Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Fent visibles les publicacions i els professors i investigadors de la UB a Dialnet Plus

El CRAI de la UB  amplia la seva participació a la plataforma Dialnet plus, més  enllà dels sumaris de publicacions periòdiques.

Des del 2016, la Unitat de Procés Tècnic i la Unitat de Gestió de la Col·lecció treballen conjuntament entorn de dos àmbits d’actuació per tal de millorar la visibilitat de la nostra institució en aquest portal bibliogràfic d’accés lliure.

En el primer àmbit, s’introdueixen a la plataforma les obres generades a la UB i editades per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Aquestes obres conformen la col·lecció temàtica del Fons UB inclosos els llibres electrònics de lliure accés. Al mateix temps es buiden els sumaris d’obres que són compilacions, per tal d’identificar cadascuna de les contribucions dels autors. En el segon àmbit, incidim sobre la millora del control d’autoritats dels autors, tots ells professors i personal d’administració i serveis de la UB, de tal manera que un cop treballats, des de la cerca per autor es mostrin totes les dades que ajuden a la seva identificació i al seguiment de totes les seves contribucions enregistrades a la plataforma.

Aquesta tasca de revisió obre múltiples possibilitats a l’usuari:

  • Navegar pel llistat d’autors
  • Enllaçar als autors a d’altres catàlegs i bases de dades: BNE, Researcher ID, ORCID, VIAF, Scopus …
  • Visualitzar els núvols de coautories
  • Visualitzar l’arbre acadèmic de tesis doctorals pròpies, tesis dirigides i participació en tribunals doctorals

Per il·lustrar la nostra participació al llarg d’aquest temps a Dialnet Plus us mostrem algunes dades estadístiques de gestió interna extretes del propi portal:

Us convidem a consultar l’espai de la UB a la base de dades de Dialnet Plus.

Anuncis


Deixa un comentari

Coneixent la normativa RDA de catalogació

Què és RDA?

RDA (Resource Description and Access) es la nova norma de catalogació, desenvolupada i implantada internacionalment, que des del 2017 s’aplica en el CRAI de la UB, dins l’entorn del CSUC, per a la descripció i accés dels recursos en el catàleg.

Per què era necessari un canvi de norma?

Perquè cal orientar-se a les necessitats dels usuaris i estructurar la informació d’acord amb la seva lògica de cerca dins un entorn digital en canvi permanent i amb multiplicitat de continguts i de suports de informació.

En què es basa RDA?

Es basa en els models conceptuals FRBR (Requeriments Funcionals dels Registres Bibliogràfics) i FRAD (Requeriments Funcionals dels Registres d’Autoritat) que aporten una estructura lògica a les dades catalogràfiques.

Aquests models s’organitzen en funció de les necessitats dels usuaris –Trobar, Seleccionar,  Identificar i Obtenir–  i a partir de la identificació de tres grups d’entitats i de les relacions entre elles:

  1. Les entitats que representen els objectes bibliogràfics són:
  • Productes de l’esforç intel·lectual o artístic: obra, expressió, manifestació i
  • Productors o responsables del contingut intel·lectual o artístic: persona, família i entitat corporativa
  • Continguts temàtics de les obres: concepte, objecte, esdeveniment i lloc, més els estudis sobre els productes i els productors
  1. els atributs, que descriuen les característiques d’aquestes entitats
  2. les relacions que són els vincles o interaccions que es produeixen entre elles.

Relacions entre productes i productors

Una obra concebuda intel·lectualment per un creador, es realitza mitjançant una expressió, es materialitza en una manifestació física, i s’exemplifica en un exemplar o còpia en particular.

Les relacions són les diferents maneres que tenen les entitats de vincular-se entre elles, en funció dels seus atributs o característiques, per tal d’organitzar la informació del catàleg i de permetre la navegació, de manera que des d’un creador es pugui accedir clara i fàcilment a:

  • Totes les expressions de les seves obres (en forma de text amb les diferents traduccions, so, imatge, etc.)
  • Totes les manifestacions de cada expressió (diferents edicions dels documents de text, so, imatge, etc.)
  • Tots els exemplars físics concrets de cada manifestació (llibre, disc, etc.)
  • Totes les obres relacionades (adaptacions, versions, reproduccions, etc. de la mateixa obra)
  • Totes les obres amb el mateix contingut temàtic.
  • Tots els productors relacionats amb el creador.

Cóm es materialitza RDA?

Com a l’estàndard de contingut que és, RDA proporciona un conjunt d’instruccions per a:

  • L’especificació dels atributs o característiques de cadascuna d’aquestes entitats (data de naixement d’un autor, títol preferit d’una obra, any de publicació d’una manifestació, codi de barres d’un exemplar, etc.) per tal d’identificar-les perfectament.
  • L’especificació dels elements que relacionen les entitats entre sí i amb d’altres amb l’objectiu de vincular les dades adequadament i permetre la navegació.

Quin és el valor afegit d’RDA?

La importància d’RDA es fa palesa quan es posen de manifest  els seus objectius finals:

  • Donar consistència a les dades dels catàlegs en funció de la distinció entre el contingut intel·lectual dels recursos i la seva manifestació física.
  • Mostrar gràficament a l’usuari l’estructura i la lògica interna d’aquestes dades.
  • Presentar un model flexible per a la representació i captura de metadades que permeti fer aflorar les dades dels catàlegs, fins ara tancades, a un entorn web en canvi continu.
  • Participar en el món del web semàntic o xarxa de dades interconnectades en obert que, mitjançant la tecnologia de dades enllaçades, permet a les màquines mostrar resultats sobre la base de la seva identificació i estructura semàntica.

Al CRAI de la UB, i a l’entorn català de la catalogació, el model, la normativa i els professionals estan preparats. Només queda pendent la implementació d’un programari que estigui a l’alçada d’aquests avenços i exploti adequadament les dades.


2 comentaris

El CRAI de la Universitat de Barcelona assoleix el Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500

logoCEG

 

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha rebut, aquest mes de març de 2018, el Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500+, reconeixement atorgat pel Club Excelencia en Gestión (CEG), entitat que representa a la European Foundation for Quality Management (EFQM).

Aquest és el nivell més alt dels segells que es concedeixen i ha estat el resultat d’un procés de millora des que vam obtenir el segell 400+ al gener de 2016. (vegeu post del 2016), en el qual s’han dut a terme nombroses accions de millora que s’han anat articulant des del nostre Pla estratègic.

També suposa un reconeixement a l’esforç compartit de tot el personal del CRAI, que ha fet possible tirar endavant els projectes iniciats i que ha aplicat a totes les seves tasques els principis d’avaluació i millora continua que es requerien.

El Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500+ serà lliurat en acte oficial al CRAI de la Universitat de Barcelona, el dia 9 de maig de 2018 a l’Edifici Històric de la Universitat.

FELICITATS A TOTS ELS MEMBRES DEL CRAI DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA!!!

       


1 comentari

Préstec Interbibliotecari. Fins on vols arribar?


Deixa un comentari

Els fons personals del CRAI al programa d’arxiu UBDOC

De tots era coneguda l’existència de material d’arxiu, de fons personals i de col·leccions especials als nostres CRAI Biblioteques, però el tractament d’aquests fons era un tema pendent, amb l’excepció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que per la seva consideració d’arxiu-biblioteca, disposa d’importants fons d’arxiu, completament descrits i inventariats.

A la resta de CRAI Biblioteques, els materials d’arxiu romanien ocults dins de caixes, o en armaris, sense accés al públic. Hi ha diversos motius pels quals no s’havien tractat aquests fons, però en el nostre cas en destaquen dos de principals: per una banda els bibliotecaris es trobaven amb un tipus de material en formats i tipologies que no eren els tradicionals als que estaven acostumats a descriure, i per altra, en alguns casos s’havia perdut el fil de la donació del fons perquè les persones que l’havien rebut, o havien canviat de lloc de treball, o s’havien jubilat, i no se sabia ben bé d’on provenia aquella documentació i què calia fer amb ella.

A finals dels anys 90 i sobretot durant la primera dècada del 2000 els CRAI Biblioteques de la Universitat van començar a rebre una quantitat important de donacions de fons personals. Els donatius incloïen fons documentals i/o bibliogràfics provinents d’eminents investigadors i científics que havien estat també professors de la UB. Podem citar per exemple, el Fons Martorell-Solanic (1997), el Fons Sabater Pi (2005), el fons Porter Moix (2008) i el fons Josep Cuatrecasas (2010),  entre d’altres. Va ser llavors quan es va veure la importància i la necessitat de començar a treballar aquesta documentació i esbrinar quins altres fons donats amb anterioritat romanien encara en espera de ser tractats.

En un principi, es van començar a inventariar alguns d’aquests fons i cap a l’any 2002 es van crear les primeres bases de dades per poder anar introduint la informació. Els registres incloïen uns camps bàsics de descripció: autor, títol, lloc, any, descripció física, tipologia, notes, matèries, etc., similars als camps bàsics de la catalogació bibliogràfica. Els documents eren descrits un a un sense l’establiment de sèries o expedients, és a dir, no se seguia la normativa de descripció  arxivística. Amb el pas del temps es va fer palès que tant des del punt de vista del contingut, com des del punt de vista informàtic, aquestes bases de dades eren poc consistents i no es garantia la seva continuïtat a llarg termini. Calia doncs treballar aquesta documentació d’una altra manera i migrar les dades a alguna aplicació més sòlida i amb garanties de continuïtat.

Va ser així com el febrer de 2012 es va iniciar un projecte de col·laboració entre el CRAI i l’Arxiu de la Universitat per tractar i donar visibilitat als fons personals i col·leccions especials existents al CRAI de la UB.

Es va veure des d’un primer moment que la participació dels CRAI Biblioteques en el procés de descripció i tractament d’aquests fons d’arxiu era fonamental i que es requeria impartir de forma periòdica una formació per part del personal de la Unitat de Gestió Documental i Arxiu als bibliotecaris del CRAI assignats per tractar aquest material.

Ja han passat sis anys i actualment es continua amb la formació en gestió documental. Els fons personals s’inventarien i es descriuen amb criteris arxivístics i les fitxes de productor, de fons, de sèries i d’unitats documentals simples i compostes, descrites pel personal de de la Unitat deProcés Tècnic i pel personal dels CRAI Biblioteques, s’incorporen al programa d’arxiu UBDOC.

Dins dels treballs de gestió de documentació d’arxiu s’ha iniciat recentment l’inventariat del Subfons del CRAI de la UB per recollir tota la documentació de la història del nostre servei des del seu inici com a Biblioteca fins al CRAI actual.

Des de la Unitat de Procés Tècnic, amb la col·laboració de la Unitat de Gestió Documental i Arxiu de la Universitat de Barcelona, es dona suport al personal dels CRAI Biblioteques encarregat de gestionar i descriure els seus fons personals.

Podeu consultar la descripció dels fons personals del CRAI a l’UBDOC

I també trobareu informació d’aquests fons a l’apartat de Patrimoni bibliogràfic del web del CRAI .

Fons personals del CRAI a l’UBDOC

Fons personals del CRAI al nostre web

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Carme Masagué


Deixa un comentari

Un vídeo per celebrar el 20è aniversari del Taller de Restauració del CRAI

Al Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona estem de festa: aquest any celebrem el 20è aniversari. Per commemorar aquesta llarga trajectòria hem fet un vídeo que recull tots els processos que es duen a terme en el Taller per tal de restaurar els llibres.

El Taller va néixer l’any 1998 amb quatre finalitats: restaurar el patrimoni bibliogràfic/documental propi de la Universitat, vetllar per la conservació preventiva dels fons dels CRAI Biblioteques, participar en la formació de futurs restauradors i desenvolupar tècniques i materials en la restauració.

Als seus inicis, el Taller estava ubicat a l’edifici històric de la plaça Universitat però de seguida es va instal·lar a l’edifici del CRAI Biblioteca de Belles Arts. Al maig de 1998 es va inaugurar oficialment amb Domènec Palau i Tana Andrades com a tècnics restauradors.

En aquests 20 anys s’han restaurat una gran quantitat d’obres procedents majoritàriament del CRAI Biblioteca de Reserva, però també de les Reserves d’altres CRAI Biblioteques de la UB.

El Taller forma part de la comunitat universitària i, com a tal, ha procurat participar en la formació de nous restauradors. Des dels inicis s’han ofert ajudes a alumnes i, fins a dia d’avui, han passat més de 200 alumnes en pràctiques i becaris per les nostres instal·lacions, on han rebut els coneixements tècnics que apliquem aquí.

Al llarg dels anys s’ha procurat estar al dia de les novetats en restauració. Aquest món ha evolucionat molt en els últims anys i hem anat adaptant els avenços tècnics i mecànics a les necessitats dels nostres documents i a les instal·lacions del nostre taller.

Hem participat en congressos, jornades i cursos, i realitzat ponències i articles per tal de compartir amb la resta de la professió les experiències i els coneixements adquirits al llarg de tots aquests anys.

Esperem que aquest vídeo us agradi i us faci conèixer millor la nostra tasca.


Deixa un comentari

El CRAI de la Universitat al viquiprojecte Bibliowikis/#1Lib1Ref de 2018

El CRAI de la Universitat ha participat, també aquest any, al Viquiprojecte:Bibliowikis/#1Lib1Ref, campanya internacional que ha tingut lloc del 15 de gener al 3 de febrer de 2018, i on bibliotecaris d’arreu del món han fet servir la seva expertesa per afegir una referència bibliogràfica en un article de la Viquipèdia.

La campanya forma part del 17è aniversari del naixement de la Viquipèdia i en l’àmbit català és promoguda per Amical Wikimedia, The Wikipedia Library, i tot un seguit d’altres entitats entre les quals hi ha el CRAI de la Universitat de Barcelona.

Els bibliotecaris del CRAI han participat en aquest projecte treballant en les següents entrades:

En l’àmbit català, s’han revisat 714 pàgines, donant visibilitat i valor a la nostra professió.

Entre tots hem millorat la Viquipèdia posant valor a la nostra feina i ajudant als usuaris amb informació d’una font fiable.