Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Factor d’impacte de revistes científiques 2018

Com cada any per aquestes dates es publiquen, a través del Journal Citation Reports (Science Edition), les dades bibliomètriques corresponents a l’any anterior, en aquest cas el 2018, de revistes de l’àmbit de ciència i tecnologia de tot el món. Durant els primers mesos d’aquest any s’ha estudiat el comportament que han mostrat les principals revistes científiques durant 2018 pel que fa a nombre d’articles publicats, nombre de cites rebudes, revistes de les quals reben més cites i a les quals n’envien més, etc.

Tota aquesta informació, una vegada analitzada, es publica a la versió en línia del Journal Citation Reports (Science Edition). Aquesta base de dades pretén avaluar, a través d’uns indicadors bibliomètrics, la influència que tenen les revistes científiques i, en conseqüència, els articles que s’hi publiquen, dins el seu àmbit temàtic. Si en sou usuari autoritzat hi podreu accedir des d’aquest enllaç.

L’indicador bibliomètric més àmpliament difós i conegut és el Factor d’Impacte. Tots els anys es calcula el factor d’impacte per a cada revista inclosa al JCR. El factor d’impacte es pot definir com “la mitjana del nombre de cites que han rebut els articles recents d’una revista durant un any determinat“, entenent com a articles recents aquells que la revista ha publicat els dos anys immediatament anteriors. Vegem-ho en un exemple:

Càlcul del Factor d’Impacte per a l’any 2018 de Journal of Crystal Growth

Dades a tenir en compte:

  • Nombre d’articles que ha publicat Journal of Crystal Growth l’any 2016: 526
  • Nombre d’articles que ha publicat Journal of Crystal Growth l’any 2017: 789
  • Nombre de cites (*) que han rebut durant 2018 els articles de Journal of Crystal Growth publicats el 2016: 1.000
  • Nombre de cites (*) que han rebut durant 2018 els articles de Journal of Crystal Growth publicats el 2017: 1.069
(*) Les cites que es comptabilitzen aquí només són les que envien les revistes que controla la base de dades

Càlculs:

  • Nombre d’articles recents publicats a Journal of Crystal Growth: 526 + 789 = 1.315
  • Nombre de cites que han rebut durant 2018 els articles recents de Journal of Crystal Growth: 1.000 + 1.069 = 2.069
  • Factor d’Impacte 2018 de Journal of Crystal Growth: 2.069 / 1.315 = 1,573

Com a dada objectiva aquest factor d’impacte significa que, per terme mig, els articles recents que ha publicat Journal of Crystal Growth han rebut entre una i dues cites (1,573 cites) durant l’any 2018.

A TENIR EN COMPTE:


Aquest any és el segon que, a més, es representa gràficament la distribució de les cites obtingudes pels articles publicats a una revista. D’aquesta forma es pretén mostrar quin és l’origen del factor d’impacte aconseguit, és a dir, pot ser que un article molt citat hagi fet pujar el factor d’impacte puntualment quan, en realitat no es correspon a la trajectòria habitual de la revista.

Podeu llegir aquests documents per informar-vos-en més:


2 comentaris

Pla integral de Preservació digital del CRAI de la Universitat de Barcelona

El CRAI de la Universitat de Barcelona disposa, des del 2014, d’un Pla integral de Preservació digital dels seus fons patrimonials.

Amb la creació del Centre de Digitalització (CEDI) de la Universitat de Barcelona al juny del 2013, el CRAI va definir el nou projecte de digitalització i difusió del seu patrimoni des d’un punt de vista global. El projecte contemplà, des del seu origen, tres àrees d’actuació: un centre de digitalització, un servidor de difusió i un sistema de preservació digital. Aquesta darrera àrea es du a terme a partir del repositori Xanadú, on es preserven tant els resultats del procés de digitalització com els documents digitalitzats pel CRAI amb anterioritat al CEDI. Aquestes tres àrees han definit tres línies estratègiques en l’àmbit de la Gestió de la col·lecció, que han servit per definir les polítiques de gestió dels diferents àmbits i dotar el sistema d’un marc normatiu adient.

Història de la digitalització al CRAI de la Universitat de Barcelona

El CRAI està fent, des l’any 2005, una feina important de difusió del seu ric patrimoni bibliogràfic i documental (format principalment pel fons antic dipositat al CRAI Biblioteca de Reserva, pels fons d’arxius personals, i per les col·leccions bibliogràfiques, personals i temàtiques de la Universitat), a través de la digitalització del seu fons.

El juny del 2013, amb la creació del CEDI, va suposar la dotació d’un centre propi per a la digitalització. A partir d’aquesta data tot el material digitalitzat a través del CEDI s’ha gestionat pensant no sols en la seva difusió sinó també amb la preservació a llarg termini dels fitxers digitals.

L’inici del CEDI va suposar l’establiment d’unes directrius definides:

  • en l’ús d’estàndards internacionals en la digitalització i l’assignació de metadades
  • en la política i el sistema de preservació de les imatges amb dues vessants:
    • dels nous objectes digitals
    • dels fitxers retrospectius originats des del 2005 fins el 2013
  • en la difusió dels fitxers resultants consultables a través de les diferents plataformes BiPaDi, MDC , TDX
  • en la definició de la política de col·leccions digitals del CRAI

      

Fitxers digitals: problemàtica

Els documents digitals presenten una sèrie de perills a diferents nivells: de suport, de format i de programari.

Per lluitar contra aquests perills, majors quan més temps es vol conservar un fitxer, cal mantenir una vigilància continua i comprovar la integritat de les còpies de les dades. Mentre que a curt termini molts dels perills es preveuen tenint una bona política de còpies de seguretat, a mig i llarg termini cal aplicar polítiques més àmplies de preservació digital. És necessari garantir la preservació dels fitxers màsters o originals d’alta qualitat tenint en compte els possibles canvis de formats o obsolescència, i assegurar la seva integritat per sobre de qualsevol incidència tècnica: virus, manipulacions accidentals, errors de maquinari o migracions de format.

Pla de preservació digital

El CRAI té un gran volum de màsters i per tant un volum de dades considerable, raó per la qual és necessari normalitzar les característiques i els noms dels fitxers de diferents procedències.

Guardar o preservar de forma segura vol dir fer més d’una còpia i aquestes còpies no han de ser manipulables ni tan sols per accident. És aquest el concepte de dipòsit segur i sobre el dipòsit s’han de poder aplicar controls sobre què hi entra i quines són les condicions d’entrada així com comprovacions periòdiques de la integritat del seu contingut.

Des de 2013 i de manera ordenada, el CEDI segueix el pla de preservació per als nous objectes digitals i des de 2016 s’està realitzant la tasca de revisió de les còpies de preservació anteriors al CEDI, comprovant la seva procedència, integritat i qualitat abans de preservar-les.

En un futur proper esperem poder incloure en aquest pla integral també tota la producció de documents nascuts digitals que el CRAI difon a través dels repositoris digitals.


Deixa un comentari

Patrimoni bibliogràfic i documental del CRAI: Què és un arxiu?

Si cerquem el mot arxiu en un diccionari o en una enciclopèdia veurem que té diverses accepcions. Per una banda fa referència a l’edifici o local on es dipositen i conserven els materials arxivístics, on són disponibles per ser consultats. Per altra banda la denominació arxiu també fa referència a l’organització, la institució o el servei encarregat de seleccionar, adquirir, preservar i fer disponibles els arxius, i en tercer lloc designa el  conjunt de materials que es guarden en aquests arxius.

Ens centrarem en aquesta última accepció per donar a conèixer algunes de les principals característiques d’aquests materials:

Un arxiu consisteix normalment en un conjunt de materials inèdits, no publicats, que han estat produïts de manera orgànica, per una persona, una família o una entitat com a resultat natural de l’acció i dels processos que duen a terme al llarg del temps i que es conserven pel valor durador de la informació que contenen i pel seu valor com a prova del treball o activitat del seu productor. Per la seva unicitat, aquest material és molt valuós per als investigadors. En moltes biblioteques trobarem còpies publicades d’un llibre en concret, però difícilment trobarem per exemple el primer esborrany manuscrit i signat per l’autor d’aquest llibre.

No hi ha dos fons d’arxiu iguals ni tampoc cap repositori o col·lecció que contingui tot el material sobre un tema. Per això és important informar als investigadors si sabem que un fons està repartit en diversos arxius o si hi ha altres col·leccions que complementen les nostres. El volum dels fons d’arxiu pot variar en grandària, des d’un únic expedient fins a centenars o milers creats o recollits per una persona o organització.

Es poden trobar fàcilment descripcions de fons, de col·leccions i algunes imatges digitalitzades de materials concrets al web i a les bases de dades que proporcionen els arxius, les biblioteques i altres institucions, però la gran majoria del material d’arxiu no publicat no està disponible en línia sinó dins d’arxivadors en els arxius i sales de reserva d’aquests centres.

Des de fa anys les biblioteques estan rebent també materials d’arxiu a través de donacions i el CRAI de la Universitat de Barcelona és un bon exemple. Des del CRAI i amb l’ajut tècnic del personal de l’Arxiu de la UB es fa un esforç per descriure tots aquests materials, donar-los a conèixer a través del seu web i facilitar-ne la consulta.

Podeu consultar els materials d’arxiu de la Universitat de Barcelona i els fons personals del CRAI al gestor d’arxiu UBDOC.

Podeu trobar la descripció del material d’arxiu, de les col·leccions especials i també del patrimoni bibliogràfic del CRAI a la pàgina de Patrimoni bibliogràfic i documental del web del CRAI. També trobareu ajudes de cerca al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Podeu consultar les col·leccions especials digitalitzades del CRAI a la Biblioteca Patrimonial Digital (BIPADI), a la Memòria Digital de Catalunya (MDC) i a Europeana.


4 comentaris

#noemratllis. No soc teu, soc de tothom

 

Amb #noemratllis. No soc teu, soc de tothom iniciem, al CRAI de la UB, una campanya per generar consciència sobre l’ús responsable dels materials de la biblioteca.

Hem trobat llibres molt deteriorats a causa del mal ús: ratllats amb llapis, bolígraf, i en el pitjor dels casos amb il·luminador. També n’hem trobat amb rastres de begudes.

#noemratllis és el hashtag que veuràs a les nostres xarxes socials i als punts de llibre que estem distribuint als taulells de préstec. Aquesta consigna incideix en que tinguis cura dels materials que consultes o reps en préstec, ja que són per a l’ús de tots els estudiants, docents i investigadors ​​de la Universitat. Estudiar o llegir llibres ratllats distreu l’atenció cap a informació que possiblement no sigui la rellevant. Igualment els resums són alguna cosa personal i no sempre serveixen al proper lector.

Aquí tens una mostra del que ens hem trobat i NO s’ha de fer:

               

      

Recorda: no ratllis, ni tan sols amb llapis, ja que quan s’elimina també es deteriora la impressió del llibre. En el cas d’usar notes adhesives per marcar els llibres, retira-les abans de tornar-los a la biblioteca.

Abans de ratllar un llibre de la biblioteca, pensa en els teus companys! #noemratllis


1 comentari

CRAI Procés Tècnic : un referent en formació catalogràfica

Una part del personal de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI porta més d’una dècada formant de manera continuada a catalogadors, tant en qualitat de professors associats de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, com en qualitat de professors de formació continuada, per encàrrec de diferents institucions com són el Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya i els Serveis Tècnics de nombroses universitat catalanes i d’altres comunitats.Les característiques de la Unitat han permès poder estar al dia en els canvis i progressos de la catalogació i dels catàlegs al llarg del temps, i així ser pioners en l’aplicació de noves normes, participar en la redacció de pautes específiques de catalogació, i investigar en aquest camp. També ha permès tenir coneixement, i per tant poder avaluar-los amb propietat, dels diferents programaris, formats, etc. necessaris per la creació de catàlegs en línia d’acord amb les necessitats que es van generant.

Dins de les seves funcions, cal destacar la formació continuada dels catalogadors de la pròpia institució. Aquesta tasca s’ha dut a terme al llarg de tota la seva existència, que arriba als 30 anys.

Per tot això podem afirmar que la Unitat de Procés Tècnic del CRAI és un referent en la formació catalogràfica en el nostre entorn i que esperem continuar-ho sent en els reptes que s’obren en aquests moments i que ja hem iniciat. Reptes relacionats amb els catàlegs de nova generació, i amb noves pautes i nous serveis de dades enllaçades en obert, usant les dades produïdes a la catalogació diària.


Deixa un comentari

La Universitat de Barcelona al Portal de la Recerca de Catalunya

El Portal de la Recerca de Catalunya (PRC) té com a objectiu recollir i difondre l’activitat investigadora dels centres de recerca i les universitats catalanes. S’hi recullen projectes, publicacions, tesis doctorals, i grups de recerca relacionats amb els investigadors de les institucions participants que tenen activitat investigadora i l’identificador ORCID.

El PRC es va obrir al públic al 2016 recollint l’activitat investigadora de les universitats catalanes. Actualment, a més de les 12 universitats, hi ha vuit centres de recerca i està previst que s’hi vagin afegint progressivament altres centres.

Les dades que apareixen al portal son facilitades per les institucions participants a partir dels seus sistemes de gestió de la recerca, mitjançant l’estàndard CERIF-XML. La càrrega de dades al portal es fa cada dos mesos.

Per afavorir l’accés obert a la producció científica, en els registres de les publicacions apareix l’enllaç al repositori de la institució, quan existeix. En el cas que la versió oberta de la publicació es trobi en un repositori extern s’ofereix l’enllaç amb l’eina Unpaywall. En el cas de les tesis doctorals, apareix, quan es facilita, l’enllaç al TDX.

Actualment, les dades que apareixen al portal són utilitzades per algunes agencies avaluadores com a primera mostra d’activitat dels investigadors, tenint en compte que en el procés d’avaluació sempre es podran modificar o incloure més dades.

A la Universitat de Barcelona, aquestes dades s’obtenen a partir de la informació institucional que consta al GREC. Si encara no sortiu al PRC, recordeu que quan entreu les dades, a més de donar-vos d’alta a ORCID, heu d’incloure l’identificador al vostre Curricul@.

D’altra banda, perquè la vostra activitat investigadora apa1regui al PRC, cal que quan feu modificacions a Curricul@ les deseu triant l’opció ‘Desar i trametre les dades a la institució’. Recordeu que les dades del PRC s’actualitzen cada dos mesos i per tant qualsevol canvi al vostre currículum no es visualitza automàticament.

Des del CRAI de la UB, la Unitat de Recerca us pot assessorar i ajudar en qualsevol dels passos que us portaran a integrar-vos al Portal. Adreceu-vos a: crai-recerca@ub.edu.

Per qualsevol altra incidència o suggeriment podeu contactar per correu electrònic amb els seus responsables: prc@ub.edu

En aquests moments, de la Universitat de Barcelona hi apareixen:

– 2.492 investigadors

– 158.546 publicacions

– 9.481 tesis

– 6.596 projectes de recerca

– 294 grups de recerca

– i tots els departaments i instituts de recerca propis


Deixa un comentari

Accediu a Publicacions i Edicions de la UB des de Cercabib

Des de fa molts anys, des del CRAI de la UB treballem per preservar i donar visibilitat a la producció científica i editorial de la Universitat de Barcelona. Concretament pel que fa a la producció editorial, treballem coordinadament amb Publicacions i Edicions de la UB per garantir la preservació i difusió del fons editat per la institució.

Aquesta difusió es fa diferent segons el format. En el cas de la producció impresa, es preserva als diferents CRAI Biblioteques i es difon a través de Cercabib catalogant els documents individuals i oferint un accés conjunt, integrada a la col·lecció Fons UB. Els llibres electrònics que es publiquen en accés lliure es preserven al Dipòsit Digital de la UB, en una col·lecció pròpia i es difonen a través del propi Dipòsit. També es difonen a través de Cercabib, que indexa tots els continguts del dipòsit institucional.

Una altra línia d’actuació per donar més visibilitat a aquest fons és la indexació d’aquestes obres impreses i electròniques editades per Publicacions i Edicions de la UB a la plataforma Dialnet Plus, juntament amb la revisió dels seus autors que són professors o investigadors de la nostra universitat. Podeu conèixer amb més detall els beneficis que aporta aquesta feina rellegint el post que vam fer al juny en aquest blog.

Recentment, en la mateixa línia, hem habilitat un botó a Cercabib per accedir directament al portal de Publicacions i Edicions UB i poder així conèixer la disponibilitat del document a la seva botiga.

Aquest botó apareix a la vista de descripció del document, només en les obres editades per Publicacions i Edicions de la UB i fa la cerca a partir de l’ISBN.

Esperem que us sigui d’utilitat.