Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona

El CRAI és obert per a vosaltres virtualment!

Deixa un comentari

Feu clic a la infografia per enllaçar amb cada recurs!


Deixa un comentari

Les principals xarxes internacionals d’universitats s’uneixen per obrir les dades de recerca

Publicat a Notícies de la UB 19/02/2020

Nou xarxes universitàries de recerca intensiva, entre les quals hi ha la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU) —a la qual pertany la UB—, han signat la Declaració de la Sorbona, sobre els drets de les dades de recerca. El text referma la voluntat de les universitats de compartir les seves dades i, alhora, demana als governs un marc jurídic clar per regular aquest intercanvi i proporcionar els mitjans per posar-lo en pràctica.

La declaració és un document marc destinat a promoure l’intercanvi i l’ús adequat de les dades, una qüestió essencial per assegurar la qualitat i la transparència de la recerca. Tenint en compte que la major part de les dades de recerca estan finançades amb diner públic, aquests resultats representen milers de milions d’euros arreu del món. L’objectiu principal de la declaració és fer les dades accessibles per accelerar els descobriments científics i el desenvolupament econòmic. A Europa, segons un informe encarregat per la Comissió Europea, la millora en la gestió i compartició de les dades de recerca estalviaria 10.200 milions d’euros a l’any, amb un potencial addicional de 16.000 milions d’euros de valor afegit per la innovació generada.

Les associacions signants de la Declaració de la Sorbona representen més de 160 universitats de les més importants del món. Les nou entitats signants són: l’Associació d’Universitats Americanes (AAU), l’Aliança Africana d’Universitats de Recerca (ARUA), la Coordinació d’Universitats Franceses de Recerca Intensiva (CURIF), German U15, la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU), el consorci d’universitats japoneses RU11, el Russell Group de la Gran Bretanya, el Grup dels Vuit (Go8) i el Grup d’Universitats de Recerca del Canadà (U15).

La UB, pionera en la normativa de gestió de dades

La Universitat de Barcelona és l’única universitat espanyola representada en una de les entitats signants de la Declaració de la Sorbona. La UB, a més, és pionera a l’Estat en l’aprovació d’una normativa pròpia com a política de gestió de les dades de recerca. L’objectiu és assegurar que les dades es puguin trobar amb facilitat i  siguin accessibles, interoperables i reutilitzables, segons els principis FAIR de bones pràctiques en la gestió de les dades científiques.

Entre altres aspectes, els punts principals de la normativa de la UB estableixen que les dades, un cop obtingudes, s’han d’emmagatzemar en un espai d’accés restringit als investigadors que hi treballen, i s’han d’enviar a un dipòsit reconegut com a màxim sis mesos després de finalitzar la recerca. Un cop publicats els resultats de la recerca, les dades s’han de fer públiques sempre que sigui possible. A més, s’han d’emmagatzemar d’una manera correcta, completa, no adulterada i responsable. Tret de casos de confidencialitat, seguretat, privacitat, o per acords amb terceres parts, s’han de publicar de manera oberta.

Per dur a terme aquesta política de gestió de dades, la Universitat ha d’establir un servei específic per gestionar les dades de recerca, i disposar tant de la infraestructura necessària com de la formació dels membres de la comunitat universitària. En aquesta línia, el CRAI té un Servei de suport i assessorament on es pot trobar la informació sobre polítiques i requeriments de les dades, així com eines per crear plans de gestió de dades, informació sobre llicències, pautes per publicar i difondre les dades, i directrius per a les citacions.

Un primer pas en la implementació d’aquesta política ha estat incloure un pla de gestió de dades en el pla de recerca que es demana als nous doctorands.


1 comentari

Identificadors per a investigadors: De ResearcherID a Publons

A partir del 15 d’abril de 2019, el sistema d’identificació d’autors científics ResearcherID, va desaparèixer i tots els seus perfils públics (no els privats) van passar a formar part de Publons, un altre sistema de registre, verificació i reconeixement d’activitats acadèmiques relacionades amb la revisió i l’edició de publicacions científiques. Els comptes de ResearchID i Publons es van fusionar automàticament sense la intervenció dels seus usuaris.

Publons proporciona als investigadors un lloc privat on gestionar les seves publicacions i les mètriques corresponents. La integració amb Web of Science, ORCID i les principals revistes acadèmiques permet tenir en el mateix lloc publicacions, mètriques, revisions (peer reviews) i edició de revistes.

El sistema té una part privada des d’on es pot controlar la part pública o visible del perfil i monitorar l’impacte global del propi treball com a autor, revisor o editor de revistes.

Aquesta plataforma permet als investigadors:

  • Importar les seves publicacions directament des de WoS. Si no les troben totes a WoS , les poden importar des d’ORCID, des del seu gestor de referències bibliogràfiques habitual, en format RIS, BibTex i CSV, o buscant a la web mitjançant el DOI o el títol de la publicació.
  • L’actualització automàtica de les seves mètriques de cites en funció de la Core Collection de WoS. Des de l’apartat Settings del seu perfil els investigadors poden activar o desactivar la visualització d’aquestes mètriques.
  • Descarregar el seu expedient acadèmic incloent el seu impacte acadèmic com autor, editor o revisor.
  • Impulsar el seu historial verificat de revisió (peer reviews) i edició de revistes.

Publons és interessant com a lloc on els investigadors poden seguir, verificar i mostrar les seves contribucions a la revisió o avaluació d’experts (peer reviews) en revistes acadèmiques.

Els investigadors tenen dues formes d’afegir i verificar les seves revisions al seu compte de Publons:

  • Via integrated journals: Si el review és d’una de les 4800 revistes integrades en la plataforma, des del ‘Private Dashboard’ amb el botó Add a review poden afegir-lo amb totes les dades. Rebran un correu de confirmació amb un enllaç que han de seguir i s’afegirà i verificarà automàticament segons la política de la revista. Si a Settings tenen marcada l’opció ‘Automatically add reviews for partnered journals’, tot el procés anterior es fa automàticament.
  • Via correu: Es poden enviar els correus ‘thank you for reviewing’ rebuts dels editors a l’adreça reviews@publons.com i seran verificats i afegits per Publons.


Deixa un comentari

Al CRAI som referents!


Deixa un comentari

L’Observatori de l’Accés Obert a la revista LIBER Quarterly

Via Blog del CSUC: 25 d’octubre de 2019

LIBER Q publica un article sobre l’Observatori de l’Accés Obert

LIBER Quarterly, la revista de l’associació de biblioteques de recerca europees (LIBER, Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche), acaba de publicar un article sobre l’Observatori de l’Accés Obert, un projecte que pretén fer un seguiment de l’estat de l’accés obert (Open Access) a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

L’article, publicat a la col·lecció “Selected papers from LIBER’s 46th Annual Conference 2017 (Patras, Greece)“, porta per títol The Open Access Observatory i el signen Anna Rovira (UPC) i Ignasi Labastida (UB).

L’accés obert sembla haver arribat a un punt d’inflexió i s’ha convertit en una opció real quan els investigadors decideixen on volen publicar. Tot i així, les xifres proporcionades a l’hora de mostrar percentatges no estan clares, perquè no hi ha quòrum en la definició de l’accés obert.

En aquest article s’explica el projecte iniciat per dues universitats catalanes (UB i UPC), que van decidir usar una metodologia comú per a mesurar els diferents nivells d’accés obert a les seves institucions. Aquesta metodologia pot ser emprada per qualsevol institució de tot el món per fer visible la seva evolució i les tendències del moviment Open Access.

A més, l’article també mostra una metodologia per a estimar la despesa que suposa publicar en accés obert. Aquestes dues universitats no tenen un sistema central que processi aquesta despesa i per això és necessari que facin aproximacions per saber quant han de pagar cada any. Igual que abans, aquesta metodologia pot ser usada per tothom.

Ambdues iniciatives conformen el treball inicial del que els autors de l’article anomenen l’Observatori de l’Accés Obert, un projecte creat amb l’objectiu de proporcionar i compartir evidències, metodologies i dades relacionades amb la publicació en accés obert.

Podeu llegir l’article complet a LIBER Quarterly.


Deixa un comentari

Els nostres usuaris ens valoren (bé!)


Deixa un comentari

Completa i comparteix el perfil d’ORCID ID

Bloc de Lletres

És molt recomanable que el personal investigador disposi d’un identificador ORCID iD.  La seva utilitat més directa és que proporciona un identificador digital únic i persistent que facilita la distinció inequívoca de la producció científica i evita confusions al voltant dels noms d’autor: noms comuns, canvis de cognom, diferents versions en la signatura dels treballs al llarg del temps, ús de diferents alfabets, etc.

Un altre dels seus avantatges és que crea una pàgina personal, a mode de currículum vitae digital, que podem editar i enllaçar amb diferents sistemes d’informació (bases de dades, sistemes de gestió de la recerca i de presentació de manuscrits per a la publicació, etc.).

Exemple:ORCID iD iconhttps://orcid.org/0000-0002-1825-0097

Per treure’n el màxim profit, no ens hem de limitar a crear el registre a la plataforma i obtenir l’identificador, sinó fer-hi el pas següent i completar el perfil, incorporar la nostra producció de recerca i connectar…

View original post 138 more words