Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Restauració del Mapa de las Colonias y del Tráfico Internacional

Al Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona hem restaurat el Mapa de las Colonias y del Tráfico Internacional fet l’any 1922, aproximadament. Aquest document pertany al fons del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història i forma part d’una col·lecció de 48 mapes murals, donació de F. Xavier Hernàndez Cardona, catedràtic del Departament de Didàctiques Aplicades, Secció Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.

Aquest fons té una especial importància per veure l’evolució de com s’ha estudiat la geografia al llarg del segle XX. També guarda una informació molt valuosa de com era la geografia mundial a principis del 1900. En aquest cas concret podem veure com estaven distribuïts els territoris mundials en colònies dels diferents països colonitzadors l’any 1922.

Mapa abans i després de la restauració

L’estat de conservació d’aquest mapa era molt dolent. El paper de pasta de fusta, de fibres molt curtes, estava molt oxidat i el vernís de goma laca també. El seu estat general era molt delicat. La seva manipulació suposava un risc que podia provocar la pèrdua de parts ja trencades del document.

Podeu llegir l’article de la seva restauració al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Anna Rossell i Montserrat Florensa
CRAI Taller de Restauració


Deixa un comentari

Contactes amb les biblioteques de centres adscrits a la Universitat de Barcelona

El passat dia 18 de gener va tenir lloc una trobada amb els responsables de les biblioteques dels centres adscrits Biblioteca de Sant Joan de Deu, Biblioteca de l’INEFC i el Centre de Recursos del Campus CETT amb la Directora Judit Casals i la responsable de la Unitat de Procés Tècnic Rosa Fabeiro.

La trobada tenia per objectiu reprendre el contacte després de la implementació d’ALMA i de posar al dia els convenis amb les diferents institucions, conèixer l’impacte que ha tingut en ells el canvi de sistema i també compartir bones pràctiques i necessitats de suport per part del CRAI.

Pel que fa al canvi a ALMA creuen que estan funcionant amb normalitat però demanen algunes formacions més a la mida de les seves necessitats així com una introducció als informes d’analytics. Però han sorgit també altres temes del seu interès.

Com a resultat de la reunió s’han plantejat de cara al 2023 les següents accions:

  1. Dissenyar un pla de formació i suport en ALMA a la mida de les seves necessitats
  2. Incloure’ls en altres formacions del CRAI dins de les convocatòries de Formació del PAS que puguin ser d’interès
  3. Estudiar la possibilitat d’incloure les publicacions electròniques pròpies d’aquests centres en ALMA i la correcta autenticació dels seus usuaris
  4. Estudiar possibles millores per a la integració en ALMA dels seus usuaris propis sense credencials UB.
  5. Mantenir un calendari periòdic de trobada per continuar compartint experiències i necessitats.


Deixa un comentari

Cartes als Reis d’Orient

Les cartes als Reis segueixen seduint i despertant curiositat. La revista digital La Mira es va interessar pel projecte i va publicar un interessant article on se cita la Unitat de Procés Tècnic i el CRAI de la Universitat de Barcelona.

Aquest cop l’enfocament de l’entrevista s’ha centrat més en la feina dels documentalistes i en la reconstrucció dels fets històrics que han decidit el destí dels documents. Una tasca que ha enriquit la història arxivística del fons i ha permès tractar-lo de forma més acurada. Amb un estil senzill i alhora clar, la periodista Anna Alfaro, reporta els fets d’ara i de fa 100 anys destacant els principals trets característics d’aquestes cartes escrites per infants tot traçant, al mateix temps, diferències ben clares entre els dos moments històrics.

Un article que posa també en evidència les dificultats que trobem, a dia d’avui, per tenir accés a aquestes valuoses fonts d’informació. L’obstacle més evident és la llei de protecció de dades personals que, afortunadament existeix i controla qui tracta les nostres dades, per a què i com, però, en molts casos limita les possibilitats de recollir i conservar documents que considerem part del nostre patrimoni cultural. De fet, a diferència del que passava l’any 1920, on simplement una petició epistolar d’un catedràtic universitari era suficient per aconseguir les cartes, en l’època actual, moltes institucions encara dubten i s’escuden en la llei de protecció de dades per no cedir-les.

Tanmateix, la col·lecció ha crescut i comptem amb més documents. L’any 2022 no hem fet una nova campanya de recollida però sí que hem comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Teià (Maresme) i l’Ajuntament d’Alella.

Els darrers treballs realitzats amb aquest fons s’han concretat amb l’imprescindible contribució del CEDI i una nova digitalització de les cartes, de molta més qualitat, per tal de difondre-les des de la Memòria Digital de Catalunya (MDC).

Aviat us donarem més detalls d’aquesta nova col·lecció.


Deixa un comentari

Impuls a la catalogació de fons antic del CRAI de la UB. Actuació duta a terme amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Descriure la totalitat de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Fons Antic és una de les nostres prioritats. La dels impresos dels segles XV i XVI ja està finalitzada. Del segle XVII falta menys del 15% d’un total aproximat de 38.000 exemplars i del XVIII encara en resta una mica més d’una quarta part d’un total aproximat de més de 65.000.

Aquest darrer trimestre, gràcies a la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la col·laboració en l’elaboració del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, s’ha pogut contractar una catalogadora de fons antic, Laia Navarro de Llobet, que ha estat amb nosaltres tres mesos catalogant volums facticis, majoritàriament dels segles XVII i XVIII.

Laia Navarro de Llobet ens fa aquí un resum de la seva tasca:

  • Què son els volums facticis?
    Els volums facticis es caracteritzen per tenir més de dues obres relligades juntes. Es pot tractar de diversos volums d’una mateixa edició, però la majoria de casos són diversos exemplars pertanyents a diferents edicions. A més, hi poden conviure obres impreses i manuscrites. El gruix dels volums facticis que resten per catalogar normalment són reculls de diferents peces de breu extensió, d’un mateix gènere o temàtica i d’una cronologia similar.
    El CRAI Biblioteca de Fons Antic és especialment ric en aquest tipus de documents. Calculem que a la nostra biblioteca, més d’un 20% dels exemplars –al voltant de 30.000– formen part d’aquesta categoria. Vegeu aquest vídeo informatiu:
  • Què he trobat?
    Durant aquest període de catalogació de facticis, he trobat una varietat de tipologies documentals. Principalment he treballat amb sermons, oracions fúnebres i villancets, però també he localitzat relacions de successos, cartes pastorals i tesis i dissertacions acadèmiques -moltes sobre Tomàs d’Aquino- dels segles XVII i XVIII.
    Alguns dels facticis que he catalogat agrupen una sola tipologia documental, per exemple, sermons. D’altra banda, també m’he trobat amb facticis que recullen diferents tipologies i porten un títol manuscrit al llom com “Varios”, “Varios papeles”, “Farrago”, “Miscellaneus” o “Pelaca”. En aquests casos, poden contenir, per exemple, sermons, villancets, oracions fúnebres i alguna carta pastoral.
    La majoria dels volums facticis catalogats en aquest projecte estan enquadernats en pergamí i en molts d’ells es poden veure restes de tanques de botó o de cordó de pell. Cal destacar que alguns dels llibres relligats en aquests facticis encara conserven les cobertes de paper decorat original, com és del cas de B-45/4/15-1, un petit llibret musical amb coberta de paper decorat xilogràfic i que serà incorporat a la col·lecció de Papers decorats.
  • Balanç
    Des del punt de vista numèric, he catalogat un total de 1.010 documents, dels quals només un 16% encara no es trobava al CCUC i gairebé un 30% no es trobava al catàleg de la UB. Per tant, una part important de la tasca ha consistit en afegir registres d’exemplar, que inclouen la informació referent a l’enquadernació, l’estat de conservació i les marques d’antics propietaris, principalment.
    • Nous registres bibliogràfics al catàleg del CCUC: 170
    • Nous registres bibliogràfics al catàleg de la UB: 125
    • Registres d’exemplars: 715

Com es pot veure en el següent gràfic, dels nous registres bibliogràfics (del CCUC i de la UB), 295 en total, un 76,5% són publicacions del segle XVIII i un 18,7% són del segle XVII. Només una petita part dels documents catalogats són impresos del segle XIX i només un és del segle XVI. Aquest últim (07 B-45/4/15-6) va ser imprès a Venècia l’any 1592 per Giorgio Angelieri i està relligat en un volum factici de “Varios papeles” que procedeix del Convent de Sant Agustí de Barcelona.

Pel que fa al lloc de publicació dels documents catalogats, el següent gràfic ens mostra que la gran majoria van ser impresos a Barcelona —un 60%—, un 8% a Madrid i un 7% a Saragossa. Tot i que, com veiem, gairebé tots els documents es van imprimir a Espanya, podem destacar dos sermons impresos a Mèxic. Un d’ells imprès per la viuda de Francisco Rodríguez Luperico l’any 1683 (07 B-54/4/15-6) i l’altre imprès per José Bernardo de Hogal l’any 1739 (07 B-54/3/23-3). Així mateix, alguns també van ser impresos a Roma, Nàpols i Lisboa.

Ens ha agradat també veure que molts d’aquests documents van ser impresos per dones com les viudes Eulàlia Piferrer (Barcelona -1764), Maria Martí (Barcelona 1722-1737), Tecla Pla (Barcelona -1809), Joana Nadal (Mallorca 1712-1750), la viuda Sastres (Barcelona), Antonia Ramírez (Salamanca 1603-1646), la viuda de Manuel Fernández (Madrid, 1751-1779), la viuda de Gregorio Ortiz Gallado (Salamanca) o la viuda de Tomàs de Santander (Valladolid).

Com es pot observar en el gràfic, la major part dels documents catalogats estan escrits en castellà o llatí i una petita part estan en italià, català o portuguès. Així doncs, podem dir que dels nous registres bibliogràfics, la majoria són llibres en castellà impresos al segle XVIII a Barcelona.

Al llarg d’aquests darrers mesos, també s’han identificat nous creadors i impressors que no comptaven amb registre d’autoritat. Podem destacar nous impressors com Antonio Damba, Agustí Ubach i Piferrer, la impremta del Convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca, Francisco Pérez de Castilla o Manuel Caballero. De la mateixa manera, també han aparegut  dos antics propietaris nous. De tots ells es farà el seu registre d’autoritat properament, i els posseïdors i els impressors que tinguin marca, seran incorporats a les bases de dades  Antics posseïdors i Marques d’impressors.

Conclusió

Espero que el granet de sorra que he aportat amb la meva catalogació hagi estat útil per estar més a prop de l’objectiu de tenir tot el fons catalogat.

Participar en aquest ajut de la Generalitat de Catalunya m’ha permès adquirir una experiència pràctica en la catalogació de fons antic, que, com és sabut, requereix d’uns coneixements força especialitzats en comparació a la catalogació de fons modern. A part de practicar la catalogació amb les RDA i el format Marc21, he pogut aplicar les pautes de Monografies de Fons Antic del CCUC i entendre que és una tasca on el  detall i el rigor són imprescindibles per tal d’oferir uns registres que plasmin de manera fidel el que és un producte d’un procés manual i un objecte que testimonia una història concreta.

Donat que jo ja havia fet les pràctiques del Màster de Col·leccions i Biblioteques Patrimonials al CRAI Biblioteca de Fons Antic durant l’any 2019 i el TFM el vaig basar en els llibres anglesos de la mateixa biblioteca, he pogut ampliar els meus coneixements i conèixer més profundament la realitat d’aquesta biblioteca tant rica i interessant.

Espero que en un futur pugui repetir la meva aportació a aquesta biblioteca que ja considero una mica meva.

                                                                                                                               Laia Navarro de Llobet


Deixa un comentari

Rebiun en xifres

Ja es pot consultar al repositori de Rebiun la infografia Rebiun en xifres 2022, realitzada pel seu grup de treball d’Estadístiques, amb les principals dades de l’activitat de les biblioteques integrants durant el 2022.

La infografia està disponible en espanyol, català, gallec i euskera.

#EstadístiquesREBIUN

#REBIUNencifras


Deixa un comentari

2a Jornada Cata-CRAI : l’ALMA del CRAI

El passat 29 de novembre es va celebrar la 2a jornada de catalogadors del CRAI amb el lema l’ALMA del CRAI. Es tracta de la primera trobada de catalogadors desprès de la pandèmia i amb el sistema ALMA en producció. Per això hem volgut dedicar-la a repassar aspectes relacionats amb la gestió i la cerca dels recursos en ALMA i altres procediments interns. 

La sessió tenia el triple objectiu de ser : 

  • Espai de trobada de tots els catalogadors i benvinguda a les noves incorporacions
  • Especialment dedicada als nous procediments i temes relacionats amb ALMA
  • Espai de trobada del grup de catalogadors implicats en la gestió de fons especials, i presentació de la nova Unitat Tècnica de Catalogació de Fons Patrimonials i col·leccions especials

La jornada es va dividir en dues parts, una d’informativa amb presentacions de membres de Procés Tècnic (PT) de breus sobre diferents temes, i una segona part més participativa amb tres taules de treball:

     Taula 1: Tipus de materials als exemplars i ordres de treball

     Taula 2: Trobada catalogadors de fons personals

     Taula 3. Dubtes i problemàtiques RDA

L’esdeveniment va comptar amb la participació de 40 catalogadors de biblioteca més 17 membres de l’equip de PT. Creiem que va ser una jornada molt profitosa i útil,  i una ocasió per trobar-nos tots i compartir dubtes i opinions sobre la nostra tasca diària. 

Podeu consultar al Dipòsit Digital de la UB, les presentacions i conclusions de les taules.


Deixa un comentari

El catàleg de les biblioteques de la UB accessible des de l’opac del Servizio Bibliotecario Nazionale (SBN)

El  Catàleg dels CRAI biblioteques de la UB, com a part  integrant del  CCUC, s’ha incorporat a la cerca del Catàleg del SBN (OPAC), dins de l’opció Biblioteche universitarie straniere, juntament amb d’altres catàlegs col·lectius.

El SBN és la xarxa de biblioteques italianes coordinades per l’ICCU,  l’Istituto Centrale per il Catalogo Unico delle Biblioteche Italiane e per le Informazione Bibliografiche.

En l’entorn del CRAI, l’OPAC del SBN sol ser un dels catàlegs principals de referència consultat sobretot pels catalogadors de fons antic.  

Aquesta iniciativa s’emmarca dins de les accions iniciades arrel d’un Erasmus Staff al Sistema de Biblioteques Universitàries (SBA) de la Universitat de Torí per compartir pràctiques i coneixement al voltant del llibre de text del S.XIX i de fons antic.

L’OPAC del SBN permet fer cerques bibliogràfiques al catàleg col·lectiu de les biblioteques italianes però a  més dona la possibilitat de fer cerques múltiples a d’altres catàlegs estrangers gràcies al protocol Z39.50.

Aquest protocol garanteix la interacció amb altres sistemes bibliogràfics i la recuperació d’informació.  

Per accedir-hi només cal clicar a la finestra de l’OPAC des de la pàgina principal de l’ICCU, escollir el mòdul: Altre cataloghi i seleccionar la segona opció de les quatre que es despleguen: Cataloghi in rete Z39.50.

  

Des d’aquí es té accés al CCUC i a tres catàlegs col·lectius més:

  • COPAC (Consortium of Online Public Access Catalogs) proporciona accés als catàlegs en línia fusionats de les principals biblioteques d’investigació i especialitzades del Regne Unit i Irlanda. Al juliol del 2019 JISC el reemplaça amb el Library Hub Discover.
  • LIBRIS (Library Information System) proporciona accés al servei nacional de cerca d’informació de les biblioteques sueques.
  • SUDOC (Catalogue du Système Universitaire de Documentation) proporciona accés a les biblioteques de les universitats franceses i als centres d’ensenyament superior.

Confiem que amb aquesta nova incorporació s’afavorirà l’intercanvi de dades, al mateix temps que en ofereix  la possibilitat de fer visibles els nostres fons una mica més enllà del nostre territori.