Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


1 comentari

Eines de descoberta d’accés obert

Orígen: Recercant en obert. Eines de descoberta d’accés obert

 Actualment hi ha milers de revistes que publiquen els continguts en accés obert, però encara predomina el model de publicació de subscripció que en limita l’accés gratuït. Des de fa gairebé 20 anys, un dels objectius de l’accés obert ha estat oferir una alternativa legal per poder accedir als resultats de la recerca que es troben darrera una barrera econòmica. L’alternativa més utilitzada ha estat la de dipositar còpies dels articles científics en els repositoris, però no sempre ha estat fàcil localitzar aquestes còpies.  

Amb aquestes dues extensions es simplifica la cerca d’alternatives gratuïtes a les publicacions científiques.   

Open Science Lens (OSL). El plug-in Open Science Lens és una extensió gratuïta desenvolupada per OpenAIRE que funciona amb Google Chrome.   

Permet localitzar la ubicació de publicacions, dades i altres objectes resultants de la investigació que estiguin identificats amb un DOI.   

OSL utilitza la informació disponible a OpenAIRE Explore i ofereix resultats a enllaços a documents en accés obert.  

Pel articles embargats, informa d’aquesta restricció d’accés amb la data de finalització. Però si aquesta restricció no ha estat modificada al repositori original, no detecta si la data ja ha expirat i l’article es troba disponible.  

 
L’extensió treballa directament detectant el DOI en una pàgina web i mostrant una icona blava al seu costat. També ofereix una pestanya lateral desplegable amb la informació sobre les versions trobades: en obert, embargat (amb la data de finalització d’embargament) i restringit; a més d’un enllaç a les diferents fonts que contenen el contingut original.  

Les opcions de configuració encara són limitades (detecció manual o automàtica del DOI) 

Unpaywall.  El plug-in Unpaywall és una extensió  gratuïta  desenvolupada per Our Research  que funciona amb Mozilla Firefox i Google Chrome.
Utilitza la informació disponible a la base de dades pròpia, permetent localitzar la ubicació de publicacions en PDF a text complet que estiguin identificades amb un DOI.    
El codi font de l’extensió d’Unpaywall s’allotja a github.com

L’extensió treballa directament detectant el DOI en una pàgina web. Si el localitza mostra una icona d’un cadenat:  

  • Obert, i en color verd/daurat/bronze : versió legal i sense embargar de l’article gratuït a text complet. 
  • Tancat, i en color gris: no ha pogut trobar cap versió legal d’accés obert d’aquest article. 

Les opcions de configuració permeten distingir les diferents versions d’accés obert: verda, daurada i bronze

Scopus i Web of Science l’han integrat a les seves bases de dades. 


1 comentari

‘Connected Papers’, una eina que crea gràfics de citacions

Article publicat al Blog del CSUC amb data 14 de juliol de 2020.

Connected Papers és una eina visual única que ajuda els investigadors a cercar i trobar documents rellevants per al seu àmbit de recerca. Per utilitzar-la, només cal introduir un document d’interès i l’eina genera un gràfic que mostra de forma espacial el document i les seves interconnexions.

Per trobar els documents més rellevants es pot introduir el títol o el DOI d’un document font o cercar-lo a PubMed o ArXiv. A continuació, l’eina genera un gràfic amb tots els documents relacionats amb el document inicial. Això permet descobrir els documents relacionats amb aquest camp científic en particular.

Al gràfic, els documents estan ordenats segons la seva similitud. Això vol dir que fins i tot els documents que no se citen directament entre sí poden estar fortament connectats i molt ben posicionats. Connected Papers no és un arbre de cites.

La mètrica de similitud es basa en els conceptes de co-cites i acoblament bibliogràfic. Segons aquesta mesura, es pressuposa que dos documents que tenen cites i referències superposades tenen una major probabilitat de tractar d’un tema relacionat.

L’algorisme construeix un Gràfic Dirigit a la Força per distribuir els documents de forma que agrupa visualment documents similars i allunya menys els documents similars entre sí.

La base de dades està connectada al Semantic Scholar Paper Corpus (amb llicència ODC-BY).


Deixa un comentari

Completa i comparteix el perfil d’ORCID ID

Bloc de Lletres

És molt recomanable que el personal investigador disposi d’un identificador ORCID iD.  La seva utilitat més directa és que proporciona un identificador digital únic i persistent que facilita la distinció inequívoca de la producció científica i evita confusions al voltant dels noms d’autor: noms comuns, canvis de cognom, diferents versions en la signatura dels treballs al llarg del temps, ús de diferents alfabets, etc.

Un altre dels seus avantatges és que crea una pàgina personal, a mode de currículum vitae digital, que podem editar i enllaçar amb diferents sistemes d’informació (bases de dades, sistemes de gestió de la recerca i de presentació de manuscrits per a la publicació, etc.).

Exemple:ORCID iD iconhttps://orcid.org/0000-0002-1825-0097

Per treure’n el màxim profit, no ens hem de limitar a crear el registre a la plataforma i obtenir l’identificador, sinó fer-hi el pas següent i completar el perfil, incorporar la nostra producció de recerca i connectar…

View original post 138 more words


1 comentari

Factor d’impacte de revistes científiques 2018

Com cada any per aquestes dates es publiquen, a través del Journal Citation Reports (Science Edition), les dades bibliomètriques corresponents a l’any anterior, en aquest cas el 2018, de revistes de l’àmbit de ciència i tecnologia de tot el món. Durant els primers mesos d’aquest any s’ha estudiat el comportament que han mostrat les principals revistes científiques durant 2018 pel que fa a nombre d’articles publicats, nombre de cites rebudes, revistes de les quals reben més cites i a les quals n’envien més, etc.

Tota aquesta informació, una vegada analitzada, es publica a la versió en línia del Journal Citation Reports (Science Edition). Aquesta base de dades pretén avaluar, a través d’uns indicadors bibliomètrics, la influència que tenen les revistes científiques i, en conseqüència, els articles que s’hi publiquen, dins el seu àmbit temàtic. Si en sou usuari autoritzat hi podreu accedir des d’aquest enllaç.

L’indicador bibliomètric més àmpliament difós i conegut és el Factor d’Impacte. Tots els anys es calcula el factor d’impacte per a cada revista inclosa al JCR. El factor d’impacte es pot definir com “la mitjana del nombre de cites que han rebut els articles recents d’una revista durant un any determinat“, entenent com a articles recents aquells que la revista ha publicat els dos anys immediatament anteriors. Vegem-ho en un exemple:

Càlcul del Factor d’Impacte per a l’any 2018 de Journal of Crystal Growth

Dades a tenir en compte:

  • Nombre d’articles que ha publicat Journal of Crystal Growth l’any 2016: 526
  • Nombre d’articles que ha publicat Journal of Crystal Growth l’any 2017: 789
  • Nombre de cites (*) que han rebut durant 2018 els articles de Journal of Crystal Growth publicats el 2016: 1.000
  • Nombre de cites (*) que han rebut durant 2018 els articles de Journal of Crystal Growth publicats el 2017: 1.069
(*) Les cites que es comptabilitzen aquí només són les que envien les revistes que controla la base de dades

Càlculs:

  • Nombre d’articles recents publicats a Journal of Crystal Growth: 526 + 789 = 1.315
  • Nombre de cites que han rebut durant 2018 els articles recents de Journal of Crystal Growth: 1.000 + 1.069 = 2.069
  • Factor d’Impacte 2018 de Journal of Crystal Growth: 2.069 / 1.315 = 1,573

Com a dada objectiva aquest factor d’impacte significa que, per terme mig, els articles recents que ha publicat Journal of Crystal Growth han rebut entre una i dues cites (1,573 cites) durant l’any 2018.

A TENIR EN COMPTE:


Aquest any és el segon que, a més, es representa gràficament la distribució de les cites obtingudes pels articles publicats a una revista. D’aquesta forma es pretén mostrar quin és l’origen del factor d’impacte aconseguit, és a dir, pot ser que un article molt citat hagi fet pujar el factor d’impacte puntualment quan, en realitat no es correspon a la trajectòria habitual de la revista.

Podeu llegir aquests documents per informar-vos-en més: