Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Llibres poblats de rostres. La mostra “Tipus, éssers i barruts”.

Blog de Reserva

El fons antic no té fronteres. Llegiu sinó, com l’inspira a Jesús Del Hoyo, professor de disseny gràfic de la Facultat de Belles Arts de la UB:

Ingredientes, trazos, letras y signos. Una estrategia, la síntesis gráfica. Una táctica, la relación texto imagen. Un referente, el rostro y los seres. Una intención, replicar la realidad o crear realidades. Es un serio juego de fina y sutil simetría conceptual que nos muestra imágenes para leer y textos para mirar.”

View original post 435 more words


Deixa un comentari

Mapa d’aliances del CRAI

El CRAI de la Universitat de Barcelona considera un procés clau establir i mantenir lligams i aliances amb tot un seguit de departaments i institucions, a través de col·laboracions i participacions, per tal d’augmentar i potenciar la visibilitat dels recursos i serveis, optimitzar-los i donar millors prestacions als nostres usuaris.

Aquesta infografia us mostra els nostres aliats actuals:

 


Deixa un comentari

El CRAI a les II Jornadas de Gestión del Patrimonio Bibliográfico de REBIUN

Els passats dies 6 i 7 de juny han tingut lloc les II Jornadas de Gestión del Patrimonio Bibliográfico de REBIUN a la Universitat de Santiago de Compostela. Les Jornades estan organitzades pel Grupo de Trabajo de Patrimonio Bibliográfico en el que participa el CRAI Biblioteca de Reserva amb la representació de la seva cap, Neus Verger.

Les Jornadas s’han estructurat en dos blocs temàtics diferenciats: Gestió de la col·lecció, i Restauració i Conservació. El CRAI de la UB ha participat en tots dos blocs amb comunicacions defensades per Gemma Caballer del CRAI Biblioteca de Reserva, en el primer bloc, i per Montserrat Florensa i Anna Rossell del CRAI Taller de Restauració, en el segon.

En general s’han tractat temes relacionats amb la gestió bibliogràfica, la preservació i la restauració a les biblioteques universitàries. Un dels temes destacats ha estat la difusió dels fons de les biblioteques històriques com a suport a l’estudi, la investigació i la docència. També s’ha posat de manifest la importància de la conservació i restauració dels fons bibliogràfics i documentals, un tema que fins ara no havia tingut gaire protagonisme dins el món bibliotecari.

La comunicació de Gemma Caballer: De guardianes a gestores: el valor del patrimonio bibliográfico del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona como activo en docencia y en investigación exposa les iniciatives de suport a la docència i a la recerca que han endegat aquests darrers anys: noves sessions de formació, catàlegs amb propostes de TFGs i TFMs basats en el seu fons, col·laboració en l’aprenentatge basat en projectes, propostes de treballs avaluables de diferents disciplines, impuls d’un projecte de transcripció de pergamins, potenciació de les pràctiques, dinamització de les exposicions amb activitats paral·leles, etc.

El treball presentat per Anna Rossell De la restauración romántica a la restauración técnica de la encuadernación posa de manifest com han canviat els criteris de la restauració en els últims anys. Abans es pretenia imitar l’original amb materials similars prioritzant l’aparença estètica de la restauració. Actualment els criteris passen per donar funcionalitat a l’enquadernació amb materials de conservació del tot identificables i reversibles. Les intervencions de restauració han de permetre una millor manipulació del document per assegurar la seva perdurabilitat en el temps.

Per la seva part, Montserrat Florensa ha presentat la comunicació Digitalizar para no restaurar o restaurar para poder digitalizar que parla de les dificultats de digitalitzar certs documents en molt mal estat de conservació, tot fent una reflexió sobre com de vegades és del tot necessari restaurar per poder digitalitzar, i d’altres, com la digitalització pot fer oblidar la necessitat de restaurar un document amb el risc de perdre’l definitivament. La digitalització és molt pràctica per a la consulta dels usuaris, però cal no oblidar que el que estem conservant és una fotografia de l’original però no l’original amb el valor que aquest té.

Les Jornades han tingut una gran acollida en aquesta segona edició, consolidant la cita que ja té programada una tercera edició l’any 2021.


Deixa un comentari

Eines per aconseguir publicacions en accés obert

Bloc de Lletres

Durant els darrers anys s’han multiplicat els documents que es troben disponibles en accés obert i noves eines per a descobrir-los. Però sovint ens trobem directament amb publicacions que es troben darrera d’un mur de pagament (el que s’anomena paywall en anglès) que no ens permet accedir-hi si no és prèvia identificació com a membre d’una institució i amb una subscripció vigent (vegeu les instruccions per accedir als recursos electrònics subscrits per la Universitat de Barcelona i instal·leu-vos el botó SIRE Recursos-e).

Per superar aquesta barrera de pagament, existeixen un bon grapat d’eines que ens ajuden a localitzar versions dels documents en accés obert. Algunes d’aquestes eines ja es troben integrades en algunes bases de dades, però la majoria disposen d’un connector (plug-in) que s’instal·la al navegador i que ens pot informar al moment sobre la disponibilitat o no d’una versió en accés obert de l’article al…

View original post 311 more words


Deixa un comentari

Patrimoni bibliogràfic i documental del CRAI : donacions de fons, col·leccions especials i biblioteques personals al CRAI de la UB

El fons patrimonial bibliogràfic i documental del CRAI de la Universitat de Barcelona és un clar exponent de creixement en els darrers anys, i les donacions són la seva principal font d’origen. Però quins són els principals motius que empenyen a persones i institucions a donar tots aquests materials als CRAI Biblioteques de la UB?

Generalment acostuma a haver-hi una afiliació institucional, un lligam que  pot inspirar a una persona per deixar el seu fons documental o la seva biblioteca personal a un dels nostres CRAI Biblioteques. Professors i alumnes fan donatius dels seus fons, col·leccions i biblioteques personals a la Universitat de Barcelona perquè hi han estudiat o hi han treballat com a docents. És el cas per exemple dels fons personals d’Oriol Martorell, de Jordi Sabater Pi, de Ramon Margalef o de la Biblioteca personal de  Josep Ramon Santolalla entre d’altres.

El mateix passa amb les donacions que ens arriben d’algunes entitats o a través de societats històriques o institucions que han tingut o tenen una connexió social o cultural o una afiliació amb un CRAI Biblioteca determinat. És el cas per exemple de la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica i el Campus de Torribera del CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.

Sovint els lligams a les col·leccions que existeixen als CRAI Biblioteques inspiren a algunes persones a donar materials sobre temes similars. Així, per exemple, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República rep nombroses donacions de persones i institucions que tenen materials i documentació relacionada amb la Segona República, la Guerra Civil Espanyola, el franquisme i la Segona Guerra Mundial entre d’altres.

Un altre motiu clau és la capacitat i els esforços que el CRAI de la Universitat de Barcelona dedica a processar i fer que tot aquest material estigui a disposició dels investigadors. El dinamisme a l’hora de tractar, descriure i divulgar aquest patrimoni encoratja persones i institucions a donar els seus fons, col·leccions i biblioteques.

El CRAI també organitza i col·labora en la organització de petites i grans exposicions per tal de fer visible aquests materials, un exemple actual és la exposició L’art de la ciència. Jordi Sabater Pi (del 21-03-2019 al 19-05-2019 al Museu d’Història de Catalunya), organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i la Universitat de Barcelona.

El CRAI difon tot aquest material a través de la seva pàgina de Patrimoni bibliogràfic i documental del CRAI de la Universitat de Barcelona, de les pàgines de “Fons i col·leccions” dels diferents CRAI Biblioteques, del seu Catàleg Cercabib, dels dipòsits en línia, tant els de caire institucional (Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i BiPaDi) com nacional i internacional (Memòria Digital de Catalunya i Europeana), així com des de l’aplicació UBDOC de gestió de l’Arxiu de la UB.

Per reconèixer i agrair aquestes donacions a les persones i entitats que col·laboren en el creixement dels seus recursos d’informació, el CRAI fa constar al Catàleg de la UB el nom del donant de cada obra. Podeu trobar la llista d’aquests donants a la pàgina de Relació de donants al CRAI de la Universitat de Barcelona.


Deixa un comentari

La cura del fons antic del CRAI Biblioteca de Reserva: un objectiu que no es pot oblidar

Blog de Reserva

Avui us volem fer partícips d’una de les qüestions més difícils de gestionar del fons del CRAI Biblioteca de Reserva, que forma part de la nostra realitat i a la qual dediquem tant recursos econòmics com temps. Ens referim a l’estat de conservació del fons. Com moltes vegades ens haureu sentit dir i, com els nostres usuaris han pogut comprovar directament, una gran part dels nostres llibres presenten un aspecte molt deteriorat. La majoria tenen forats d’insectes i moltes enquadernacions estan malmeses, tant perquè els lloms i cobertes estan solts com perquè, directament, els hi falten.

View original post 883 more words


2 comentaris

Pla integral de Preservació digital del CRAI de la Universitat de Barcelona

El CRAI de la Universitat de Barcelona disposa, des del 2014, d’un Pla integral de Preservació digital dels seus fons patrimonials.

Amb la creació del Centre de Digitalització (CEDI) de la Universitat de Barcelona al juny del 2013, el CRAI va definir el nou projecte de digitalització i difusió del seu patrimoni des d’un punt de vista global. El projecte contemplà, des del seu origen, tres àrees d’actuació: un centre de digitalització, un servidor de difusió i un sistema de preservació digital. Aquesta darrera àrea es du a terme a partir del repositori Xanadú, on es preserven tant els resultats del procés de digitalització com els documents digitalitzats pel CRAI amb anterioritat al CEDI. Aquestes tres àrees han definit tres línies estratègiques en l’àmbit de la Gestió de la col·lecció, que han servit per definir les polítiques de gestió dels diferents àmbits i dotar el sistema d’un marc normatiu adient.

Història de la digitalització al CRAI de la Universitat de Barcelona

El CRAI està fent, des l’any 2005, una feina important de difusió del seu ric patrimoni bibliogràfic i documental (format principalment pel fons antic dipositat al CRAI Biblioteca de Reserva, pels fons d’arxius personals, i per les col·leccions bibliogràfiques, personals i temàtiques de la Universitat), a través de la digitalització del seu fons.

El juny del 2013, amb la creació del CEDI, va suposar la dotació d’un centre propi per a la digitalització. A partir d’aquesta data tot el material digitalitzat a través del CEDI s’ha gestionat pensant no sols en la seva difusió sinó també amb la preservació a llarg termini dels fitxers digitals.

L’inici del CEDI va suposar l’establiment d’unes directrius definides:

  • en l’ús d’estàndards internacionals en la digitalització i l’assignació de metadades
  • en la política i el sistema de preservació de les imatges amb dues vessants:
    • dels nous objectes digitals
    • dels fitxers retrospectius originats des del 2005 fins el 2013
  • en la difusió dels fitxers resultants consultables a través de les diferents plataformes BiPaDi, MDC , TDX
  • en la definició de la política de col·leccions digitals del CRAI

      

Fitxers digitals: problemàtica

Els documents digitals presenten una sèrie de perills a diferents nivells: de suport, de format i de programari.

Per lluitar contra aquests perills, majors quan més temps es vol conservar un fitxer, cal mantenir una vigilància continua i comprovar la integritat de les còpies de les dades. Mentre que a curt termini molts dels perills es preveuen tenint una bona política de còpies de seguretat, a mig i llarg termini cal aplicar polítiques més àmplies de preservació digital. És necessari garantir la preservació dels fitxers màsters o originals d’alta qualitat tenint en compte els possibles canvis de formats o obsolescència, i assegurar la seva integritat per sobre de qualsevol incidència tècnica: virus, manipulacions accidentals, errors de maquinari o migracions de format.

Pla de preservació digital

El CRAI té un gran volum de màsters i per tant un volum de dades considerable, raó per la qual és necessari normalitzar les característiques i els noms dels fitxers de diferents procedències.

Guardar o preservar de forma segura vol dir fer més d’una còpia i aquestes còpies no han de ser manipulables ni tan sols per accident. És aquest el concepte de dipòsit segur i sobre el dipòsit s’han de poder aplicar controls sobre què hi entra i quines són les condicions d’entrada així com comprovacions periòdiques de la integritat del seu contingut.

Des de 2013 i de manera ordenada, el CEDI segueix el pla de preservació per als nous objectes digitals i des de 2016 s’està realitzant la tasca de revisió de les còpies de preservació anteriors al CEDI, comprovant la seva procedència, integritat i qualitat abans de preservar-les.

En un futur proper esperem poder incloure en aquest pla integral també tota la producció de documents nascuts digitals que el CRAI difon a través dels repositoris digitals.