Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

5 revistes de la UB incloses al Journal Citation Reports

Extret del Blog del del 17/07/2017 ·  a , , , : 11 revistes de RACO incloses al Journal Citation Reports

El Journal Citation Reports (JCR) és un dels índexs de revistes amb més prestigi del món, que conté més d’11.000 publicacions de 81 països diferents. D’aquestes, n’hi ha 46 que són dels territoris de llengua i cultura catalana, de les quals 11 estan incloses al repositori Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) i 5 són de la Universitat de Barcelona.

  1. Afinidad: Revista de química teórica y aplicada, de la Universitat Ramon Llull.
  2. Animal Biodiversity and Conservation, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
  3. Collectanea Mathematica, de la Universitat de Barcelona.
  4. Enseñanza de las Ciencias, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de València.
  5. Geologica Acta, de la Universitat de Barcelona, l’Autònoma de Barcelona, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l’Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera”, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua i el CSIC.
  6. Publicacions Matemàtiques, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  7. Revista de Historia Industrial, de la Universitat de Barcelona.
  8. Revista internacional de métodos numéricos para cálculo y diseño en ingeniería, de la Universitat Politècnica de Catalunya.
  9. Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, de la Universitat de Barcelona.
  10. Sintagma, de la Universitat de Lleida.
  11. SORT: statistics and operations research transactions, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Universitat de Barcelona, l’Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la de Girona i la de Lleida.

Per a més informació, podeu consultar la notícia publicada al blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC).

Anuncis


Deixa un comentari

L’índex-h dels autors

Bloc de Lletres

L’h-index o índex de Hirsch és la mètrica més utilitzada en investigació per mesurar la productivitat i l’impacte de la producció acadèmica d’un autor

h-index =  hx és el nombre x de publicacions que han estat citades almenys x vegades.

Així, si un autor té per exemple un index h3, ens indica que té 3 articles que han estat citats almenys 3 cops.

S’ha de tenir molt present que aquest índex no és adequat per comparar investigadors de diferents disciplines. Tampoc reflecteix el moment de la carrera acadèmica en que es troba l’investigador. Com totes les mètriques, l’h-index té les seves limitacions i cal usar-se amb compte.

Com es pot saber l’index-h d’un investigador?

Hi ha diferents bases de dades i eines que ens fan un càlcul,  però el resultat variarà depenent de la cobertura de la base de…

View original post 53 more words


Deixa un comentari

Una breu introducció als principals indicadors de citació de revistes acadèmiques

Via Blog del CSUC: 12 juny 2017

UNA BREU INTRODUCCIÓ ALS PRINCIPALS INDICADORS DE CITACIÓ

Aquest mes de juny, Clarivate (abans Thomson Reuters) ha presentat una nova edició del Journal Citation Report (JCR), un resum anual de les citacions de més de deu mil revistes acadèmiques. Tot i que el JCR inclou una gran varietat d’indicadors sobre el rendiment de les citacions, la majoria dels usuaris se centren en una sola mètrica, el factor d’impacte.

Dissenyat com una eina per mesurar i classificar el comportament de les revistes dins d’un camp concret, el factor d’impacte té ara més de 40 anys d’antiguitat. En els últims anys, s’han desenvolupat altres mètriques basades en les citacions per complementar o competir amb el factor d’impacte.

L’objectiu d’aquesta entrada, publicada a The Scholarly Kitchen per Phil Davis, és proporcionar un breu resum dels principals indicadors de citació utilitzats en l’actualitat. No pretén ser exhaustiva, ni té la intenció de jutjar quin indicador és millor. Cap indicador és perfecte; el seu objectiu és simplement posar en relleu els seus punts forts i febles més destacats.

Així, els indicadors de citació s’han agrupat basant-se en el disseny del seu algoritme: el primer grup (indicadors basats en la ràtio) estan construïts amb el mateix model que el factor d’impacte, dividint el recompte de cites pel recompte de documents. El segon grup (indicadors basats en el portfolio) calcula una puntuació basada en una sèrie ordenada de documents. L’últim grup (indicadors basats en la xarxa) busca mesurar la influència dins d’una xarxa de cites més gran.

Podeu llegir l’entrada completa aquí.

 


3 comentaris

Deu anys de Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona (2007-2017)

El mes de març de 2007 es va inaugurar el Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, un espai on es pretén recollir totes les publicacions digitals en accés obert derivades de l’activitat docent, investigadora i institucional del professorat i altres membres de la comunitat universitària, amb l’objectiu principal de preservar i difondre els documents creats en el si de la nostra universitat.

Al Dipòsit Digital els documents es publiquen en col·leccions organitzades en comunitats, i les primeres van ser: Docència, Institucional i Treballs dels alumnes.

A 29 de març de 2017 hi ha vuit comunitats que contenen 693 col·leccions: 

〉 Dades   Docència   Institucional   Mediateca   Programari   Recerca   Tesis Doctorals   Treballs de l’alumnat

Des de l’inici hi ha hagut una política molt clara quant a quins són els documents que es poden publicar i com:

  • Un document ha de tenir com a mínim un autor de la Universitat de Barcelona per ser publicat al Dipòsit Digital
  • Tots els documents han de portar associats els drets. Ja sigui els que s’assignen en el moment de ser publicats al Dipòsit o els de la llicència amb la que van ser publicats originalment. Al repositori trobem documents amb Creative Commons, tots els drets reservats i de domini públic
  • Es permet fer auto arxiu als autors a les col·leccions de Docència, i arxiu al personal del CRAI a la resta de comunitats.

L’any 2008 es crea el grup de treball (Dipòsit Digital / GREC) que realitza la seva tasca fins al 2012. La finalitat d’aquest grup de treball és el d’establir una interconnexió entre el GREC i el Dipòsit Digital perquè, a l’hora d’actualitzar el currículum, els autors puguin dipositar una còpia dels seus articles juntament amb la referència bibliogràfica al Dipòsit Digital d’una manera més automàtica. L’objectiu final és el de contribuir a difondre en accés obert els resultats de la recerca publicats per professors de la Universitat en revistes científiques.

A finals de l’any 2010 s’inaugura el canal del Dipòsit Digital a Twitter.

El Consell de Govern el 7 de juny de 2011,  aprova el document “Política d’accés obert a la Universitat de Barcelona” que marca la política de la Universitat per a l’accés obert i estableix que qualsevol membre de la comunitat acadèmica dipositarà una còpia electrònica de les seves publicacions acadèmiques en el repositori institucional de la Universitat de Barcelona, immediatament després que es publiquin, en un termini no superior als sis mesos.

L’any 2011 es crea la comunitat Programari que inclou programes informàtics creats per membres de la Universitat.

El 2012 s’estableix de manera definitiva la interconnexió entre el GREC i el Dipòsit Digital amb una prova pilot. Aquesta prova consisteix a connectar l’aplicació Curricula del GREC amb el Dipòsit Digital, de tal manera que el professorat pot penjar al GREC el document (preprint, postprint o versió editorial d’un article) amb el suport dels bibliotecaris. Des d’octubre de 2012, la ingesta d’articles publicats a les revistes científiques es farà de GREC a Dipòsit Digital.

El 2013 es crea la comunitat de Tesis Doctorals que fins ara no es publicaven al repositori. Es recol·lecten totes les tesis de la Universitat publicades a TDX. A partir d’aquest any es publiquen simultàniament doncs al Dipòsit Digital i a TDX.

El 2014 es crea la comunitat Dades, i les col·leccions Dades-Institucional i Dades-Recerca. Es tracta de col·lecciones que contenen dades en brut obtingudes de l’anàlisi dels serveis de la Universitat, o dades experimentals generalment associades a articles de científics publicats a l’apartat de Recerca.

El mes de març de 2016 s’estrena una nova versió del programa DSpace, eina que suporta el Dipòsit Digital, que suposa substancials millores respecte a l’anterior versió:

  • Interfície totalment adaptada a dispositius mòbils, en tres llengües (català, castellà i anglès) i amb els logotips renovats i actualitzats, per adaptar-se a la nova imatge institucional
  • Nova opció perquè els usuaris que consulten un document, el puguin compartir a través de les xarxes socials (Facebook, Twitter), enviar-lo per correu electrònic, enviar-lo a imprimir, o enviar-lo al gestor de referències Mendeley
  • Accés a la consulta de les estadístiques de documents concrets publicats al repositori (cal estar identificat)

Al Ranking Web de Repositorios (gener de 2017) el Dipòsit Digital ocupa la posició 13 entre els repositoris espanyols i la 183 del món.

En aquests deu anys hi ha hagut una progressió important pel que fa a documents publicats i a 29 de març de 2017 el Dipòsit conté ja 30.000 documents.

Si sou membres de la Universitat de Barcelona i esteu interessats en publicar-hi però encara no ho heu fet mai, podeu consultar les condicions per fer-ho.

Ara també teniu l’oportunitat d’opinar sobre el Dipòsit Digital de la Universitat. Trobareu una curta enquesta de satisfacció a la pàgina principal. Us agrairem que la contesteu.


1 comentari

Els repositoris de la Universitat de Barcelona al nou Ranking web de repositorios

S’ha publicat una nova actualització del Ranking web de repositorios (gener 2017) elaborat pel CSIC.

Pel que fa als repositoris propis de la Universitat de Barcelona, el de Revistes Científiques (RCUB) ha millorat i ha passat de la posició 71 a la 69 i el Dipòsit Digital ocupa actualment la 13a posició a Espanya i la 80a a Europa.

També hi trobem els repositoris cooperatius catalans, en els que la Universitat de Barcelona participa, i podem veure que Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO), Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) i Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) hi apareixen com a Top Portals en les posicions 23, 40 i 173, respectivament.

A destacar també que, a nivell espanyol, el repositori RACO ocupa la 2a posició.

Podeu consultar el rànquing complet des del següent enllaç.


Deixa un comentari

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA INCORPORA LA SEVA TESI NÚMERO 6.000 A TDX!

Extret del Blog del CSUC

La Universitat de Barcelona ha afegit la seva tesi número 6.000 al repositori de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX).

Aquesta tesi porta per títol Entre la oportunidad y el deseo: Contratación en origen, codesarrollo y grupos domésticos transnacionales en el mundo rural. El caso Catalunya-Colombia, ha estat escrita per Núria Morelló Calafell, dirigida per Susana Narotzky, i presentada al Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i d’Àfrica de la Universitat de Barcelona.

L’autora, Núria Morelló, considera que el TDX “és una eina molt útil per consultar les investigacions que es duen a terme a les universitats catalanes. I també per a ser consultades. En un moment en què la producció científica es privatitza en mans d’editorials, em sembla imprescindible poder consultar recerques d’una manera gratuïta, accessible i amb llicència CC”, explica l’autora.

Per la seva banda, la directora d’aquesta tesi, Susana Narotzky, afirma que “com a persona vinculada a la recerca en Antropologia Social, trobo la iniciativa de la publicació de tesis doctorals en xarxa per part del CSUC una eina fonamental de treball. Aquest sistema posa a l’abast de la comunitat investigadora internacional la producció intel·lectual de les universitats de Catalunya la qual cosa repercutirà sens dubte en la disseminació del coneixement produït a casa nostra. Una gran part d’aquest coneixement és produït per les recerques de doctorat que són sovint de molta qualitat, com és el cas d’aquesta tesi que ha esdevingut la número 6.000 de la Universitat de Barcelona en aquest repositori innovador gestionat pel CSUC”.

La tesi explora analíticament el vincle entre migració, desenvolupament i remeses mitjançant l’estudi etnogràfic del programa de contractació en origen i codesenvolupament del sindicat agrari Unió de Pagesos.


Deixa un comentari

XV Workshop de REBIUN. Participació del grup de treball de Suport a la Recerca del CSUC del qual forma part el CRAI de la Univesitat

Via Blog del : 9 octubre 2016 

EL GRUP DE TREBALL DE SUPORT A LA RECERCA DEL CSUC PARTICIPA AL XV WORKSHOP DE REBIUN

rebiun23

El Grup de Treball de Suport a la Recerca del CSUC ha participat al XV Workshop de REBIUN celebrat els dies 29 i 30 de setembre a la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), que ha reunit més de 200 representants de biblioteques d’arreu de l’Estat.Sota el lema “Dades i biblioteques”, les jornades organitzades per la Biblioteca de la UJI i emmarcades en els actes del seu 25è aniversari, han abordat conceptes, com ara Big Data, Open Data o Research Data a través de conferències, comunicacions i tallers, projectes i experiències que s’estan duent a terme a les universitats en aquests àmbits.

Per part del CSUC, el dia 29, Mireia Alcalá, tècnica de Recursos Digitals, ha presentat la ponència “Soporte a la gestión de datos de investigación: aproximación cooperativa de las bibliotecas de las universidades de Catalunya”, on ha comentat les accions realitzades quant a la gestió de dades de recerca per part del Grup de Treball de Suport a la Recerca del CSUC.

D’altra banda, el divendres 30, Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació, ha format part d’una taula rodona sobre les oportunitats i els reptes de la gestió de dades de recerca, que ha estat moderada per Eva Méndez, vicerectora adjunta d’Estratègia i Educació Digital de la Universidad Carlos III de Madrid, juntament amb Joaquín Huerta, director del grup de recerca GEOTEC de la UJI, iLaura Roda, directora de comunicacions de DataCite.