Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

“Les biblioteques universitàries a Catalunya (2018-2019): Actuacions i reptes de futur “

S’ha publicat a la revista Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura d’aquest any 2020, l’article de Dídac Martínez Les biblioteques universitàries a Catalunya (2018-2019): Actuacions i reptes de futur.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és anuaribiblioteques-q.jpg

A l’article, de gran interès per a les biblioteques universitàries catalanes, s’analitza l’evolució dels seus serveis durant el període 2018-2019 a partir de deu indicadors: usuaris potencials, nombre de biblioteques, visites, places de lectura, ordinadors per a usuaris, préstecs de documents, documents descarregats, assistents a formacions, cost d’adquisició en recursos d’informació en paper i digital, i, finalment, personal que hi treballa. Es detallen les actuacions i projectes més significatius durant el període analitzat i com a conclusió, es proposen cinc reptes de futur que les biblioteques universitàries haurien d’afrontar per poder mantenir un suport innovador i de qualitat a les seves institucions acadèmiques: suport a la docència en línia i als nous models docents, gestió dels llibres digitals i electrònics, recolzament als nous plans de lectura dels estudiants i professors, gestió de la transició de la comunicació científica cap a la ciència oberta i, per acabar, transformació dels espais de les biblioteques en laboratoris d’estudi i creació.

Al CRAI de la UB recollim els reptes i ja estem treballant per donar als nostres usuaris el suport innovador i de qualitat del que parla l’autor de l’article.


1 comentari

‘Connected Papers’, una eina que crea gràfics de citacions

Article publicat al Blog del CSUC amb data 14 de juliol de 2020.

Connected Papers és una eina visual única que ajuda els investigadors a cercar i trobar documents rellevants per al seu àmbit de recerca. Per utilitzar-la, només cal introduir un document d’interès i l’eina genera un gràfic que mostra de forma espacial el document i les seves interconnexions.

Per trobar els documents més rellevants es pot introduir el títol o el DOI d’un document font o cercar-lo a PubMed o ArXiv. A continuació, l’eina genera un gràfic amb tots els documents relacionats amb el document inicial. Això permet descobrir els documents relacionats amb aquest camp científic en particular.

Al gràfic, els documents estan ordenats segons la seva similitud. Això vol dir que fins i tot els documents que no se citen directament entre sí poden estar fortament connectats i molt ben posicionats. Connected Papers no és un arbre de cites.

La mètrica de similitud es basa en els conceptes de co-cites i acoblament bibliogràfic. Segons aquesta mesura, es pressuposa que dos documents que tenen cites i referències superposades tenen una major probabilitat de tractar d’un tema relacionat.

L’algorisme construeix un Gràfic Dirigit a la Força per distribuir els documents de forma que agrupa visualment documents similars i allunya menys els documents similars entre sí.

La base de dades està connectada al Semantic Scholar Paper Corpus (amb llicència ODC-BY).


Deixa un comentari

Noves dades a l’Observatori de l’accés obert de les universitats catalanes

Article publicat al Blog Recercant en obert del CRAI de la UB. Dilluns 18 de maig de 2020

Noves dades a l’Observatori de l’accés obert de les universitats catalanes

L’Observatori de l’accés obert té per objectiu fer el seguiment de l’estat de l’accés obert a les universitats catalanes. Aquest observatori mostra per a cada any des del 2011, els articles científics de cada universitat publicats en accés obert i en tancat. Les fonts d’informació utilitzades són Web of Science i Scopus. La informació s’actualitza dos cops l’any, durant els mesos d’abril i octubre. A la darrera actualització d’abril de 2020 s’han incorporat les dades de 2019 de totes les universitats catalanes inclosa la Universitat Ramon Llull. Amb això es pot dir que l’Observatori ja inclou informació sobre l’evolució de l’accés obert a totes les universitats de Catalunya. Trobareu tota la informació detallada sobre l’Observatori de l’accés obert en aquest enllaç. Al següent gràfic es poden veure els  nivells d’accés obert de les universitats catalanes segons la inclusió de les publicacions de 2019 en un repositori. Qualsevol etiqueta “Green” indica disponibilitat en un repositori segons la via verda. Aquesta informació encara no hi és a l’Observatori, però s’inclourà pròximament.


Deixa un comentari

REBIUN i COVID-19 Declaració a favor del coneixement obert i sostenible

La xarxa de biblioteques universitàries REBIUN, els consorcis de tot l’estat (entre els quals, el CSUC) i el CSIC, han elaborat una declaració a favor del coneixement obert i sostenible que us fem arribar des d’aquí juntament amb la seva declaració d’intencions:

La lluita contra la pandèmia del COVID-19 ha posat en evidència la importància de compartir el coneixement científic de manera immediata i oberta entre la comunitat investigadora.

Els consorcis, grups de compra, associacions i institucions que signem aquesta declaració i que estem contractant revistes per a les biblioteques acadèmiques, volem manifestar que el coneixement mundial és patrimoni de la humanitat i que el món actual necessita que estigui accessible de forma oberta i immediata per part de qualsevol persona.

Llegiu la declaració en català, espanyol i també la declaració original de l’ICOLC: Statement on the Global COVID-19 Pandemic and its impact on Library Services and Resources.

El CRAI és obert per a vosaltres virtualment!

Deixa un comentari

Feu clic a la infografia per enllaçar amb cada recurs!


Deixa un comentari

Les principals xarxes internacionals d’universitats s’uneixen per obrir les dades de recerca

Publicat a Notícies de la UB 19/02/2020

Nou xarxes universitàries de recerca intensiva, entre les quals hi ha la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU) —a la qual pertany la UB—, han signat la Declaració de la Sorbona, sobre els drets de les dades de recerca. El text referma la voluntat de les universitats de compartir les seves dades i, alhora, demana als governs un marc jurídic clar per regular aquest intercanvi i proporcionar els mitjans per posar-lo en pràctica.

La declaració és un document marc destinat a promoure l’intercanvi i l’ús adequat de les dades, una qüestió essencial per assegurar la qualitat i la transparència de la recerca. Tenint en compte que la major part de les dades de recerca estan finançades amb diner públic, aquests resultats representen milers de milions d’euros arreu del món. L’objectiu principal de la declaració és fer les dades accessibles per accelerar els descobriments científics i el desenvolupament econòmic. A Europa, segons un informe encarregat per la Comissió Europea, la millora en la gestió i compartició de les dades de recerca estalviaria 10.200 milions d’euros a l’any, amb un potencial addicional de 16.000 milions d’euros de valor afegit per la innovació generada.

Les associacions signants de la Declaració de la Sorbona representen més de 160 universitats de les més importants del món. Les nou entitats signants són: l’Associació d’Universitats Americanes (AAU), l’Aliança Africana d’Universitats de Recerca (ARUA), la Coordinació d’Universitats Franceses de Recerca Intensiva (CURIF), German U15, la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU), el consorci d’universitats japoneses RU11, el Russell Group de la Gran Bretanya, el Grup dels Vuit (Go8) i el Grup d’Universitats de Recerca del Canadà (U15).

La UB, pionera en la normativa de gestió de dades

La Universitat de Barcelona és l’única universitat espanyola representada en una de les entitats signants de la Declaració de la Sorbona. La UB, a més, és pionera a l’Estat en l’aprovació d’una normativa pròpia com a política de gestió de les dades de recerca. L’objectiu és assegurar que les dades es puguin trobar amb facilitat i  siguin accessibles, interoperables i reutilitzables, segons els principis FAIR de bones pràctiques en la gestió de les dades científiques.

Entre altres aspectes, els punts principals de la normativa de la UB estableixen que les dades, un cop obtingudes, s’han d’emmagatzemar en un espai d’accés restringit als investigadors que hi treballen, i s’han d’enviar a un dipòsit reconegut com a màxim sis mesos després de finalitzar la recerca. Un cop publicats els resultats de la recerca, les dades s’han de fer públiques sempre que sigui possible. A més, s’han d’emmagatzemar d’una manera correcta, completa, no adulterada i responsable. Tret de casos de confidencialitat, seguretat, privacitat, o per acords amb terceres parts, s’han de publicar de manera oberta.

Per dur a terme aquesta política de gestió de dades, la Universitat ha d’establir un servei específic per gestionar les dades de recerca, i disposar tant de la infraestructura necessària com de la formació dels membres de la comunitat universitària. En aquesta línia, el CRAI té un Servei de suport i assessorament on es pot trobar la informació sobre polítiques i requeriments de les dades, així com eines per crear plans de gestió de dades, informació sobre llicències, pautes per publicar i difondre les dades, i directrius per a les citacions.

Un primer pas en la implementació d’aquesta política ha estat incloure un pla de gestió de dades en el pla de recerca que es demana als nous doctorands.


1 comentari

Identificadors per a investigadors: De ResearcherID a Publons

A partir del 15 d’abril de 2019, el sistema d’identificació d’autors científics ResearcherID, va desaparèixer i tots els seus perfils públics (no els privats) van passar a formar part de Publons, un altre sistema de registre, verificació i reconeixement d’activitats acadèmiques relacionades amb la revisió i l’edició de publicacions científiques. Els comptes de ResearchID i Publons es van fusionar automàticament sense la intervenció dels seus usuaris.

Publons proporciona als investigadors un lloc privat on gestionar les seves publicacions i les mètriques corresponents. La integració amb Web of Science, ORCID i les principals revistes acadèmiques permet tenir en el mateix lloc publicacions, mètriques, revisions (peer reviews) i edició de revistes.

El sistema té una part privada des d’on es pot controlar la part pública o visible del perfil i monitorar l’impacte global del propi treball com a autor, revisor o editor de revistes.

Aquesta plataforma permet als investigadors:

  • Importar les seves publicacions directament des de WoS. Si no les troben totes a WoS , les poden importar des d’ORCID, des del seu gestor de referències bibliogràfiques habitual, en format RIS, BibTex i CSV, o buscant a la web mitjançant el DOI o el títol de la publicació.
  • L’actualització automàtica de les seves mètriques de cites en funció de la Core Collection de WoS. Des de l’apartat Settings del seu perfil els investigadors poden activar o desactivar la visualització d’aquestes mètriques.
  • Descarregar el seu expedient acadèmic incloent el seu impacte acadèmic com autor, editor o revisor.
  • Impulsar el seu historial verificat de revisió (peer reviews) i edició de revistes.

Publons és interessant com a lloc on els investigadors poden seguir, verificar i mostrar les seves contribucions a la revisió o avaluació d’experts (peer reviews) en revistes acadèmiques.

Els investigadors tenen dues formes d’afegir i verificar les seves revisions al seu compte de Publons:

  • Via integrated journals: Si el review és d’una de les 4800 revistes integrades en la plataforma, des del ‘Private Dashboard’ amb el botó Add a review poden afegir-lo amb totes les dades. Rebran un correu de confirmació amb un enllaç que han de seguir i s’afegirà i verificarà automàticament segons la política de la revista. Si a Settings tenen marcada l’opció ‘Automatically add reviews for partnered journals’, tot el procés anterior es fa automàticament.
  • Via correu: Es poden enviar els correus ‘thank you for reviewing’ rebuts dels editors a l’adreça reviews@publons.com i seran verificats i afegits per Publons.