Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Restauració d’un incunable de 1492. Troballes curioses dins les pàgines del llibre

Al Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona hem restaurat un llibre incunable Christophori Landini Flore[n]tini in P. Vergilii interp[re]tat[i]o[n]es, p[ro]oemiu[m] ad Petru[m] medicu[m] magni Laure[n]ti filiu[m]” que és el recull de les obres de Publi Virgili Maró impresa a Nüremberg per Anton Koberger l’any 1492. Segons l’Incunabula Short Title Catalogue (ISTC) se’n conserven exemplars en 173 institucions més, a part de la Universitat de Barcelona.

Aquest llibre forma part de la col·lecció de Josep Balari i Jovany que va ser catedràtic de llengua grega de la Universitat de Barcelona des de l’any 1881 al 1901. Va ser filòleg, historiador, advocat, professor i expert en taquigrafia. Com a catedràtic de la Universitat de Barcelona, 77 obres de la seva biblioteca s’han incorporat al fons del CRAI Biblioteca de Reserva. Entre els llibres hi ha obres de dret, filologia, gramàtica, diccionaris, teologia i medicina.

A l’interior del llibre, entre les pàgines, s’hi ha trobat una col·lecció de materials aliens a l’obra. Es tracta d’un full manuscrit i una col·lecció de 12 figures retallades de paper que fan formes i tenen forats en l’interior formant figures.

El material de que estan fetes aquestes figures és el paper, tot i que es tracta de papers diferents, amb diversos gruixos, fibres, colors, etc.

Estat de conservació del llibre

El paper del bloc del llibre és de draps de la segona meitat del segle XV de color blanc trencat de molt bona qualitat. Presenta un estat de conservació molt dolent degut a l’atac d’insectes xilòfags. Les pèrdues, les galeries i els estrips de les vores i el llom dificulten la manipulació i la consulta del llibre.

L’enquadernació és d`època, en pergamí flexible. L’arquitectura de l’enquadernació correspon a una coberta de pergamí muntada, sense ànima, sense encolar a les guardes.

 

El cosit és d’estil monàstic amb tres nervis dobles d’albadina. L’enquadernació presenta contracció del pergamí. El cosit no està en condicions per permetre una obertura del llibre.

És per això que hem considerat prioritari intervenir-hi, perquè les alteracions no vagin a més i l’incunable es pugui digitalitzar, consultar i manipular sense que hi hagi cap risc.

 

 

Tractament de restauració

En primer lloc es va desmuntar l’enquadernació per poder fer tot el tractament integral de restauració al llibre.

Per una banda es va fer el tractament del paper. Es va fer una neteja mecànica en sec i una neteja humida per immersió per eliminar la brutícia de la superfície i d’entre les fibres del paper. Es va fer el tractament de desacidificació per immersió per tal de pujar el pH del paper. Posteriorment es van reintegrar els forats amb polpa de paper a la reintegradora mecànica i es van consolidar els estrips amb paper japonès.

     

Per altra banda es van netejar les cobertes en sec i amb aplicació d’humitat i es van aplanar sota pes. Es van reintegrar les pèrdues amb paper japonès.

Finalment es va tornar a cosir el bloc del llibre i es va tornar a enquadernar amb les cobertes originals.

  

Paral·lelament es van restaurar els retallables primer amb una neteja en sec i una neteja humida aquells que no tenien fragments pintats amb aquarel·les. Després es van consolidar els estrips i es van reintegrar les pèrdues amb paper japonès i se’ls va fer una camisa de protecció individual a mida de Melinex®.

Podeu consultar la memòria de la restauració al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Anuncis


1 comentari

Les col·leccions amagades dels CRAI Biblioteques de la UB

A qualsevol dels nostres CRAI Biblioteques hi ha alguns tipus de material com poden ser fotografies, dibuixos, cartes, cartells, fullets, mapes, partitures, etc. que no són els tradicionals que estem acostumats a descriure. Moltes vegades cadascun d’ells en si mateix no és prou rellevant per a ser descrit en el catàleg bibliogràfic, però en canvi si que és interessant descriure’l en el seu conjunt.

Des de fa uns anys el CRAI de la UB s’ha proposat aflorar tot aquest material divers agrupat en col·leccions, que s’havia mantingut al marge de la catalogació.

La integració d’aquests recursos en els fons dels CRAI Biblioteques té com a objectiu principal oferir recursos per a la recerca, per això des de Procés Tècnic es van establir unes pautes per a la seva catalogació que ara es materialitzen en el CSUC en unes pautes seguint la nova normativa RDA.

Aquestes col·leccions especials també han estat anomenades ‘col·leccions amagades’ (hidden collections) perquè sovint han estat objecte d’un control deficient ja que a les biblioteques s’ha tendit a catalogar i donar més difusió als recursos sobre àrees determinades de coneixement provinent de compres, donatius o intercanvis.

Dins l’entorn del Catàleg Col·lectiu de les Universitat de Catalunya (CCUC), gestionat pel CSUC, s’ha creat un portal on es recullen aquestes col·leccions especials: el Portal de Col·leccions especials de les Biblioteques de Catalunya. Algunes d’aquestes col·leccions es troben digitalitzades i formen part de repositoris digitals com la Memòria Digital de Catalunya o la Biblioteca Digital Patrimonial, i en el cas de tenir inventari formen part del Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Des de la Unitat de Procés Tècnic es dóna suport al personal dels CRAI Biblioteques encarregat de gestionar i descriure les seves col·leccions.

Aquí podem veure alguns exemples:

Recull de beceroles d’arreu del món. CRAI Biblioteca del Campus Mundet

 

 

Taules Periòdiques. CRAI Biblioteca de Física i Química

 

 

 

 

Plaques i Làmines. CRAI Biblioteca de Biologia

 

 

 

 

Us animem a visitar el Portal de Col·leccions especials de les biblioteques de Catalunya.

 

 

Georgina Basomba


Deixa un comentari

Fent visibles les publicacions i els professors i investigadors de la UB a Dialnet Plus

El CRAI de la UB  amplia la seva participació a la plataforma Dialnet plus, més  enllà dels sumaris de publicacions periòdiques.

Des del 2016, la Unitat de Procés Tècnic i la Unitat de Gestió de la Col·lecció treballen conjuntament entorn de dos àmbits d’actuació per tal de millorar la visibilitat de la nostra institució en aquest portal bibliogràfic d’accés lliure.

En el primer àmbit, s’introdueixen a la plataforma les obres generades a la UB i editades per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Aquestes obres conformen la col·lecció temàtica del Fons UB inclosos els llibres electrònics de lliure accés. Al mateix temps es buiden els sumaris d’obres que són compilacions, per tal d’identificar cadascuna de les contribucions dels autors. En el segon àmbit, incidim sobre la millora del control d’autoritats dels autors, tots ells professors i personal d’administració i serveis de la UB, de tal manera que un cop treballats, des de la cerca per autor es mostrin totes les dades que ajuden a la seva identificació i al seguiment de totes les seves contribucions enregistrades a la plataforma.

Aquesta tasca de revisió obre múltiples possibilitats a l’usuari:

  • Navegar pel llistat d’autors
  • Enllaçar als autors a d’altres catàlegs i bases de dades: BNE, Researcher ID, ORCID, VIAF, Scopus …
  • Visualitzar els núvols de coautories
  • Visualitzar l’arbre acadèmic de tesis doctorals pròpies, tesis dirigides i participació en tribunals doctorals

Per il·lustrar la nostra participació al llarg d’aquest temps a Dialnet Plus us mostrem algunes dades estadístiques de gestió interna extretes del propi portal:

Us convidem a consultar l’espai de la UB a la base de dades de Dialnet Plus.

Anna Salvadó


Deixa un comentari

Coneixent la normativa RDA de catalogació

Què és RDA?

RDA (Resource Description and Access) es la nova norma de catalogació, desenvolupada i implantada internacionalment, que des del 2017 s’aplica en el CRAI de la UB, dins l’entorn del CSUC, per a la descripció i accés dels recursos en el catàleg.

Per què era necessari un canvi de norma?

Perquè cal orientar-se a les necessitats dels usuaris i estructurar la informació d’acord amb la seva lògica de cerca dins un entorn digital en canvi permanent i amb multiplicitat de continguts i de suports de informació.

En què es basa RDA?

Es basa en els models conceptuals FRBR (Requeriments Funcionals dels Registres Bibliogràfics) i FRAD (Requeriments Funcionals dels Registres d’Autoritat) que aporten una estructura lògica a les dades catalogràfiques.

Aquests models s’organitzen en funció de les necessitats dels usuaris –Trobar, Seleccionar,  Identificar i Obtenir–  i a partir de la identificació de tres grups d’entitats i de les relacions entre elles:

  1. Les entitats que representen els objectes bibliogràfics són:
  • Productes de l’esforç intel·lectual o artístic: obra, expressió, manifestació i
  • Productors o responsables del contingut intel·lectual o artístic: persona, família i entitat corporativa
  • Continguts temàtics de les obres: concepte, objecte, esdeveniment i lloc, més els estudis sobre els productes i els productors
  1. els atributs, que descriuen les característiques d’aquestes entitats
  2. les relacions que són els vincles o interaccions que es produeixen entre elles.

Relacions entre productes i productors

Una obra concebuda intel·lectualment per un creador, es realitza mitjançant una expressió, es materialitza en una manifestació física, i s’exemplifica en un exemplar o còpia en particular.

Les relacions són les diferents maneres que tenen les entitats de vincular-se entre elles, en funció dels seus atributs o característiques, per tal d’organitzar la informació del catàleg i de permetre la navegació, de manera que des d’un creador es pugui accedir clara i fàcilment a:

  • Totes les expressions de les seves obres (en forma de text amb les diferents traduccions, so, imatge, etc.)
  • Totes les manifestacions de cada expressió (diferents edicions dels documents de text, so, imatge, etc.)
  • Tots els exemplars físics concrets de cada manifestació (llibre, disc, etc.)
  • Totes les obres relacionades (adaptacions, versions, reproduccions, etc. de la mateixa obra)
  • Totes les obres amb el mateix contingut temàtic.
  • Tots els productors relacionats amb el creador.

Cóm es materialitza RDA?

Com a l’estàndard de contingut que és, RDA proporciona un conjunt d’instruccions per a:

  • L’especificació dels atributs o característiques de cadascuna d’aquestes entitats (data de naixement d’un autor, títol preferit d’una obra, any de publicació d’una manifestació, codi de barres d’un exemplar, etc.) per tal d’identificar-les perfectament.
  • L’especificació dels elements que relacionen les entitats entre sí i amb d’altres amb l’objectiu de vincular les dades adequadament i permetre la navegació.

Quin és el valor afegit d’RDA?

La importància d’RDA es fa palesa quan es posen de manifest  els seus objectius finals:

  • Donar consistència a les dades dels catàlegs en funció de la distinció entre el contingut intel·lectual dels recursos i la seva manifestació física.
  • Mostrar gràficament a l’usuari l’estructura i la lògica interna d’aquestes dades.
  • Presentar un model flexible per a la representació i captura de metadades que permeti fer aflorar les dades dels catàlegs, fins ara tancades, a un entorn web en canvi continu.
  • Participar en el món del web semàntic o xarxa de dades interconnectades en obert que, mitjançant la tecnologia de dades enllaçades, permet a les màquines mostrar resultats sobre la base de la seva identificació i estructura semàntica.

Al CRAI de la UB, i a l’entorn català de la catalogació, el model, la normativa i els professionals estan preparats. Només queda pendent la implementació d’un programari que estigui a l’alçada d’aquests avenços i exploti adequadament les dades.

Àngels Bonson


2 comentaris

El CRAI de la Universitat de Barcelona assoleix el Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500

logoCEG

 

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha rebut, aquest mes de març de 2018, el Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500+, reconeixement atorgat pel Club Excelencia en Gestión (CEG), entitat que representa a la European Foundation for Quality Management (EFQM).

Aquest és el nivell més alt dels segells que es concedeixen i ha estat el resultat d’un procés de millora des que vam obtenir el segell 400+ al gener de 2016. (vegeu post del 2016), en el qual s’han dut a terme nombroses accions de millora que s’han anat articulant des del nostre Pla estratègic.

També suposa un reconeixement a l’esforç compartit de tot el personal del CRAI, que ha fet possible tirar endavant els projectes iniciats i que ha aplicat a totes les seves tasques els principis d’avaluació i millora continua que es requerien.

El Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500+ serà lliurat en acte oficial al CRAI de la Universitat de Barcelona, el dia 9 de maig de 2018 a l’Edifici Històric de la Universitat.

FELICITATS A TOTS ELS MEMBRES DEL CRAI DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA!!!

       


1 comentari

Préstec Interbibliotecari. Fins on vols arribar?


Deixa un comentari

Els fons personals del CRAI al programa d’arxiu UBDOC

De tots era coneguda l’existència de material d’arxiu, de fons personals i de col·leccions especials als nostres CRAI Biblioteques, però el tractament d’aquests fons era un tema pendent, amb l’excepció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que per la seva consideració d’arxiu-biblioteca, disposa d’importants fons d’arxiu, completament descrits i inventariats.

A la resta de CRAI Biblioteques, els materials d’arxiu romanien ocults dins de caixes, o en armaris, sense accés al públic. Hi ha diversos motius pels quals no s’havien tractat aquests fons, però en el nostre cas en destaquen dos de principals: per una banda els bibliotecaris es trobaven amb un tipus de material en formats i tipologies que no eren els tradicionals als que estaven acostumats a descriure, i per altra, en alguns casos s’havia perdut el fil de la donació del fons perquè les persones que l’havien rebut, o havien canviat de lloc de treball, o s’havien jubilat, i no se sabia ben bé d’on provenia aquella documentació i què calia fer amb ella.

A finals dels anys 90 i sobretot durant la primera dècada del 2000 els CRAI Biblioteques de la Universitat van començar a rebre una quantitat important de donacions de fons personals. Els donatius incloïen fons documentals i/o bibliogràfics provinents d’eminents investigadors i científics que havien estat també professors de la UB. Podem citar per exemple, el Fons Martorell-Solanic (1997), el Fons Sabater Pi (2005), el fons Porter Moix (2008) i el fons Josep Cuatrecasas (2010),  entre d’altres. Va ser llavors quan es va veure la importància i la necessitat de començar a treballar aquesta documentació i esbrinar quins altres fons donats amb anterioritat romanien encara en espera de ser tractats.

En un principi, es van començar a inventariar alguns d’aquests fons i cap a l’any 2002 es van crear les primeres bases de dades per poder anar introduint la informació. Els registres incloïen uns camps bàsics de descripció: autor, títol, lloc, any, descripció física, tipologia, notes, matèries, etc., similars als camps bàsics de la catalogació bibliogràfica. Els documents eren descrits un a un sense l’establiment de sèries o expedients, és a dir, no se seguia la normativa de descripció  arxivística. Amb el pas del temps es va fer palès que tant des del punt de vista del contingut, com des del punt de vista informàtic, aquestes bases de dades eren poc consistents i no es garantia la seva continuïtat a llarg termini. Calia doncs treballar aquesta documentació d’una altra manera i migrar les dades a alguna aplicació més sòlida i amb garanties de continuïtat.

Va ser així com el febrer de 2012 es va iniciar un projecte de col·laboració entre el CRAI i l’Arxiu de la Universitat per tractar i donar visibilitat als fons personals i col·leccions especials existents al CRAI de la UB.

Es va veure des d’un primer moment que la participació dels CRAI Biblioteques en el procés de descripció i tractament d’aquests fons d’arxiu era fonamental i que es requeria impartir de forma periòdica una formació per part del personal de la Unitat de Gestió Documental i Arxiu als bibliotecaris del CRAI assignats per tractar aquest material.

Ja han passat sis anys i actualment es continua amb la formació en gestió documental. Els fons personals s’inventarien i es descriuen amb criteris arxivístics i les fitxes de productor, de fons, de sèries i d’unitats documentals simples i compostes, descrites pel personal de de la Unitat deProcés Tècnic i pel personal dels CRAI Biblioteques, s’incorporen al programa d’arxiu UBDOC.

Dins dels treballs de gestió de documentació d’arxiu s’ha iniciat recentment l’inventariat del Subfons del CRAI de la UB per recollir tota la documentació de la història del nostre servei des del seu inici com a Biblioteca fins al CRAI actual.

Des de la Unitat de Procés Tècnic, amb la col·laboració de la Unitat de Gestió Documental i Arxiu de la Universitat de Barcelona, es dona suport al personal dels CRAI Biblioteques encarregat de gestionar i descriure els seus fons personals.

Podeu consultar la descripció dels fons personals del CRAI a l’UBDOC

I també trobareu informació d’aquests fons a l’apartat de Patrimoni bibliogràfic del web del CRAI .

Fons personals del CRAI a l’UBDOC

Fons personals del CRAI al nostre web

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Carme Masagué