Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


3 comentaris

Setmana de l’Accés Obert 2018 al CRAI de la UB

Durant la setmana del 22 al 28 d’octubre se celebra l’Open Access Week 2018 i des del CRAI de la Universitat de Barcelona ens en volem fer ressò amb tot un seguit d’actuacions.

Aquest any destaca la projecció de Paywall. The Business of Scholarship, organitzada conjuntament per la UOC i la Universitat de Barcelona. La projecció es farà als Cinemes Girona el proper dimecres 24 d’octubre a les 17h,  L’entrada és gratuïta però cal inscripció prèvia que podeu fer en aquest enllaç. Posteriorment a la projecció, hi haurà un col·loqui obert entre Alexandre López-Borrull (Professor dels Estudis de Ciències de  la Informació i de la Comunicació de la UOC) i Brian Russell (Activista i voluntari a Collaction.org, una ONG neerlandesa dedicada a buscar solucions a problemes d’acció col·lectiva, entre els quals la Ciència Oberta), moderat per Nadja Gmelch, coordinadora del Pla d’Acció de Coneixement Obert de la UOC.

El CRAI participa també en la segona edició del Micro-mooc sobre accés obert que han elaborat les universitats catalanes, juntament amb la UJI de Castelló, liderades per la UOC. Aquest any s’afegeix la novetat de les piulades en anglès. El micromooc consta de cinc sessions diàries que es difondran pel compte @moocmicro de Twitter amb les etiquetes #oamooc (català) i #oamooc18 (anglès).  Els continguts han estat elaborats per totes les universitats participants i estan adreçats,  principalment als investigadors. Cada dia, del 22 al 26 d’octubre, a les 10h i a les 12h, es començaran a difondre una vintena de piulades i al final s’obrirà un espai per al debat, els dubtes, les preguntes i els suggeriments. El primer dia hi haurà una introducció al tema de l’accés obert, el segon dia es tractarà el tema de la publicació en accés obert, el tercer dia es parlarà de les dades de recerca, el quart dia s’analitzaran les llicències de publicació i drets d’autor, per acabar, l’últim dia es piularà sobre visibilitat i impacte.

Des dels CRAI Biblioteques s’han preparat per a la Setmana les actuacions següents:

Des dels comptes de Twitter del CRAI es farà un seguiment exhaustiu de la Setmana i totes les activitats programades fent servir l’etiqueta #oaweek2018 i #oawub2018.

Tota aquesta informació i més s’ha detallat a la pàgina Setmana de l’Accés Obert 2018 del web del CRAI.

Si voleu veure les campanyes sobre les anteriors Setmanes de l’Accés Obert, ho trobareu a la pàgina de Difusió de l’Accés Obert.

Anuncis


Deixa un comentari

El llibre antic. Exposició en els 20 anys del Taller de Restauració del CRAI de la UB

L’1 d’octubre de 2018 el CRAI Taller de Restauració ha inaugurat l’exposició El llibre antic, en el marc dels actes de celebració dels 20 anys d’història del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat. La mostra, situada a la planta baixa del CRAI Biblioteca de Belles Arts, està formada per tres vitrines, dues que reflecteixen diverses vessants de la composició del llibre, des dels suports i l’escriptura fins a l’enquadernació, i una altra dedicada a la restauració que es pot veure al costat mateix del Taller. Cada tema queda il·lustrat també per vídeos d’institucions externes i, en el cas de la vitrina de restauració, per un vídeo propi del Taller.

A la vitrina de suports i escriptura, hi ha una petita mostra dels diversos suports utilitzats al llarg del temps. A l’edat mitjana el còdex tenia els fulls de pergamí, obtingut de pells d’animals. Cap al segle XIII es va adoptar el paper, que es fabricava a partir de draps usats, de lli i cànem, i que va substituir progressivament el pergamí per ser un material més fàcil de fabricar, més versàtil i més barat. Dins la vitrina podem veure una forma paperera, una mostra de les caràtules de molins paperers, la filigrana i la verjura del paper, mostres de pergamí, i materials i eines emprats en l’escriptura i la fabricació de tinta.

L’enquadernació consisteix en la unió dels diferents fulls que formen una obra escrita cosides per formar un bloc i recobertes per protecció amb diversos materials. Les primeres enquadernacions unien els fulls amb un cosit molt simple. L’evolució dels materials i l’aparició d’obres més extenses van obligar a evolucionar el sistema de protecció amb materials i tècniques més complexes per donar major protecció. En aquesta vitrina podem veure una mostra de l’evolució dels cosits, les trencafiles, els elements utilitzats per decorar les cobertes dels llibres i alguna mostra d’enquadernacions originals.

A l’espai de la vitrina de restauració hi ha una mostra d’un llibre restaurat i un llibre similar sense restaurar, així com gravats en procés de restauració i ja restaurats. També hi ha les eines que s’utilitzen per restaurar i una mostra de la neteja d’un pergamí.

Va bé aquí recordar que el servei del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona va néixer l’any 1998 amb quatre finalitats:

  1. Restaurar el patrimoni bibliogràfic/documental propi de la Universitat
  2. Vetllar per la conservació preventiva dels fons de les biblioteques
  3. Participar en la formació de futurs restauradors i
  4. Desenvolupar tècniques i materials en la restauració

Fins al dia d’avui han passat més de 200 alumnes i becaris per les  instal·lacions del Taller, on han rebut els coneixements tècnics que s’hi apliquen.


1 comentari

Dues noves col·leccions del CRAI de la UB ingressades al Portal de Col·leccions especials de les biblioteques de Catalunya

Segons podem llegir al Blog del CSUC:

Durant els mesos de juliol i agost, s’ han incorporat al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) les següents col·leccions especials:

Universitat de Barcelona (UB)

Ramon Llull i lul·lisme: Aquesta col·lecció és una mostra de l’evolució i difusió de les obres publicades de Ramon Llull i del lul·lisme des del segle XVI a finals del XVIII. Les biblioteques dels convents de Barcelona comptaven amb nombroses obres impreses de l’autor mallorquí amb les consegüents còpies, interpretacions i corrents que es van generar al voltant de la seva figura. La biblioteca de la UB, receptora d’aquestes col·leccions arran de les lleis desamortitzadores dels béns eclesiàstics, es va convertir en una de les més ben dotades. La biblioteca de Sant Francesc de Paula de Barcelona, de l’orde dels mínims, és d’on han arribat més impresos lul·lians, sobretot dels segles XV i XVI. La segueix la Biblioteca Mariana dels franciscans del convent de Sant Francesc d’Assís, sobretot pels impresos del segle XVII i XVIII. Tanmateix, es troben obres de Llull repartides per gairebé totes les altres biblioteques conventuals de la ciutat.

Catàlegs de biblioteques de convents: col·lecció formada per alguns dels catàlegs de les biblioteques dels convents que, arran de les lleis desamortitzadores, van integrar-se a biblioteca de la UB. De moment, es recullen els catàlegs de les biblioteques més representatives com la Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís (Vol 1 – Vol 2), del Carme, de Sant Josep, de Santa Caterina, de la Mercè i de Santa Madrona, entre altres. És una col·lecció fonamental tant per conèixer l’abast i naturalesa dels fons, com per estudiar la circulació del llibre a Barcelona en època moderna. El fet que algunes d’aquestes biblioteques fossin públiques i dipositàries de col·leccions privades, a més, transcendeix el caràcter purament conventual i en fan un referent per a estudiosos de la història de la lectura a la nostra ciutat. Per últim, esdevenen una eina indispensable a l’hora de treballar les procedències de la col·lecció patrimonial del CRAI Biblioteca de Reserva. El nombre total de catàlegs que es conserva és de 57, per la qual cosa, la col·lecció s’anirà augmentant progressivament.

Totes les col·leccions especials catalogades es poden consultar al portal de les col·leccions especials.


Deixa un comentari

Com i per què s’hauria de citar el programari?

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Imatge de NeKoKaWaii-chan, sota llicència CC-BY-SA
Imatge de NeKoKaWaii-chan, sota llicència CC-BY-SA

En no existir un estàndard europeu que normalitzi la forma de construir cites bibliogràfiques de llenguatges de programació, codi font, programari, biblioteques, etc. ―l’equivalent a la UNE-ISO 690:2010― algunes organitzacions relacionades amb programari de recerca, com el Software Sustainability Institute o Force11, han començat a definir les bases del que hauria d’observar aquest estàndard. Col·laboren en la detecció, comunicació i recollida de propostes que permetin descriure i citar el producte utilitzat en la investigació, de manera objectiva i útil.

Presentem tres articles que marquen les recomanacions més acceptades entre els professionals del sector.

Jackson, Mike. How
to cite and describe software
. A: Software
Sustainability Institute. [201?]. URL:
https://www.software.ac.uk/how-cite-software.
[Consultat el 17/09/2018]

Existeix una gran diferència entre descriure quines font d’informació i de referència s’han fet servir per elaborar un projecte i citar-les adequadament. Si parlem de codi, programari, biblioteques, llenguatge, etc…

View original post 877 more words


Deixa un comentari

‘Joan Solà, bibliòfil’, exposició al CRAI Biblioteca de Lletres

Bloc de Lletres

El 2016 publicàvem al Bloc de Lletres la notícia de la donació per part de la família Solà de la biblioteca privada de Joan Solà al CRAI de la Universitat de Barcelona. Avui ens plau comunicar-vos que el Fons Joan Solà està catalogat i integrat al catàleg del CRAI.

És, doncs, el moment de mostrar una selecció dels gairebé 9.000 volums de què consta el Fons Joan Solà i per fer-ho presentem l’exposició Joan Solà, bibliòfil. A les vitrines exteriors i interiors del CRAI Biblioteca de Lletres hi trobareu documents que formen part d’algun dels tres grans apartats en els quals podem dividir el la biblioteca personal de Joan Solà:

La biblioteca de l’especialista: és aproximadament la meitat del fons i conté les obres de tipus filològic, especialment lingüístic. Són edicions posteriors a 1945 sovint amb notes manuscrites a llapis fetes pel mateix Dr. Solà i amb un volum…

View original post 254 more words


Deixa un comentari

Vine al CRAI aquest curs! #SomCRAI

I, a més, et donem la clau per començar-nos a conèixer i poder trobar i utilitzar tots els nostres recursos i serveis:

Inicia’t en el CRAI :

 


Deixa un comentari

Fons de llibres de text del CRAI: noves pautes per a una millor recuperació

La col·lecció de llibres de text del CRAI recull més d’11.000 exemplars de tots els ensenyaments, tant dels plans antics com dels actuals. Aquest fons està repartit entre el fons de reserva de llibres de text antics (1789-1970), i el fons modern amb representació de les principals editorials catalanes i algunes d’espanyoles.

Aquest fons es va veure incrementat l’any 2017 per un donatiu d’aproximadament 600 documents provinent de l’Escola Daina-Isard. El CRAI Biblioteca del Campus de Mundet juntament amb la Unitat de Procés Tècnic van considerar que era l’ocasió perfecta per redactar unes pautes específiques per a la recuperació d’aquest tipus de material.

Els usuaris d’aquest fons són testimoni que els llibres de text són documents amb particularitats sovint predeterminades pel disseny de la coberta triada per l’editorial i que, en no seguir un patró uniforme en la presentació de la informació, sovint es reflecteixen en el catàleg en un ball de títols que genera confusió i fins i tot pèrdua d’informació.

A nivell tècnic, la creació d’aquestes pautes ha servit per agilitzar i uniformar el procés de descripció, i reduir, de cara a un catàleg únic, el nombre de duplicats. Tanmateix, a nivell de servei, el compliment d’aquest punt ha beneficiat les necessitats dels usuaris, en aquest cas, dels futurs mestres. És a dir que les pautes han servit per millorar la recuperació de la informació i garantir unes cerques més efectives amb resultats més rellevants.

Les pautes de llibres de text definitives són el fruit d’un profitós treball en equip liderat pel CRAI de la Universitat de Barcelona amb el consens i la col·laboració de les institucions membres del CSUC, i es pretén que siguin d’utilitat per a totes aquelles institucions que tenen fons amb les característiques pròpies dels llibres de text.

Us convidem a fer una ullada al nostre Fons de Llibres de Text.