Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Finalitzada amb èxit la Campanya #1lib1ref 2020

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha participat, un any més, a la Campanya internacional Viquiprojecte:Bibliowikis/#1Lib1Ref, que ha tingut lloc del 15 de gener al 5 de febrer de 2020 i on bibliotecaris d’arreu del món han fet servir la seva expertesa per afegir una referència bibliogràfica en un article de la Viquipèdia.En l’àmbit català és promoguda per Amical Wikimedia, The Wikipedia Library, i tot un seguit d’altres entitats entre les quals hi ha el CRAI de la Universitat de Barcelona.

Els bibliotecaris del CRAI han participat en aquest projecte treballant en les següents entrades:

Aquest any la campanya ha finalitzat amb un rècord d’èxit sense precedents. Moltes gràcies a tots els que hi heu participat.

81 participants han afegit 1013 referències donant visibilitat i valor a la nostra professió, i cal remarcar que l’edició en català ha tornat a ser la cinquena llengua més activa de la campanya.

Entre tots hem millorat la Viquipèdia posant valor a la nostra feina i ajudant als usuaris amb informació d’una font fiable.


Deixa un comentari

Préstec de documents als CRAI Biblioteques de la UB. Novetats al reglament

Trobareu tota la informació al Reglament del Servei de préstec del CRAI de la UB.


Deixa un comentari

scite.ai. Una eina per avaluar la validesa de les publicacions científiques

Blog de Física i Química-CRAI

Scite Inc., finançada, en part, per National Science Foundation i National Institutes of Health, ha desenvolupat una tecnologia anomenada scite.ai que permet avaluar la veracitat de les cites en les publicacions científiques i acadèmiques.  L’associació de Scite Inc. amb John Wiley & Sons Inc. permetrà augmentar la cobertura dels articles indexats per scite.ai i introduir les cites intel·ligents a la plataforma de Wiley.

Scite.ai, basada en l’aprenentatge profund i en una xarxa d’experts, és una eina web que analitza les cites d’una publicació científica i les classifica en cites que la publicació confirma «supporting», refuta «contradicting» o, simplement, cita «mentioning».  A aquestes cites, Scite les anomena cites intel·ligents«smart cites» perquè, a més del nombre de cites de la referència en sí, mostren el context on es confirma o refuta l’evidència citada.

L’objectiu de scite.ai és ajudar la comunitat científica…

View original post 85 more words


Deixa un comentari

Base de dades de Ramon Llull – Un recurs de la Biblioteca Digital de Catalunya

Article publicat al Blog del CSUC amb data 26 de gener de 2020

Saps qui era Ramon Llull? T’interessa saber detalls de la seva persona i obra?

El Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona (UB) gestiona la Base de dades de Ramon Llull. Es tracta d’un instrument bibliogràfic electrònic concebut per ordenar, sistematitzar i facilitar la consulta exhaustiva de tota la informació referent a l’extensa producció que va escriure el beat mallorquí, a l’encara més extensa obra que li ha estat atribuïda al llarg del temps i a les obres d’autors lul·listes o relacionats amb Ramon Llull.

El gran volum d’informació que conté i les prestacions que ofereix a l’usuari la converteixen en una eina excepcional en l’àmbit de les bibliografies en xarxa sobre els grans autors, ja siguin catalans o internacionals.

No et perdis res del que fos considerat primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques!


Deixa un comentari

Accés a la plataforma de vídeos Academic Video Online (AVON)

Bloc de Lletres

Academic Video Online és una col·lecció multidisciplinar de més de 68.000 vídeos d’àmbit acadèmic amb material audiovisual per a l’aprenentatge.  Inclou documentals, entrevistes, llargmetratges, actuacions, programes de notícies i informatius, etc.

El recurs, integrat en la plataforma de ProQuest, permet la consulta de les transcripcions i visualitzar els continguts en línia des de dispositius mòbils. Hi trobareu material audiovisual d’àmbits com l’antropologia, la historia, la ciència i les arts, entre d’altres.

ALGUNS EXEMPLES:

De la sèrie Beauty of books:

De la sèrie d’entrevistes How to be a writer:

De la sèrie  Living literature: The classics & you. Anàlisi d’obres clàssiques de la literatura universal

Documental sobre l’evolució de la  literatura russa dels segle XIX i…

View original post 37 more words


Deixa un comentari

Autoritats i identificadors, com connectar l’ecosistema bibliogràfic?

El 17 de desembre de 2019, la Unitat de Procés Tècnic del CRAI va participar en el mini simposi organitzat pel grup de recerca OCLC Research sobre Autoritats i Identificadors (Authorities & Identifiers) amb la col·laboració del CSUC I amb la participació de bibliotecaris de les diferents universitats estatals i la Biblioteca Nacional de España.

La jornada es va dividir en dues parts, la primera de les quals va consistir en una sèrie de presentacions relacionades amb la temàtica del simposi i presentacions de casos pràctics fetes per les universitats convidades i la BNE.

En primer lloc la Karen Smith-Yoshimura, membre del grup de recerca de l’OCLC, va insistir, d’una manera amena i divertida, en la necessitat d’utilitzar identificadors en el control d’autoritats per tal de resoldre els reptes de:

  • Resoldre homonímies i controlar els noms amb més rapidesa.
  • Fer que les dades de la biblioteca siguin més amigables per al lloc web.

La ponent va reconèixer però que aquesta tasca es complica en el moment que creadors i investigadors adopten cada cop més identitats i aconsegueixen l’assignació de múltiples identificadors.

A continuació Rosa Fabeiro i Anna Rovira (CRAI Unitat de Procés Tècnic), van explicar la experiència de la UB per recollir els identificadors dels investigadors (ORCID, Dialnet, VIAF, Scopus, etc,) en el fitxer d’autoritats Professors UB com a eina per vincular les publicacions dels autors en diferents repositoris d’informació. El repte en aquest cas és com l’identificador generat pel sistema es pot convertir en un URI si el catàleg d’autoritatsd s’ha d’utilitzar fora del sistema de catalogació.

Ricardo Santos de la Biblioteca Nacional de España, va insistir en la utilitat d’aquests identificadors en base a la experiència de la biblioteca nacional en la seva aposta materialitzada en les dades enllaçades de la base de dades datos.bne.es.

La Universitat Complutense de Madrid amb la presentació de l’Andoni Calderón  va oferir una visió general del portal d’investigadors de la universitat i de les seves fonts de dades. Va fer una comparativa de la cobertura entre Scopus, ORCID, ResearchID, GoogleScholar i Dialnet, arribant a la conclusió que Dialnet és la font més gran de dades sobre els investigadors de la universitat. Per aquest motiu, al seu entendre i al de la biblioteca, l’identificador d’investigador Dialnet és el més útil per als perfils CRIS i investigadors de la universitat.

Finalment la presentació de Mari Fe Rivas de la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea va tractar sobre l’ús que la seva biblioteca fa de l’identificador ORCID i la base de dades relacionada, com eina de gestió de les identitats dels investigadors de la universitat. Afegeixen d’aquesta manera al registre ORCID, tota aquella informació que es troba a les fonts internes (CRIS i IR) i a les externes (Scopus, CrossRef, Dialnet, etc.) i és en aquests registres on realitzen la neteja i el control de les dades.

La segona part de la jornada  va consistir en un debat en petits grups al voltant del paper dels identificadors en la interconnexió de les sitges de dades dins de les nostres institucions i amb el món exterior. Els resultats dels diferents debats es van exposar al final de la jornada i els podem resumir en aquests tres punts:

  1. Es constata que la demanda de visibilitat de les dades dels investigadors creix i es basa en els mandats polítics en aquest camp i els propis investigadors.
  2. Es farà i s’està fent un gran esforç per enriquir les dades d’autoritat, utilitzant altres fonts de dades i enllaçant amb els generadors d’identificadors. Però, quin escollir de la Babel d’identificadors?
  3. Tot i que aquest treball s’està fent de manera interna i local, cal alinear-lo i fer-lo visible per tal d’aconseguir un compromís de les universitats per tal d’invertir en els recursos necessaris. La col·laboració en el context de REBIUN podria ajudar a abordar alguns dels problemes habituals i conduir a directrius, bones pràctiques i solucions més eficients.

Llegiu més informació sobre l’esdeveniment i accediu a les presentacions.


1 comentari

Revistes “depredadores”

Article publicat al Blog Recercant en obert amb data 17 de gener de 2020

Revistes “depredadores”

 Illustration by David Parkins
Les revistes i editors “depredadors” són una amenaça tant pels lectors com pels autors que els envien els seus treballs. Són entitats que prioritzen el seu interès i accepten articles per a la publicació, juntament amb els honoraris dels autors, sense realitzar proves de qualitat. Es caracteritzen per no seguir les millors pràctiques editorials, donar informació falsa o enganyosa, la seva falta de transparència i per fer sol·licituds agressives i indiscriminades als autors.
A vegades resulta difícil identificar aquest tipus de publicacions.  Existeixen llistats com el Beall’s list o el Cabells list, aquest últim de pagament, que permeten identificar-les, però sobre la exactitud d’aquests llistats hi ha força controvèrsia.

Us deixem un article molt interessant sobre el tema publicat a la revista Nature el passat mes de desembre:  Nature 576, 210-212 (2019) 
També, us recomanem la consulta del lloc web Think Check Submit  on trobareu una guia amb consells per escollir revistes de confiança per publicar.