Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


1 comentari

Apadrina un llibre amb Mecenes UB

Aquest Sant Jordi 2021, el CRAI de la UB ha volgut donar nova vida al projecte ‘Apadrina un document…‘ tot impulsant, des de la plataforma de Mecenes UB, la campanya de micromecenatge Apadrina un llibre.

Aquesta campanya té com a objectiu recaptar fons per restaurar tres edicions singulars escollides d’entre les que formen part del projecte inicial: el Dictionnaire de chifres et de lettres ornées, de Jean-Henri-Prosper Pouget (París: Tilliard, 1767); De arte gymnastica libri sex, de Girolamo Mercuriale (Venècia: Lucantonio Giunta, 1587), i l’Odissea, d’Homer (Ginebra: Jean Crespin, 1567).

La campanya s’ha centrat en Sant Jordi, però es mantindrà oberta fins que la recaptació ens permeti restaurar i digitalitzar aquestes tres obres emblemàtiques.

A dia 30 d’abril, ja tenim l’Odissea d’Homer apadrinada i les altres dues obres ho estan en un 24% i un 26% respectivament. Però encara necessitem la vostra ajuda per aconseguir superar aquest repte.

Com podeu veure en les imatges de les obres, el dany és considerable però amb les vostres aportacions podrem conservar-les i preservar-les per a les generacions futures.

Aquí teniu les obres proposades i la restauració que necessiten:

Odissea d’Homer. Edició de 1567 de l’impressor Jean Crespin, nascut a Arras (França), i instal·lat a Ginebra després de fugir del seu país natal a causa de la seva adhesió al protestantisme. L’edició és bilingüe, en grec i llatí, i de format petit (16o), i està decorada amb els elegants frisos i caplletres que caracteritzen el taller ginebrí. El cost de la restauració s’ha pressupostat en 1.150 euros i inclou la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original en pergamí i la realització d’un estoig de conservació.  

De arte gymnastica libri sex (Venècia: Lucantonio Giunta, 1587), una obra del metge amb vocació humanística i filològica Girolamo Mercuriale (1530-1601), autor que coneixia bé el llatí i el grec. L’interès de Mercuriale per la literatura mèdica antiga el va portar a fer llargues estades en biblioteques i museus romans. Fruit d’aquesta recerca és el primer tractat del que avui coneixem com a medicina esportiva: De arte gymnastica. L’exemplar que ara esperem poder restaurar correspon a la tercera edició, il·lustrada amb bonics gravats de Cristoforo Coriolano fets a partir dels dibuixos de Pirro Ligorio, evocadors dels exercicis de força, agilitat i destresa del món clàssic, dels quals es destaca els beneficis per a la salut. El projecte de restauració, valorat en 2.200 euros, inclou la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original en pergamí i la realització d’un estoig de conservació. 

Dictionnaire de chifres et de lettres ornées, de Jean-Henri-Prosper Pouget (París: Tilliard, 1767). Pouget era un prestigiós joier, gravador i dissenyador d’ornaments que presenta, en aquesta obra, un recull dels seus dissenys repartits en 241 làmines calcogràfiques on els monogrames n’ocupen la primera part. Utilitzats per assenyalar una propietat o per identificar el creador o productor d’un objecte determinat, els monogrames van ser molt populars al segle XVIII i generalment es gravaven en joies, vaixelles, tapisseries, mobles, armadures, maletes o enquadernacions. Destaquen per la seva delicada bellesa una sèrie d’inicials acolorides a mà i ornamentades amb motius humans, animals o vegetals. Segons el Catálogo colectivo del patrimonio bibliográfico español, l’exemplar del CRAI Biblioteca de Reserva és únic a l’Estat. El cost total de la restauració d’aquesta obra està pressupostat en 2.600 euros i inclou, entre d’altres, la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original de pell i la realització d’un estoig de conservació.  

Us convidem a llegir l’entrevista que la publicació Catorze ha fet a la responsable del CRAI Biblioteca de Reserva, Neus Verger i des d’aquí us animem a ser Mecenes de la UB.

Feu-nos una donació des de la proposta Apadrina un llibre i sereu benvinguts a la nostra família de padrins!


Deixa un comentari

El CRAI de la UB a l’exposició Mart, el mirall vermell al CCCB

El CRAI de la UB participa en l’exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Mart, el mirall vermell.

La mostra s’encara des de múltiples perspectives i els llibres tenen un paper destacat. Del fons del CRAI s’hi presenten un total de 13 obres.

Onze obres pertanyen al CRAI Biblioteca de Reserva, entre les quals hi trobarem un manuscrit humanístic de Ciceró del segle XV i el famós incunable Crònica de Nuremberg, així com d’altres impresos des del segle XVI fins al XVIII. 

També hi podrem veure dos exemplars del segle XX, un del CRAI Biblioteca de Física i Química i un altre del CRAI Biblioteca de Lletres.

Vegeu les 13 obres del CRAI exposades a Mart, el mirall vermell.

Podreu visitar aquesta interessant exposició a la seu del CCCB entre el 25 de febrer i l’11 de juliol de 2021.

Vegeu també la notícia a la pàgina d’inici de la UB.


Deixa un comentari

El CRAI a les II Jornadas de Gestión del Patrimonio Bibliográfico de REBIUN

Els passats dies 6 i 7 de juny han tingut lloc les II Jornadas de Gestión del Patrimonio Bibliográfico de REBIUN a la Universitat de Santiago de Compostela. Les Jornades estan organitzades pel Grupo de Trabajo de Patrimonio Bibliográfico en el que participa el CRAI Biblioteca de Reserva amb la representació de la seva cap, Neus Verger.

Les Jornadas s’han estructurat en dos blocs temàtics diferenciats: Gestió de la col·lecció, i Restauració i Conservació. El CRAI de la UB ha participat en tots dos blocs amb comunicacions defensades per Gemma Caballer del CRAI Biblioteca de Reserva, en el primer bloc, i per Montserrat Florensa i Anna Rossell del CRAI Taller de Restauració, en el segon.

En general s’han tractat temes relacionats amb la gestió bibliogràfica, la preservació i la restauració a les biblioteques universitàries. Un dels temes destacats ha estat la difusió dels fons de les biblioteques històriques com a suport a l’estudi, la investigació i la docència. També s’ha posat de manifest la importància de la conservació i restauració dels fons bibliogràfics i documentals, un tema que fins ara no havia tingut gaire protagonisme dins el món bibliotecari.

La comunicació de Gemma Caballer: De guardianes a gestores: el valor del patrimonio bibliográfico del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona como activo en docencia y en investigación exposa les iniciatives de suport a la docència i a la recerca que han endegat aquests darrers anys: noves sessions de formació, catàlegs amb propostes de TFGs i TFMs basats en el seu fons, col·laboració en l’aprenentatge basat en projectes, propostes de treballs avaluables de diferents disciplines, impuls d’un projecte de transcripció de pergamins, potenciació de les pràctiques, dinamització de les exposicions amb activitats paral·leles, etc.

El treball presentat per Anna Rossell De la restauración romántica a la restauración técnica de la encuadernación posa de manifest com han canviat els criteris de la restauració en els últims anys. Abans es pretenia imitar l’original amb materials similars prioritzant l’aparença estètica de la restauració. Actualment els criteris passen per donar funcionalitat a l’enquadernació amb materials de conservació del tot identificables i reversibles. Les intervencions de restauració han de permetre una millor manipulació del document per assegurar la seva perdurabilitat en el temps.

Per la seva part, Montserrat Florensa ha presentat la comunicació Digitalizar para no restaurar o restaurar para poder digitalizar que parla de les dificultats de digitalitzar certs documents en molt mal estat de conservació, tot fent una reflexió sobre com de vegades és del tot necessari restaurar per poder digitalitzar, i d’altres, com la digitalització pot fer oblidar la necessitat de restaurar un document amb el risc de perdre’l definitivament. La digitalització és molt pràctica per a la consulta dels usuaris, però cal no oblidar que el que estem conservant és una fotografia de l’original però no l’original amb el valor que aquest té.

Les Jornades han tingut una gran acollida en aquesta segona edició, consolidant la cita que ja té programada una tercera edició l’any 2021.


Deixa un comentari

Restauració d’un incunable de 1492. Troballes curioses dins les pàgines del llibre

Al Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona hem restaurat un llibre incunable Christophori Landini Flore[n]tini in P. Vergilii interp[re]tat[i]o[n]es, p[ro]oemiu[m] ad Petru[m] medicu[m] magni Laure[n]ti filiu[m]” que és el recull de les obres de Publi Virgili Maró impresa a Nüremberg per Anton Koberger l’any 1492. Segons l’Incunabula Short Title Catalogue (ISTC) se’n conserven exemplars en 173 institucions més, a part de la Universitat de Barcelona.

Aquest llibre forma part de la col·lecció de Josep Balari i Jovany que va ser catedràtic de llengua grega de la Universitat de Barcelona des de l’any 1881 al 1901. Va ser filòleg, historiador, advocat, professor i expert en taquigrafia. Com a catedràtic de la Universitat de Barcelona, 77 obres de la seva biblioteca s’han incorporat al fons del CRAI Biblioteca de Reserva. Entre els llibres hi ha obres de dret, filologia, gramàtica, diccionaris, teologia i medicina.

A l’interior del llibre, entre les pàgines, s’hi ha trobat una col·lecció de materials aliens a l’obra. Es tracta d’un full manuscrit i una col·lecció de 12 figures retallades de paper que fan formes i tenen forats en l’interior formant figures.

El material de que estan fetes aquestes figures és el paper, tot i que es tracta de papers diferents, amb diversos gruixos, fibres, colors, etc.

Estat de conservació del llibre

El paper del bloc del llibre és de draps de la segona meitat del segle XV de color blanc trencat de molt bona qualitat. Presenta un estat de conservació molt dolent degut a l’atac d’insectes xilòfags. Les pèrdues, les galeries i els estrips de les vores i el llom dificulten la manipulació i la consulta del llibre.

L’enquadernació és d`època, en pergamí flexible. L’arquitectura de l’enquadernació correspon a una coberta de pergamí muntada, sense ànima, sense encolar a les guardes.

 

El cosit és d’estil monàstic amb tres nervis dobles d’albadina. L’enquadernació presenta contracció del pergamí. El cosit no està en condicions per permetre una obertura del llibre.

És per això que hem considerat prioritari intervenir-hi, perquè les alteracions no vagin a més i l’incunable es pugui digitalitzar, consultar i manipular sense que hi hagi cap risc.

 

 

Tractament de restauració

En primer lloc es va desmuntar l’enquadernació per poder fer tot el tractament integral de restauració al llibre.

Per una banda es va fer el tractament del paper. Es va fer una neteja mecànica en sec i una neteja humida per immersió per eliminar la brutícia de la superfície i d’entre les fibres del paper. Es va fer el tractament de desacidificació per immersió per tal de pujar el pH del paper. Posteriorment es van reintegrar els forats amb polpa de paper a la reintegradora mecànica i es van consolidar els estrips amb paper japonès.

     

Per altra banda es van netejar les cobertes en sec i amb aplicació d’humitat i es van aplanar sota pes. Es van reintegrar les pèrdues amb paper japonès.

Finalment es va tornar a cosir el bloc del llibre i es va tornar a enquadernar amb les cobertes originals.

  

Paral·lelament es van restaurar els retallables primer amb una neteja en sec i una neteja humida aquells que no tenien fragments pintats amb aquarel·les. Després es van consolidar els estrips i es van reintegrar les pèrdues amb paper japonès i se’ls va fer una camisa de protecció individual a mida de Melinex®.

Podeu consultar la memòria de la restauració al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.


Deixa un comentari

Ens unim a #ColorOurCollections!

Blog de Reserva

Tot just avui, dilluns 5 de febrer, s’inicia la setmana #ColorOurCollections als mitjans socials.

#ColorOurCollections és una iniciativa anual, endegada per The New York Academy of Medicine Library, que enguany celebra la seva tercera edició. A través de #ColorOurCollections, biblioteques, museus i altres institucions culturals compartim imatges de les nostres col·leccions amb la voluntat que els nostres usuaris i seguidors les acoloreixin i les publiquin novament a Twitter, Facebook, Instagram i Pinterest amb el hashtag #ColorOurCollections.

Per estrenar-nos en aquesta iniciativa, el CRAI Biblioteca de Reserva hem triat l’edició de Bolonya de 1642 de Monstrorvm historia cvm Paralipomenis historiae omnivm animalivm, obra del científic i naturalista italià d’Ulisse Aldrovandi (1522-1605?), de la qual us oferim un recull d’una quinzena d’imatges que us podeu descarregar lliurement. Precisament hem escollit aquest volum d’història natural d’Aldrovandi perquè inclou uns dibuixos impressionants que de ben segur faran volar la imaginació i…

View original post 73 more words


Deixa un comentari

Diario de Barcelona: digital i lliure des de l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues

Coincidint amb la celebració dels 225 anys de la publicació del primer número del Diario de Barcelona, i fruit de la col·laboració entre l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el CRAI de la Universitat de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya,  el diari ja es pot consultar en línia des de 1792 fins a 1862 a l’ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).

Diario de Barcelonauna de les publicacions amb més continuïtat i més influent en la història de la premsa de Catalunya, va ser fundat per Pere Pau Husson amb llicència de Carles IV, i va arribar el 1814 a mans de la família Brusi. La publicació va passar per diverses etapes de desenvolupament, esplendor, crisi i decadència fins que, finalment, el 1994 es va deixar d’editar definitivament en paper. Va aparèixer en format digital de 1998 fins al 2009. Al llarg d’aquests més de dos-cents anys de vida, el Diario de Barcelona va experimentar canvis d’orientació, llengua, títol i suspensions,  que són reflex de la pròpia història i situació política i social del país.

Una part molt important de la digitalització, revisió i edició del Diario de Barcelona s’ha fet al CRAI de la Universitat des del Centre de Digitalització –CEDIi amb la col·laboració dels CRAI Biblioteques de Lletres i del Pavelló de la República.

Aquest és un procés ampli i ambiciós, en el que intervenen diversos actors. Des del CRAI Biblioteca de Lletres es proporciona al CEDI el material necessari per fer la digitalització i processar tots els anys dels que el CRAI és responsable. En cas de necessitar contrastar errades de tipus físic, com números arrencats o edicions fetes malbé, els volums del  CRAI Biblioteca del Pavelló de la República esdevenen indispensables per tal de finalitzar íntegrament el procés.

Pel CEDI, el compromís i volum de feina adquirit amb aquest treball ha esdevingut molt important dins els projectes que du a terme. Pel fet que existeixen diferents edicions dels anys que s’estan treballant i el nombre de pàgines augmenta significativament respecte als primers diaris, la tasca de digitalització, revisió i edició dels arxius es realitza amb molta cura i dedicació. Es per això que, per tal d’optimitzar les cerques dins de cada diari i també les de la resta de projectes, s’ha millorat el motor d’OCR (Optical Caracter Recognition) que rebaixa significativament les interferències produïdes per l’estat del paper o les tintes de l’època. D’altra banda, no només es digitalitzen i processen les imatges, deixant-les preparades per a l’accés públic, si no que també es fan tasques de preservació a llarg termini de les imatges màster, per tal de conservar-les per a futures necessitats.

                      

Fins al dia d’avui, el CEDI ha digitalitzat i processat més de 10.000 edicions del diari, aproximadament uns 4.500.000 arxius digitals, que corresponen als anys del 1851 fins al 1867. 

El portal ARCA –liderat per la Biblioteca de Catalunya– des del qual es pot consultar el Diario de Barcelona digitalitzat, és un repositori digital cooperatiu d’accés obert, en el qual hi col·laboren 34 institucions i entitats públiques i privades, que inclou publicacions periòdiques tancades que han estat representatives dins la cultura i la societat catalana.

La resta d’anys del Diario de Barcelona a partir de 1863, (fins al 1867 ja digitalitzats i processats pel CEDI), s’aniran incorporant progressivament al portal.

Amb aquest projecte es pretén posar de cara al públic els més de dos-cents anys de publicacions  de que consta Diario de Barcelona, des de el 1792 fins al 1994.


Deixa un comentari

Biblioteques retrobades: antics posseïdors al CRAI Biblioteca de Reserva. Exposició introductòria d’antics posseïdors

Blog de Reserva

La tasca que portem a terme al CRAI Biblioteca de Reserva sobre els seus antics posseïdors ens obre moltes portes per poder rescatar el passat dels nostres llibres i ens ofereix la possibilitat de reviure la vida dels seus propietaris anteriors.

La diversitat de personatges i de marques de propietat ens han fet pensar en fer una primera mostra introductòria d’alguns dels antics posseïdors treballats. La intenció és presentar, posteriorment, mostres de caire monogràfic segons tipus de propietari i/o de marques.

La primera es presentarà a les vitrines del CRAI Biblioteca de Lletres i del CRAI Biblioteca de Reserva des de dimarts 2 de maig fins divendres 19 de maig dins l’horari habitual d’obertura de les dues biblioteques.

Paral·lelament a l’exposició presencial, oferim la seva versió virtual, amb els enllaços de tots els antics posseïdors presentats a la seva entrada dins la base de dades d’Antics posseïdors

View original post 229 more words