Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


1 comentari

Identificadors per a investigadors: De ResearcherID a Publons

A partir del 15 d’abril de 2019, el sistema d’identificació d’autors científics ResearcherID, va desaparèixer i tots els seus perfils públics (no els privats) van passar a formar part de Publons, un altre sistema de registre, verificació i reconeixement d’activitats acadèmiques relacionades amb la revisió i l’edició de publicacions científiques. Els comptes de ResearchID i Publons es van fusionar automàticament sense la intervenció dels seus usuaris.

Publons proporciona als investigadors un lloc privat on gestionar les seves publicacions i les mètriques corresponents. La integració amb Web of Science, ORCID i les principals revistes acadèmiques permet tenir en el mateix lloc publicacions, mètriques, revisions (peer reviews) i edició de revistes.

El sistema té una part privada des d’on es pot controlar la part pública o visible del perfil i monitorar l’impacte global del propi treball com a autor, revisor o editor de revistes.

Aquesta plataforma permet als investigadors:

  • Importar les seves publicacions directament des de WoS. Si no les troben totes a WoS , les poden importar des d’ORCID, des del seu gestor de referències bibliogràfiques habitual, en format RIS, BibTex i CSV, o buscant a la web mitjançant el DOI o el títol de la publicació.
  • L’actualització automàtica de les seves mètriques de cites en funció de la Core Collection de WoS. Des de l’apartat Settings del seu perfil els investigadors poden activar o desactivar la visualització d’aquestes mètriques.
  • Descarregar el seu expedient acadèmic incloent el seu impacte acadèmic com autor, editor o revisor.
  • Impulsar el seu historial verificat de revisió (peer reviews) i edició de revistes.

Publons és interessant com a lloc on els investigadors poden seguir, verificar i mostrar les seves contribucions a la revisió o avaluació d’experts (peer reviews) en revistes acadèmiques.

Els investigadors tenen dues formes d’afegir i verificar les seves revisions al seu compte de Publons:

  • Via integrated journals: Si el review és d’una de les 4800 revistes integrades en la plataforma, des del ‘Private Dashboard’ amb el botó Add a review poden afegir-lo amb totes les dades. Rebran un correu de confirmació amb un enllaç que han de seguir i s’afegirà i verificarà automàticament segons la política de la revista. Si a Settings tenen marcada l’opció ‘Automatically add reviews for partnered journals’, tot el procés anterior es fa automàticament.
  • Via correu: Es poden enviar els correus ‘thank you for reviewing’ rebuts dels editors a l’adreça reviews@publons.com i seran verificats i afegits per Publons.


Deixa un comentari

Al CRAI som referents!


Deixa un comentari

L’Observatori de l’Accés Obert a la revista LIBER Quarterly

Via Blog del CSUC: 25 d’octubre de 2019

LIBER Q publica un article sobre l’Observatori de l’Accés Obert

LIBER Quarterly, la revista de l’associació de biblioteques de recerca europees (LIBER, Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche), acaba de publicar un article sobre l’Observatori de l’Accés Obert, un projecte que pretén fer un seguiment de l’estat de l’accés obert (Open Access) a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

L’article, publicat a la col·lecció “Selected papers from LIBER’s 46th Annual Conference 2017 (Patras, Greece)“, porta per títol The Open Access Observatory i el signen Anna Rovira (UPC) i Ignasi Labastida (UB).

L’accés obert sembla haver arribat a un punt d’inflexió i s’ha convertit en una opció real quan els investigadors decideixen on volen publicar. Tot i així, les xifres proporcionades a l’hora de mostrar percentatges no estan clares, perquè no hi ha quòrum en la definició de l’accés obert.

En aquest article s’explica el projecte iniciat per dues universitats catalanes (UB i UPC), que van decidir usar una metodologia comú per a mesurar els diferents nivells d’accés obert a les seves institucions. Aquesta metodologia pot ser emprada per qualsevol institució de tot el món per fer visible la seva evolució i les tendències del moviment Open Access.

A més, l’article també mostra una metodologia per a estimar la despesa que suposa publicar en accés obert. Aquestes dues universitats no tenen un sistema central que processi aquesta despesa i per això és necessari que facin aproximacions per saber quant han de pagar cada any. Igual que abans, aquesta metodologia pot ser usada per tothom.

Ambdues iniciatives conformen el treball inicial del que els autors de l’article anomenen l’Observatori de l’Accés Obert, un projecte creat amb l’objectiu de proporcionar i compartir evidències, metodologies i dades relacionades amb la publicació en accés obert.

Podeu llegir l’article complet a LIBER Quarterly.


Deixa un comentari

Els nostres usuaris ens valoren (bé!)


Deixa un comentari

Completa i comparteix el perfil d’ORCID ID

Bloc de Lletres

És molt recomanable que el personal investigador disposi d’un identificador ORCID iD.  La seva utilitat més directa és que proporciona un identificador digital únic i persistent que facilita la distinció inequívoca de la producció científica i evita confusions al voltant dels noms d’autor: noms comuns, canvis de cognom, diferents versions en la signatura dels treballs al llarg del temps, ús de diferents alfabets, etc.

Un altre dels seus avantatges és que crea una pàgina personal, a mode de currículum vitae digital, que podem editar i enllaçar amb diferents sistemes d’informació (bases de dades, sistemes de gestió de la recerca i de presentació de manuscrits per a la publicació, etc.).

Exemple:ORCID iD iconhttps://orcid.org/0000-0002-1825-0097

Per treure’n el màxim profit, no ens hem de limitar a crear el registre a la plataforma i obtenir l’identificador, sinó fer-hi el pas següent i completar el perfil, incorporar la nostra producció de recerca i connectar…

View original post 138 more words


Deixa un comentari

Ampliació del fons de revistes electròniques del CRAI

Seguint amb l’ampliació dels fons en línia que el CRAI de la Universitat de Barcelona posa a la vostra disposició, teniu disponible el Complete Journal Package de De Gruyterque suposa l’accés a més de 350 nous títols de revista.

Es tracta d’un paquet multi disciplinar que conté revistes de diverses matèries de tots els àmbits temàtics d’interès per a la nostra comunitat.

Podeu fer una ullada a aquests títols buscant a Cercabib pel nom del paquet (en aquest cas De Gruyter) i limitant per Revista en línia a la faceta de Tipus de material

Des de l’enllaç Llibres-e i Revistes-e de la part superior de la pantalla podeu accedir, de manera global i classificada per grans àmbits temàtics, a tot el fons de recursos d’informació en format electrònic que la UB posa al vostre abast.

Us convidem a consultar tots aquests interessants recursos i esperem que siguin d’utilitat per a la vostra recerca.


1 comentari

Factor d’impacte de revistes científiques 2018

Com cada any per aquestes dates es publiquen, a través del Journal Citation Reports (Science Edition), les dades bibliomètriques corresponents a l’any anterior, en aquest cas el 2018, de revistes de l’àmbit de ciència i tecnologia de tot el món. Durant els primers mesos d’aquest any s’ha estudiat el comportament que han mostrat les principals revistes científiques durant 2018 pel que fa a nombre d’articles publicats, nombre de cites rebudes, revistes de les quals reben més cites i a les quals n’envien més, etc.

Tota aquesta informació, una vegada analitzada, es publica a la versió en línia del Journal Citation Reports (Science Edition). Aquesta base de dades pretén avaluar, a través d’uns indicadors bibliomètrics, la influència que tenen les revistes científiques i, en conseqüència, els articles que s’hi publiquen, dins el seu àmbit temàtic. Si en sou usuari autoritzat hi podreu accedir des d’aquest enllaç.

L’indicador bibliomètric més àmpliament difós i conegut és el Factor d’Impacte. Tots els anys es calcula el factor d’impacte per a cada revista inclosa al JCR. El factor d’impacte es pot definir com “la mitjana del nombre de cites que han rebut els articles recents d’una revista durant un any determinat“, entenent com a articles recents aquells que la revista ha publicat els dos anys immediatament anteriors. Vegem-ho en un exemple:

Càlcul del Factor d’Impacte per a l’any 2018 de Journal of Crystal Growth

Dades a tenir en compte:

  • Nombre d’articles que ha publicat Journal of Crystal Growth l’any 2016: 526
  • Nombre d’articles que ha publicat Journal of Crystal Growth l’any 2017: 789
  • Nombre de cites (*) que han rebut durant 2018 els articles de Journal of Crystal Growth publicats el 2016: 1.000
  • Nombre de cites (*) que han rebut durant 2018 els articles de Journal of Crystal Growth publicats el 2017: 1.069
(*) Les cites que es comptabilitzen aquí només són les que envien les revistes que controla la base de dades

Càlculs:

  • Nombre d’articles recents publicats a Journal of Crystal Growth: 526 + 789 = 1.315
  • Nombre de cites que han rebut durant 2018 els articles recents de Journal of Crystal Growth: 1.000 + 1.069 = 2.069
  • Factor d’Impacte 2018 de Journal of Crystal Growth: 2.069 / 1.315 = 1,573

Com a dada objectiva aquest factor d’impacte significa que, per terme mig, els articles recents que ha publicat Journal of Crystal Growth han rebut entre una i dues cites (1,573 cites) durant l’any 2018.

A TENIR EN COMPTE:


Aquest any és el segon que, a més, es representa gràficament la distribució de les cites obtingudes pels articles publicats a una revista. D’aquesta forma es pretén mostrar quin és l’origen del factor d’impacte aconseguit, és a dir, pot ser que un article molt citat hagi fet pujar el factor d’impacte puntualment quan, en realitat no es correspon a la trajectòria habitual de la revista.

Podeu llegir aquests documents per informar-vos-en més: