Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


2 comentaris

Setmana de l’Accés Obert 2018 al CRAI de la UB

Durant la setmana del 22 al 28 d’octubre se celebra l’Open Access Week 2018 i des del CRAI de la Universitat de Barcelona ens en volem fer ressò amb tot un seguit d’actuacions.

Aquest any destaca la projecció de Paywall. The Business of Scholarship, organitzada conjuntament per la UOC i la Universitat de Barcelona. La projecció es farà als Cinemes Girona el proper dimecres 24 d’octubre a les 17h,  L’entrada és gratuïta però cal inscripció prèvia que podeu fer en aquest enllaç. Posteriorment a la projecció, hi haurà un col·loqui obert entre Alexandre López-Borrull (Professor dels Estudis de Ciències de  la Informació i de la Comunicació de la UOC) i Brian Russell (Activista i voluntari a Collaction.org, una ONG neerlandesa dedicada a buscar solucions a problemes d’acció col·lectiva, entre els quals la Ciència Oberta), moderat per Nadja Gmelch, coordinadora del Pla d’Acció de Coneixement Obert de la UOC.

El CRAI participa també en la segona edició del Micro-mooc sobre accés obert que han elaborat les universitats catalanes, juntament amb la UJI de Castelló, liderades per la UOC. Aquest any s’afegeix la novetat de les piulades en anglès. El micromooc consta de cinc sessions diàries que es difondran pel compte @moocmicro de Twitter amb les etiquetes #oamooc (català) i #oamooc18 (anglès).  Els continguts han estat elaborats per totes les universitats participants i estan adreçats,  principalment als investigadors. Cada dia, del 22 al 26 d’octubre, a les 10h i a les 12h, es començaran a difondre una vintena de piulades i al final s’obrirà un espai per al debat, els dubtes, les preguntes i els suggeriments. El primer dia hi haurà una introducció al tema de l’accés obert, el segon dia es tractarà el tema de la publicació en accés obert, el tercer dia es parlarà de les dades de recerca, el quart dia s’analitzaran les llicències de publicació i drets d’autor, per acabar, l’últim dia es piularà sobre visibilitat i impacte.

Des dels CRAI Biblioteques s’han preparat per a la Setmana les actuacions següents:

Des dels comptes de Twitter del CRAI es farà un seguiment exhaustiu de la Setmana i totes les activitats programades fent servir l’etiqueta #oaweek2018 i #oawub2018.

Tota aquesta informació i més s’ha detallat a la pàgina Setmana de l’Accés Obert 2018 del web del CRAI.

Si voleu veure les campanyes sobre les anteriors Setmanes de l’Accés Obert, ho trobareu a la pàgina de Difusió de l’Accés Obert.

Anuncis


Deixa un comentari

El llibre antic. Exposició en els 20 anys del Taller de Restauració del CRAI de la UB

L’1 d’octubre de 2018 el CRAI Taller de Restauració ha inaugurat l’exposició El llibre antic, en el marc dels actes de celebració dels 20 anys d’història del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat. La mostra, situada a la planta baixa del CRAI Biblioteca de Belles Arts, està formada per tres vitrines, dues que reflecteixen diverses vessants de la composició del llibre, des dels suports i l’escriptura fins a l’enquadernació, i una altra dedicada a la restauració que es pot veure al costat mateix del Taller. Cada tema queda il·lustrat també per vídeos d’institucions externes i, en el cas de la vitrina de restauració, per un vídeo propi del Taller.

A la vitrina de suports i escriptura, hi ha una petita mostra dels diversos suports utilitzats al llarg del temps. A l’edat mitjana el còdex tenia els fulls de pergamí, obtingut de pells d’animals. Cap al segle XIII es va adoptar el paper, que es fabricava a partir de draps usats, de lli i cànem, i que va substituir progressivament el pergamí per ser un material més fàcil de fabricar, més versàtil i més barat. Dins la vitrina podem veure una forma paperera, una mostra de les caràtules de molins paperers, la filigrana i la verjura del paper, mostres de pergamí, i materials i eines emprats en l’escriptura i la fabricació de tinta.

L’enquadernació consisteix en la unió dels diferents fulls que formen una obra escrita cosides per formar un bloc i recobertes per protecció amb diversos materials. Les primeres enquadernacions unien els fulls amb un cosit molt simple. L’evolució dels materials i l’aparició d’obres més extenses van obligar a evolucionar el sistema de protecció amb materials i tècniques més complexes per donar major protecció. En aquesta vitrina podem veure una mostra de l’evolució dels cosits, les trencafiles, els elements utilitzats per decorar les cobertes dels llibres i alguna mostra d’enquadernacions originals.

A l’espai de la vitrina de restauració hi ha una mostra d’un llibre restaurat i un llibre similar sense restaurar, així com gravats en procés de restauració i ja restaurats. També hi ha les eines que s’utilitzen per restaurar i una mostra de la neteja d’un pergamí.

Va bé aquí recordar que el servei del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona va néixer l’any 1998 amb quatre finalitats:

  1. Restaurar el patrimoni bibliogràfic/documental propi de la Universitat
  2. Vetllar per la conservació preventiva dels fons de les biblioteques
  3. Participar en la formació de futurs restauradors i
  4. Desenvolupar tècniques i materials en la restauració

Fins al dia d’avui han passat més de 200 alumnes i becaris per les  instal·lacions del Taller, on han rebut els coneixements tècnics que s’hi apliquen.


Deixa un comentari

Impacte de la 2a Jornada RCUB per a editors de revistes científiques de la UB

El passat 13 de juny es va celebrar la 2a Jornada RCUB per a editors de revistes científiques de la Universitat de Barcelona (podeu llegir aquí un resum de l’acte).

És important per al CRAI de la Universitat de Barcelona conèixer l’opinió dels assistents per tal de millorar el nostre servei i preparar la 3a Jornada RCUB. Amb aquesta finalitat s’ha realitzat una enquesta de valoració que ha estat enviada als 85 assistents inscrits a la jornada. L’enquesta ha estat resposta pel 65,88% dels assistents.

La pregunta que volia conèixer el Grau de satisfacció amb l’organització de la jornada, ha obtingut un resultat molt satisfactori ja que el 100% dels assistents s’ha mostrat satisfet o molt satisfet. A més, el 92,86% ha trobat la jornada útil o molt útil i el 87,5% ha opinat que la jornada ha contribuït molt o bastant a augmentar el seu bagatge cultural, professional i educatiu.

La penúltima pregunta s’ha centrat en conèixer el Grau de satisfacció amb la jornada i el resultat ha estat el següent: dos assistents han marcat l’opció “poc satisfet/a”, 27 han optat per “satisfet/a”, i uns altres 27 per “molt satisfet/a”.

També s’ha pogut constatar que el 62,5% dels presents estava implicat en l’edició d’alguna revista científica.

La darrera pregunta, Feu-nos arribar els vostres comentaris i propostes, ha estat contestada per 27 persones i ens ha permès conèixer aspectes a tenir en compte per  a les properes jornades. Una demanda força recurrent ha estat la d’invertir més temps al torn de preguntes i espai de debat, per tal de poder escoltar les experiències i inquietuds dels editors i compartir les seves bones pràctiques.

Una altra idea proposada per alguns assistents ha estat la de fer alguna sessió (ponència) diferenciada per a editors de diferents disciplines, ja que és una evidència que no es poden posar dins d’un mateix sac les revistes d’humanitats i les de ciències pures, per exemple.

Un altre grup d’assistents ha plantejat l’opció d’incloure una sessió de caire pràctic (taller), i també s’ha proposat ampliar la jornada a un dia sencer (matí i tarda), i/o fer la trobada bianual.

Prenem nota de tot plegat i ho tindrem en compte en l’organització de la 3a Jornada RCUB per tal que aquesta sigui més profitosa, interessant i atractiva per a tots els assistents.

Aprofitem per donar un cop més, les gràcies als ponents i a tots els assistents.


Deixa un comentari

Restauració d’un incunable de 1492. Troballes curioses dins les pàgines del llibre

Al Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona hem restaurat un llibre incunable Christophori Landini Flore[n]tini in P. Vergilii interp[re]tat[i]o[n]es, p[ro]oemiu[m] ad Petru[m] medicu[m] magni Laure[n]ti filiu[m]” que és el recull de les obres de Publi Virgili Maró impresa a Nüremberg per Anton Koberger l’any 1492. Segons l’Incunabula Short Title Catalogue (ISTC) se’n conserven exemplars en 173 institucions més, a part de la Universitat de Barcelona.

Aquest llibre forma part de la col·lecció de Josep Balari i Jovany que va ser catedràtic de llengua grega de la Universitat de Barcelona des de l’any 1881 al 1901. Va ser filòleg, historiador, advocat, professor i expert en taquigrafia. Com a catedràtic de la Universitat de Barcelona, 77 obres de la seva biblioteca s’han incorporat al fons del CRAI Biblioteca de Reserva. Entre els llibres hi ha obres de dret, filologia, gramàtica, diccionaris, teologia i medicina.

A l’interior del llibre, entre les pàgines, s’hi ha trobat una col·lecció de materials aliens a l’obra. Es tracta d’un full manuscrit i una col·lecció de 12 figures retallades de paper que fan formes i tenen forats en l’interior formant figures.

El material de que estan fetes aquestes figures és el paper, tot i que es tracta de papers diferents, amb diversos gruixos, fibres, colors, etc.

Estat de conservació del llibre

El paper del bloc del llibre és de draps de la segona meitat del segle XV de color blanc trencat de molt bona qualitat. Presenta un estat de conservació molt dolent degut a l’atac d’insectes xilòfags. Les pèrdues, les galeries i els estrips de les vores i el llom dificulten la manipulació i la consulta del llibre.

L’enquadernació és d`època, en pergamí flexible. L’arquitectura de l’enquadernació correspon a una coberta de pergamí muntada, sense ànima, sense encolar a les guardes.

 

El cosit és d’estil monàstic amb tres nervis dobles d’albadina. L’enquadernació presenta contracció del pergamí. El cosit no està en condicions per permetre una obertura del llibre.

És per això que hem considerat prioritari intervenir-hi, perquè les alteracions no vagin a més i l’incunable es pugui digitalitzar, consultar i manipular sense que hi hagi cap risc.

 

 

Tractament de restauració

En primer lloc es va desmuntar l’enquadernació per poder fer tot el tractament integral de restauració al llibre.

Per una banda es va fer el tractament del paper. Es va fer una neteja mecànica en sec i una neteja humida per immersió per eliminar la brutícia de la superfície i d’entre les fibres del paper. Es va fer el tractament de desacidificació per immersió per tal de pujar el pH del paper. Posteriorment es van reintegrar els forats amb polpa de paper a la reintegradora mecànica i es van consolidar els estrips amb paper japonès.

     

Per altra banda es van netejar les cobertes en sec i amb aplicació d’humitat i es van aplanar sota pes. Es van reintegrar les pèrdues amb paper japonès.

Finalment es va tornar a cosir el bloc del llibre i es va tornar a enquadernar amb les cobertes originals.

  

Paral·lelament es van restaurar els retallables primer amb una neteja en sec i una neteja humida aquells que no tenien fragments pintats amb aquarel·les. Després es van consolidar els estrips i es van reintegrar les pèrdues amb paper japonès i se’ls va fer una camisa de protecció individual a mida de Melinex®.

Podeu consultar la memòria de la restauració al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.


2 comentaris

Les col·leccions amagades dels CRAI Biblioteques de la UB

A qualsevol dels nostres CRAI Biblioteques hi ha alguns tipus de material com poden ser fotografies, dibuixos, cartes, cartells, fullets, mapes, partitures, etc. que no són els tradicionals que estem acostumats a descriure. Moltes vegades cadascun d’ells en si mateix no és prou rellevant per a ser descrit en el catàleg bibliogràfic, però en canvi si que és interessant descriure’l en el seu conjunt.

Des de fa uns anys el CRAI de la UB s’ha proposat aflorar tot aquest material divers agrupat en col·leccions, que s’havia mantingut al marge de la catalogació.

La integració d’aquests recursos en els fons dels CRAI Biblioteques té com a objectiu principal oferir recursos per a la recerca, per això des de Procés Tècnic es van establir unes pautes per a la seva catalogació que ara es materialitzen en el CSUC en unes pautes seguint la nova normativa RDA.

Aquestes col·leccions especials també han estat anomenades ‘col·leccions amagades’ (hidden collections) perquè sovint han estat objecte d’un control deficient ja que a les biblioteques s’ha tendit a catalogar i donar més difusió als recursos sobre àrees determinades de coneixement provinent de compres, donatius o intercanvis.

Dins l’entorn del Catàleg Col·lectiu de les Universitat de Catalunya (CCUC), gestionat pel CSUC, s’ha creat un portal on es recullen aquestes col·leccions especials: el Portal de Col·leccions especials de les Biblioteques de Catalunya. Algunes d’aquestes col·leccions es troben digitalitzades i formen part de repositoris digitals com la Memòria Digital de Catalunya o la Biblioteca Digital Patrimonial, i en el cas de tenir inventari formen part del Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Des de la Unitat de Procés Tècnic es dóna suport al personal dels CRAI Biblioteques encarregat de gestionar i descriure les seves col·leccions.

Aquí podem veure alguns exemples:

Recull de beceroles d’arreu del món. CRAI Biblioteca del Campus Mundet

 

 

Taules Periòdiques. CRAI Biblioteca de Física i Química

 

 

 

 

Plaques i Làmines. CRAI Biblioteca de Biologia

 

 

 

 

Us animem a visitar el Portal de Col·leccions especials de les biblioteques de Catalunya.

 

 

Georgina Basomba


1 comentari

Biblioteca Apostòlica Vaticana: conservació i restauració. Conferència al CSIC

El personal del Taller de Restauració del CRAI va assistir divendres 8 de juny a un acte del Cicle Aules de Debat, organitzat pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milá i Fontanals (IMF) del centre d’investigació en Humanitats del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) de Catalunya.

Es tracta de la xerrada Conservación y restauración en la Biblioteca Vaticana feta per Ángela Núñez Gaitán, directora del departament de Restauració de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, on treballa des del 2001, essent cap del departament des del 2011.

En primer lloc, la ponent va explicar els orígens de la Biblioteca que es remunten al segle IV d.C. amb l’Scrinium de l’Església romana, que va servir tant de biblioteca com d’arxiu. A partir de finals de segle VIII apareix la figura del Bibliothecarius de l’Església romana tal com el bibliotecari Theofilatto és anomenat en un document de l’any 784. El fons de la primera biblioteca i el primer arxiu dels papes es van dispersar i al segle XIV es va constituir la nova biblioteca que va recopilar tots aquells documents que es trobaven en diferents ubicacions.

Al segle XVI la Biblioteca es va continuar desenvolupant, amb la recerca i adquisició de manuscrits i de llibres impresos. A mitjan segle XVI, degut a l’augment del volum de documentació, es va començar a separar el material d’arxiu per constituir una institució separada, l’Arxiu Secret del Vaticà.

Núñez també va parlar de la conservació i la restauració a la Biblioteca. Els criteris de restauració que apliquen són els de la mínima intervenció necessària per garantir l’estabilitat del documents, però també per garantir-ne l’ús. La gran majoria de documents que custodien són llibres, i la raó principal de la seva existència és poder ser consultats. La digitalització és un dels pilars de la Biblioteca tot i que cal que el departament de restauració supervisi tot el procés per tal de garantir que no pateixen cap dany.

Són partidaris de facilitar la consulta de l’original en aquells casos puntuals en que l’investigador requereixi tenir l’obra al davant, però sempre sota l’atenta mirada del bibliotecari. Posen faristols per tal de facilitar la millor obertura possible per a la conservació del llibre sense forçar la seva estructura. La consulta ha de ser possible però amb totes les garanties de conservació per als documents.

La varietat i riquesa d’obres que tenen en els seus dipòsits és incalculable. Compten amb 80.000 manuscrits, 8.400 incunables, 150.000 obres gràfiques, 100.000 unitats arxivístiques i 1.600.000 llibres impresos que fan de la biblioteca una de les més importants i antigues del món.


1 comentari

V Jornada de Bones Pràctiques del CRAI

El dimecres 20 de juny de 2018 s’ha celebrat, a l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, la V Jornada de Bones Pràctiques del CRAI. S’hi han presentat enriquidores experiències sobre les xarxes socials i altres temes de gran interès.

La jornada, que s’ha dut a terme des de les 9.30 h fins a les 13.00 h, s’ha iniciat amb la presentació de la Directora del CRAI, Judit Casals que ha donat pas a la conferència Xarxes socials acadèmiques: una mirada pragmàtica de Cristóbal Urbano, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

A continuació ha intervingut Àlex Sanmartín, responsable de Xarxes Socials a la Universitat de Barcelona, que ha explicat Un dia de crisi reputacional 2.0 a la Universitat de Barcelona.

La sessió ha continuat amb aquestes sis interessants presentacions amb el format de ‘Pechakucha’ adaptat al CRAI en sessions de 15 minuts, que podeu trobar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona:

  • La curació de continguts i les xarxes socials. Jordi Casadellà (CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra)
  • El CRAI de Mundet: quatre ‘Twitters’ i unes Jornades. Jordi Cornet, Joan Pons, Jordi Tremosa (CRAI Biblioteca del Campus de Mundet)
  • Els rectors de la Universitat de Barcelona: de l’Edifici Històric a la Viquipèdia. Montserrat Garrich (CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica)
  • Teixint xarxa: la implementació d’Instagram al CRAI Biblioteca del Campus de Bellvitge. Eli Ramírez, Laura Ciurana, Rosa Oliva, Ana González, Clara Monteagudo. (CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge)
  • El thesaurus de la UB en Linked Open Data. Carme Masagué (CRAI Unitat de Procés Tècnic)
  • Sense por a les Xarxes Socials. L’experiència del CRAI Biblioteca del Pavelló de la RepúblicaJudith Montserrat (CRAI Biblioteca del Pavelló de la República)

Per finalitzar, hem comptat amb la Vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica, Amelia Díaz Álvarez, que ha realitzat la clausura de la Jornada.

Vegeu aquí un petit reportatge gràfic:

Esperem que en properes Jornades puguem incrementar encara més la participació i seguir mantenint la qualitat de les intervencions i el grau de satisfacció de tots.