitat i innovació: La biblioteca per a les persones.

Vegeu alguns exemples d’abans i després a les biblioteques del CRAI de la UB:






Judit Casals – Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Calendari CRAI 2021

El CRAI de la Universitat de Barcelona presenta el seu calendari 2021. En aquesta ocasió us ofereix una selecció de cartells del període de la Segona República Espanyola (1936-1939) que formen part de la col·lecció especial de cartells polítics i històrics custodiada pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

En paraules de la seva cap, Lourdes Prades, “els cartells, amb la conjunció d’imatge i missatge, van esdevenir un instrument de comunicació de primer ordre. El fet que els il·lustradors fossin molt prolífics i que s’aboquessin de manera exclusiva a aquesta tasca va atorgar a aquell element polític un valor artístic: artistes gràfics tan reconeguts com Carles Fontserè, Ricard Giralt-Miracle, Arturo Ballester o Josep Obiols, entre molts altres cartellistes catalans, van tenir la virtut de convertir la propaganda en art.

La col·lecció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República consta de més d’11.000 unitats documentals i, des del punt de vista històric, constitueix una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des de principis del segle xx.”

Posem doncs en valor el nostre patrimoni i us encoratgem a veure la col·lecció de Cartells del Pavelló de la República a la Memòria Digital de Catalunya, amb més de 1.100 cartells digitalitzats corresponents al període de la Segona República Espanyola i la Guerra Civil.

Per fer el primer tast teniu a la vostra disposició el calendari en versió virtual (cal descarregar-lo prèviament) i en versió PDF.

Aquest any també hem gaudit, per a la seva publicació, del patrocini de quatre dels més importants proveïdors del CRAI de la Universitat: ELSEVIER, WOLTERS KLUWER, EBSCO i EMERALD, a qui volem agrair la seva inestimable col·laboració, tant des del mateix calendari com des de totes les nostres plataformes.

Podreu adquirir el Calendari CRAI 2021 al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, al CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals, al CRAI Biblioteca de Reserva, i a la Botiga UB. També trobareu a tots els CRAI Biblioteques dues postals calendari amb imatges del calendari de sobretaula:


Deixa un comentari

Informe d’SPARC Europe sobre la gestió dels drets de propietat intel·lectual i de llicències de les principals editorials científiques europees

Publicat al Blog del CSUC el dia 6 d’octubre de 2020

SPARC Europe ha publicat l’informe “Open Access: An Analysis of Publisher Copyright and Licensing Policies in Europe, 2020“, que recull les pràctiques de les principals editorials científiques que operen a Europa. En l’informe es mostren els resultats de l’anàlisi realitzada durant la primavera de 2020.

D’una banda s’analitzen les 10 editorials més importants d’Europa respecte la gestió que fan dels drets de propietat intel·lectual dels documents que publiquen, les polítiques d’autoarxiu i les llicències que s’utilitzen tant a l’hora de publicar en un repositori com quan publiquen documents en accés obert.

L’estudi es basa en la informació disponible als diferents webs i ha estat contrastada amb els editors. Els resultats mostren com no hi ha una homogeneïtat entre els editors, alguns demanen la cessió exclusiva de drets, mentre altres permeten que els autors en romanguin els titulars. La mateixa disparitat apareix a l’hora de permetre l’autoarxiu facilitant l’accés immediat o amb períodes llargs d’emabargament. Aquesta disparitat no apareix només entre les editorials sinó que també existeix entre títols d’un mateix grup editor.

A més, l’estudi inclou una anàlisi de la informació disponible al directori de revistes en accés obert (DOAJ) pel que fa als títols europeus. En aquesta segona part s’analitza quines llicències s’utilitzen i si es demana la cessió de drets o es restringeix la lliure publicació dels articles per part dels autors. Els resultats mostren de nou una gran diversitat incloent-hi algunes inconsistències com no permetre la publicació en altres llocs tot i utilitzar les llicències més obertes que teòricament ho autoritzen a qualsevol persona.

L’informe finalitza amb una sèrie de recomanacions adreçades a editors, autors, centres de recerca i finançadors per millorar la informació que es facilita i entendre com es gestiona la propietat intel·lectual, per aconseguir alinear les polítiques editorials amb les dels finançadors, i per evitar inconsistències a l’hora d’utilitzar determinades llicències.

L’objectiu final de l’informe és aconseguir que ben aviat puguem gaudir de l’accés obert immediat a totes les publicacions científiques.


Deixa un comentari

Bon estiu i salut!

Al CRAI de la UB estem a punt de d’iniciar les vacances d’estiu en un clima d’incertesa.

Malgrat tot volem desitjar-vos que passeu el millor estiu possible i que tingueu salut!

Mentrestant, si teniu ganes de seguir treballant des de casa, el CRAI posa al vostre abast tots els recursos en línia a través de l’eina Cercabib: bases de dades, llibres i revistes electròniques, Catàleg i el gestor bibliogràfic Mendeley. Consulteu també la pàgina de Bibliografia en línia i especialment la pàgina InfoCRAI coronavirus, on trobareu totes les opcions per poder seguir treballant de la millor manera.

Us recordem que seguint directrius de Gerència de la Universitat de Barcelona, el període de tancament dels CRAI Biblioteques i Unitats durant les vacances d’estiu serà des del 3 fins al 23 d’agost (ambdós inclosos).

Consulteu els horaris d’estiu dels CRAI Biblioteques al Web del CRAI < Horaris, per poder venir a recollir documents amb cita prèvia a la tornada.

El Blog del CRAI tornarà al setembre!

Salut i bones vacances!!!


Deixa un comentari

“Les biblioteques universitàries a Catalunya (2018-2019): Actuacions i reptes de futur “

S’ha publicat a la revista Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura d’aquest any 2020, l’article de Dídac Martínez Les biblioteques universitàries a Catalunya (2018-2019): Actuacions i reptes de futur.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és anuaribiblioteques-q.jpg

A l’article, de gran interès per a les biblioteques universitàries catalanes, s’analitza l’evolució dels seus serveis durant el període 2018-2019 a partir de deu indicadors: usuaris potencials, nombre de biblioteques, visites, places de lectura, ordinadors per a usuaris, préstecs de documents, documents descarregats, assistents a formacions, cost d’adquisició en recursos d’informació en paper i digital, i, finalment, personal que hi treballa. Es detallen les actuacions i projectes més significatius durant el període analitzat i com a conclusió, es proposen cinc reptes de futur que les biblioteques universitàries haurien d’afrontar per poder mantenir un suport innovador i de qualitat a les seves institucions acadèmiques: suport a la docència en línia i als nous models docents, gestió dels llibres digitals i electrònics, recolzament als nous plans de lectura dels estudiants i professors, gestió de la transició de la comunicació científica cap a la ciència oberta i, per acabar, transformació dels espais de les biblioteques en laboratoris d’estudi i creació.

Al CRAI de la UB recollim els reptes i ja estem treballant per donar als nostres usuaris el suport innovador i de qualitat del que parla l’autor de l’article.