Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Satisfacció dels editors de RCUB, el Portal de Revistes Científiques de la UB

Des de RCUB, portal que recull les revistes científiques especialitzades en diversos àmbits temàtics, editades o coeditades per la Universitat de Barcelona, podem accedir a un total de 77 revistes de la Universitat, de les quals 44 es troben allotjades al propi portal i la resta són redirigides a RACO.

La Unitat de Projectes, responsable del portal, té un objectiu doble: contribuir a la difusió, preservació i visibilitat de les revistes científiques de la UB i oferir als seus responsables una eina, l’OJS (Open Journal Systems), ideada per a la gestió i publicació de les seves revistes.

A dia d’avui, el nostre suport recau en el manteniment del servidor i l’actualització del programari; formació en l’OJS i consells per extreure el màxim rendiment possible del programari; recomanacions perquè les revistes compleixin els indicadors bàsics de qualitat; orientació sobre drets d’autoria i propietat intel·lectual i assessorament per posicionar les revistes en els índexs nacionals i internacionals.

El passat mes de novembre, vam realitzar una enquesta de satisfacció destinada als responsables de 41 revistes (44 són les revistes allotjades al portal, 41 són les actives i 3 d’elles són revistes que ja no s’editen). El propòsit de l’enquesta era conèixer l’opinió sobre el nostre servei per tal de poder centrar esforços en els nostres punts més dèbils i poder així, oferir un millor servei.

L’enquesta estava formada per sis preguntes: cinc preguntes tancades amb la següent escala de valoració: No gens satisfet, Poc satisfet, Satisfet, Molt satisfet, NS/NC, i una pregunta oberta.

L’enquesta ha sigut contestada pel 48,78% dels editors (en concret, s’han rebut 20 respostes).

El 77,78% dels editors estan satisfets o molt satisfets en l’ús del programari OJS.

 

El 85% dels editors estan satisfets o molt satisfets en el suport a la gestió i edició de la seva revista ofert des del CRAI Unitat de Projectes.

 

El 55% dels editors creuen que el suport rebut des de la UB és suficient per a la publicació de la seva revista, però el 78,57% li agradaria rebre més suport en la inclusió a bases de dades i índexs de qualitat, un 14,29% en el funcionament de l’OJS i un 7,14% en el funcionament pràctic dels punts anteriors.

Anuncis


Deixa un comentari

Setmana de l’Accés Obert 2017 al CRAI de la UB

Durant la setmana del 23 al 27 d’octubre s’ha celebrat l’Open Access Week 2017 i des del CRAI de la Universitat de Barcelona ens n’hem fet ressò amb tot un seguit d’actuacions.

Durant aquesta setmana, 11 universitats catalanes han impartit conjuntament un Micro-mooc per difondre nocions bàsiques sobre l’accés obert. Aquest Micro-mooc  s’ha dut a terme íntegrament a través de Twitter, amb unes 20 piulades diàries  al compte @moocmicro amb l’etiqueta #OAMOOC.

Des dels comptes de Twitter del CRAI s’ha fet un seguiment exhaustiu de la Setmana i totes les activitats que s’han anat realitzant, fent servir l’etiqueta #OAWUB2017.

Des dels CRAI Biblioteques s’han fet per a la Setmana les actuacions següents:

Tota aquesta informació i més s’ha detallat a la pàgina Setmana de l’Accés Obert 2017 del web del CRAI.

Si voleu veure les campanyes sobre les anteriors Setmanes de l’Accés Obert, ho trobareu a la pàgina de Difusió de l’Accés Obert.


Deixa un comentari

Nova versió del Scimago Institutions Ranking (2017)

Origen: Blog de l’Observatori de la Recerca Post del 15 set. 2017 :  Nova versió del Scimago Institutions Ranking (2017)

 


Deixa un comentari

5 revistes de la UB incloses al Journal Citation Reports

Extret del Blog del del 17/07/2017 ·  a , , , : 11 revistes de RACO incloses al Journal Citation Reports

El Journal Citation Reports (JCR) és un dels índexs de revistes amb més prestigi del món, que conté més d’11.000 publicacions de 81 països diferents. D’aquestes, n’hi ha 46 que són dels territoris de llengua i cultura catalana, de les quals 11 estan incloses al repositori Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) i 5 són de la Universitat de Barcelona.

  1. Afinidad: Revista de química teórica y aplicada, de la Universitat Ramon Llull.
  2. Animal Biodiversity and Conservation, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
  3. Collectanea Mathematica, de la Universitat de Barcelona.
  4. Enseñanza de las Ciencias, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de València.
  5. Geologica Acta, de la Universitat de Barcelona, l’Autònoma de Barcelona, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l’Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera”, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua i el CSIC.
  6. Publicacions Matemàtiques, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  7. Revista de Historia Industrial, de la Universitat de Barcelona.
  8. Revista internacional de métodos numéricos para cálculo y diseño en ingeniería, de la Universitat Politècnica de Catalunya.
  9. Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, de la Universitat de Barcelona.
  10. Sintagma, de la Universitat de Lleida.
  11. SORT: statistics and operations research transactions, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Universitat de Barcelona, l’Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la de Girona i la de Lleida.

Per a més informació, podeu consultar la notícia publicada al blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC).


Deixa un comentari

L’índex-h dels autors

Bloc de Lletres

L’h-index o índex de Hirsch és la mètrica més utilitzada en investigació per mesurar la productivitat i l’impacte de la producció acadèmica d’un autor

h-index =  hx és el nombre x de publicacions que han estat citades almenys x vegades.

Així, si un autor té per exemple un index h3, ens indica que té 3 articles que han estat citats almenys 3 cops.

S’ha de tenir molt present que aquest índex no és adequat per comparar investigadors de diferents disciplines. Tampoc reflecteix el moment de la carrera acadèmica en que es troba l’investigador. Com totes les mètriques, l’h-index té les seves limitacions i cal usar-se amb compte.

Com es pot saber l’index-h d’un investigador?

Hi ha diferents bases de dades i eines que ens fan un càlcul,  però el resultat variarà depenent de la cobertura de la base de…

View original post 53 more words


Deixa un comentari

Una breu introducció als principals indicadors de citació de revistes acadèmiques

Via Blog del CSUC: 12 juny 2017

UNA BREU INTRODUCCIÓ ALS PRINCIPALS INDICADORS DE CITACIÓ

Aquest mes de juny, Clarivate (abans Thomson Reuters) ha presentat una nova edició del Journal Citation Report (JCR), un resum anual de les citacions de més de deu mil revistes acadèmiques. Tot i que el JCR inclou una gran varietat d’indicadors sobre el rendiment de les citacions, la majoria dels usuaris se centren en una sola mètrica, el factor d’impacte.

Dissenyat com una eina per mesurar i classificar el comportament de les revistes dins d’un camp concret, el factor d’impacte té ara més de 40 anys d’antiguitat. En els últims anys, s’han desenvolupat altres mètriques basades en les citacions per complementar o competir amb el factor d’impacte.

L’objectiu d’aquesta entrada, publicada a The Scholarly Kitchen per Phil Davis, és proporcionar un breu resum dels principals indicadors de citació utilitzats en l’actualitat. No pretén ser exhaustiva, ni té la intenció de jutjar quin indicador és millor. Cap indicador és perfecte; el seu objectiu és simplement posar en relleu els seus punts forts i febles més destacats.

Així, els indicadors de citació s’han agrupat basant-se en el disseny del seu algoritme: el primer grup (indicadors basats en la ràtio) estan construïts amb el mateix model que el factor d’impacte, dividint el recompte de cites pel recompte de documents. El segon grup (indicadors basats en el portfolio) calcula una puntuació basada en una sèrie ordenada de documents. L’últim grup (indicadors basats en la xarxa) busca mesurar la influència dins d’una xarxa de cites més gran.

Podeu llegir l’entrada completa aquí.

 


3 comentaris

Deu anys de Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona (2007-2017)

El mes de març de 2007 es va inaugurar el Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, un espai on es pretén recollir totes les publicacions digitals en accés obert derivades de l’activitat docent, investigadora i institucional del professorat i altres membres de la comunitat universitària, amb l’objectiu principal de preservar i difondre els documents creats en el si de la nostra universitat.

Al Dipòsit Digital els documents es publiquen en col·leccions organitzades en comunitats, i les primeres van ser: Docència, Institucional i Treballs dels alumnes.

A 29 de març de 2017 hi ha vuit comunitats que contenen 693 col·leccions: 

〉 Dades   Docència   Institucional   Mediateca   Programari   Recerca   Tesis Doctorals   Treballs de l’alumnat

Des de l’inici hi ha hagut una política molt clara quant a quins són els documents que es poden publicar i com:

  • Un document ha de tenir com a mínim un autor de la Universitat de Barcelona per ser publicat al Dipòsit Digital
  • Tots els documents han de portar associats els drets. Ja sigui els que s’assignen en el moment de ser publicats al Dipòsit o els de la llicència amb la que van ser publicats originalment. Al repositori trobem documents amb Creative Commons, tots els drets reservats i de domini públic
  • Es permet fer auto arxiu als autors a les col·leccions de Docència, i arxiu al personal del CRAI a la resta de comunitats.

L’any 2008 es crea el grup de treball (Dipòsit Digital / GREC) que realitza la seva tasca fins al 2012. La finalitat d’aquest grup de treball és el d’establir una interconnexió entre el GREC i el Dipòsit Digital perquè, a l’hora d’actualitzar el currículum, els autors puguin dipositar una còpia dels seus articles juntament amb la referència bibliogràfica al Dipòsit Digital d’una manera més automàtica. L’objectiu final és el de contribuir a difondre en accés obert els resultats de la recerca publicats per professors de la Universitat en revistes científiques.

A finals de l’any 2010 s’inaugura el canal del Dipòsit Digital a Twitter.

El Consell de Govern el 7 de juny de 2011,  aprova el document “Política d’accés obert a la Universitat de Barcelona” que marca la política de la Universitat per a l’accés obert i estableix que qualsevol membre de la comunitat acadèmica dipositarà una còpia electrònica de les seves publicacions acadèmiques en el repositori institucional de la Universitat de Barcelona, immediatament després que es publiquin, en un termini no superior als sis mesos.

L’any 2011 es crea la comunitat Programari que inclou programes informàtics creats per membres de la Universitat.

El 2012 s’estableix de manera definitiva la interconnexió entre el GREC i el Dipòsit Digital amb una prova pilot. Aquesta prova consisteix a connectar l’aplicació Curricula del GREC amb el Dipòsit Digital, de tal manera que el professorat pot penjar al GREC el document (preprint, postprint o versió editorial d’un article) amb el suport dels bibliotecaris. Des d’octubre de 2012, la ingesta d’articles publicats a les revistes científiques es farà de GREC a Dipòsit Digital.

El 2013 es crea la comunitat de Tesis Doctorals que fins ara no es publicaven al repositori. Es recol·lecten totes les tesis de la Universitat publicades a TDX. A partir d’aquest any es publiquen simultàniament doncs al Dipòsit Digital i a TDX.

El 2014 es crea la comunitat Dades, i les col·leccions Dades-Institucional i Dades-Recerca. Es tracta de col·lecciones que contenen dades en brut obtingudes de l’anàlisi dels serveis de la Universitat, o dades experimentals generalment associades a articles de científics publicats a l’apartat de Recerca.

El mes de març de 2016 s’estrena una nova versió del programa DSpace, eina que suporta el Dipòsit Digital, que suposa substancials millores respecte a l’anterior versió:

  • Interfície totalment adaptada a dispositius mòbils, en tres llengües (català, castellà i anglès) i amb els logotips renovats i actualitzats, per adaptar-se a la nova imatge institucional
  • Nova opció perquè els usuaris que consulten un document, el puguin compartir a través de les xarxes socials (Facebook, Twitter), enviar-lo per correu electrònic, enviar-lo a imprimir, o enviar-lo al gestor de referències Mendeley
  • Accés a la consulta de les estadístiques de documents concrets publicats al repositori (cal estar identificat)

Al Ranking Web de Repositorios (gener de 2017) el Dipòsit Digital ocupa la posició 13 entre els repositoris espanyols i la 183 del món.

En aquests deu anys hi ha hagut una progressió important pel que fa a documents publicats i a 29 de març de 2017 el Dipòsit conté ja 30.000 documents.

Si sou membres de la Universitat de Barcelona i esteu interessats en publicar-hi però encara no ho heu fet mai, podeu consultar les condicions per fer-ho.

Ara també teniu l’oportunitat d’opinar sobre el Dipòsit Digital de la Universitat. Trobareu una curta enquesta de satisfacció a la pàgina principal. Us agrairem que la contesteu.