Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Ens unim a #ColorOurCollections!

Blog de Reserva

Tot just avui, dilluns 5 de febrer, s’inicia la setmana #ColorOurCollections als mitjans socials.

#ColorOurCollections és una iniciativa anual, endegada per The New York Academy of Medicine Library, que enguany celebra la seva tercera edició. A través de #ColorOurCollections, biblioteques, museus i altres institucions culturals compartim imatges de les nostres col·leccions amb la voluntat que els nostres usuaris i seguidors les acoloreixin i les publiquin novament a Twitter, Facebook, Instagram i Pinterest amb el hashtag #ColorOurCollections.

Per estrenar-nos en aquesta iniciativa, el CRAI Biblioteca de Reserva hem triat l’edició de Bolonya de 1642 de Monstrorvm historia cvm Paralipomenis historiae omnivm animalivm, obra del científic i naturalista italià d’Ulisse Aldrovandi (1522-1605?), de la qual us oferim un recull d’una quinzena d’imatges que us podeu descarregar lliurement. Precisament hem escollit aquest volum d’història natural d’Aldrovandi perquè inclou uns dibuixos impressionants que de ben segur faran volar la imaginació i…

View original post 73 more words

Anuncis


Deixa un comentari

Diario de Barcelona: digital i lliure des de l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues

Coincidint amb la celebració dels 225 anys de la publicació del primer número del Diario de Barcelona, i fruit de la col·laboració entre l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el CRAI de la Universitat de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya,  el diari ja es pot consultar en línia des de 1792 fins a 1862 a l’ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).

Diario de Barcelonauna de les publicacions amb més continuïtat i més influent en la història de la premsa de Catalunya, va ser fundat per Pere Pau Husson amb llicència de Carles IV, i va arribar el 1814 a mans de la família Brusi. La publicació va passar per diverses etapes de desenvolupament, esplendor, crisi i decadència fins que, finalment, el 1994 es va deixar d’editar definitivament en paper. Va aparèixer en format digital de 1998 fins al 2009. Al llarg d’aquests més de dos-cents anys de vida, el Diario de Barcelona va experimentar canvis d’orientació, llengua, títol i suspensions,  que són reflex de la pròpia història i situació política i social del país.

Una part molt important de la digitalització, revisió i edició del Diario de Barcelona s’ha fet al CRAI de la Universitat des del Centre de Digitalització –CEDIi amb la col·laboració dels CRAI Biblioteques de Lletres i del Pavelló de la República.

Aquest és un procés ampli i ambiciós, en el que intervenen diversos actors. Des del CRAI Biblioteca de Lletres es proporciona al CEDI el material necessari per fer la digitalització i processar tots els anys dels que el CRAI és responsable. En cas de necessitar contrastar errades de tipus físic, com números arrencats o edicions fetes malbé, els volums del  CRAI Biblioteca del Pavelló de la República esdevenen indispensables per tal de finalitzar íntegrament el procés.

Pel CEDI, el compromís i volum de feina adquirit amb aquest treball ha esdevingut molt important dins els projectes que du a terme. Pel fet que existeixen diferents edicions dels anys que s’estan treballant i el nombre de pàgines augmenta significativament respecte als primers diaris, la tasca de digitalització, revisió i edició dels arxius es realitza amb molta cura i dedicació. Es per això que, per tal d’optimitzar les cerques dins de cada diari i també les de la resta de projectes, s’ha millorat el motor d’OCR (Optical Caracter Recognition) que rebaixa significativament les interferències produïdes per l’estat del paper o les tintes de l’època. D’altra banda, no només es digitalitzen i processen les imatges, deixant-les preparades per a l’accés públic, si no que també es fan tasques de preservació a llarg termini de les imatges màster, per tal de conservar-les per a futures necessitats.

                      

Fins al dia d’avui, el CEDI ha digitalitzat i processat més de 10.000 edicions del diari, aproximadament uns 4.500.000 arxius digitals, que corresponen als anys del 1851 fins al 1867. 

El portal ARCA –liderat per la Biblioteca de Catalunya– des del qual es pot consultar el Diario de Barcelona digitalitzat, és un repositori digital cooperatiu d’accés obert, en el qual hi col·laboren 34 institucions i entitats públiques i privades, que inclou publicacions periòdiques tancades que han estat representatives dins la cultura i la societat catalana.

La resta d’anys del Diario de Barcelona a partir de 1863, (fins al 1867 ja digitalitzats i processats pel CEDI), s’aniran incorporant progressivament al portal.

Amb aquest projecte es pretén posar de cara al públic els més de dos-cents anys de publicacions  de que consta Diario de Barcelona, des de el 1792 fins al 1994.


Deixa un comentari

Biblioteques retrobades: antics posseïdors al CRAI Biblioteca de Reserva. Exposició introductòria d’antics posseïdors

Blog de Reserva

La tasca que portem a terme al CRAI Biblioteca de Reserva sobre els seus antics posseïdors ens obre moltes portes per poder rescatar el passat dels nostres llibres i ens ofereix la possibilitat de reviure la vida dels seus propietaris anteriors.

La diversitat de personatges i de marques de propietat ens han fet pensar en fer una primera mostra introductòria d’alguns dels antics posseïdors treballats. La intenció és presentar, posteriorment, mostres de caire monogràfic segons tipus de propietari i/o de marques.

La primera es presentarà a les vitrines del CRAI Biblioteca de Lletres i del CRAI Biblioteca de Reserva des de dimarts 2 de maig fins divendres 19 de maig dins l’horari habitual d’obertura de les dues biblioteques.

Paral·lelament a l’exposició presencial, oferim la seva versió virtual, amb els enllaços de tots els antics posseïdors presentats a la seva entrada dins la base de dades d’Antics posseïdors

View original post 229 more words


2 comentaris

Les obres antigues més destacades del nostre fons bibliogràfic, reunides en el llibre “Els tresors de la Universitat de Barcelona”

Aquest dimarts, 20 de setembre, l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona ha acollit la presentació del llibre Els tresors de la Universitat de Barcelona, una publicació que recull una selecció dels llibres més destacats del fons bibliogràfic de la Universitat. Han assistit a l’acte el rector, Dídac Ramírez, la delegada del rector com a comissionada per a Sistemes d’Informació i Documentació, Carina Rey, i la cap de la Biblioteca de Reserva, Neus Verger. Aquesta obra, trilingüe i profusament il·lustrada, publicada perEdicions de la Universitat de Barcelona, inclou una selecció comentada de seixanta-cinc obres emblemàtiques del CRAI Biblioteca de Reserva, un tast del seu excel·lent patrimoni bibliogràfic i històric.

presentacio_tresors_ub_3

Portada del llibre

Durant la presentació, el rector ha agraït especialment la dedicació de Neus Verger i de tot el seu equip, i ha destacat que el tresor principal és «la professionalitat de les persones que tenen cura i preserven tot aquest patrimoni bibliogràfic». «Un patrimoni que –com ha reivindicat Carina Rey– no té cap altra universitat espanyola, ni pública ni privada, i que tot i ser tan valuós,  malauradament, no està prou valorat». Rey ha posat en relleu que «es tracta d’una obra col·lectiva duta a terme durant cinc anys de treball conjunt entre professors, investigadors, personal del CRAI, del Centre de Digitalització i del Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona». Verger, per la seva banda, ha recalcat que «l’obra té la voluntat de fer més visible la Biblioteca de Reserva del CRAI» i ha remarcat que «és un llibre preciós i mereixedor del seu títol».

presentacio_tresors_ub

Han assistit a l’acte el rector, Dídac Ramírez, la delegada del rector com a comissionada per a Sistemes d’Informació i Documentació, Carina Rey, i la cap de la Biblioteca de Reserva, Neus Verger.

El valor d’algunes d’aquestes obres és incalculable, tant per la seva antiguitat, singularitat i originalitat material (contingut, enquadernació i imatges), com per l’escassetat d’exemplars existents. S’hi inclouen llibres de temàtiques molt diverses, com ara la gastronomia, la geografia, els viatges, les ciències naturals, la botànica o la infermeria. Hi trobem des d’un exemplar del Llibre dels feyts de Jaume I, fins al Discours de la méthode, de René Descartes, passant pel Llibre de Sent Soví, Els cent noms de Déu o l’Ars brevis de Ramon Llull, i el Mixné Torà de Maimònides. Els comentaris són a càrrec de professors especialistes de diferents facultats i departaments, investigadors de centres de recerca d’altres països i estudiosos reconeguts, que han fet una síntesi dels seus coneixements amb voluntat divulgativa.

presentacio_tresors_ub_2

Durant la presentació, el rector ha agraït especialment la dedicació de Neus Verger i de tot el seu equip.

La selecció està integrada per dinou manuscrits, setze incunables i trenta impresos. La majoria dels manuscrits s’han escollit per la seva bellesa, ja que en bona part són il·luminats; d’altres també tenen interès per la seva relació amb la cultura catalana, i molts abracen els dos valors. El llibre s’estructura en tres parts principals: manuscrits, incunables i impresos, ordenats cronològicament. Dins de cada llibre comentat hi ha, en primer lloc, la citació (autor, títol, peu d’impremta i format o mesures); en segon lloc, unes dades tècniques que inclouen un petit regest de l’obra, la descripció material (material de suport, tipus d’escriptura o tipografia i il·lustració), la història de l’exemplar (on s’esmenten els antics posseïdors), l’enquadernació, les exposicions en què s’ha exhibit i, per últim, les versions digitals disponibles (la majoria consultables a la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB, i a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes). A continuació d’aquesta part més tècnica, hi ha un comentari del professor, amb una bibliografia de referència. De cada llibre se n’han extret unes quantes imatges rellevants per il·lustrar-lo. Els comentaris també s’han editat en una versió en anglès i en castellà.

tresorsarsbrevis

El llibre s’estructura en tres parts principals: manuscrits, incunables i impresos, ordenats cronològicament.

La publicació d’Els tresors de la Universitat de Barcelona vol revaloritzar aquest important fons patrimonial que representa un valuós testimoni de la nostra història, augmentat pel fet de provenir d’unes biblioteques i d’uns posseïdors concrets, testimonis de la història cultural d’un lloc i un temps determinats, que ens permeten fer una cartografia del fenomen de la lectura al nostre país durant l’època moderna.

L’obra, a part de tenir un interès intrínsec per les peces presentades, vol ser un reclam per donar a conèixer aquesta important col·lecció del fons antic de la Biblioteca de la UB. El que avui és el CRAI Biblioteca de Reserva va ser, en el moment de la restauració de la Universitat de Barcelona, el punt de partida de la nova biblioteca, ja que de la que tenia l’antiga Universitat fundada el 1450 i suprimida el 1714 no en va quedar cap vestigi. La biblioteca actual es va crear com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal, en què es van confiscar els béns eclesiàstics per posar-los en mans de l’Estat. Així, els fons dels vint-i-tres convents i col·legis de religiosos de Barcelona, Gràcia, Sarrià, dels cartoixans de Montalegre, dels benedictins de Sant Benet de Bages i dels jesuïtes i caputxins de la ciutat de Manresa, van ser traslladats per formar el que, l’any 1847, es va denominar la Biblioteca Pública Provincial de Barcelona. El 1881, aquesta biblioteca es va instal·lar definitivament al nou l’edifici de la Universitat de Barcelona dissenyat per l’arquitecte Elies Rogent. A part dels fons provinents de la desamortització, que són la gran majoria, a l’inici de la biblioteca també s’hi van incorporar els fons provinents de l’antiga Universitat de Cervera considerats pertinents per als estudis superiors, concretament uns 1.600 volums, entre els quals hi havia setanta-sis manuscrits i cinc incunables.

L’obra, curosament editada, ha estat coordinada per Neus Verger, cap de la Biblioteca de Reserva. El projecte l’han promogut Carina Rey, delegada del rector com a comissionada per a Sistemes d’Informació i Documentació, i Adelaida Ferrer, directora del CRAI. Ignasi Baiges, Xavier Espluga, Blanca Garí, Carina Rey, Pedro Rueda i Neus Verger s’han encarregat de gestionar els textos amb els autors. També han col·laborat en l’obra els Serveis Lingüístics i el Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona.

El fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona està integrat per més de dos mil manuscrits, gairebé mil incunables i prop de cent vint mil obres impreses entre el segle XVI i l’any 1820.


Deixa un comentari

Exposició “Universo Cervantes: 1616-2016” als CRAI Biblioteques de Lletres i de Reserva

PosterunicevantesEls CRAI Biblioteques de Lletres i de Reserva volen commemorar els 400 anys de la mort de Miguel de Cervantes Saavedra amb una àmplia exposició: Universo Cervantes 1616-2016, i una sèrie d’activitats paral·leles: conferències, jocs, recitals i xerrades obertes.

La mostra ocupa diferents espais dels CRAI Biblioteques: les vitrines expositives de l’entrada (fons modern), la Sala Pifarrer (fons antic), i la sala de Consulta (material no llibre i iconografia cervantina: il·lustracions, gravats, cartells, marxandatge, música, cinema).

La inauguració d’Universo Cervantes es farà el dia 24 de maig a l’Aula Capella de la Facultat de Filologia, amb la conferència  «Viaje al interior del Quijote: las lecturas de Cervantes» a càrrec de Rosa Navarro Durán a les 11.30 h. L’acte serà presidit per Adolfo Sotelo Vázquez, Degà de la Facultat de Filologia.

També a la Capella, el dijous 26 a les 13 h. hi haurà una sèrie d’activitats especials i obertes a tothom. En primer lloc el Recital poètic “Un paseo por el Quijote” que s’iniciarà amb la interpretació a dues veus de fragments dels capítols 1, 7 i 8 de la I Part de l’obra, feta per la professora titular de Filologia Romànica, Rosmarí Torrens Guerrini, també rapsoda i poeta, i Yolanda Gutiérrez Martínez, poeta, actriu i dissenyadora. Elles dues recrearan les veus de don Quijote, el Ama, La Sobrina i altres personatges. A continuació Guillem Fornés i Fernàndez, membre del grup Organistrum Ensemble, interpretarà un fragment del capítol 67 de la II part, on don Quixot proposa a Sancho Panza el seu projecte pastoril. Com a colofó d’aquest recital, Marta Cristina, professora titular de Filologia Hispànica, interpretarà un fragment del capítol 74 de la II Part.

A l’espai lúdic de les activitats programades també hi ha un temps per al joc: el concurs literari ¿Has leído el Quijote?. En aquest concurs els participants podran posar a prova els seus coneixements sobre el Quijote.

La mostra bibliogràfica i documental es podrà visitar des del 24 de maig fins al 30 de juliol. Us hi esperem!.

Universo Cervantes es complementa amb dues exposicions virtuals: una que fa referència al fons modern: Universo Cervantes 1616-2016: 400 anys de la mort de Miguel de Cervantes, i una altra al fons antic: Universo Cervantes, 1616-2016. Totes dues les podeu visitar des del Web del CRAI > Biblioteques i horaris > CRAI Biblioteques de Lletres i de Reserva.

Trobareu més informació al Blog del CRAI Biblioteca de Lletres i també a la notícia de la Universitat.

Vegeu també el ressò que l’exposició ha tingut als mitjans de comunicació.

Cervantes-imatge-blog


Deixa un comentari

La Universitat de Barcelona és la primera de l’Estat en nombre d’incunables

Orígen:  página principal de la Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és la primera de l’Estat en nombre d’incunables

corpus_iuris_canonici_DSC0452.jpg_1095776142       prestatgeria_DSC0836.jpg_1095776142


Deixa un comentari

El Fons Antic del Departament de Botànica de la Facultat de Farmàcia, incorporat al Catàleg de la Universitat de Barcelona

S’acaba d’incorporar al Catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona, un notable fons antic provinent de la Secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia. Es tracta d’un conjunt de 108 obres impreses entre els segles XVI i XX i dos manuscrits, que constitueixen una mostra representativa de la botànica europea d’aquest període. Aquest fons, incorporat al Catàleg des dels CRAI Biblioteques de Farmàcia i de Reserva, està format per obres majoritàriament publicades a l’Estat espanyol i a França, juntament amb alguna obra publicada a Lisboa i a Ginebra. Moltes d’aquestes obres destaquen per estar profusament il·lustrades.

Entre les peces d’aquest magnífic fons, volem ressaltar-ne unes quantes pel seu important valor patrimonial.

Fuchs

Destacarem doncs, en primer lloc, l’obra més antiga, de l’any 1542, De historia stirpium commentarii insignes de Leonhart Fuchs, juntament amb la del farmacèutic parisenc Pierre Pomet Histoire generale des drogues traitant les plantes, des animaux & des mineraux, publicada l’any 1694 i il·lustrada amb més de 400 imatges.

 LamarckP

Pel que fa a les obres impreses en el segle XVIII destaquen l’obra de 1774 Genera plantarum secundum ordines naturales…  d’Antoine Laurent de Jussieu i la primera edició de Flore françoise, ou Description succincte de toutes les plantes …  del naturalista francès Jean-Baptiste Lamarck, publicada l’any 1778 per l’Imprimerie Royale francesa. L’edició, en tres volums, és actualment l’única còpia documentada a l’Estat espanyol.

Micheli

Una menció especial mereix l’obra del botànic italià  i director dels jardins botànics de Florència, Pier Antonio Micheli Nova plantarum genera iuxta Tournefortii methodum… del 1729. Conté 108 fulls de làmines de gravats on es dóna la descripció de 1.900 plantes, de les quals 1.400 són descrites per primera vegada, fet que va suposar un gran pas endavant en el coneixement dels fongs.

En l’àmbit germànic, destaquem la presència de diversos volums de l’erudit Alexander von Humboldt com per exemple De distributione geographica plantarum : …

Flora peruviana2Entre els llibres dedicats a la flora de diferents països, i en l’àmbit peninsular, destaquen dues obres del botànic portuguès Félix de Avellar Brotero, així com l’obra en tres volums del botànic i farmacèutic burgalès Hipólito Ruiz López, Flora peruviana, et chilensis, sive descriptiones, …, profusament il·lustrada amb 325 fulls de làmines amb gravats calcogràfics de gravadors espanyols, i que il·lustra amb detall les plantes trobades a la Expedición Botánica al Virreinato del Perú realitzada per Hipólito Ruiz i José Antonio Pavón entre 1777 i 1786, considerada una de les més importants del segle XVIII.

També cal mencionar els volums d’Ecloga plantarum hispanicarum de l’especialista en flora espanyola Auguste de Coincy.

 CampilloHem de fer una menció especial del manuscrit Orbe vegetable, ó Theatro botanico universal escrit el 1741 pel botànic i metge aragonès D. Antonio Campillo y Marco. El manuscrit, tres volums en foli, conté les plantes ordenades alfabèticament pel seu nom llatí, el dibuix de cada planta i la flor acolorida a mà, la fulla estampada en tinta i l’explicació de cada planta amb les seves virtuts i característiques. Destaca una escriptura sovint poc acurada i dibuixos poc precisos, que ens fan pensar que aquest manuscrit no era la versió definitiva de l’obra. Resulta interessant també la història del manuscrit: sembla ser que un hereu de Campillo el va vendre a Francesc Torà  i Vila, farmacèutic d’Olot, tal com indica la nota manuscrita que trobem al primer volum: “Sum Francisci Thora Pharmacopolae Oloti die 17 Martii Anno 1770”. Cal destacar també que tot i que molts dels reculls bibliogràfics situen aquest manuscrit a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, algunes obres de referència asseguren que es troba desapareguda.

12524980am

Finalment, cal destacar que la majoria d’obres incorporades al Catàleg presenten a portada el segell del Col·legi de Sant Victorià, creat el 1815 a Barcelona. Aquest col·legi, dedicat a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, va quedar vinculat a la Universitat de Barcelona el 1845, fet pel qual aquest segell forma part de la Base de dades d’Antics Posseïdors del CRAI de la Universitat.