El CRAI de la Universitat de Barcelona presenta un recull de xifres sobre instal·lacions, equipaments, serveis, etc. que respon al seu compromís amb la transparència i la rendició de comptes.
En aquest enllaç oferim un petit recull de les dades destacades del darrer any, estructurades en blocs temàtics.
Enguany, el lema “A qui pertany el nostre coneixement?” planteja una pregunta punyent sobre el moment actual i com, en una època disruptiva, les comunitats poden reafirmar el control sobre el coneixement que produeixen.
També ens desafia a reflexionar, no només sobre qui té accés a l’educació i la recerca, sinó com es crea i comparteix el coneixement, d’on procedeix i quines veus es reconeixen i es valoren. Es relaciona amb l’expansió de l’accés obert i la recuperació de la propietat editorial, posant el focus sobre els riscos emergents, com l’ús de la IA sense consentiment, que poden soscavar aquests progressos.
Finalment, anima a establir enfocaments comunitaris com a alternativa per preservar el coneixement compartit i just.
Dimarts 21 d’octubre de 13:30 a 15:30. Punt d’Informació sobre Accés Obert al Vestíbul de la Facultat de Medicina (el material anirà acompanyat d’un obsequi):
Història narrativa en format interactiu, El joc d’escapada de l’accés obert. Posa’t en la pell de la Júlia, PDI de la Facultat d’Educació, en la seva odissea per publicar un article d’investigació en obert.
Tant el CSUC com les biblioteques de les universitats espanyoles a REBIUN, han programat actuacions per commemorar la Setmana i han creat un portal on es poden veure tots els seus actes previstos. Tota aquesta informació i més la pots consultar a la pàgina Setmana de l’Accés Obert 2025 del web del CRAI.
El Portal de la Recerca de Catalunya (PRC) ha posat en marxa una nova eina, en fase pilot, que permet localitzar expertesa científica i acadèmica de manera àgil i intuïtiva. Aquesta funcionalitat, accessible directament des del PRC, ofereix una interfície de cerca que facilita la identificació de personal investigador segons àrees de coneixement, paraules clau, institucions o altres criteris rellevants. L’eina s’ha desenvolupat en el marc del Pla de recuperació per a Europa (Next Generation EU), dins un projecte per a millorar la competitivitat del sistema de coneixement de Catalunya.
L’objectiu de l’eina és identificar la disciplina de recerca del personal investigador present al PRC amb deu o més publicacions. Per fer-ho, s’utilitzen les 250 disciplines reconegudes pel Journal Citations Reports. A més, l’eina ofereix fins a set paraules clau, o els termes més significatius en la seva recerca, obtingudes a partir de la informació disponible a ORCID, Open Alex i suggerides per intel·ligència artificial.
Els resultats de les cerques inclouen el nom de la persona investigadora, l’identificador ORCID, el nombre de publicacions al PRC amb l’enllaç corresponent, la filiació, la disciplina principal assignada i els termes clau associats a la seva recerca. La informació que hi ha ara a l’eina de cerca d’expertesa prové de les dades de la càrrega de novembre de 2024.
La passada setmana es va celebrar la primera trobada de revistes científiques catalanes diamant, a la Universitat de Barcelona, que va comptar amb l’assistència del CSUC. La trobada va servir per posar en comú diferents temes, reptes i oportunitats, com també la recerca de sinergies entre totes les institucions participants en la trobada (UB, UAB, EAPC, IEC, UPV, UJI, EAPC i CSUC).
Aquestes revistes proporcionen accés obert, lliure i gratuït als articles i la possibilitat de reutilitzar-los. Aquesta via no té cap cost per als autors, ja que les despeses de publicació són assumides per l’entitat editora, que acostuma a ser una universitat o una societat científica.
Les revistes diamant són uns dels continguts presents al Curs de ciència oberta de les universitats catalanes, que promou el CSUC conjuntament amb les universitats catalanes, i que té com a objectiu la creació d’una estratègia comuna per a l’impuls de la ciència oberta, tal com ja fan altres països que tenen la ciència oberta com a motor principal de difusió dels resultats d’investigació.
De manera innovadora respecte als plans anteriors, s’ha comptat amb la col·laboració de l’empresa especialitzada en transformació digitalT-Systems que va organitzar un seguit de reunions, tallers i sessions de treball on va participar personal del CRAI i d’altres unitats de la Universitat de Barcelona. La labor d’assessoria externa es va concretar en la imatge panoràmica (big picture) que il·lustra aquesta notícia.
«Essentia2029» recull tots aquests treballs previs i els reflecteix en 5 línies estratègiques:
Recursos d’informació i patrimoni
Excel·lència en els serveis: aprenentatge, docència, recerca i ciència oberta
Lideratge i cultura organitzativa: visió sostenible i inclusiva
Un dels conceptes innovadors del pla és el de l’espai com a servei per tal d’afrontar el desafiament que suposa el procés de transformació digital i les noves necessitats que plantegen els usuaris. Per aquesta raó, de manera conjunta amb «Essentia2029», el CRAI ha publicat el document Nou model de CRAI biblioteca on s’explicita la proposta de redefinició dels espais i equipaments del CRAI i el procés previ de reflexió i anàlisi.
Finalment, també com a conseqüència lògica del nou pla, el CRAI ha publicat una nova versió de la seva Carta de serveis que inclou, a més del catàleg de serveis, el seu propòsit, visió i valors; així com els seus compromisos de qualitat i els mecanismes de comunicació i participació.
Tota aquesta documentació està disponible en accés lliure al Dipòsit Digital com a mostra de compromís amb els usuaris i amb la transparència de la gestió.