Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Ampliem horitzons i anem de visita al CEINCE

En els darrers anys s’ha observat que la recerca educativa s’ha interessat pels manuals escolars com a font d’estudi i la Unitat de Procés Tècnic del CRAI s’hi ha implicat endegant alguns projectes atenent-se a la singularitat d’aquest fons.  

El primer va ser la redacció de les Pautes de llibres de text. En paral·lel es va anar nodrint el Thesaurus de la UB  amb nous descriptors, i es van anar perfilant els criteris d’indexació per a llibres de text, fins arribar finalment a la creació de la Infografia del Sistema educatiu espanyol, un nou recurs que pretén ser un suport a la indexació amb la finalitat de optimitzar-ne la qualitat mitjançant la uniformitat. 

Ara s’ha anat un pas més enllà i els passats dies 27 i 28 de març, l’Anna Salvadó, bibliotecària de la Unitat de Procés Tècnic, ha tingut l’oportunitat de poder visitar, a Berlanga de Duero, la seu del Centre Internacional de la Cultura Escolar (CEINCE) 

Aquesta iniciativa s’ha dut a terme pensant en continuar donant visibilitat a la col·lecció de llibres de text del fons de reserva del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet i al mateix temps difondre els recursos que se n’han derivat al llarg del procés de la catalogació d’aquest fons.  

Us fem un breu apunt històric del CEINCE, va ser inaugurat a principis del 2006 mitjançant un conveni signat entre la Consejería de la Junta de Castilla y León, la Asociación Schola Nostra i, en el seu moment, la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 

El CEINCE  és un centre integral de documentació, investigació e interpretació sobre tots els aspectes lligats a la cultura escolar. Precisament per la seva col·lecció de fons antic i modern de manuals escolars és un centre de referència nacional i internacional i, en aquest camp, se l’ha arribat a anomenar L’Arca de Noè del llibre escolar

Entre la diversitat d’activitats que porta a terme destaca la catalogació dels seus fons en l’àrea de la documentació. Actualment la biblioteca conté més de 50.000 volums dels quals els en manquen uns 27.000 per ser processats catalogràficament.

Tant el CEINCE com el CRAI de la UB incorporen els seus fons al Banc Virtual Manes, coordinat pel Centre de Recerca de Manuals Escolars de la Universitat Nacional de Educació a Distància de Madrid en el que participen més de 20 universitats espanyoles, europees i llatinoamericanes. 

La visita guiada al centre ha estat a càrrec del seu director, el Dr. Agustín Escolano i el seu equip, i s’ha aprofitat l’avinentesa per treballar plegats en la línia d’estudi relacionada amb l’anàlisi documental d’aquest tipus de fons.  

Cal destacar que la visita ha estat satisfactòria i molt profitosa. S’ha pogut corroborar que la Infografia del Sistema educatiu espanyol els podria ser una eina  útil.  

Esperem que de mica en mica i, en la mesura que cada institució pugui implementar-ho, s’aconsegueixi una uniformitat en el llenguatge documental que permeti que els  manuals escolars siguin recuperables, sempre sota el marc del fons historiogràfic i del panorama educatiu de l’època.   

És molt important per a la Unitat de Procés Tècnic poder conèixer institucions com el CEINCE i posar en comú coneixements i experiències per tal d’establir ponts entre institucions i enriquir el món de la catalogació aprenent els uns dels altres. 

Si voleu conèixer més aquest centre us recomanen donar un cop d’ull al següent vídeo d’una Visita al CEINCE ( UNED).

Anna Salvadó [Unitat de Procés Tècnic del CRAI]


Deixa un comentari

Es tanca un cicle!

Després de 8 anys dedicats a la catalogació del fons de reserva del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, des de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI s’han catalogat un total de 5.171 documents provinents de reconversió, dels quals 1.587 han estat llibres de text del segle XIX. Així doncs, es tanca un cicle i es dona per finalitzada la reconversió d’aquesta biblioteca assolint un dels objectius del Pla Estratègic Acció 2018: donar visibilitat als nostres fons.  

Mentre hem tingut entre mans aquesta tasca hem après moltes de les singularitats del llibre de text i hem intentat plasmar aquests coneixements en nous recursos, com les Pautes del llibre de text i la Infografia del sistema educatiu espanyol, que s’han posat a disposició dels catalogadors per tal que serveixin de guia i suport per a la descripció d’aquest tipus de material i així poder unificar a nivell de CCUC el seu tractament.   

D’altra banda, el tractament d’aquest fons ha permès la creació de nous descriptors de matèries i de gènere/forma. També s’ha aprofitat per enriquir les notes d’abast i encara tenim en marxa una posada al dia de descriptors ambigus del Thesarus de la UB.

Des de la vessant de les autoritats s’han recollit les dades de les afiliacions dels autors i editors d’àmbit nacional, amb la finalitat de poder nodrir els registres d’autoritat, i en un futur poder aportar algun valor afegit.   

Per fer visible aquest fons entre els nostres usuaris i els especialistes en història de l’educació, vam anar un pas més enllà i al desembre del 2020, el CRAI de la UB es va sumar al Proyecto MANES de Manuals Escolars.   

La Unitat de Procés Tècnic ha comptat per aquesta tasca amb la col·laboració i l’ajut dels bibliotecaris del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, i amb l’assessorament inestimable del professor Conrad Vilanou. Moltes gràcies a tots.  

Tanquem un cicle doncs, però encantats d’haver après més coses dels nostres estimats llibres i satisfets de la feina feta!  

Anna Salvadó. Unitat de Procés Tècnic del CRAI


Deixa un comentari

Catalogació del CRAI en xifres: 2019

La Unitat de Procés Tècnic (UPT), com cada any, fa un recull anual de les dades estadístiques de catalogació de l’any anterior. Fruit d’aquesta feina us presentem aquí un resum de les estadístiques de catalogació, de gener a desembre de 2019, així com d’altres dades rellevants.

Nombre de registres bibliogràfics

L’increment del nombre de registres bibliogràfics al Catàleg durant l’any 2019 ha estat de 78.803 registres, dels quals s’extreuen les xifres per aquests conceptes:

Concretament, pel concepte “Tipus de material i suport”, podem destacar l’augment de l’adquisició/subscripció de títols en format electrònic que s’intensifica al llarg del 2019, així com la càrrega de paquets de títols temporals en prova fruit de les noves estratègies de selecció d’aquests continguts per part dels proveïdors.

Un altre aspecte a destacar, és que durant l’any 2019, per assolir l’objectiu del pla estratègic “d’incrementar el nombre de fons i documents seleccionats i processats procedents de donatius per enriquir els fons del CRAI”, la UPT va coordinar una sèrie d’actuacions, entre elles la de catalogar el 80%  de documents procedents de donatius seleccionats durant el curs. Així doncs, dels 21.366 exemplars ingressats al nostre catàleg al llarg de 2019 procedents de donatiu, 3.439 són nous registres bibliogràfics catalogats per la UPT.

Nombre de registres d’exemplars 

L’increment del nombre d’exemplars al Catàleg durant l’any 2019 ha estat de 38.731 registres.

Desglossats segons l’origen del document

Desglossats segons la seva localització

Nombre de registres de fons

L’increment del nombre de holdings al Catàleg durant l’any 2019 ha estat de 227 registres.

Desglossats segons el mètode d’adquisició del document

Nombre de registres d’autoritat

Actualment el volum d’autoritats d’ambdós catàlegs és de 285.033 registres. L’increment del nombre de registres d’autoritat al Catàleg durant l’any 2019 ha estat de 2.328 registres.

Desglossats segons el tipus d’autoritat

   

Podeu també consultar aquestes dades a la infografia: Documents catalogats: 2019.


Deixa un comentari

Èxit de la Jornada participativa de catalogadors del CRAI 2019

El passat mes de juny es va inaugurar una nova modalitat de jornada de treball de Catalogadors del CRAI, amb un intencionalitat anual i una metodologia més participativa i dinàmica, que hem batejat amb el nom de Cata-CRAI reunits.

La jornada es va celebrar en dues sessions, celebrades els dies 27 de juny i 4 de juliol, per donar cabuda als 64 membres de l’equip de catalogadors del CRAI. Les sessions van tenir lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació i van ser organitzades per l’equip dinamitzador de la Unitat de Procés Tècnic.

Aquesta jornada s’emmarca dins d’una de les àrees de millora del Pla de Millora 2018/2019 del CRAI, amb la pretensió d’oferir un espai per a la reflexió i debat sobre les inquietuds i les necessitats dels catalogadors, a més d’obrir la Unitat de Procés Tècnic, establint nous canals de comunicació i fomentant les relacions interpersonals entre tot el col·lectiu.

Les sessions es van desenvolupar com un taller inspirat en els “Juegos Reunidos”. Amb aquest lema es van dissenyar dinàmiques basades en 4 jocs: qui és qui?, el solitari, posa i treu i 4 en ratlla.

 

Els  participants van treballar en petits grups els següents temes:

      • Tasca catalogràfica
      • El perfil del catalogador: reptes i habilitats
      • Recursos-e : selecció, descripció i difusió
      • Visibilitzar el patrimoni

Posteriorment es van compartir les idees recollides entre tots els participants de cara a extreure accions de millora futures pel benefici de tot el personal implicat.

Els assistents van valorar la Jornada com una experiència molt positiva  i enriquidora i el grup de dinamitzadores va quedar molt satisfet amb l’alt grau de participació i les conclusions i propostes de millora recollides en les dues sessions de treball.

Vegeu un reportatge gràfic de les sessions, i consulteu l’informe amb els resultats publicat al Dipòsit  Digital de la UB.


1 comentari

CRAI Procés Tècnic : un referent en formació catalogràfica

Una part del personal de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI porta més d’una dècada formant de manera continuada a catalogadors, tant en qualitat de professors associats de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, com en qualitat de professors de formació continuada, per encàrrec de diferents institucions com són el Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya i els Serveis Tècnics de nombroses universitat catalanes i d’altres comunitats.Les característiques de la Unitat han permès poder estar al dia en els canvis i progressos de la catalogació i dels catàlegs al llarg del temps, i així ser pioners en l’aplicació de noves normes, participar en la redacció de pautes específiques de catalogació, i investigar en aquest camp. També ha permès tenir coneixement, i per tant poder avaluar-los amb propietat, dels diferents programaris, formats, etc. necessaris per la creació de catàlegs en línia d’acord amb les necessitats que es van generant.

Dins de les seves funcions, cal destacar la formació continuada dels catalogadors de la pròpia institució. Aquesta tasca s’ha dut a terme al llarg de tota la seva existència, que arriba als 30 anys.

Per tot això podem afirmar que la Unitat de Procés Tècnic del CRAI és un referent en la formació catalogràfica en el nostre entorn i que esperem continuar-ho sent en els reptes que s’obren en aquests moments i que ja hem iniciat. Reptes relacionats amb els catàlegs de nova generació, i amb noves pautes i nous serveis de dades enllaçades en obert, usant les dades produïdes a la catalogació diària.


Deixa un comentari

Fons de llibres de text del CRAI: noves pautes per a una millor recuperació

La col·lecció de llibres de text del CRAI recull més d’11.000 exemplars de tots els ensenyaments, tant dels plans antics com dels actuals. Aquest fons està repartit entre el fons de reserva de llibres de text antics (1789-1970), i el fons modern amb representació de les principals editorials catalanes i algunes d’espanyoles.

Aquest fons es va veure incrementat l’any 2017 per un donatiu d’aproximadament 600 documents provinent de l’Escola Daina-Isard. El CRAI Biblioteca del Campus de Mundet juntament amb la Unitat de Procés Tècnic van considerar que era l’ocasió perfecta per redactar unes pautes específiques per a la recuperació d’aquest tipus de material.

Els usuaris d’aquest fons són testimoni que els llibres de text són documents amb particularitats sovint predeterminades pel disseny de la coberta triada per l’editorial i que, en no seguir un patró uniforme en la presentació de la informació, sovint es reflecteixen en el catàleg en un ball de títols que genera confusió i fins i tot pèrdua d’informació.

A nivell tècnic, la creació d’aquestes pautes ha servit per agilitzar i uniformar el procés de descripció, i reduir, de cara a un catàleg únic, el nombre de duplicats. Tanmateix, a nivell de servei, el compliment d’aquest punt ha beneficiat les necessitats dels usuaris, en aquest cas, dels futurs mestres. És a dir que les pautes han servit per millorar la recuperació de la informació i garantir unes cerques més efectives amb resultats més rellevants.

Les pautes de llibres de text definitives són el fruit d’un profitós treball en equip liderat pel CRAI de la Universitat de Barcelona amb el consens i la col·laboració de les institucions membres del CSUC, i es pretén que siguin d’utilitat per a totes aquelles institucions que tenen fons amb les característiques pròpies dels llibres de text.

Us convidem a fer una ullada al nostre Fons de Llibres de Text.


Deixa un comentari

Coneixent la normativa RDA de catalogació

Què és RDA?

RDA (Resource Description and Access) es la nova norma de catalogació, desenvolupada i implantada internacionalment, que des del 2017 s’aplica en el CRAI de la UB, dins l’entorn del CSUC, per a la descripció i accés dels recursos en el catàleg.

Per què era necessari un canvi de norma?

Perquè cal orientar-se a les necessitats dels usuaris i estructurar la informació d’acord amb la seva lògica de cerca dins un entorn digital en canvi permanent i amb multiplicitat de continguts i de suports de informació.

En què es basa RDA?

Es basa en els models conceptuals FRBR (Requeriments Funcionals dels Registres Bibliogràfics) i FRAD (Requeriments Funcionals dels Registres d’Autoritat) que aporten una estructura lògica a les dades catalogràfiques.

Aquests models s’organitzen en funció de les necessitats dels usuaris –Trobar, Seleccionar,  Identificar i Obtenir–  i a partir de la identificació de tres grups d’entitats i de les relacions entre elles:

  1. Les entitats que representen els objectes bibliogràfics són:
  • Productes de l’esforç intel·lectual o artístic: obra, expressió, manifestació i
  • Productors o responsables del contingut intel·lectual o artístic: persona, família i entitat corporativa
  • Continguts temàtics de les obres: concepte, objecte, esdeveniment i lloc, més els estudis sobre els productes i els productors
  1. els atributs, que descriuen les característiques d’aquestes entitats
  2. les relacions que són els vincles o interaccions que es produeixen entre elles.

Relacions entre productes i productors

Una obra concebuda intel·lectualment per un creador, es realitza mitjançant una expressió, es materialitza en una manifestació física, i s’exemplifica en un exemplar o còpia en particular.

Les relacions són les diferents maneres que tenen les entitats de vincular-se entre elles, en funció dels seus atributs o característiques, per tal d’organitzar la informació del catàleg i de permetre la navegació, de manera que des d’un creador es pugui accedir clara i fàcilment a:

  • Totes les expressions de les seves obres (en forma de text amb les diferents traduccions, so, imatge, etc.)
  • Totes les manifestacions de cada expressió (diferents edicions dels documents de text, so, imatge, etc.)
  • Tots els exemplars físics concrets de cada manifestació (llibre, disc, etc.)
  • Totes les obres relacionades (adaptacions, versions, reproduccions, etc. de la mateixa obra)
  • Totes les obres amb el mateix contingut temàtic.
  • Tots els productors relacionats amb el creador.

Cóm es materialitza RDA?

Com a l’estàndard de contingut que és, RDA proporciona un conjunt d’instruccions per a:

  • L’especificació dels atributs o característiques de cadascuna d’aquestes entitats (data de naixement d’un autor, títol preferit d’una obra, any de publicació d’una manifestació, codi de barres d’un exemplar, etc.) per tal d’identificar-les perfectament.
  • L’especificació dels elements que relacionen les entitats entre sí i amb d’altres amb l’objectiu de vincular les dades adequadament i permetre la navegació.

Quin és el valor afegit d’RDA?

La importància d’RDA es fa palesa quan es posen de manifest  els seus objectius finals:

  • Donar consistència a les dades dels catàlegs en funció de la distinció entre el contingut intel·lectual dels recursos i la seva manifestació física.
  • Mostrar gràficament a l’usuari l’estructura i la lògica interna d’aquestes dades.
  • Presentar un model flexible per a la representació i captura de metadades que permeti fer aflorar les dades dels catàlegs, fins ara tancades, a un entorn web en canvi continu.
  • Participar en el món del web semàntic o xarxa de dades interconnectades en obert que, mitjançant la tecnologia de dades enllaçades, permet a les màquines mostrar resultats sobre la base de la seva identificació i estructura semàntica.

Al CRAI de la UB, i a l’entorn català de la catalogació, el model, la normativa i els professionals estan preparats. Només queda pendent la implementació d’un programari que estigui a l’alçada d’aquests avenços i exploti adequadament les dades.

Àngels Bonson