Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Fons de llibres de text del CRAI: noves pautes per a una millor recuperació

La col·lecció de llibres de text del CRAI recull més d’11.000 exemplars de tots els ensenyaments, tant dels plans antics com dels actuals. Aquest fons està repartit entre el fons de reserva de llibres de text antics (1789-1970), i el fons modern amb representació de les principals editorials catalanes i algunes d’espanyoles.

Aquest fons es va veure incrementat l’any 2017 per un donatiu d’aproximadament 600 documents provinent de l’Escola Daina-Isard. El CRAI Biblioteca del Campus de Mundet juntament amb la Unitat de Procés Tècnic van considerar que era l’ocasió perfecta per redactar unes pautes específiques per a la recuperació d’aquest tipus de material.

Els usuaris d’aquest fons són testimoni que els llibres de text són documents amb particularitats sovint predeterminades pel disseny de la coberta triada per l’editorial i que, en no seguir un patró uniforme en la presentació de la informació, sovint es reflecteixen en el catàleg en un ball de títols que genera confusió i fins i tot pèrdua d’informació.

A nivell tècnic, la creació d’aquestes pautes ha servit per agilitzar i uniformar el procés de descripció, i reduir, de cara a un catàleg únic, el nombre de duplicats. Tanmateix, a nivell de servei, el compliment d’aquest punt ha beneficiat les necessitats dels usuaris, en aquest cas, dels futurs mestres. És a dir que les pautes han servit per millorar la recuperació de la informació i garantir unes cerques més efectives amb resultats més rellevants.

Les pautes de llibres de text definitives són el fruit d’un profitós treball en equip liderat pel CRAI de la Universitat de Barcelona amb el consens i la col·laboració de les institucions membres del CSUC, i es pretén que siguin d’utilitat per a totes aquelles institucions que tenen fons amb les característiques pròpies dels llibres de text.

Us convidem a fer una ullada al nostre Fons de Llibres de Text.

Anuncis


Deixa un comentari

Coneixent la normativa RDA de catalogació

Què és RDA?

RDA (Resource Description and Access) es la nova norma de catalogació, desenvolupada i implantada internacionalment, que des del 2017 s’aplica en el CRAI de la UB, dins l’entorn del CSUC, per a la descripció i accés dels recursos en el catàleg.

Per què era necessari un canvi de norma?

Perquè cal orientar-se a les necessitats dels usuaris i estructurar la informació d’acord amb la seva lògica de cerca dins un entorn digital en canvi permanent i amb multiplicitat de continguts i de suports de informació.

En què es basa RDA?

Es basa en els models conceptuals FRBR (Requeriments Funcionals dels Registres Bibliogràfics) i FRAD (Requeriments Funcionals dels Registres d’Autoritat) que aporten una estructura lògica a les dades catalogràfiques.

Aquests models s’organitzen en funció de les necessitats dels usuaris –Trobar, Seleccionar,  Identificar i Obtenir–  i a partir de la identificació de tres grups d’entitats i de les relacions entre elles:

  1. Les entitats que representen els objectes bibliogràfics són:
  • Productes de l’esforç intel·lectual o artístic: obra, expressió, manifestació i
  • Productors o responsables del contingut intel·lectual o artístic: persona, família i entitat corporativa
  • Continguts temàtics de les obres: concepte, objecte, esdeveniment i lloc, més els estudis sobre els productes i els productors
  1. els atributs, que descriuen les característiques d’aquestes entitats
  2. les relacions que són els vincles o interaccions que es produeixen entre elles.

Relacions entre productes i productors

Una obra concebuda intel·lectualment per un creador, es realitza mitjançant una expressió, es materialitza en una manifestació física, i s’exemplifica en un exemplar o còpia en particular.

Les relacions són les diferents maneres que tenen les entitats de vincular-se entre elles, en funció dels seus atributs o característiques, per tal d’organitzar la informació del catàleg i de permetre la navegació, de manera que des d’un creador es pugui accedir clara i fàcilment a:

  • Totes les expressions de les seves obres (en forma de text amb les diferents traduccions, so, imatge, etc.)
  • Totes les manifestacions de cada expressió (diferents edicions dels documents de text, so, imatge, etc.)
  • Tots els exemplars físics concrets de cada manifestació (llibre, disc, etc.)
  • Totes les obres relacionades (adaptacions, versions, reproduccions, etc. de la mateixa obra)
  • Totes les obres amb el mateix contingut temàtic.
  • Tots els productors relacionats amb el creador.

Cóm es materialitza RDA?

Com a l’estàndard de contingut que és, RDA proporciona un conjunt d’instruccions per a:

  • L’especificació dels atributs o característiques de cadascuna d’aquestes entitats (data de naixement d’un autor, títol preferit d’una obra, any de publicació d’una manifestació, codi de barres d’un exemplar, etc.) per tal d’identificar-les perfectament.
  • L’especificació dels elements que relacionen les entitats entre sí i amb d’altres amb l’objectiu de vincular les dades adequadament i permetre la navegació.

Quin és el valor afegit d’RDA?

La importància d’RDA es fa palesa quan es posen de manifest  els seus objectius finals:

  • Donar consistència a les dades dels catàlegs en funció de la distinció entre el contingut intel·lectual dels recursos i la seva manifestació física.
  • Mostrar gràficament a l’usuari l’estructura i la lògica interna d’aquestes dades.
  • Presentar un model flexible per a la representació i captura de metadades que permeti fer aflorar les dades dels catàlegs, fins ara tancades, a un entorn web en canvi continu.
  • Participar en el món del web semàntic o xarxa de dades interconnectades en obert que, mitjançant la tecnologia de dades enllaçades, permet a les màquines mostrar resultats sobre la base de la seva identificació i estructura semàntica.

Al CRAI de la UB, i a l’entorn català de la catalogació, el model, la normativa i els professionals estan preparats. Només queda pendent la implementació d’un programari que estigui a l’alçada d’aquests avenços i exploti adequadament les dades.

Àngels Bonson