Descriure la totalitat de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Fons Antic és una de les nostres prioritats. La dels impresos dels segles XV i XVI ja està finalitzada. Del segle XVII falta menys del 15% d’un total aproximat de 38.000 exemplars i del XVIII encara en resta una mica més d’una quarta part d’un total aproximat de més de 65.000.

Aquest darrer trimestre, gràcies a la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la col·laboració en l’elaboració del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, s’ha pogut contractar una catalogadora de fons antic, Laia Navarro de Llobet, que ha estat amb nosaltres tres mesos catalogant volums facticis, majoritàriament dels segles XVII i XVIII.

Laia Navarro de Llobet ens fa aquí un resum de la seva tasca:

• Què son els volums facticis?
  Els volums facticis es caracteritzen per tenir més de dues obres relligades juntes. Es pot tractar de diversos volums d’una mateixa edició, però la majoria de casos són diversos exemplars pertanyents a diferents edicions. A més, hi poden conviure obres impreses i manuscrites. El gruix dels volums facticis que resten per catalogar normalment són reculls de diferents peces de breu extensió, d’un mateix gènere o temàtica i d’una cronologia similar.
  El CRAI Biblioteca de Fons Antic és especialment ric en aquest tipus de documents. Calculem que a la nostra biblioteca, més d’un 20% dels exemplars –al voltant de 30.000– formen part d’aquesta categoria. Vegeu aquest vídeo informatiu:

• Què he trobat?
  Durant aquest període de catalogació de facticis, he trobat una varietat de tipologies documentals. Principalment he treballat amb sermons, oracions fúnebres i villancets, però també he localitzat relacions de successos, cartes pastorals i tesis i dissertacions acadèmiques -moltes sobre Tomàs d’Aquino- dels segles XVII i XVIII.
  Alguns dels facticis que he catalogat agrupen una sola tipologia documental, per exemple, sermons. D’altra banda, també m’he trobat amb facticis que recullen diferents tipologies i porten un títol manuscrit al llom com “Varios”, “Varios papeles”, “Farrago”, “Miscellaneus” o “Pelaca”. En aquests casos, poden contenir, per exemple, sermons, villancets, oracions fúnebres i alguna carta pastoral.
  La majoria dels volums facticis catalogats en aquest projecte estan enquadernats en pergamí i en molts d’ells es poden veure restes de tanques de botó o de cordó de pell. Cal destacar que alguns dels llibres relligats en aquests facticis encara conserven les cobertes de paper decorat original, com és del cas de B-45/4/15-1, un petit llibret musical amb coberta de paper decorat xilogràfic i que serà incorporat a la col·lecció de Papers decorats.

• Balanç
  Des del punt de vista numèric, he catalogat un total de 1.010 documents, dels quals només un 16% encara no es trobava al CCUC i gairebé un 30% no es trobava al catàleg de la UB. Per tant, una part important de la tasca ha consistit en afegir registres d’exemplar, que inclouen la informació referent a l’enquadernació, l’estat de conservació i les marques d’antics propietaris, principalment.
  • Nous registres bibliogràfics al catàleg del CCUC: 170
  • Nous registres bibliogràfics al catàleg de la UB: 125
  • Registres d’exemplars: 715

Com es pot veure en el següent gràfic, dels nous registres bibliogràfics (del CCUC i de la UB), 295 en total, un 76,5% són publicacions del segle XVIII i un 18,7% són del segle XVII. Només una petita part dels documents catalogats són impresos del segle XIX i només un és del segle XVI. Aquest últim (07 B-45/4/15-6) va ser imprès a Venècia l’any 1592 per Giorgio Angelieri i està relligat en un volum factici de “Varios papeles” que procedeix del Convent de Sant Agustí de Barcelona.

Pel que fa al lloc de publicació dels documents catalogats, el següent gràfic ens mostra que la gran majoria van ser impresos a Barcelona —un 60%—, un 8% a Madrid i un 7% a Saragossa. Tot i que, com veiem, gairebé tots els documents es van imprimir a Espanya, podem destacar dos sermons impresos a Mèxic. Un d’ells imprès per la viuda de Francisco Rodríguez Luperico l’any 1683 (07 B-54/4/15-6) i l’altre imprès per José Bernardo de Hogal l’any 1739 (07 B-54/3/23-3). Així mateix, alguns també van ser impresos a Roma, Nàpols i Lisboa.

Ens ha agradat també veure que molts d’aquests documents van ser impresos per dones com les viudes Eulàlia Piferrer (Barcelona -1764), Maria Martí (Barcelona 1722-1737), Tecla Pla (Barcelona -1809), Joana Nadal (Mallorca 1712-1750), la viuda Sastres (Barcelona), Antonia Ramírez (Salamanca 1603-1646), la viuda de Manuel Fernández (Madrid, 1751-1779), la viuda de Gregorio Ortiz Gallado (Salamanca) o la viuda de Tomàs de Santander (Valladolid).

Com es pot observar en el gràfic, la major part dels documents catalogats estan escrits en castellà o llatí i una petita part estan en italià, català o portuguès. Així doncs, podem dir que dels nous registres bibliogràfics, la majoria són llibres en castellà impresos al segle XVIII a Barcelona.

Al llarg d’aquests darrers mesos, també s’han identificat nous creadors i impressors que no comptaven amb registre d’autoritat. Podem destacar nous impressors com Antonio Damba, Agustí Ubach i Piferrer, la impremta del Convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca, Francisco Pérez de Castilla o Manuel Caballero. De la mateixa manera, també han aparegut  dos antics propietaris nous. De tots ells es farà el seu registre d’autoritat properament, i els posseïdors i els impressors que tinguin marca, seran incorporats a les bases de dades  Antics posseïdors i Marques d’impressors.

Conclusió

Espero que el granet de sorra que he aportat amb la meva catalogació hagi estat útil per estar més a prop de l’objectiu de tenir tot el fons catalogat.

Participar en aquest ajut de la Generalitat de Catalunya m’ha permès adquirir una experiència pràctica en la catalogació de fons antic, que, com és sabut, requereix d’uns coneixements força especialitzats en comparació a la catalogació de fons modern. A part de practicar la catalogació amb les RDA i el format Marc21, he pogut aplicar les pautes de Monografies de Fons Antic del CCUC i entendre que és una tasca on el  detall i el rigor són imprescindibles per tal d’oferir uns registres que plasmin de manera fidel el que és un producte d’un procés manual i un objecte que testimonia una història concreta.

Donat que jo ja havia fet les pràctiques del Màster de Col·leccions i Biblioteques Patrimonials al CRAI Biblioteca de Fons Antic durant l’any 2019 i el TFM el vaig basar en els llibres anglesos de la mateixa biblioteca, he pogut ampliar els meus coneixements i conèixer més profundament la realitat d’aquesta biblioteca tant rica i interessant.

Espero que en un futur pugui repetir la meva aportació a aquesta biblioteca que ja considero una mica meva.

                                                                                                                               Laia Navarro de Llobet