Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

EL Thesaurus de la Universitat de Barcelona (THUB) accessible  a la Zona de la Comunitat d’Alma

Alma és una plataforma de serveis bibliotecaris utilitzada per centenars de biblioteques d’arreu del món. Una de les característiques més importants d’Alma és que permet compartir informació entre les institucions, per exemple, els recursos electrònics i la informació dels registres d’autoritat d’autors i de matèries. Aquests registres d’autoritat es troben a l’anomenada ‘Zona de la Comunitat’, que és l’espai compartit per la comunitat d’usuaris d’Alma.

En l’actualitat Alma inclou 40 vocabularis d’autoritat entre els quals destaquem les autoritats de noms i matèries de la Library of Congress; el Medical Subject Headings (MESH);  el GND de la Deutsche Nationalbibliothek; el RAMEAU de la Bibliothèque nationale de France;  les Autoridades de la Biblioteca Nacional de España;  la LEMAC de la Biblioteca de Catalunya, i el Catàleg d’autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC), catàleg cooperatiu  liderat per la Biblioteca de Catalunya. A partir de finals de gener del 2022,  hi haurà també el Thesaurus de la Universitat de Barcelona (THUB).

Els principals avantatges de la publicació del THUB a la Zona de la Comunitat són tant comunitaris com institucionals:

Comunitaris: qualsevol institució que treballi a la plataforma Alma pot utilitzar aquests registres per autoritzar encapçalaments als seus registres bibliogràfics locals. Tindrà la garantia de que Alma proporciona fluxos de treball segurs ja que diàriament analitza els vocabularis d’autoritats per veure si hi ha hagut canvis als encapçalaments individuals, actualitza automàticament els canvis als encapçalaments bibliogràfics vinculats a aquestes autoritats, i publica informes estructurats de control d’autoritats amb els canvis efectuats avisant també de les incidències que requereixen una intervenció manual. 

Descriptor de gènere/forma del THUB a la Zona de la Comunitat

Institucionals: en pujar el THUB a la Zona de la Comunitat s’ha aconseguit una millora important en la ‘Cerca per índexs’ de Cercabib (opció disponible en el menú superior de Cercabib dins dels tres puntets), facilitant una recuperació específica dels recursos de la nostre institució mitjançant la cerca en els índexs d’autoria, matèries, títols, etc.

Cercabib: millora en la ‘Cerca per índexs’ que recupera els recursos de la nostra institució


Deixa un comentari

Cartes als Reis d’Orient per continuar un estudi iniciat fa 100 anys

Una nova col·lecció del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació enriqueix el fons patrimonial de la Universitat de Barcelona

Avui en dia, llegir una carta als Reis d’Orient no sedueix tant com fa 100 anys. Presentacions poc lluïdes, paraules sovint atrevides, tracte directe que ha abandonat el vos per abraçar el tu i llistes interminables de desitjos. En la majoria dels casos s’han perdut les ganes d’expressar-los per escrit i les imatges, sovint retallades de catàlegs comercial, han substituït la paraula. Què ha passat? S’ha perdut la màgia? La il·lusió de rebre regals segueix viva però és evident que, com a conseqüència del canvi cultural, també la relació dels infants amb “Ses majestats els Reis d’Orient” s’ha transformat.

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona ha decidit analitzar aquest procés a partir de la comparació de cartes recollides entre els anys 1921 i 1925, amb d’altres d’actuals recollides, fins al moment, amb la col·laboració d’ajuntaments i escoles de les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona. Les primeres amb el sabor amarg dels convulsos anys ‘20, les segones escrites en plena pandèmia del Corona virus. I és així com ha pres vida el projecte ‘Cartes als Reis d’Orient‘ que preveu confrontar les dues col·leccions i investigar sobre qüestions tan variades com: qui eren els nens que escrivien als Reis fa 100 anys i qui són els d’avui en dia? Els infants més pobres ens han deixat cartes o només conservem els relats d’alguns? Ens qüestionem si és bo que els nostres fills se sentin lliures de demanar tantes coses? Les preguntes surten amb extrema facilitat. S’enllacen amb el consumisme i amb una definició alterada de l’imaginari col·lectiu i de les necessitats lúdiques dels infants. Al marge de trobar respostes i entretenir-nos amb les comparacions amb el passat, que certament representa un valor afegit a la investigació, l’objectiu d’aquest estudi és contribuir a preservar tot el que, indubtablement, és part del nostre patrimoni cultural facilitant l’obertura de noves línies de recerca a la comunitat universitària.

Unes cartes amb molta història

‘Cartes als Reis d’Orient’ neix en ocasió del centenari de la col·lecció de cartes escrites entre els anys 1921 i 1925 que és part del llegat de la Càtedra d’Ètica del Dr. Pere Bosch i Gimpera (1891-1974) i que es conserva al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El fons inclou la documentació produïda i recopilada per dos arqueòlegs pràcticament contemporanis, mestre i deixeble, Bosch i Gimpera i Lluís Pericot i Garcia i és una font indispensable per conèixer la prehistòria i l’arqueologia catalana, i del llevant peninsular, del segle XX. Destaquen també dictàmens, dibuixos, croquis i mapes arqueològics, i totes les galerades corregides amb anotacions de manuals clàssics d’arqueologia i prehistòria coneguts per diferents generacions d’estudiants. Bosch i Gimpera, amb una activitat frenètica des d’inicis del segle passat i especialment durant la II República i Lluís Pericot agafant el relleu del seu antic mestre, que marxaria cap a l’exili mexicà un cop acabada la guerra, gràcies a una major capacitat d’adaptació a la dictadura franquista.

Però la riquesa i també la particularitat d’aquest fons és el conjunt de documents que s’allunyen de l’arqueologia. És aquí on trobem les cartes als reis d’Orient provinents de dos grans magatzems: “El Siglo” de Barcelona i el “Rodríguez” de Madrid, així com de diverses poblacions catalanes. Eren un material d’estudi pels investigadors interessats en la cultura popular i els valors dels infants. Les recopilaven des de diferents punts del territori espanyol per tal de comparar-ne el contingut des d’un punt de vista etnogràfic i psicològic. Sembla que van arribar a la Universitat de la mà del catedràtic d’ètica Tomàs Carreras i Artau amb l’objectiu de portar a terme “unos estudios de la psicología y el carácter de los niños en España”. Carreras i Artau fou també l’encarregat de fer la petició de donació de les cartes i el responsable de la seva conservació “en el archivo de mi cargo para fines estrictamente científicos”. Actualment, la Institució Milà i Fontanals (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), conserva el Fons Tomàs Carreras i Artau – Cátedra de Ética y Archivo de Psicología y Ética Hispanas, que, entre altres tresors, inclou un total de 3.770 cartes als Reis de la dècada de 1920.
Fem un incís en la forma d’obtenir aquest material d’investigació ja que permet copsar dos moments històrics ben diferents. Si a les primeres dècades del segle XX era suficient un breu intercanvi de cartes entre el responsable del projecte i el gerent dels grans magatzems on es feia la petició, que les enviava amb “sumo placer”, en l’actualitat les coses són ben diferents i més feixugues. Són indispensables els acords entre institucions que passen pel control dels serveis jurídics i la bateria legal per a la protecció de les dades personals. Malgrat els petits entrebancs la col·laboració, en especial amb els ajuntaments de localitats petites i algunes escoles, està ben greixada i funciona.
En els propers mesos el CRAI espera l’arribada de noves cartes dels nens de diferents localitats de Catalunya i esperem que aviat ens sigui possible obtenir algunes mostres d’altres llocs d’Espanya, com vam fer els nostres predecessors.

Un munt d’informació a primer cop d’ull

Les cartes obren un ample ventall d’investigacions dissemblants. Comprovem que la grafia dels anys 20 no tenia en compte la lletra de pal i gaudim, admirats, de textos en una lletra lligada, molt elaborada. El nens d’abans, per tal de fer-ho bé, fins i tot demanaven ajuda als pares o als germans grans. Avui en dia es promou l’autonomia personal i es valora l’esforç individual.
Reflexionem sobre el pes que tenia i que segueix tenint la moral cristiana en els desitjos dels més petits i aprofitem per esbrinar si hem aconseguit trencat els estereotips del passat o si perpetuen els models sexistes.

Són uns quants els exemples que ens parlen de la pedagogia del joc de cada època i de nines o mini cuines demanades per les futures mares i mestresses de casa.
Però, el projecte Cartes als reis d’Orient ens permet estudiar també altres aspectes com el llenguatge dels nens. Abans formal, prudent i fins i tot seriós. Ara informal, sovint col·loquial i ardit. Sembla ser que, fa només 100 anys, es donava més importància als bons modals. Tanmateix, encara és aviat per fer una comparativa històrica, formular hipòtesis i arribar a possibles conclusions. Ara toca deixar espai i temps a la recerca.


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Reserva i Coeli: un cas d’èxit

Com diuen en el seu lloc web, Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

El CRAI de la UB ha treballat conjuntament amb Coeli per actualitzar les bases de dades Marques d’impressors i Antics proveïdors del CRAI Biblioteca de Reserva.

Ho podeu veure en el post del Blog del CRAI Biblioteca de Reserva: Nova plataforma per a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva : Marques d’impressors i Antics posseïdors, i ara també a l’article L’actualització de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva (UB), fet per Irene Gómez per al web de Coeli.

Les bases de dades, ara en un sol portal, han guanyat en visibilitat i funcionalitat. El nou portal s’estructura en dos àmbits, que són les dues bases de dades, i es pot consultar en català, castellà i anglès. Com diu Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Reserva, “La tecnologia de Coeli ens ha permès, per una banda, passar a tenir una visibilitat a la xarxa determinant, i per altra, optimitzar al màxim la seva explotació i el seu rendiment”.

La consulta d’aquestes dues bases de dades ha aconseguit importants millores que podríem resumir en aquests tres punts:

  • Disseny i usabilitat web (noves possibilitats de navegació i agilitat de les cerques)
  • Filtres (múltiples)
  • Tres modes de visualització (imatges de les marques, llistat d’impressors i mapa. Tots ells amb la possibilitat d’acotar la cerca cronològicament, geogràficament i amb diverses facetes).

Ens felicitem per aquesta actuació, molt important per a la difusió del patrimoni documental de la Universitat de Barcelona.


Deixa un comentari

Paperity, el primer agregador de revistes i articles multidisciplinaris d’accés obert

Origen: Paperity, el primer agregador de revistes i articles multidisciplinaris d’accés obert


Deixa un comentari

Nova plataforma per a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva : Marques d’impressors i Antics posseïdors

Blog de Fons Antic

Sovint us hem parlat de les nostres bases de dades, Marques d’impressors i Antics posseïdors, dos recursos purament genuïns del CRAI Biblioteca de Reserva que avui són notícia. Com sabeu, l’objecte d’estudi de les dues és ben diferent: el de la primera, les marques tipogràfiques que utilitzaven els impressors, llibreters o editors durant tota l’època de la impremta manual; el de la segona, les marques de propietat, lectura i ús dels llibres de la nostra col·lecció.

Ressaltem l’originalitat d’aquesta tasca, que es reflecteix en la consulta intensiva feta per part d’usuaris d’arreu del món de les Marques d’impressors i en la singularitat dels Antics posseïdors dins l’àmbit de les biblioteques catalanes.

Avui celebrem l’actualització d’aquests dos recursos en un nou entorn:

Marques d’impressors: https://marques.crai.ub.edu/ca/impressors

Antics posseïdors: https://marques.crai.ub.edu/ca/posseidors

Amb l’externalització del projecte a càrrec de l’empresa Coeli, el CRAI ha fet una aposta per optimitzar la seva explotació i difusió.

View original post 560 more words


2 comentaris

Library Access: una manera fàcil d’accedir als recursos d’informació digitals subscrits per la UB

Què és Library Acces?

Library Access és una extensió de l’empresa Lean Library que s’instal·la al navegador (Chrome, Firefox, Opera, Safari, Internet Explorer i Edge) i que facilita l’accés al contingut de recursos electrònics subscrits pel CRAI de la Universitat de Barcelona.

La idea és que quan un membre de la UB navega mitjançant el Google o el Google Scholar, i busca  articles, revistes, bases de dades, llibres electrònics i altre material, subscrits pel CRAI, aquesta extensió instal·lada al navegador l’avisa amb una notificació emergent. Només cal identificar-se amb el codi i contrasenya de la UB.

Avantatges

  • No cal anar al Cercabib per trobar aquests recursos digitals, és una altra via més directa
  • Només s’ha d’instal·lar una vegada
  • És fàcil d’utilitzar
  • Si el document que cerqueu no és accessible a la UB, Library Access us proporcionarà accés a altres fonts que disposin de l’article en accés obert

Després d’uns primer mesos de prova, el mes de novembre de 2020 el CRAI va posar l’extensió Library Acces a disposició dels seus usuaris.

Els usuaris han trobat el pop-up en diferents entorns web. Després han estat redirigits a través del SIRE (Proxy de la UB) al recurs digital que buscaven.

I els recursos digitals buscats han estat aquests:

Aquesta extensió també ajuda a millorar de forma automàtica la cerca a Google Scholar i a Pubmed.

Trobareu tota la informació sobre l’extensió i el seu funcionament al web del CRAI > Accés en línea > Library Acces.

Josep Coll | Judit Casals


Deixa un comentari

Versió ampliada del portal Dialnet Métricas

Origen: Versió ampliada del portal Dialnet Métricas del Butlletí OR-IEC 105 (maig 2021)