Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Tresors del CRAI Biblioteca de Reserva

Petits tresors que s’amaguen dins els llibres antics

Extret de Notícies UB 20/07/2017   Cultura

Entrar a la sala de manuscrits del CRAI Biblioteca de Reserva de la UB sempre és especial. L’olor de llibre antic, els volums de segles enrere que omplen les prestatgeries… Aquí es custodia el fons antic de la Universitat: un compendi impressionant de més de dos mil manuscrits, gairebé mil incunables i prop de 120.000 obres impreses entre els segles XVI i XVIII, que suposen un valuós testimoni de la nostra història. Si el conjunt per si mateix no fos prou excepcional, presenta, a més, altres sorpreses.

Ocults entre les pàgines dels llibres, atrapats i ben conservats, s’hi amaguen petits tresors. Dibuixos i gravats, retalls de diaris, poemes i notes manuscrites, punts de llibre, papers calats, flors seques i fins i tot agulles de cap que han sobreviscut al pas dels segles i que ara veuen la llum per connectar-nos amb els seus antics propietaris. Tot aquest material queda al descobert durant el procés de catalogació dels exemplars. «És apassionant», explica Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Reserva. «Agafar un llibre antic per catalogar, que saps que fa molt temps que no l’ha tocat ningú, i obrir-lo a veure què et trobaràs, d’entrada ja és emocionant. Però si, a sobre, topes amb aquestes troballes… Són moments màgics», afirma.

Encara recorda el dia que van ensopegar amb la que és la peça estrella de la col·lecció. Va ser una de les primeres troballes: una fulla d’arbre que es va trobar en un llibre del segle XVIII. Aparentment, no tenia res d’especial, però mirant-la a contrallum, hi van descobrir dibuixada una imatge pastoral. Pura màgia. Després vindrien moltes més descobertes, més de cent en prop de deu anys. «I les que queden», apunta.

 

Testimonis històrics

Verger reclama el valor històric d’aquestes troballes: «Sempre estudiem la història a partir de grans esdeveniments; però aquí ho fem a través dels testimonis de persones del passat que van deixar en un llibre vestigis de la seva vida i la seva època. És la microhistòria». Com en aquest exemple: un bitllet de rifa utilitzat com a punt de llibre ens transporta al 1859, quan esclata la Guerra d’Àfrica. La rifa tenia com a objectiu recaptar diners per a la guerra que aleshores enfrontava Espanya amb el Marroc. El bitllet es va trobar al llibre Angleterre ancienne (1789) i és, sens dubte, una de les descobertes més curioses. Unes altres guerres, en aquest cas les napoleòniques, protagonitzen una altra de les troballes. El passat mes de febrer el CRAI restaurava un gravat del Palau Reial de Madrid que reproduïa la marxa de Felip V en la campanya de Portugal, el 4 de març de 1704. El gravat, del segle XVIII, presentava un estrip important i portava adherit un full al darrere per evitar que es deteriorés. Quan es va retirar aquest paper per a la restauració, va arribar la sorpresa: el full en qüestió era un document administratiu de principis del segle XIX que es feia servir als hospitals de França durant les guerres napoleòniques per al registre de malalts.

Una col·lecció singular de punts de llibre

També destaca la col·lecció de punts de llibre que s’han anat recopilant en aquests anys. Els punts de cursor de cordill eren d’ús comú a les biblioteques medievals i, donada la seva fragilitat, n’han sobreviscut molt pocs. A la Biblioteca de Reserva se n’han rescatat uns quants de ben singulars. A l’obra de Diego José de Cádiz El hermitaño perfecto (impresa a Sevilla el 1795) es va trobar un punt de llibre que, a partir d’un mecanisme senzill i enginyós, permetia recuperar la lectura no tan sols per la pàgina sinó també per la línia. Es tracta d’una peça rodona de pergamí doblegada i cosida a un cordill, que incorpora, a més, una petita fletxa. A les dues cares de la rodona hi figuren dos números: un 1 a la part superior i un 2 a la inferior. El personal de Reserva pensa que situant el cursor en l’1 o en el 2 s’indicava el verso o el recto de les pàgines entre les quals es trobava el punt. Després, fent lliscar la peça fins a l’alçada que interessava, s’aconseguia el punt exacte on s’havia deixat la lectura. Tota una tasca de deducció.

Els catalogadors del CRAI també van haver d’aguditzar l’enginy per interpretar el funcionament d’un altre punt de llibre. El van trobar a l’interior de l’obra de José de Santa Teresa Flores del Carmelo. En aquest cas, el text distribuït en columnes restava utilitat als punts de llibre tradicionals. Calia buscar una solució diferent. I els lectors d’aquella època la van trobar: un marcador de pergamí dinàmic, amb dues peces mòbils. En una, apareixen quatre números, de l’1 al 4, i en l’altra tres lletres: P, M i F. Rotant les dues peces, el lector podia indicar tant el número de columna com la part d’aquella columna on s’havia quedat (P per al principi, M per al mig, F per al final). «Es tracta d’una peça única, que no hem trobat documentada enlloc».

Manuscrits reutilitzats

Arribar a aquestes conclusions, però, no sempre és fàcil. «Per això, sempre que podem, intentem tenir la col·laboració d’especialistes», explica Verger. La seva participació és crucial en casos determinats, com ara la catalogació d’exemplars que presenten reforços de pergamí en l’enquadernació. En una època en què no es llençava res si es podia fer sevir per a un propòsit determinat, és habitual trobar trossos de pergamí i de paper —manuscrits i impresos— a les relligadures dels llibres antics per reforçar-les. Cal aleshores un nivell d’expertesa considerable per identificar-ne la procedència. El destí va voler que un d’aquests exemplars acabés a les mans de l’investigador Daniel Gullo: un volum factici amb diversos tractats de Pere Alfons de Burgos impresos a Barcelona el 1562. Al llom del volum in-octavo, a la vista perquè l’enquadernació estava solta, Gullo, especialista en sant Bonaventura, hi va descobrir un tros de pergamí manuscrit de mitjan segle XIV: es tractava d’un fragment fins aleshores desconegut d’uns Comentaris de sant Bonaventura a les Sentències de Pere Llombard. Una beneïda coincidència.

Arxiu de material annex

El volum de les peces descobertes fins ara ha fet necessari crear un arxiu específic. Primer es redacta una descripció de cada peça i s’incorpora al registre de l’exemplar (material annex, en diuen), perquè es pugui consultar al catàleg en línia de la biblioteca. A continuació, s’arxiva en un dossier individual, on es fa constar la signatura topogràfica del llibre. Així es manté el vincle del material amb el llibre on ha estat trobat. Verger reivindica la importància de la tasca de catalogació dels exemplars, un procés laboriós que s’ha de fer detingudament: «La catalogació, sobretot en una biblioteca com la nostra, és una part primordial, a banda de la conservació, perquè ens permet saber el que tenim». Es calcula que encara queda per catalogar entre un terç i un quart de la col·lecció, en total més de 37.000 llibres. Qui sap quins altres tresors queden per descobrir.

En aquest enllaç de Flickr podeu veure les fotografies de les descobertes més destacades que hi ha hagut fins ara. Per estar al corrent de les darreres troballes, us podeu subscriure al blog de Reserva.


Deixa un comentari

L’índex-h dels autors

Bloc de Lletres

L’h-index o índex de Hirsch és la mètrica més utilitzada en investigació per mesurar la productivitat i l’impacte de la producció acadèmica d’un autor

h-index =  hx és el nombre x de publicacions que han estat citades almenys x vegades.

Així, si un autor té per exemple un index h3, ens indica que té 3 articles que han estat citats almenys 3 cops.

S’ha de tenir molt present que aquest índex no és adequat per comparar investigadors de diferents disciplines. Tampoc reflecteix el moment de la carrera acadèmica en que es troba l’investigador. Com totes les mètriques, l’h-index té les seves limitacions i cal usar-se amb compte.

Com es pot saber l’index-h d’un investigador?

Hi ha diferents bases de dades i eines que ens fan un càlcul,  però el resultat variarà depenent de la cobertura de la base de…

View original post 53 more words


Deixa un comentari

Una breu introducció als principals indicadors de citació de revistes acadèmiques

Via Blog del CSUC: 12 juny 2017

UNA BREU INTRODUCCIÓ ALS PRINCIPALS INDICADORS DE CITACIÓ

Aquest mes de juny, Clarivate (abans Thomson Reuters) ha presentat una nova edició del Journal Citation Report (JCR), un resum anual de les citacions de més de deu mil revistes acadèmiques. Tot i que el JCR inclou una gran varietat d’indicadors sobre el rendiment de les citacions, la majoria dels usuaris se centren en una sola mètrica, el factor d’impacte.

Dissenyat com una eina per mesurar i classificar el comportament de les revistes dins d’un camp concret, el factor d’impacte té ara més de 40 anys d’antiguitat. En els últims anys, s’han desenvolupat altres mètriques basades en les citacions per complementar o competir amb el factor d’impacte.

L’objectiu d’aquesta entrada, publicada a The Scholarly Kitchen per Phil Davis, és proporcionar un breu resum dels principals indicadors de citació utilitzats en l’actualitat. No pretén ser exhaustiva, ni té la intenció de jutjar quin indicador és millor. Cap indicador és perfecte; el seu objectiu és simplement posar en relleu els seus punts forts i febles més destacats.

Així, els indicadors de citació s’han agrupat basant-se en el disseny del seu algoritme: el primer grup (indicadors basats en la ràtio) estan construïts amb el mateix model que el factor d’impacte, dividint el recompte de cites pel recompte de documents. El segon grup (indicadors basats en el portfolio) calcula una puntuació basada en una sèrie ordenada de documents. L’últim grup (indicadors basats en la xarxa) busca mesurar la influència dins d’una xarxa de cites més gran.

Podeu llegir l’entrada completa aquí.

 


Deixa un comentari

El CRAI rep la visita del rector i de la vicerectora de Docència

El rector de la Universitat de Barcelona, Dr. Joan Elias i la vicerectora de Docència, Dra. Amèlia Díaz, van reunir-se el dimecres 14 de juny amb la directora del CRAI i amb els caps de les seves biblioteques i unitats a la seu de Baldiri Reixac.

Després d’una completa visita per les dependències del CRAI Biblioteca de Belles Arts i per les Unitats de Recerca, Docència, Serveis als usuaris, Administració, Procés Tècnic, Projectes i Gestió de la Col·lecció -destacant en aquesta darrera, la visita al Taller de Restauració-, es va dur a terme la primera reunió entre l’actual rector i el CRAI de la Universitat.

Van intervenir a la reunió el rector, la vicerectora i la directora del CRAI, que també van respondre les preguntes del caps de biblioteques i unitats.

El rector va presentar formalment a la nova directora del CRAI, Judit Casals i va agrair els serveis prestats a la directora sortint, Adelaida Ferrer. A continuació va explicar als caps les línies del seu programa amb efectes sobre el CRAI.

En el decurs de la reunió es va fer palès el valor que el CRAI suposa per a la recerca i la docència de la Universitat i es van bastir les línies d’una estreta col·laboració per aconseguir el màxim benefici per a la comunitat universitària.


Deixa un comentari

Cerques guiades: arXiv

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

arXivArXiv és un repositori autogestionat de preprints en accés obert especialitzat en física, matemàtiques, informàtica, biologia, estadística i matemàtica financera, accessible en línia. Treballa amb format d’arxiu TeX, tot i que també ofereix l’arxiu en PDF. El juny de 2016, 25 anys després de la seva creació, incloïa més d’1.200.000 preprints, descarregats prop de 139 milions de vegades.

S’hi accedeix per la pàgina principal (arXiv.org) o a través de diferents rèpliques (mirror sites) que permeten fer cerques per subcamps, sindicar continguts, etc.

El seu model de finançament es basa en les subvencions rebudes de la Cornell University Library —que n’és la responsable administrativa i financera—, la Simons Foundation i la quota voluntària anual de les institucions membres, basada normalment en la quantitat de preprints descarregats des de la institució.

Com funciona?

Arxiv compta amb moderadors especialistes en cada àrea de coneixement, que s’encarreguen de…

View original post 1.375 more words


1 comentari

Vols ser padrí del CRAI de la Universitat de Barcelona? Ara tens dos nous candidats per apadrinar

Hem incorporat dos nous registres a la llista de llibres per apadrinar en el marc del projecte del CRAI de la UB Apadrina un document. Fes-lo teu, fes-lo de tots.

En aquesta ocasió us proposem un llibre de l’historiador, polític i filòsof italià, Niccolò Machiavelli (per a nosaltres Nicolau Maquiavel), autor de la justament apreciada obra El Príncep. L’obra que podeu apadrinar, si hi esteu interessats, és l’únic exemplar que es conserva a Barcelona i dels pocs que es troben a Espanya:

Machiavelli, Niccolò. Tutte le opere di Nicolo Machiauelli cittadino et secretario fiorentino : diuise in V. Parti, et di nuouo son somma accuratezza ristampate. [S.l.] : [s.n.], 1550

     

D’altra banda posem a l’abast de la vostra generositat una altra obra, en aquest cas un processional romà imprès per Lucca Antonio Giunta, un dels membres de la famosa dinastia d’impressors venecians, que conté els himnes, les lletanies i les pregaries emprades a les processons religioses. El text està imprès a dues tintes amb boniques caplletres xilogràfiques en part historiades, que s’han realçat a mà amb color groc, de la mateixa manera que a les inicials del text.

Església Catòlica. Processionale Romanu[m] cum officio mortuo[rum] [et] missa p[ro] defunctis in cantu: cu[m] multis alijs o[mn]ibus diui[n]o cultui deditis vtilib[us] [et] necessarijs: vt i[n] tabula hic post epistola[m]. Imr[re]ssu[m]. Venetijs :|bp[er] Luc[am] Antoniu[m] Giu[n]ta Floren[tinum],|cAnno Christi 1513 die v[er]o xxvj Augusti

És tracta d’un dels escassos exponents de llibres litúrgics pertanyents als convents que van sobreviure a la desamortització, en part probablement perquè eren documents que els frares devien emportar-se en la seva fugida.

Com veieu, tots dos necessiten algunes reparacions, i comptem amb tots vosaltres per poder dur a terme la seva restauració i digitalització, i així preservar-los i conservar-los per a les properes generacions.

Animeu-vos i entreu a formar part de la prestigiosa Família de padrins del CRAI de la Universitat de Barcelona!!!

Vegeu també el projecte Apadrina un document. Fes-lo teu, fes-lo de tots  a Pinterest.


 


Deixa un comentari

Jornades “Elias Rogent i Barcelona: arquitectura, patrimoni i restauració”

Blog de Reserva

Els propers dies 6 i 7 de juny tindran lloc les jornades “Elias Rogent i Barcelona: arquitectura, patrimoni i restauració” , dedicades a l’estudi del llegat d’aquest arquitecte, historiador i restaurador, dins del context de la Barcelona del segle XIX.

En el marc de les jornades, i dins la taula dedicada a “Col·leccions, tresors i patrimoni”, Marina Ruiz i Neus Verger -personal del CRAI Biblioteca de Reserva– presentaran la ponència “Dels convents a l’acadèmia: els orígens de la biblioteca de la Universitat de Barcelona”, centrada en el període de formació de la biblioteca universitària de Barcelona, abans de la seva ubicació a l’edifici de Plaça Universitat. Concretament, la seva intervenció analitzarà el període comprès des de l’any 1835, moment en què els béns conventuals van ser desamortitzats, fins al 1881, quan la col·lecció bibliogràfica es va traslladar des de l’ex convent de sant Joan de Jerusalem al nou edifici…

View original post 105 more words