Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Curs de catalogació en el context del CRAI 2021, una formació d’èxit

Un nou curs de formació impartit pel CRAI Unitat de Procés Tècnic dona llum verda a nous catalogadors. Us expliquem els resultats i les claus de l’èxit del procés.

Els resultats del procés de formació

Aptes per catalogar de forma autònoma: set persones

No aptes per no haver adquirit els coneixements necessaris: zero persones

L’objectiu d’aquest procés és capacitar persones per aplicar el procediment i pautes de catalogació en el context del CRAI. Enguany s’ha polit el nou model creat al 2019, tot i que, donada la situació creada per la pandèmia, s’ha fet virtual, utilitzant la següent metodologia:

  • S’han impartit tres sessions virtuals (Plataforma Teams) i s’han realitzat dos períodes de pràctiques.
    • La primera sessió: ha consistit en una explicació teòrica general del curs i del contingut de la sessió: catalogació d’un registre de la NZ, creació d’un registre a partir de bases de dades externes, passar un registre de AACR2 a RDA, i una part pràctica mostrant amb tres catalogacions el que s’ha explicat en el PPT.
    • La segona sessió: s’ha fet comentari de les validacions del primer període de pràctiques i aclariment de dubtes (catalogació d’un nou registre bibliogràfic, per plantilla i per còpia). Es fan dos registres bibliogràfics amb la participació dels alumnes (previ enviament de les fonts d’informació).
    • La tercera sessió: aclariment de dubtes i conceptes no entesos al llarg de la pràctica i revisió del document creat amb el resum de les errades més freqüents amb els corresponents comentaris a les pautes.
  • Al Campus Virtual de la UB s’ha inclòs la documentació del curs (PPT, exercicis pràctics fets en les sessions virtuals, resum de les errades més freqüents amb els comentaris a les pautes, etc.).
  • Procés de correcció: s’envien dos registres cada vegada i un cop es treballen, validen i corregeixen, se’n poden enviar dos més. Així ens assegurem que no es cometen els mateixos errors.

Molt important: la persona en formació no cataloga cap document de nou fins que s’han validat i corregit els registres fets, cosa que facilita l’aprenentatge. 

Assistents: set persones

Formadors: quatre catalogadors de la Unitat, dels quals dos planifiquen i dissenyen el curs, i dos són de reforç per validar les pràctiques.

Dedicació dels formadors: set setmanes a temps gairebé complet per fer les validacions de la part pràctica, més les tres sessions virtuals.

Claus de l’èxit:

  • Tots els assistents tenien coneixements bàsics de catalogació.
  • En general, s’han respectat les dates de lliurament dels registres catalogats.
  • Els assistents s’han ajustat a la metodologia establerta per a la part pràctica.
    • Pel que fa a l’agilitat en la correcció de la part pràctica ha estat força àgil.
    • Es va demanar als assistents buscar casuístiques diferents per afavorir l’assoliment dels coneixements previstos. En tots els casos hi ha hagut diversitat de problemàtiques catalogràfiques i això fa que es pugui valorar correctament si la persona en formació ha assolit els coneixements necessaris per catalogar. Per realitzar la part pràctica, des de la Unitat es va oferir material divers d’altres CRAI biblioteca en cas de no disposar-ne al propi centre, però només es va demanar en un cas.
    • Es detecta que hi ha hagut més interès i compromís, per part dels catalogadors en el procés d’aprenentatge del curs, que en les altres edicions.
  • La participació en les sessions virtuals per resoldre dubtes i aclarir conceptes per part dels assistents podria ser millor, però ja que les sessions són virtuals pot costar una mica més.
  • El compromís per part dels catalogadors en formació i dels caps de biblioteca i unitat per contribuir a la dedicació que es necessita per la formació.
  • És molt important el nombre reduït de nous catalogadors a formar i també de formadors, per tal d’assolir un resultat òptim.

De tota manera creiem que la modalitat virtual no és la més adient per a aquest tipus de curs, ja que té un part pràctica molt important que s’ha de poder comentar de manera àgil i directa. Per això recomanem, sempre que es pugui, que sigui presencial en properes edicions.

ENHORABONA NOUS CATALOGADORS!!!

Georgina Basomba, Anna Salvadó [CRAI Unitat de Procés Tècnic]


Deixa un comentari

Any nou, nom nou: de Reserva a Fons Antic

Blog de Fons Antic

Al final de l’any passat es va posar sobre la taula un tema que ens rondava des de feia temps al voltant del nom de la nostra biblioteca: CRAI Biblioteca de Reserva. Després de diverses converses amb la direcció del CRAI i concretament amb la Unitat de Gestió de la Col·lecció -a qui agraïm la seva iniciativa-, l’inici del 2022 coincideix amb l’adopció de la nova denominació: CRAI Biblioteca de Fons Antic. El canvi de nom va ser aprovat el dia 30 novembre 2021 per la Comissióde Biblioteques delegada del Consell de Govern. A continuació us expliquem les raons del canvi.

View original post 368 more words


Deixa un comentari

El Portal de la Recerca de Catalunya actualitza els seus continguts i incorpora noves millores

Publicat el 20-12-2021 a Notícies del CSUC

El Portal de la Recerca de Catalunya (PRC) acaba d’actualitzar els resultats de la recerca que inclou produïda a les universitats i centres de recerca catalans, en quant a investigadors, publicacions, grups i projectes de recerca. 

Actualment el PRC conté informació de més de 19.000 investigadors, 650.000 publicacions, 37.000 tesis, 43.000 projectes de recerca i gairebé 2.000 grups de recerca. 

Properament s’incorporaran dos nous centres que formen part de la Institució CERCA: l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD).

Aprofitant les actualitzacions del contingut, que es realitzen cada dos mesos, s’han anat incorporant diverses millores al Portal. En aquesta ocasió:

  • S’han millorat les dades de l’IBEC que fins ara tenien la informació carregada des de WoS i Scopus, i a partir d’ara ho faran des del seu propi sistema. 
  • S’ha realitzat una actuació de qualitat a través de la qual s’han detectat 4.444 DOI erronis que s’han enviat a les institucions per a la seva esmena.
  • S’ha canviat la font de les noticies de la pàgina principal. Fins ara s’incloïen les que es publicaven en el Blog de l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans però, com el deixen d’actualitzar, a partir d’ara s’inclouran les noticies que es publiquen a “Recercat: Butlletí de la recerca a Catalunya“, del Departament de Recerca i Universitats, amb informació sobre recerca, ciència i tecnologia. 
  • En les Preguntes més freqüents s’ha afegit la informació sobre el contingut del PRC com a dades obertes (8. Es pot obtenir el contingut com a dades obertes?).
  • En la pàgina de Col·laboracions, s’ha incorporat també la informació de la participació al Catàleg de dades obertes de Catalunya i també de l’ús de l’eina Unpaywall.


Deixa un comentari

BON NADAL!

El CRAI de la UB us desitja el millor per a aquestes festes de Nadal i per a tot l’any 2022!


Deixa un comentari

Cartes als Reis d’Orient per continuar un estudi iniciat fa 100 anys

Una nova col·lecció del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació enriqueix el fons patrimonial de la Universitat de Barcelona

Avui en dia, llegir una carta als Reis d’Orient no sedueix tant com fa 100 anys. Presentacions poc lluïdes, paraules sovint atrevides, tracte directe que ha abandonat el vos per abraçar el tu i llistes interminables de desitjos. En la majoria dels casos s’han perdut les ganes d’expressar-los per escrit i les imatges, sovint retallades de catàlegs comercial, han substituït la paraula. Què ha passat? S’ha perdut la màgia? La il·lusió de rebre regals segueix viva però és evident que, com a conseqüència del canvi cultural, també la relació dels infants amb “Ses majestats els Reis d’Orient” s’ha transformat.

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona ha decidit analitzar aquest procés a partir de la comparació de cartes recollides entre els anys 1921 i 1925, amb d’altres d’actuals recollides, fins al moment, amb la col·laboració d’ajuntaments i escoles de les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona. Les primeres amb el sabor amarg dels convulsos anys ‘20, les segones escrites en plena pandèmia del Corona virus. I és així com ha pres vida el projecte ‘Cartes als Reis d’Orient‘ que preveu confrontar les dues col·leccions i investigar sobre qüestions tan variades com: qui eren els nens que escrivien als Reis fa 100 anys i qui són els d’avui en dia? Els infants més pobres ens han deixat cartes o només conservem els relats d’alguns? Ens qüestionem si és bo que els nostres fills se sentin lliures de demanar tantes coses? Les preguntes surten amb extrema facilitat. S’enllacen amb el consumisme i amb una definició alterada de l’imaginari col·lectiu i de les necessitats lúdiques dels infants. Al marge de trobar respostes i entretenir-nos amb les comparacions amb el passat, que certament representa un valor afegit a la investigació, l’objectiu d’aquest estudi és contribuir a preservar tot el que, indubtablement, és part del nostre patrimoni cultural facilitant l’obertura de noves línies de recerca a la comunitat universitària.

Unes cartes amb molta història

‘Cartes als Reis d’Orient’ neix en ocasió del centenari de la col·lecció de cartes escrites entre els anys 1921 i 1925 que és part del llegat de la Càtedra d’Ètica del Dr. Pere Bosch i Gimpera (1891-1974) i que es conserva al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El fons inclou la documentació produïda i recopilada per dos arqueòlegs pràcticament contemporanis, mestre i deixeble, Bosch i Gimpera i Lluís Pericot i Garcia i és una font indispensable per conèixer la prehistòria i l’arqueologia catalana, i del llevant peninsular, del segle XX. Destaquen també dictàmens, dibuixos, croquis i mapes arqueològics, i totes les galerades corregides amb anotacions de manuals clàssics d’arqueologia i prehistòria coneguts per diferents generacions d’estudiants. Bosch i Gimpera, amb una activitat frenètica des d’inicis del segle passat i especialment durant la II República i Lluís Pericot agafant el relleu del seu antic mestre, que marxaria cap a l’exili mexicà un cop acabada la guerra, gràcies a una major capacitat d’adaptació a la dictadura franquista.

Però la riquesa i també la particularitat d’aquest fons és el conjunt de documents que s’allunyen de l’arqueologia. És aquí on trobem les cartes als reis d’Orient provinents de dos grans magatzems: “El Siglo” de Barcelona i el “Rodríguez” de Madrid, així com de diverses poblacions catalanes. Eren un material d’estudi pels investigadors interessats en la cultura popular i els valors dels infants. Les recopilaven des de diferents punts del territori espanyol per tal de comparar-ne el contingut des d’un punt de vista etnogràfic i psicològic. Sembla que van arribar a la Universitat de la mà del catedràtic d’ètica Tomàs Carreras i Artau amb l’objectiu de portar a terme “unos estudios de la psicología y el carácter de los niños en España”. Carreras i Artau fou també l’encarregat de fer la petició de donació de les cartes i el responsable de la seva conservació “en el archivo de mi cargo para fines estrictamente científicos”. Actualment, la Institució Milà i Fontanals (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), conserva el Fons Tomàs Carreras i Artau – Cátedra de Ética y Archivo de Psicología y Ética Hispanas, que, entre altres tresors, inclou un total de 3.770 cartes als Reis de la dècada de 1920.
Fem un incís en la forma d’obtenir aquest material d’investigació ja que permet copsar dos moments històrics ben diferents. Si a les primeres dècades del segle XX era suficient un breu intercanvi de cartes entre el responsable del projecte i el gerent dels grans magatzems on es feia la petició, que les enviava amb “sumo placer”, en l’actualitat les coses són ben diferents i més feixugues. Són indispensables els acords entre institucions que passen pel control dels serveis jurídics i la bateria legal per a la protecció de les dades personals. Malgrat els petits entrebancs la col·laboració, en especial amb els ajuntaments de localitats petites i algunes escoles, està ben greixada i funciona.
En els propers mesos el CRAI espera l’arribada de noves cartes dels nens de diferents localitats de Catalunya i esperem que aviat ens sigui possible obtenir algunes mostres d’altres llocs d’Espanya, com vam fer els nostres predecessors.

Un munt d’informació a primer cop d’ull

Les cartes obren un ample ventall d’investigacions dissemblants. Comprovem que la grafia dels anys 20 no tenia en compte la lletra de pal i gaudim, admirats, de textos en una lletra lligada, molt elaborada. El nens d’abans, per tal de fer-ho bé, fins i tot demanaven ajuda als pares o als germans grans. Avui en dia es promou l’autonomia personal i es valora l’esforç individual.
Reflexionem sobre el pes que tenia i que segueix tenint la moral cristiana en els desitjos dels més petits i aprofitem per esbrinar si hem aconseguit trencat els estereotips del passat o si perpetuen els models sexistes.

Són uns quants els exemples que ens parlen de la pedagogia del joc de cada època i de nines o mini cuines demanades per les futures mares i mestresses de casa.
Però, el projecte Cartes als reis d’Orient ens permet estudiar també altres aspectes com el llenguatge dels nens. Abans formal, prudent i fins i tot seriós. Ara informal, sovint col·loquial i ardit. Sembla ser que, fa només 100 anys, es donava més importància als bons modals. Tanmateix, encara és aviat per fer una comparativa històrica, formular hipòtesis i arribar a possibles conclusions. Ara toca deixar espai i temps a la recerca.


Deixa un comentari

ROSALIND FRANKLIN: Una vida desxifrant estructures helicoidals

Divendres , 19 de novembre de 2021, va tenir lloc la inauguració d’una nova edició de la Mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari del naixement de la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, científica clau en la descoberta de l’estructura de l’ADN, però menystinguda i oblidada durant molts anys. En aquesta exposició es reivindica la seva figura i també hi ha una selecció de llibres relacionats amb dones i ciència que ajuden a comprendre i reivindicar el concepte d’injustícia epistèmica que han sofert les dones des de sempre.

L’acte, presidit pel vicerector de transformació digital de la Universitat de Barcelona Dr. Xavier Triadó, es va inaugurar amb una conferència a càrrec de la farmacèutica i cristal·lògrafa, professora de la UPC Dra. Lourdes Campos amb el títol: Rosalind E. Franklin 100 años después. Una carrera desigual. També van participar a l’acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Eugeni Graugés, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, que va fer la presentació de l’acte, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.

En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).

En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

En acabar l’acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l’exposició i hi va haver, a l’atri de les Facultats, un petit refrigeri.

Vegeu també la notícia de la UB Rosalind Franklin: icona de la lluita feminista en el món científic, sobre aquest esdeveniment.

I un reportatge gràfic de l’acte:


Deixa un comentari

La projecció externa del fons del CRAI Biblioteca de Reserva

Blog de Fons Antic

Com sabeu, la catalogació del fons antic és una de les nostres comeses principals i el catàleg en línia l’eina essencial. Així, en la mesura que aquest creix, augmenten les possibilitats d’aportar els registres del nostre fons a recursos externs a la nostra institució. D’aquesta manera, la tasca de catalogació permet traspassar les fronteres del catàleg de la UB i del CCUC i tenir una repercussió externa. És important assenyalar que tant la riquesa i varietat de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva, com la qualitat dels registres bibliogràfics que redactem, ho permeten.

El mes passat vam publicar una nova versió actualitzada de la pàgina web Participació del CRAI Biblioteca de Reserva en projectes i recursos col·laboratius d’àmbit estatal i internacional. En aquesta versió queden citats 19 recursos -14 més que a l’anterior- ordenats alfabèticament, amb l’enllaç i una breu explicació de cadascun d’ells. A dia d’avui, estem…

View original post 299 more words