Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


1 comentari

Dues noves col·leccions del CRAI de la UB ingressades al Portal de Col·leccions especials de les biblioteques de Catalunya

Segons podem llegir al Blog del CSUC:

Durant els mesos de juliol i agost, s’ han incorporat al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) les següents col·leccions especials:

Universitat de Barcelona (UB)

Ramon Llull i lul·lisme: Aquesta col·lecció és una mostra de l’evolució i difusió de les obres publicades de Ramon Llull i del lul·lisme des del segle XVI a finals del XVIII. Les biblioteques dels convents de Barcelona comptaven amb nombroses obres impreses de l’autor mallorquí amb les consegüents còpies, interpretacions i corrents que es van generar al voltant de la seva figura. La biblioteca de la UB, receptora d’aquestes col·leccions arran de les lleis desamortitzadores dels béns eclesiàstics, es va convertir en una de les més ben dotades. La biblioteca de Sant Francesc de Paula de Barcelona, de l’orde dels mínims, és d’on han arribat més impresos lul·lians, sobretot dels segles XV i XVI. La segueix la Biblioteca Mariana dels franciscans del convent de Sant Francesc d’Assís, sobretot pels impresos del segle XVII i XVIII. Tanmateix, es troben obres de Llull repartides per gairebé totes les altres biblioteques conventuals de la ciutat.

Catàlegs de biblioteques de convents: col·lecció formada per alguns dels catàlegs de les biblioteques dels convents que, arran de les lleis desamortitzadores, van integrar-se a biblioteca de la UB. De moment, es recullen els catàlegs de les biblioteques més representatives com la Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís (Vol 1 – Vol 2), del Carme, de Sant Josep, de Santa Caterina, de la Mercè i de Santa Madrona, entre altres. És una col·lecció fonamental tant per conèixer l’abast i naturalesa dels fons, com per estudiar la circulació del llibre a Barcelona en època moderna. El fet que algunes d’aquestes biblioteques fossin públiques i dipositàries de col·leccions privades, a més, transcendeix el caràcter purament conventual i en fan un referent per a estudiosos de la història de la lectura a la nostra ciutat. Per últim, esdevenen una eina indispensable a l’hora de treballar les procedències de la col·lecció patrimonial del CRAI Biblioteca de Reserva. El nombre total de catàlegs que es conserva és de 57, per la qual cosa, la col·lecció s’anirà augmentant progressivament.

Totes les col·leccions especials catalogades es poden consultar al portal de les col·leccions especials.

Anuncis


Deixa un comentari

Vine al CRAI aquest curs! #SomCRAI

I, a més, et donem la clau per començar-nos a conèixer i poder trobar i utilitzar tots els nostres recursos i serveis:

Inicia’t en el CRAI :

 


Deixa un comentari

Fons de llibres de text del CRAI: noves pautes per a una millor recuperació

La col·lecció de llibres de text del CRAI recull més d’11.000 exemplars de tots els ensenyaments, tant dels plans antics com dels actuals. Aquest fons està repartit entre el fons de reserva de llibres de text antics (1789-1970), i el fons modern amb representació de les principals editorials catalanes i algunes d’espanyoles.

Aquest fons es va veure incrementat l’any 2017 per un donatiu d’aproximadament 600 documents provinent de l’Escola Daina-Isard. El CRAI Biblioteca del Campus de Mundet juntament amb la Unitat de Procés Tècnic van considerar que era l’ocasió perfecta per redactar unes pautes específiques per a la recuperació d’aquest tipus de material.

Els usuaris d’aquest fons són testimoni que els llibres de text són documents amb particularitats sovint predeterminades pel disseny de la coberta triada per l’editorial i que, en no seguir un patró uniforme en la presentació de la informació, sovint es reflecteixen en el catàleg en un ball de títols que genera confusió i fins i tot pèrdua d’informació.

A nivell tècnic, la creació d’aquestes pautes ha servit per agilitzar i uniformar el procés de descripció, i reduir, de cara a un catàleg únic, el nombre de duplicats. Tanmateix, a nivell de servei, el compliment d’aquest punt ha beneficiat les necessitats dels usuaris, en aquest cas, dels futurs mestres. És a dir que les pautes han servit per millorar la recuperació de la informació i garantir unes cerques més efectives amb resultats més rellevants.

Les pautes de llibres de text definitives són el fruit d’un profitós treball en equip liderat pel CRAI de la Universitat de Barcelona amb el consens i la col·laboració de les institucions membres del CSUC, i es pretén que siguin d’utilitat per a totes aquelles institucions que tenen fons amb les característiques pròpies dels llibres de text.

Us convidem a fer una ullada al nostre Fons de Llibres de Text.


Deixa un comentari

Restauració d’un incunable de 1492. Troballes curioses dins les pàgines del llibre

Al Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona hem restaurat un llibre incunable Christophori Landini Flore[n]tini in P. Vergilii interp[re]tat[i]o[n]es, p[ro]oemiu[m] ad Petru[m] medicu[m] magni Laure[n]ti filiu[m]” que és el recull de les obres de Publi Virgili Maró impresa a Nüremberg per Anton Koberger l’any 1492. Segons l’Incunabula Short Title Catalogue (ISTC) se’n conserven exemplars en 173 institucions més, a part de la Universitat de Barcelona.

Aquest llibre forma part de la col·lecció de Josep Balari i Jovany que va ser catedràtic de llengua grega de la Universitat de Barcelona des de l’any 1881 al 1901. Va ser filòleg, historiador, advocat, professor i expert en taquigrafia. Com a catedràtic de la Universitat de Barcelona, 77 obres de la seva biblioteca s’han incorporat al fons del CRAI Biblioteca de Reserva. Entre els llibres hi ha obres de dret, filologia, gramàtica, diccionaris, teologia i medicina.

A l’interior del llibre, entre les pàgines, s’hi ha trobat una col·lecció de materials aliens a l’obra. Es tracta d’un full manuscrit i una col·lecció de 12 figures retallades de paper que fan formes i tenen forats en l’interior formant figures.

El material de que estan fetes aquestes figures és el paper, tot i que es tracta de papers diferents, amb diversos gruixos, fibres, colors, etc.

Estat de conservació del llibre

El paper del bloc del llibre és de draps de la segona meitat del segle XV de color blanc trencat de molt bona qualitat. Presenta un estat de conservació molt dolent degut a l’atac d’insectes xilòfags. Les pèrdues, les galeries i els estrips de les vores i el llom dificulten la manipulació i la consulta del llibre.

L’enquadernació és d`època, en pergamí flexible. L’arquitectura de l’enquadernació correspon a una coberta de pergamí muntada, sense ànima, sense encolar a les guardes.

 

El cosit és d’estil monàstic amb tres nervis dobles d’albadina. L’enquadernació presenta contracció del pergamí. El cosit no està en condicions per permetre una obertura del llibre.

És per això que hem considerat prioritari intervenir-hi, perquè les alteracions no vagin a més i l’incunable es pugui digitalitzar, consultar i manipular sense que hi hagi cap risc.

 

 

Tractament de restauració

En primer lloc es va desmuntar l’enquadernació per poder fer tot el tractament integral de restauració al llibre.

Per una banda es va fer el tractament del paper. Es va fer una neteja mecànica en sec i una neteja humida per immersió per eliminar la brutícia de la superfície i d’entre les fibres del paper. Es va fer el tractament de desacidificació per immersió per tal de pujar el pH del paper. Posteriorment es van reintegrar els forats amb polpa de paper a la reintegradora mecànica i es van consolidar els estrips amb paper japonès.

     

Per altra banda es van netejar les cobertes en sec i amb aplicació d’humitat i es van aplanar sota pes. Es van reintegrar les pèrdues amb paper japonès.

Finalment es va tornar a cosir el bloc del llibre i es va tornar a enquadernar amb les cobertes originals.

  

Paral·lelament es van restaurar els retallables primer amb una neteja en sec i una neteja humida aquells que no tenien fragments pintats amb aquarel·les. Després es van consolidar els estrips i es van reintegrar les pèrdues amb paper japonès i se’ls va fer una camisa de protecció individual a mida de Melinex®.

Podeu consultar la memòria de la restauració al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.


2 comentaris

Les col·leccions amagades dels CRAI Biblioteques de la UB

A qualsevol dels nostres CRAI Biblioteques hi ha alguns tipus de material com poden ser fotografies, dibuixos, cartes, cartells, fullets, mapes, partitures, etc. que no són els tradicionals que estem acostumats a descriure. Moltes vegades cadascun d’ells en si mateix no és prou rellevant per a ser descrit en el catàleg bibliogràfic, però en canvi si que és interessant descriure’l en el seu conjunt.

Des de fa uns anys el CRAI de la UB s’ha proposat aflorar tot aquest material divers agrupat en col·leccions, que s’havia mantingut al marge de la catalogació.

La integració d’aquests recursos en els fons dels CRAI Biblioteques té com a objectiu principal oferir recursos per a la recerca, per això des de Procés Tècnic es van establir unes pautes per a la seva catalogació que ara es materialitzen en el CSUC en unes pautes seguint la nova normativa RDA.

Aquestes col·leccions especials també han estat anomenades ‘col·leccions amagades’ (hidden collections) perquè sovint han estat objecte d’un control deficient ja que a les biblioteques s’ha tendit a catalogar i donar més difusió als recursos sobre àrees determinades de coneixement provinent de compres, donatius o intercanvis.

Dins l’entorn del Catàleg Col·lectiu de les Universitat de Catalunya (CCUC), gestionat pel CSUC, s’ha creat un portal on es recullen aquestes col·leccions especials: el Portal de Col·leccions especials de les Biblioteques de Catalunya. Algunes d’aquestes col·leccions es troben digitalitzades i formen part de repositoris digitals com la Memòria Digital de Catalunya o la Biblioteca Digital Patrimonial, i en el cas de tenir inventari formen part del Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Des de la Unitat de Procés Tècnic es dóna suport al personal dels CRAI Biblioteques encarregat de gestionar i descriure les seves col·leccions.

Aquí podem veure alguns exemples:

Recull de beceroles d’arreu del món. CRAI Biblioteca del Campus Mundet

 

 

Taules Periòdiques. CRAI Biblioteca de Física i Química

 

 

 

 

Plaques i Làmines. CRAI Biblioteca de Biologia

 

 

 

 

Us animem a visitar el Portal de Col·leccions especials de les biblioteques de Catalunya.

 

 

Georgina Basomba


Deixa un comentari

Fent visibles les publicacions i els professors i investigadors de la UB a Dialnet Plus

El CRAI de la UB  amplia la seva participació a la plataforma Dialnet plus, més  enllà dels sumaris de publicacions periòdiques.

Des del 2016, la Unitat de Procés Tècnic i la Unitat de Gestió de la Col·lecció treballen conjuntament entorn de dos àmbits d’actuació per tal de millorar la visibilitat de la nostra institució en aquest portal bibliogràfic d’accés lliure.

En el primer àmbit, s’introdueixen a la plataforma les obres generades a la UB i editades per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Aquestes obres conformen la col·lecció temàtica del Fons UB inclosos els llibres electrònics de lliure accés. Al mateix temps es buiden els sumaris d’obres que són compilacions, per tal d’identificar cadascuna de les contribucions dels autors. En el segon àmbit, incidim sobre la millora del control d’autoritats dels autors, tots ells professors i personal d’administració i serveis de la UB, de tal manera que un cop treballats, des de la cerca per autor es mostrin totes les dades que ajuden a la seva identificació i al seguiment de totes les seves contribucions enregistrades a la plataforma.

Aquesta tasca de revisió obre múltiples possibilitats a l’usuari:

  • Navegar pel llistat d’autors
  • Enllaçar als autors a d’altres catàlegs i bases de dades: BNE, Researcher ID, ORCID, VIAF, Scopus …
  • Visualitzar els núvols de coautories
  • Visualitzar l’arbre acadèmic de tesis doctorals pròpies, tesis dirigides i participació en tribunals doctorals

Per il·lustrar la nostra participació al llarg d’aquest temps a Dialnet Plus us mostrem algunes dades estadístiques de gestió interna extretes del propi portal:

Us convidem a consultar l’espai de la UB a la base de dades de Dialnet Plus.

Anna Salvadó


Deixa un comentari

Coneixent la normativa RDA de catalogació

Què és RDA?

RDA (Resource Description and Access) es la nova norma de catalogació, desenvolupada i implantada internacionalment, que des del 2017 s’aplica en el CRAI de la UB, dins l’entorn del CSUC, per a la descripció i accés dels recursos en el catàleg.

Per què era necessari un canvi de norma?

Perquè cal orientar-se a les necessitats dels usuaris i estructurar la informació d’acord amb la seva lògica de cerca dins un entorn digital en canvi permanent i amb multiplicitat de continguts i de suports de informació.

En què es basa RDA?

Es basa en els models conceptuals FRBR (Requeriments Funcionals dels Registres Bibliogràfics) i FRAD (Requeriments Funcionals dels Registres d’Autoritat) que aporten una estructura lògica a les dades catalogràfiques.

Aquests models s’organitzen en funció de les necessitats dels usuaris –Trobar, Seleccionar,  Identificar i Obtenir–  i a partir de la identificació de tres grups d’entitats i de les relacions entre elles:

  1. Les entitats que representen els objectes bibliogràfics són:
  • Productes de l’esforç intel·lectual o artístic: obra, expressió, manifestació i
  • Productors o responsables del contingut intel·lectual o artístic: persona, família i entitat corporativa
  • Continguts temàtics de les obres: concepte, objecte, esdeveniment i lloc, més els estudis sobre els productes i els productors
  1. els atributs, que descriuen les característiques d’aquestes entitats
  2. les relacions que són els vincles o interaccions que es produeixen entre elles.

Relacions entre productes i productors

Una obra concebuda intel·lectualment per un creador, es realitza mitjançant una expressió, es materialitza en una manifestació física, i s’exemplifica en un exemplar o còpia en particular.

Les relacions són les diferents maneres que tenen les entitats de vincular-se entre elles, en funció dels seus atributs o característiques, per tal d’organitzar la informació del catàleg i de permetre la navegació, de manera que des d’un creador es pugui accedir clara i fàcilment a:

  • Totes les expressions de les seves obres (en forma de text amb les diferents traduccions, so, imatge, etc.)
  • Totes les manifestacions de cada expressió (diferents edicions dels documents de text, so, imatge, etc.)
  • Tots els exemplars físics concrets de cada manifestació (llibre, disc, etc.)
  • Totes les obres relacionades (adaptacions, versions, reproduccions, etc. de la mateixa obra)
  • Totes les obres amb el mateix contingut temàtic.
  • Tots els productors relacionats amb el creador.

Cóm es materialitza RDA?

Com a l’estàndard de contingut que és, RDA proporciona un conjunt d’instruccions per a:

  • L’especificació dels atributs o característiques de cadascuna d’aquestes entitats (data de naixement d’un autor, títol preferit d’una obra, any de publicació d’una manifestació, codi de barres d’un exemplar, etc.) per tal d’identificar-les perfectament.
  • L’especificació dels elements que relacionen les entitats entre sí i amb d’altres amb l’objectiu de vincular les dades adequadament i permetre la navegació.

Quin és el valor afegit d’RDA?

La importància d’RDA es fa palesa quan es posen de manifest  els seus objectius finals:

  • Donar consistència a les dades dels catàlegs en funció de la distinció entre el contingut intel·lectual dels recursos i la seva manifestació física.
  • Mostrar gràficament a l’usuari l’estructura i la lògica interna d’aquestes dades.
  • Presentar un model flexible per a la representació i captura de metadades que permeti fer aflorar les dades dels catàlegs, fins ara tancades, a un entorn web en canvi continu.
  • Participar en el món del web semàntic o xarxa de dades interconnectades en obert que, mitjançant la tecnologia de dades enllaçades, permet a les màquines mostrar resultats sobre la base de la seva identificació i estructura semàntica.

Al CRAI de la UB, i a l’entorn català de la catalogació, el model, la normativa i els professionals estan preparats. Només queda pendent la implementació d’un programari que estigui a l’alçada d’aquests avenços i exploti adequadament les dades.

Àngels Bonson