Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


1 comentari

Per què transformem els espais de les biblioteques?

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona compta amb 16 biblioteques distribuïdes per totes les facultats i campus de la UB. La major part d’aquestes biblioteques estan ubicades dins dels edificis de la facultat i totalment integrades en la vida universitària de l’alumnat i del professorat. Aquest és el model de la Universitat de Barcelona des de fa molts anys, una universitat que es defineix com a urbana, inserida en el teixit urbà de la ciutat de Barcelona, però també en el de properes ciutats de l’àrea metropolitana.

Les biblioteques del CRAI són espais que ofereixen un ambient tranquil per a l’estudi individual, però també sales de treball i aules d’ordinadors per al treball en grup i en equip. Totes aquestes biblioteques acullen a més, els fons bibliogràfics i documentals en suport paper, que custodien des de fa anys i que es necessiten per donar suport a l’aprenentatge, a la docència i a la recerca.

La majoria dels edificis on estan ubicades les biblioteques tenen ja uns quants anys i requereixen d’un manteniment constant, que en moltes ocasions s’ha endarrerit o vist aturat per la manca de recursos econòmics durant la crisi i en algunes ocasions per una falta de planificació en les intervencions que es requerien. S’han acabat els temps on a les universitats s’invertia en construir noves biblioteques, de campus o de facultat. D’aquestes 16, les més noves són la de Biologia, inaugurada el 15 de juny de 2009, i  la de Filosofia, Geografia i Història, del mes de setembre de 2006. La resta s’han anat creant juntament amb les facultats, a mesura que la Universitat de Barcelona s’expandia cap a Pedralbes, L’Hospitalet o Santa Coloma en un llarg recorregut d’anys.

El CRAI treballa des de fa temps, però sobretot en el seu últim Pla estratègic Iter2022, per aconseguir que l’equilibri i la convivència de les “prestatgeries” i els “usuaris” es decanti cap allà on és requerit: és a dir, actualment, cap a les persones. Així ho recull la línia 1 del Pla estratègic actual.

Hem vist com aquests últims anys, des de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, les biblioteques universitàries s’han anat transformant i s’han creat nous espais i nous serveis en funció dels requeriments del nou model d’aprenentatge, centrat en l’alumne i la seva capacitat per aprendre.

Les biblioteques han estat des de sempre un espai de socialització, ja se sap allò de “on ens trobem? al bar o a la biblioteca?”, però més enllà d’això són un espai on es pot estudiar, comentar, fer treballs i problemes amb els companys, discutir i analitzar, co-crear i experimentar, preparar exàmens i oposicions, etc.

Això s’ha traduït en una lenta però constant transformació dels espais: les prestatgeries han anat deixant lloc a sales de treball per a grups de diferents mides, sales de desconnexió, sales per a impressores 3D, préstec de portàtils i de tota mena d’estris: calculadores i esquelets entre altres.

Aquesta transformació no hagués estat possible si una altra transformació molt més profunda i inexorable, la digital, no hagués arribat amb força a les biblioteques a inicis dels anys 90. Les primeres en arribar van ser les revistes i bases de dades en format digital, deixant enrere els butlletins de resums i de sumaris (el mític “Current Contents”, per exemple). Moltes revistes científiques d’editors i també d’associacions acadèmiques, professionals i culturals van oferir progressivament els seus continguts en format digital.

I després van venir els llibres digitals i els projectes de digitalització, massiva o no, dels fons patrimonials de les nostres biblioteques, documents antics que han començat una nova vida com a documents digitals.

En el nostre cas, el Centre de Digitalització de la UB hi ha tingut un paper molt important, així com els servidors digitals que donen accés a les còpies digitalitzades, com la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB (BiPaDi), la Memòria Digital de Catalunya (MDC) i la pàgina de Patrimoni bibliogràfic digital del web del CRAI.

Els nous programaris de gestió de biblioteques també han anat evolucionant en consonància per poder oferir de forma conjunta la gestió dels recursos d’informació en paper i en format digital, i ens hem dotat d’eines de descobriment com el Cercabib.

També el moviment de l’accés obert ha empès i ha contribuït que documents i dades de recerca traspassin les fronteres físiques, perquè són digitals, i les econòmiques i legals perquè tot el finançat amb diners públics pugui ser llegit de forma gratuïta i reutilitzat de forma legal.

Per què transformem l’espai de les biblioteques?

El primer punt i més important és per adaptar-lo al que necessiten els usuaris:

  • Com a espai d’estudi individual i en grup
  • Com a espai de col·laboració, socialització i co-creació per fer diferents activitats
  • Com a una extensió de l’aula per continuar amb el seu aprenentatge

I perquè volem consolidar el CRAI de la Universitat de Barcelona com un servei útil, adaptable, dinàmic i obert a la col·laboració per donar resposta a les necessitats canviants de la comunitat universitària i de la societat, i esdevenir un referent en la prestació de serveis de qualitat.

Què necessitem?

  • Espais més nets, més diàfans (que les “prestatgeries” ens deixin veure el bosc), més flexibles, adaptables i agradables per poder-hi construir el que volem
  • Espais a la rereguarda per guardar el patrimoni bibliogràfic. Els tenim: el dipòsit de Cervera i el dipòsit cooperatiu GEPA. Es tracta de dos magatzems de llibres de baix ús o poc consultats, que ens permeten guardar com a mínim una còpia de documents que formen part del patrimoni bibliogràfic i servir-los en préstec quan es necessitin, i a la vegada deixar a les biblioteques només els materials més consultats i utilitzats
  • Una estratègia clara i uns processos clarament definits. També els tenim: el Pla estratègic Iter2022

Sovint la biblioteca és la porta d’entrada dels estudiants a la Universitat i pretenem que els nostres usuaris, quan entrin, trobin espais còmodes, adaptats a les seves necessitats d’aprenentatge i recerca, i que alhora, mitjançant la pràctica, potenciïn la seva creativitat i innovació: La biblioteca per a les persones.

Vegeu alguns exemples d’abans i després a les biblioteques del CRAI de la UB:






Judit Casals – Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Servei de Préstec. Activitat des de la reobertura dels CRAI Biblioteques

El dia 10 de juny s’ha reobert el Servei de préstec als CRAI Biblioteques de la UB i poc a poc anem tornant a la normalitat. Des del dia 10 fins avui, el CRAI ha gestionat als taulells 4.344 peticions, de les quals 1.464 eren préstecs de documents, 348 renovacions de préstec i 2.532 eren devolucions. Totes aquestes peticions s’han gestionat mitjançant el servei de cita prèvia on s’han rebut en aquest període 700 peticions.

En referència a les peticions de préstec, els CRAI Biblioteques amb més sol·licituds han estat: Filosofia, Geografia i Història, Lletres, Dret, Campus de Mundet i Belles Arts, que aglutinen un 85.86% del total.

Pel que fa a les devolucions, els CRAI Biblioteques amb més sol·licituds per retornar documents han estat: Filosofia, Geografia i Història, Lletres, Campus de Mundet, Dret i Belles Arts, que suposen un 85.03% del total.

Finalment, les renovacions de préstec s’han realitzat majoritàriament als CRAI Biblioteques del Campus de Mundet, de Filosofia, Geografia i Història, del Campus Clínic, de Lletres i del Pavelló de la República amb un 69.25% del total de renovacions.


1 comentari

El CRAI en xifres 2019


Deixa un comentari

Préstec de documents als CRAI Biblioteques de la UB. Novetats al reglament

Trobareu tota la informació al Reglament del Servei de préstec del CRAI de la UB.


2 comentaris

EDUROAM, la manera més segura d’accedir al campus i la biblioteca virtual

Tota la comunitat de la Universitat de Barcelona (alumnes, docents i PAS) disposa d’un identificador, que també té associada la prestació d’accedir als recursos que ofereix la xarxa informàtica, connectant-se a Internet via WiFiUB (xarxa sense fils).

Aquest servei va més enllà amb la participació de la Universitat de Barcelona en el projecte de mobilitat segura Eduroam – Education Roaming –, desenvolupat per a la comunitat acadèmica i de recerca, amb l’objectiu que tots els usuaris de les institucions membres tinguin connectivitat a través del mateix campus i facilitar l’accés telemàtic, tant als membres d’institucions acadèmiques i de recerca que visitin la UB, com als seus propis membres quan visitin altres institucions participants.

eduroam_logo

Des del Web del CRAI UB podeu accedir a les instruccions elaborades per l’Àrea de Tecnologies de la UB per poder utilitzar aquest servei segur:

eduroam