Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Nou article de la Llei de la ciència dedicat a la ciència oberta

Publicat el 18-07-2022 a Notícies del CSUC Ciència Oberta.

La Llei de la ciència 17/2022, de 5 de setembre, i que modifica l’anterior 14/2011, de l’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, dedica un article íntegrament a la ciència oberta. És l’article 39, que modifica el 37 de l’anterior, i consta de sis punts, que són: 

  • Els agents públics del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació impulsaran que es faci difusió dels resultats de l’activitat científica, tecnològica i d’innovació, i que els resultats de la investigació, incloses les publicacions científiques, les dades, els codis i les metodologies, estiguin disponibles en accés obert. L’accés gratuït i lliure als resultats s’ha de fomentar mitjançant el desenvolupament de repositoris institucionals o temàtics d’accés obert, propis o compartits.
  • El personal de recerca del sector públic o l’activitat investigadora del qual estigui finançada majoritàriament amb fons públics i que opti per disseminar els seus resultats de recerca en publicacions científiques, haurà de dipositar una còpia de la versió final acceptada per a publicació i les dades associades a aquestes en repositoris institucionals o temàtics d’accés obert, de forma simultània a la data de publicació.
  • Els beneficiaris de projectes d’investigació, desenvolupament o innovació finançats majoritàriament amb fons públics hauran de complir en tot moment amb les obligacions d’accés obert disposades en les bases o els acords de subvenció de les convocatòries corresponents. Els beneficiaris d’ajuts i subvencions públiques s’asseguraran que conservin els drets de propietat intel·lectual necessaris per donar compliment als requisits d’accés obert.
  • Els resultats de la investigació disponibles en accés obert podran ser emprats per les administracions públiques en els seus processos d’avaluació, incloent-hi l’avaluació del mèrit investigador.
  • El Ministeri de Ciència i Innovació facilitarà l’accés als repositoris d’accés obert i la seva interconnexió amb iniciatives semblants nacionals i internacionals, promovent el desenvolupament de sistemes que ho facilitin, i impulsarà la ciència oberta a l’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació, reconeixent el valor de la ciència com a bé comú i seguint les recomanacions europees en matèria de ciència oberta. A més de l’accés obert, i sempre amb l’objectiu de fer la ciència més oberta, accessible, eficient, transparent i beneficiosa per a la societat, els Ministeris de Ciència i Innovació i d’Universitats, cadascun en el seu àmbit d’actuació, així com les Comunitats Autònomes en el marc de les seves competències, també promouran altres iniciatives orientades a facilitar el lliure accés i gestió de les dades generades per la investigació (dades obertes), d’acord amb els principis internacionals FAIR (senzills de trobar, accessibles, interoperables i reutilitzables), a desenvolupar infraestructures i plataformes obertes, a fomentar la publicació dels resultats científics en accés obert, i la participació oberta de la societat civil en els processos científics, tal com es desenvolupa a l’article 38.
  • Això serà compatible amb la possibilitat de prendre les mesures oportunes per protegir, amb caràcter previ a la publicació científica, els drets sobre els resultats de l’activitat de recerca, desenvolupament i innovació, d’acord amb les normatives nacionals i europees en matèria de propietat intel·lectual i industrial, obtencions vegetals o secret empresarial. 

El text original de la Llei es pot consultar al BOE número 214 (pp. 123852-123922), de 6 de setembre de 2022. 


Deixa un comentari

El Portal de la Recerca de Catalunya actualitza els seus continguts i incorpora noves millores

Publicat el 20-12-2021 a Notícies del CSUC

El Portal de la Recerca de Catalunya (PRC) acaba d’actualitzar els resultats de la recerca que inclou produïda a les universitats i centres de recerca catalans, en quant a investigadors, publicacions, grups i projectes de recerca. 

Actualment el PRC conté informació de més de 19.000 investigadors, 650.000 publicacions, 37.000 tesis, 43.000 projectes de recerca i gairebé 2.000 grups de recerca. 

Properament s’incorporaran dos nous centres que formen part de la Institució CERCA: l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD).

Aprofitant les actualitzacions del contingut, que es realitzen cada dos mesos, s’han anat incorporant diverses millores al Portal. En aquesta ocasió:

  • S’han millorat les dades de l’IBEC que fins ara tenien la informació carregada des de WoS i Scopus, i a partir d’ara ho faran des del seu propi sistema. 
  • S’ha realitzat una actuació de qualitat a través de la qual s’han detectat 4.444 DOI erronis que s’han enviat a les institucions per a la seva esmena.
  • S’ha canviat la font de les noticies de la pàgina principal. Fins ara s’incloïen les que es publicaven en el Blog de l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans però, com el deixen d’actualitzar, a partir d’ara s’inclouran les noticies que es publiquen a “Recercat: Butlletí de la recerca a Catalunya“, del Departament de Recerca i Universitats, amb informació sobre recerca, ciència i tecnologia. 
  • En les Preguntes més freqüents s’ha afegit la informació sobre el contingut del PRC com a dades obertes (8. Es pot obtenir el contingut com a dades obertes?).
  • En la pàgina de Col·laboracions, s’ha incorporat també la informació de la participació al Catàleg de dades obertes de Catalunya i també de l’ús de l’eina Unpaywall.


3 comentaris

Setmana de l’Accés Obert 2021

Durant la setmana del 25 al 31 d’octubre se celebra l’Open Access Week 2021 i des del CRAI de la Universitat de Barcelona ens en volem fer ressò, com cada any, amb tot un seguit d’actuacions.

Aquest any destaca el Webinar Els acords transformatius i el seu impacte a la Universitat de Barcelona.

Al 2020, la CRUE i el CSIC van acordar negociar amb quatre dels principals editors científics (ACS, Elsevier, Springer, Wiley) per aconseguir un acord transformatiu que servís per accedir a les publicacions d’aquestes editorials i també per poder publicar en accés obert sense costos addicionals. Finalment, al mes d’abril de 2021 es varen posar en marxa aquests acords amb diferents condicions. Per altra banda, el CRAI de la Universitat de Barcelona va negociar un acord transformatiu amb Cambridge University Press amb vigència des del gener de 2021.

En aquest webinar es farà un repàs al significat d’un acord transformatiu i a les implicacions que tenen per al personal investigador de la Universitat de Barcelona aquests acords signats.

L’accés al webinar és a través de zoom per als membres de la UB.

El webinar va adreçat al personal investigador que pot gaudir d’aquests acords però també al personal del CRAI que els vulgui conèixer amb més detall.

Des dels CRAI biblioteca s’han preparat per a la Setmana les actuacions següents:

Des del compte de Twitter del CRAI i des de totes les xarxes dels CRAI biblioteca i unitat, es farà un seguiment exhaustiu de la Setmana i totes les activitats programades.

Les biblioteques de les universitats espanyoles a REBIUN, entre les quals ens comptem, i del CSIC, han programat actuacions per commemorar la Setmana i han creat un portal on es poden veure tots els seus actes previstos. També podeu fer una ullada a altres esdeveniments rellevants com la publicació dels Compromisos de las unviersidades ante la Open Science, i de la Medición del Acceso Abierto en las universidades españolas y el CSIC (2016-2020), l’Open Educational Award for Excellence aconseguit pel Kit REA (Recursos de Aprendizaje en Abierto) i l’acte central de la Setmana, la conferència virtual Hacia una nueva generación de repositorios, a càrrec de la Dra. Tránsito Ferreras.

Tota aquesta informació i més s’ha detallat a la pàgina Setmana de l’Accés Obert 2021 del web del CRAI.


2 comentaris

Eines de descoberta d’accés obert

Orígen: Recercant en obert. Eines de descoberta d’accés obert

 Actualment hi ha milers de revistes que publiquen els continguts en accés obert, però encara predomina el model de publicació de subscripció que en limita l’accés gratuït. Des de fa gairebé 20 anys, un dels objectius de l’accés obert ha estat oferir una alternativa legal per poder accedir als resultats de la recerca que es troben darrera una barrera econòmica. L’alternativa més utilitzada ha estat la de dipositar còpies dels articles científics en els repositoris, però no sempre ha estat fàcil localitzar aquestes còpies.  

Amb aquestes dues extensions es simplifica la cerca d’alternatives gratuïtes a les publicacions científiques.   

Open Science Lens (OSL). El plug-in Open Science Lens és una extensió gratuïta desenvolupada per OpenAIRE que funciona amb Google Chrome.   

Permet localitzar la ubicació de publicacions, dades i altres objectes resultants de la investigació que estiguin identificats amb un DOI.   

OSL utilitza la informació disponible a OpenAIRE Explore i ofereix resultats a enllaços a documents en accés obert.  

Pel articles embargats, informa d’aquesta restricció d’accés amb la data de finalització. Però si aquesta restricció no ha estat modificada al repositori original, no detecta si la data ja ha expirat i l’article es troba disponible.  

 
L’extensió treballa directament detectant el DOI en una pàgina web i mostrant una icona blava al seu costat. També ofereix una pestanya lateral desplegable amb la informació sobre les versions trobades: en obert, embargat (amb la data de finalització d’embargament) i restringit; a més d’un enllaç a les diferents fonts que contenen el contingut original.  

Les opcions de configuració encara són limitades (detecció manual o automàtica del DOI) 

Unpaywall.  El plug-in Unpaywall és una extensió  gratuïta  desenvolupada per Our Research  que funciona amb Mozilla Firefox i Google Chrome.
Utilitza la informació disponible a la base de dades pròpia, permetent localitzar la ubicació de publicacions en PDF a text complet que estiguin identificades amb un DOI.    
El codi font de l’extensió d’Unpaywall s’allotja a github.com

L’extensió treballa directament detectant el DOI en una pàgina web. Si el localitza mostra una icona d’un cadenat:  

  • Obert, i en color verd/daurat/bronze : versió legal i sense embargar de l’article gratuït a text complet. 
  • Tancat, i en color gris: no ha pogut trobar cap versió legal d’accés obert d’aquest article. 

Les opcions de configuració permeten distingir les diferents versions d’accés obert: verda, daurada i bronze

Scopus i Web of Science l’han integrat a les seves bases de dades. 


1 comentari

‘Connected Papers’, una eina que crea gràfics de citacions

Article publicat al Blog del CSUC amb data 14 de juliol de 2020.

Connected Papers és una eina visual única que ajuda els investigadors a cercar i trobar documents rellevants per al seu àmbit de recerca. Per utilitzar-la, només cal introduir un document d’interès i l’eina genera un gràfic que mostra de forma espacial el document i les seves interconnexions.

Per trobar els documents més rellevants es pot introduir el títol o el DOI d’un document font o cercar-lo a PubMed o ArXiv. A continuació, l’eina genera un gràfic amb tots els documents relacionats amb el document inicial. Això permet descobrir els documents relacionats amb aquest camp científic en particular.

Al gràfic, els documents estan ordenats segons la seva similitud. Això vol dir que fins i tot els documents que no se citen directament entre sí poden estar fortament connectats i molt ben posicionats. Connected Papers no és un arbre de cites.

La mètrica de similitud es basa en els conceptes de co-cites i acoblament bibliogràfic. Segons aquesta mesura, es pressuposa que dos documents que tenen cites i referències superposades tenen una major probabilitat de tractar d’un tema relacionat.

L’algorisme construeix un Gràfic Dirigit a la Força per distribuir els documents de forma que agrupa visualment documents similars i allunya menys els documents similars entre sí.

La base de dades està connectada al Semantic Scholar Paper Corpus (amb llicència ODC-BY).


Deixa un comentari

Completa i comparteix el perfil d’ORCID ID

Bloc de Lletres

És molt recomanable que el personal investigador disposi d’un identificador ORCID iD.  La seva utilitat més directa és que proporciona un identificador digital únic i persistent que facilita la distinció inequívoca de la producció científica i evita confusions al voltant dels noms d’autor: noms comuns, canvis de cognom, diferents versions en la signatura dels treballs al llarg del temps, ús de diferents alfabets, etc.

Un altre dels seus avantatges és que crea una pàgina personal, a mode de currículum vitae digital, que podem editar i enllaçar amb diferents sistemes d’informació (bases de dades, sistemes de gestió de la recerca i de presentació de manuscrits per a la publicació, etc.).

Exemple:ORCID iD iconhttps://orcid.org/0000-0002-1825-0097

Per treure’n el màxim profit, no ens hem de limitar a crear el registre a la plataforma i obtenir l’identificador, sinó fer-hi el pas següent i completar el perfil, incorporar la nostra producció de recerca i connectar…

View original post 138 more words


1 comentari

Factor d’impacte de revistes científiques 2018

Com cada any per aquestes dates es publiquen, a través del Journal Citation Reports (Science Edition), les dades bibliomètriques corresponents a l’any anterior, en aquest cas el 2018, de revistes de l’àmbit de ciència i tecnologia de tot el món. Durant els primers mesos d’aquest any s’ha estudiat el comportament que han mostrat les principals revistes científiques durant 2018 pel que fa a nombre d’articles publicats, nombre de cites rebudes, revistes de les quals reben més cites i a les quals n’envien més, etc.

Tota aquesta informació, una vegada analitzada, es publica a la versió en línia del Journal Citation Reports (Science Edition). Aquesta base de dades pretén avaluar, a través d’uns indicadors bibliomètrics, la influència que tenen les revistes científiques i, en conseqüència, els articles que s’hi publiquen, dins el seu àmbit temàtic. Si en sou usuari autoritzat hi podreu accedir des d’aquest enllaç.

L’indicador bibliomètric més àmpliament difós i conegut és el Factor d’Impacte. Tots els anys es calcula el factor d’impacte per a cada revista inclosa al JCR. El factor d’impacte es pot definir com “la mitjana del nombre de cites que han rebut els articles recents d’una revista durant un any determinat“, entenent com a articles recents aquells que la revista ha publicat els dos anys immediatament anteriors. Vegem-ho en un exemple:

Càlcul del Factor d’Impacte per a l’any 2018 de Journal of Crystal Growth

Dades a tenir en compte:

  • Nombre d’articles que ha publicat Journal of Crystal Growth l’any 2016: 526
  • Nombre d’articles que ha publicat Journal of Crystal Growth l’any 2017: 789
  • Nombre de cites (*) que han rebut durant 2018 els articles de Journal of Crystal Growth publicats el 2016: 1.000
  • Nombre de cites (*) que han rebut durant 2018 els articles de Journal of Crystal Growth publicats el 2017: 1.069
(*) Les cites que es comptabilitzen aquí només són les que envien les revistes que controla la base de dades

Càlculs:

  • Nombre d’articles recents publicats a Journal of Crystal Growth: 526 + 789 = 1.315
  • Nombre de cites que han rebut durant 2018 els articles recents de Journal of Crystal Growth: 1.000 + 1.069 = 2.069
  • Factor d’Impacte 2018 de Journal of Crystal Growth: 2.069 / 1.315 = 1,573

Com a dada objectiva aquest factor d’impacte significa que, per terme mig, els articles recents que ha publicat Journal of Crystal Growth han rebut entre una i dues cites (1,573 cites) durant l’any 2018.

A TENIR EN COMPTE:


Aquest any és el segon que, a més, es representa gràficament la distribució de les cites obtingudes pels articles publicats a una revista. D’aquesta forma es pretén mostrar quin és l’origen del factor d’impacte aconseguit, és a dir, pot ser que un article molt citat hagi fet pujar el factor d’impacte puntualment quan, en realitat no es correspon a la trajectòria habitual de la revista.

Podeu llegir aquests documents per informar-vos-en més: