Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


2 comentaris

Setmana de l’Accés Obert 2018 al CRAI de la UB

Durant la setmana del 22 al 28 d’octubre se celebra l’Open Access Week 2018 i des del CRAI de la Universitat de Barcelona ens en volem fer ressò amb tot un seguit d’actuacions.

Aquest any destaca la projecció de Paywall. The Business of Scholarship, organitzada conjuntament per la UOC i la Universitat de Barcelona. La projecció es farà als Cinemes Girona el proper dimecres 24 d’octubre a les 17h,  L’entrada és gratuïta però cal inscripció prèvia que podeu fer en aquest enllaç. Posteriorment a la projecció, hi haurà un col·loqui obert entre Alexandre López-Borrull (Professor dels Estudis de Ciències de  la Informació i de la Comunicació de la UOC) i Brian Russell (Activista i voluntari a Collaction.org, una ONG neerlandesa dedicada a buscar solucions a problemes d’acció col·lectiva, entre els quals la Ciència Oberta), moderat per Nadja Gmelch, coordinadora del Pla d’Acció de Coneixement Obert de la UOC.

El CRAI participa també en la segona edició del Micro-mooc sobre accés obert que han elaborat les universitats catalanes, juntament amb la UJI de Castelló, liderades per la UOC. Aquest any s’afegeix la novetat de les piulades en anglès. El micromooc consta de cinc sessions diàries que es difondran pel compte @moocmicro de Twitter amb les etiquetes #oamooc (català) i #oamooc18 (anglès).  Els continguts han estat elaborats per totes les universitats participants i estan adreçats,  principalment als investigadors. Cada dia, del 22 al 26 d’octubre, a les 10h i a les 12h, es començaran a difondre una vintena de piulades i al final s’obrirà un espai per al debat, els dubtes, les preguntes i els suggeriments. El primer dia hi haurà una introducció al tema de l’accés obert, el segon dia es tractarà el tema de la publicació en accés obert, el tercer dia es parlarà de les dades de recerca, el quart dia s’analitzaran les llicències de publicació i drets d’autor, per acabar, l’últim dia es piularà sobre visibilitat i impacte.

Des dels CRAI Biblioteques s’han preparat per a la Setmana les actuacions següents:

Des dels comptes de Twitter del CRAI es farà un seguiment exhaustiu de la Setmana i totes les activitats programades fent servir l’etiqueta #oaweek2018 i #oawub2018.

Tota aquesta informació i més s’ha detallat a la pàgina Setmana de l’Accés Obert 2018 del web del CRAI.

Si voleu veure les campanyes sobre les anteriors Setmanes de l’Accés Obert, ho trobareu a la pàgina de Difusió de l’Accés Obert.

Anuncis


Deixa un comentari

Impacte de la 2a Jornada RCUB per a editors de revistes científiques de la UB

El passat 13 de juny es va celebrar la 2a Jornada RCUB per a editors de revistes científiques de la Universitat de Barcelona (podeu llegir aquí un resum de l’acte).

És important per al CRAI de la Universitat de Barcelona conèixer l’opinió dels assistents per tal de millorar el nostre servei i preparar la 3a Jornada RCUB. Amb aquesta finalitat s’ha realitzat una enquesta de valoració que ha estat enviada als 85 assistents inscrits a la jornada. L’enquesta ha estat resposta pel 65,88% dels assistents.

La pregunta que volia conèixer el Grau de satisfacció amb l’organització de la jornada, ha obtingut un resultat molt satisfactori ja que el 100% dels assistents s’ha mostrat satisfet o molt satisfet. A més, el 92,86% ha trobat la jornada útil o molt útil i el 87,5% ha opinat que la jornada ha contribuït molt o bastant a augmentar el seu bagatge cultural, professional i educatiu.

La penúltima pregunta s’ha centrat en conèixer el Grau de satisfacció amb la jornada i el resultat ha estat el següent: dos assistents han marcat l’opció “poc satisfet/a”, 27 han optat per “satisfet/a”, i uns altres 27 per “molt satisfet/a”.

També s’ha pogut constatar que el 62,5% dels presents estava implicat en l’edició d’alguna revista científica.

La darrera pregunta, Feu-nos arribar els vostres comentaris i propostes, ha estat contestada per 27 persones i ens ha permès conèixer aspectes a tenir en compte per  a les properes jornades. Una demanda força recurrent ha estat la d’invertir més temps al torn de preguntes i espai de debat, per tal de poder escoltar les experiències i inquietuds dels editors i compartir les seves bones pràctiques.

Una altra idea proposada per alguns assistents ha estat la de fer alguna sessió (ponència) diferenciada per a editors de diferents disciplines, ja que és una evidència que no es poden posar dins d’un mateix sac les revistes d’humanitats i les de ciències pures, per exemple.

Un altre grup d’assistents ha plantejat l’opció d’incloure una sessió de caire pràctic (taller), i també s’ha proposat ampliar la jornada a un dia sencer (matí i tarda), i/o fer la trobada bianual.

Prenem nota de tot plegat i ho tindrem en compte en l’organització de la 3a Jornada RCUB per tal que aquesta sigui més profitosa, interessant i atractiva per a tots els assistents.

Aprofitem per donar un cop més, les gràcies als ponents i a tots els assistents.


2 comentaris

Les col·leccions amagades dels CRAI Biblioteques de la UB

A qualsevol dels nostres CRAI Biblioteques hi ha alguns tipus de material com poden ser fotografies, dibuixos, cartes, cartells, fullets, mapes, partitures, etc. que no són els tradicionals que estem acostumats a descriure. Moltes vegades cadascun d’ells en si mateix no és prou rellevant per a ser descrit en el catàleg bibliogràfic, però en canvi si que és interessant descriure’l en el seu conjunt.

Des de fa uns anys el CRAI de la UB s’ha proposat aflorar tot aquest material divers agrupat en col·leccions, que s’havia mantingut al marge de la catalogació.

La integració d’aquests recursos en els fons dels CRAI Biblioteques té com a objectiu principal oferir recursos per a la recerca, per això des de Procés Tècnic es van establir unes pautes per a la seva catalogació que ara es materialitzen en el CSUC en unes pautes seguint la nova normativa RDA.

Aquestes col·leccions especials també han estat anomenades ‘col·leccions amagades’ (hidden collections) perquè sovint han estat objecte d’un control deficient ja que a les biblioteques s’ha tendit a catalogar i donar més difusió als recursos sobre àrees determinades de coneixement provinent de compres, donatius o intercanvis.

Dins l’entorn del Catàleg Col·lectiu de les Universitat de Catalunya (CCUC), gestionat pel CSUC, s’ha creat un portal on es recullen aquestes col·leccions especials: el Portal de Col·leccions especials de les Biblioteques de Catalunya. Algunes d’aquestes col·leccions es troben digitalitzades i formen part de repositoris digitals com la Memòria Digital de Catalunya o la Biblioteca Digital Patrimonial, i en el cas de tenir inventari formen part del Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Des de la Unitat de Procés Tècnic es dóna suport al personal dels CRAI Biblioteques encarregat de gestionar i descriure les seves col·leccions.

Aquí podem veure alguns exemples:

Recull de beceroles d’arreu del món. CRAI Biblioteca del Campus Mundet

 

 

Taules Periòdiques. CRAI Biblioteca de Física i Química

 

 

 

 

Plaques i Làmines. CRAI Biblioteca de Biologia

 

 

 

 

Us animem a visitar el Portal de Col·leccions especials de les biblioteques de Catalunya.

 

 

Georgina Basomba


1 comentari

2a Jornada RCUB per a editors de revistes cientifiques de la UB

S’ha celebrat, el dia 13 de juny de 2018, la 2a Jornada RCUB per a editors de revistes científiques de la UB amb gran èxit d’assistència: 85 persones.

La Jornada ha tingut lloc a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història i ha estat inaugurada pel Vicerector de Projecció i Internacionalització, Àlex Aguilar, i la Directora del CRAI, Judit Casals.

Ambdós van fer un petit repàs de la història del portal RCUB i de com la universitat (des del mateix Vicerectorat de Projecció i Internacionalització), el CRAI i Edicions UB donen suport als editors de revistes científiques de la casa.

El Dr. Ernest Abadal ha dictat la conferència titulada Els reptes de les revistes científiques, on ha volgut remarcar d’on venim (dels anys de la digitalització i de l’accés obert) i on som: a l’era de la ciència oberta amb un full de ruta molt clar: Horitzó 2020 (H2020) el Programa Marc de la Comissió Europea per a la recerca i la innovació on hi brinden valors com la transparència, la cooperació i l’efectivitat.

Ha destacat el que per a ell són els reptes de futur de les revistes: la qualitat de les revistes (on ha parlat també de les revistes fraudulentes); la sostenibilitat econòmica (actualment les revistes se sostenen per dues vies: les ajudes públiques o les taxes que paga l’autor), les noves mètriques (valorar l’article més que la revista), les dades de recerca (comentant que algunes revistes publiquen les seves dades de recerca) i l’open peer review (el concepte està canviant i evolucionant).

Tot seguit, el Dr. José Antonio Noguera ens ha explicat la seva experiència i trajectòria com a director d’una revista de la UAB amb la presentació: Reptes i transformacions de les revistes científiques de ciències socials: l’experiència de Papers. Revista de Sociologia.

La revista, que va néixer el 1973, ha anat evolucionant i canviant (modificacions en el consell editorial on tots els membres que el formen actualment són externs a la UAB;  filtres previs a l’avaluació externa; supressió d’algunes seccions de la revista, etc.) per tal d’adaptar-se als nous moments. També ha anomenat alguns aspectes, que segons el seu parer i experiència, l’editor d’una revista no hauria d’admetre (incorporar coautors un cop l’article ha estat acceptat, comentaris i preguntes sobre el procés d’edició per canals i mitjans no oficiosos, ús de llenguatge poc rigorós per part dels revisors…).

La jornada també ha comptat amb la participació dels companys del Servei d’Edicions UB que ens han presentat El procés d’edició de les revistes científiques. L’Alícia Ferran ha explicat els passos que segueixen per fer la correcció i maquetació dels articles. Una tasca que requereix ser clar, ordenat i metòdic des de l’inici.

Tot seguit hem comptat amb la presència de Clara Armengou, del Directory of Open Access Journals, que mitjançant la presentació Publicar en Accés Obert: indexació a DOAJ Directory of Open Access Journals i bones pràctiques ha definit el directori com “una base de dades enriquida per la comunitat”, on hi treballen 10 persones que compten amb el suport d’editors col·laboradors, i és que la quantitat de títols mensuals per revisar és molt alta: una mitjana de 600 títols per mes. La Clara ha explicat que a data de juny 2018, trobem 20 títols de revistes UB al directori DOAJ i ha animat a les revistes encara no presents a demanar la inclusió, tot recordant que a DOAJ hi tenen cabuda les revistes de qualsevol disciplina i escrites en qualsevol llengua.

També ha parlat de les revistes depredadores, les quals prefereix anomenar com “revistes qüestionables” i del segell DOAJ (DOAJ Seal).

La última presentació, Bones pràctiques i experiències de revistes editades en OJS, ha estat duta a terme per membres del CRAI: Josep Coll (cap de la Unitat de Projectes), Gemma Masdeu (Unitat de Projectes) i Ignasi Labastida (cap de la Unitat de Recerca). S’han explicat les últimes actuacions dutes a terme al portal, com ara la implantació de la nova Normativa Europea de Protecció de Dades i de l’eina URKUND o la incorporació dels articles de RCUB a OpenAire. També han fet recomanacions de bones pràctiques perquè les revistes puguin aplicar-les segons les seves necessitats, característiques i/o recursos. Alguns exemples són la incorporació de les referències i/o del número ORCID dels autors a les metadades dels articles, utilitzar xarxes socials com ara un compte de Twitter i/o fer públiques les estadístiques relacionades amb el procés editorial o els llistats anuals de revisors.


Deixa un comentari

Fent visibles les publicacions i els professors i investigadors de la UB a Dialnet Plus

El CRAI de la UB  amplia la seva participació a la plataforma Dialnet plus, més  enllà dels sumaris de publicacions periòdiques.

Des del 2016, la Unitat de Procés Tècnic i la Unitat de Gestió de la Col·lecció treballen conjuntament entorn de dos àmbits d’actuació per tal de millorar la visibilitat de la nostra institució en aquest portal bibliogràfic d’accés lliure.

En el primer àmbit, s’introdueixen a la plataforma les obres generades a la UB i editades per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Aquestes obres conformen la col·lecció temàtica del Fons UB inclosos els llibres electrònics de lliure accés. Al mateix temps es buiden els sumaris d’obres que són compilacions, per tal d’identificar cadascuna de les contribucions dels autors. En el segon àmbit, incidim sobre la millora del control d’autoritats dels autors, tots ells professors i personal d’administració i serveis de la UB, de tal manera que un cop treballats, des de la cerca per autor es mostrin totes les dades que ajuden a la seva identificació i al seguiment de totes les seves contribucions enregistrades a la plataforma.

Aquesta tasca de revisió obre múltiples possibilitats a l’usuari:

  • Navegar pel llistat d’autors
  • Enllaçar als autors a d’altres catàlegs i bases de dades: BNE, Researcher ID, ORCID, VIAF, Scopus …
  • Visualitzar els núvols de coautories
  • Visualitzar l’arbre acadèmic de tesis doctorals pròpies, tesis dirigides i participació en tribunals doctorals

Per il·lustrar la nostra participació al llarg d’aquest temps a Dialnet Plus us mostrem algunes dades estadístiques de gestió interna extretes del propi portal:

Us convidem a consultar l’espai de la UB a la base de dades de Dialnet Plus.

Anna Salvadó


1 comentari

Identificadors per a investigadors

Que són els identificadors per a  investigadors?

A mesura que augmenta la publicació acadèmica i/o científica d’un investigador, sovint comparteix el mateix cognom i inicial del nom amb altres investigadors. També és possible que hagi signat les seves obres o contribucions sota noms diferents al llarg del temps. Això dificulta el descobriment de les activitats la recerca en bases de dades, revistes científiques, repositoris institucionals, etc. i pot provocar que les publicacions siguin incorrectament atribuïdes a un autor o investigador amb el mateix nom.

Per donar resposta a aquests problemes de l’ambigüitat del nom, diverses organitzacions i editors han desenvolupat un sistema d’identificadors de recerca únics. Us expliquem com funcionen i que cal fer per poder-ne fer ús.

Quins són els principals identificadors que s’usen actualment?

 

  • Open Researcher and Contributor ID (ORCID)

És un projecte obert i sense ànim de lucre que ha desenvolupat un identificador únic per a autors/investigadors. L’objectiu és garantir la distinció inequívoca de la producció cientificotècnica dels investigadors, i també ser un mètode efectiu per poder enllaçar les activitats de recerca referenciades en diferents sistemes d’informació.

ORCID és un identificador numèric únic format per 16 dígits, és independent i es basa en la norma ISO 27729:2012. És aplicable a totes les disciplines i a tots els sectors d’investigació i fronteres nacionals. Connecta els investigadors i la investigació mitjançant la incorporació d’identificadors ORCID en el flux de treball propi de la comunicació científica.

El registre es pot fer de manera gratuïta a: <https://orcid.org/register>

  • Scopus Author Identifier 

Cada autor indexat a la base de dades de citacions d’Scopus té un identificador numèric generat automàticament que ajuda a trobar noms d’autors amb cognoms o variacions d’ortografia i agrupant-ne tots els documents sota el mateix identificador.

Per comprovar si teniu assignat l’identificador cal que ho feu fent una cerca en aquest enllaç: <https://www.scopus.com/freelookup/form/author.uri>

  • Researcher ID

ResearcherID és un servei d’identificació de perfil i noms integrat a Web of Science ™, de Thomson Reuters. Cal registrar-hi i s’assigna un número d’identificació individual que es manté amb l’investigador al llarg de la seva carrera, independentment del canvi de nom o el canvi en l’afiliació a la institució.

Per registrar-se: <https://www.researcherid.com/SelfRegistration.action>

  • Google Scholar Citation

El perfil de Google Scholar Citation assegura que Google Scholar agrupa totes les cites de les publicacions dels investigadors sota el seu nom. El perfil recull el nom, les paraules clau escollides d’interès de recerca, les mètriques de cita generades i les cites (inclosos els enllaços a articles de cita). Per crear un perfil de Google Scholar Citation, es necessita un compte de Google. Un cop configurat el perfil, es poden aplicar les actualitzacions automàticament al perfil o revisar-les prèviament.

Trobareu més informació a la pàgina Identificadors per a investigadors del Web del CRAI.


2 comentaris

El CRAI de la Universitat de Barcelona assoleix el Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500

logoCEG

 

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha rebut, aquest mes de març de 2018, el Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500+, reconeixement atorgat pel Club Excelencia en Gestión (CEG), entitat que representa a la European Foundation for Quality Management (EFQM).

Aquest és el nivell més alt dels segells que es concedeixen i ha estat el resultat d’un procés de millora des que vam obtenir el segell 400+ al gener de 2016. (vegeu post del 2016), en el qual s’han dut a terme nombroses accions de millora que s’han anat articulant des del nostre Pla estratègic.

També suposa un reconeixement a l’esforç compartit de tot el personal del CRAI, que ha fet possible tirar endavant els projectes iniciats i que ha aplicat a totes les seves tasques els principis d’avaluació i millora continua que es requerien.

El Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500+ serà lliurat en acte oficial al CRAI de la Universitat de Barcelona, el dia 9 de maig de 2018 a l’Edifici Històric de la Universitat.

FELICITATS A TOTS ELS MEMBRES DEL CRAI DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA!!!