Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

El CRAI participa en una sessió virtual sobre digitalització organitzada pel CSUC

Origen: El CSUC organitza una sessió virtual sobre digitalització


Deixa un comentari

El CRAI reconegut per la UB per preservar i enriquir el seu patrimoni cultural

El CRAI ha estat reconegut per la UB, en la persona de la seva directora Judit Casals, per la preservació i enriquiment del patrimoni cultural de la Universitat.

El guardó va dirigit, en el cas del CRAI, a tot el personal que treballa en la catalogació, preservació, conservació i difusió de les col·leccions del nostre patrimoni bibliogràfic.

Vegeu l’article publicat a Notícies UB:

Aquest dimarts, 10 d’octubre, va tenir lloc un acte en format virtual de reconeixement a les dones i els homes que han preservat i enriquit els fons i les col·leccions del patrimoni cultural de la Universitat de Barcelona.

Un total de catorze persones, que representen onze col·leccions del patrimoni cultural de la UB, van ser guardonades en el decurs d’aquest acte, en el qual van participar el rector Joan Elias i el vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni, Salvador García Fortes. Així mateix, totes les col·leccions van rebre un diploma de reconeixement que es farà arribar als responsables o als centres dels quals depenen.

L’objectiu d’aquest reconeixement era mostrar explícitament la gratitud de la comunitat universitària envers la generositat de les persones que, sovint de manera voluntària i desapercebuda, han estat l’ànima de les col·leccions. Per a moltes d’aquestes persones, l’acte coincideix també amb el final d’una llarga trajectòria de servei a la Universitat.

El guardó és una peça que reprodueix a petita escala un dels poms originals de les portes del Paranimf de l’Edifici Històric de la UB. Mitjançant tecnologia làser i una impressora 3D de la Facultat de Belles Arts, s’ha creat un motlle amb el model exacte del pom, a partir del qual s’han elaborat les rèpliques en bronze. Un acabat amb una pàtina especial reprodueix l’aparença original de la peça. «Un pom per empènyer portes, aquelles que entronquen el passat amb el futur, que aquestes persones han obert en benefici de la comunitat universitària», va destacar el vicerector García Fortes durant el lliurament. «Unes portes de la UB que per a elles restaran sempre obertes».

Podeu veure la relació de les persones guardonades a la notícia de la UB.


Deixa un comentari

Disponible una nova versió de l’aplicació per a dispositius mòbils del Campus Virtual

Publicat el 6 de novembre de 2020 al .

Ja està disponible la versió 3.9.2 de l’aplicació per dispositius mòbils del Campus virtual de la Universitat de Barcelona

Aquesta nova versió incorpora com a principals novetats:

  • Les activitats H5P inclouen suport de seguiment sense connexió
  • Lector QR que permet a l’usuari escanejar codis QR i obrir enllaços (URLs) externs o cursos i activitats des de l’aplicació
  • Permet que els usuaris comprovin els seus intents en les activitats H5P
  • Suport multitasca en iPad (també conegut com a vista dividida)

Podeu descarregar-vos l’app per a dispositius Android o per a dispositius iOS.

Si teniu qualsevol dubte, podeu contactar amb el servei d’ajuda a través del Portal del Campus Virtual.


Deixa un comentari

La fi d’un cicle. Homenatge a Tana Andrades

El Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona arriba a la fi d’un cicle. Després de tres anys i mig de prejubilació parcial finalment la Tana es jubila. Ja fa tres anys que el Domènec Palau es va jubilar també. Es tanca així un cicle i en comença un de nou on ens toca a la nova generació recollir el testimoni d’aquests grans restauradors.

Tana Andrades ha passat els últims 25 anys dedicada a la restauració de llibres i documents de les Biblioteques de la Universitat de Barcelona. Volem agrair la seva tasca, que juntament amb la de Domènec Palau, han fet del Taller de Restauració del CRAI un referent en el tractament de llibre i document antic en el nostre país.

La Tana ha estat fonamental per al desenvolupament del Taller. La inquietud i les idees innovadores (de vegades trencadores) del Domènec trobaven el contrapunt pacient i reflexiu de la Tana. Junts van trobar un equilibri per tal d’innovar, experimentar i investigar al voltant de materials i tècniques que han anat evolucionant molt en el món de la restauració des que es va crear el Taller.

Però un dels vessants que més ha caracteritzat aquest Taller ha estat la dedicació que tots dos han tingut en el camp de la formació, sempre disposats a ajudar i ensenyar a les noves generacions. Pel Taller han passat més de 200 alumnes en pràctiques o becats, els actuals restauradors, que han pogut aprendre de l’experiència d’aquests dos referents en el món de la restauració del paper i del llibre en particular.

Hem tingut el gran privilegi de poder compartir aquests anys de prejubilació amb la Tana, i hem aprés molt al seu costat. Cal remarcar el seu compromís amb la casa i especialment amb el Taller, i sobretot, la voluntat de transmetre’ns els seus coneixements en el dia a dia del seu funcionament. La seva professionalitat junt amb la seva vessant humana han fet d’aquesta època una de les més especials de les nostres vides.

Montserrat Florensa – Anna Rossell


2 comentaris

Nou recurs per a la indexació de llibres de text

Ara fa un parell d’anys, per aquestes dates, estrenàvem les pautes de llibres de text amb el convenciment que servirien als nostres usuaris per a una millor recuperació de la informació.
S’ha continuant treballant en la mateixa línia i avui us presentem un nou recurs adreçat a facilitar la tasca dels catalogadors d’aquests fons.

Aquestes infografies pretenen ser un full de ruta que permeti als catalogadors indexar els llibres de text amb la mateixa cohesió que les pautes d’aquesta tipologia documental ens permeten uniformar el procés de descripció. Com tots sabem, la indexació està estretament lligada a la recuperació de la informació i perquè sigui una indexació de qualitat, cal ser precisos en l’ús dels descriptors i reduir el soroll, en la mesura del possible.

En aquest sentit, una de les primeres accions que el personal de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI ha dut a terme és la redacció d’uns criteris per garantir la uniformitat en el procés d’indexació de tot el col·lectiu de catalogadors implicats. Paral·lelament, s’han identificat nous descriptors que permeten ser més específics a l’hora de representar els conceptes i que reflecteixen millor les diferents etapes de l’educació.

El fons de reserva de llibres de text inclou obres publicades entre el 1789 i el 1970. És una tipologia molt agraïda a l’hora d’indexar, tanmateix, un dels descriptors més rellevant i més difícil de determinar correspon al “Nivell educatiu”. El segle XIX és probablement el període més convulsiu dins de l’educació d’Espanya i ha estat necessari endinsar-se en la seva història per poder identificar totes les subdivisions de nivells que el caracteritzen.
En la línia de treball que s’ha seguit, hi ha hagut un procés de documentació sobre l’estructura de l’ensenyament del segle XIX i principis del segle XX amb el corresponent estudi cronològic de les lleis que en regulaven la configuració. En tot moment, ha estat fonamental la col·laboració i l’assessorament del professor Conrad Vilanou, gràcies al qual hem pogut també valorar la importància de les editorials especialitzades en educació, la història dels autors i molts altres dels elements que intervenen en el procés de publicació dels llibres de text i sense els quals, sovint, seria impossible esbrinar les dades descriptives que necessitem per catalogar-los.


Deixa un comentari

Informe d’SPARC Europe sobre la gestió dels drets de propietat intel·lectual i de llicències de les principals editorials científiques europees

Publicat al Blog del CSUC el dia 6 d’octubre de 2020

SPARC Europe ha publicat l’informe “Open Access: An Analysis of Publisher Copyright and Licensing Policies in Europe, 2020“, que recull les pràctiques de les principals editorials científiques que operen a Europa. En l’informe es mostren els resultats de l’anàlisi realitzada durant la primavera de 2020.

D’una banda s’analitzen les 10 editorials més importants d’Europa respecte la gestió que fan dels drets de propietat intel·lectual dels documents que publiquen, les polítiques d’autoarxiu i les llicències que s’utilitzen tant a l’hora de publicar en un repositori com quan publiquen documents en accés obert.

L’estudi es basa en la informació disponible als diferents webs i ha estat contrastada amb els editors. Els resultats mostren com no hi ha una homogeneïtat entre els editors, alguns demanen la cessió exclusiva de drets, mentre altres permeten que els autors en romanguin els titulars. La mateixa disparitat apareix a l’hora de permetre l’autoarxiu facilitant l’accés immediat o amb períodes llargs d’emabargament. Aquesta disparitat no apareix només entre les editorials sinó que també existeix entre títols d’un mateix grup editor.

A més, l’estudi inclou una anàlisi de la informació disponible al directori de revistes en accés obert (DOAJ) pel que fa als títols europeus. En aquesta segona part s’analitza quines llicències s’utilitzen i si es demana la cessió de drets o es restringeix la lliure publicació dels articles per part dels autors. Els resultats mostren de nou una gran diversitat incloent-hi algunes inconsistències com no permetre la publicació en altres llocs tot i utilitzar les llicències més obertes que teòricament ho autoritzen a qualsevol persona.

L’informe finalitza amb una sèrie de recomanacions adreçades a editors, autors, centres de recerca i finançadors per millorar la informació que es facilita i entendre com es gestiona la propietat intel·lectual, per aconseguir alinear les polítiques editorials amb les dels finançadors, i per evitar inconsistències a l’hora d’utilitzar determinades llicències.

L’objectiu final de l’informe és aconseguir que ben aviat puguem gaudir de l’accés obert immediat a totes les publicacions científiques.


1 comentari

Pla de sostenibilitat del CRAI

Aquest mes de setembre el CRAI de la Universitat de Barcelona ha presentat el seu Pla de sostenibilitat. El Pla recull els compromisos del CRAI per tal de crear valor sostenible a curt i a llarg termini, de forma ètica i transparent, i així, donar resposta a les necessitats dels nostres usuaris i grups d’interès, tot preservant els seus drets fonamentals.

Al llarg dels propers anys, el Pla serà l’eina que ens permetrà consolidar dins del CRAI les bones pràctiques en qüestions de sostenibilitat ambiental, econòmica i social. També ens servirà per  promoure el nostre compromís institucional respecte als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per les Nacions Unides amb l’Agenda 2030, sempre alineats amb els objectius generals de la UB. El Pla es desplega en nou objectius dels quals quatre són prioritaris per al CRAI. Són els que, d’acord amb la seva missió, el CRAI ha de prioritzar per tal de facilitar l’accés a recursos i serveis de qualitat, necessaris per contribuir a la creació i difusió del coneixement i a la formació integral dels futurs professionals.  Els quatre següents són objectius de contribució a la societat com a compromís del CRAI amb el seu entorn, i el darrer, és un objectiu de contribució a la ciutadania global, ja que moltes de les activitats que es desenvolupen al CRAI van més enllà dels seus espais o del territori més proper.

Cadascun dels objectius del Pla marca les accions a desenvolupar, la unitat del CRAI responsable de portar-les a terme i els indicadors de control que ens permetran verificar quin és el grau de compliment que s’ha assolit d’acord amb l’Agenda 2030.

Cal afegir que, alguns dels objectius que conformen aquest Pla són també objectius estratègics del CRAI de la UB i pengen directament del Pla estratègic vigent, Iter 2022.