Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Restauració d’un incunable de 1492. Troballes curioses dins les pàgines del llibre

Al Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona hem restaurat un llibre incunable Christophori Landini Flore[n]tini in P. Vergilii interp[re]tat[i]o[n]es, p[ro]oemiu[m] ad Petru[m] medicu[m] magni Laure[n]ti filiu[m]” que és el recull de les obres de Publi Virgili Maró impresa a Nüremberg per Anton Koberger l’any 1492. Segons l’Incunabula Short Title Catalogue (ISTC) se’n conserven exemplars en 173 institucions més, a part de la Universitat de Barcelona.

Aquest llibre forma part de la col·lecció de Josep Balari i Jovany que va ser catedràtic de llengua grega de la Universitat de Barcelona des de l’any 1881 al 1901. Va ser filòleg, historiador, advocat, professor i expert en taquigrafia. Com a catedràtic de la Universitat de Barcelona, 77 obres de la seva biblioteca s’han incorporat al fons del CRAI Biblioteca de Reserva. Entre els llibres hi ha obres de dret, filologia, gramàtica, diccionaris, teologia i medicina.

A l’interior del llibre, entre les pàgines, s’hi ha trobat una col·lecció de materials aliens a l’obra. Es tracta d’un full manuscrit i una col·lecció de 12 figures retallades de paper que fan formes i tenen forats en l’interior formant figures.

El material de que estan fetes aquestes figures és el paper, tot i que es tracta de papers diferents, amb diversos gruixos, fibres, colors, etc.

Estat de conservació del llibre

El paper del bloc del llibre és de draps de la segona meitat del segle XV de color blanc trencat de molt bona qualitat. Presenta un estat de conservació molt dolent degut a l’atac d’insectes xilòfags. Les pèrdues, les galeries i els estrips de les vores i el llom dificulten la manipulació i la consulta del llibre.

L’enquadernació és d`època, en pergamí flexible. L’arquitectura de l’enquadernació correspon a una coberta de pergamí muntada, sense ànima, sense encolar a les guardes.

 

El cosit és d’estil monàstic amb tres nervis dobles d’albadina. L’enquadernació presenta contracció del pergamí. El cosit no està en condicions per permetre una obertura del llibre.

És per això que hem considerat prioritari intervenir-hi, perquè les alteracions no vagin a més i l’incunable es pugui digitalitzar, consultar i manipular sense que hi hagi cap risc.

 

 

Tractament de restauració

En primer lloc es va desmuntar l’enquadernació per poder fer tot el tractament integral de restauració al llibre.

Per una banda es va fer el tractament del paper. Es va fer una neteja mecànica en sec i una neteja humida per immersió per eliminar la brutícia de la superfície i d’entre les fibres del paper. Es va fer el tractament de desacidificació per immersió per tal de pujar el pH del paper. Posteriorment es van reintegrar els forats amb polpa de paper a la reintegradora mecànica i es van consolidar els estrips amb paper japonès.

     

Per altra banda es van netejar les cobertes en sec i amb aplicació d’humitat i es van aplanar sota pes. Es van reintegrar les pèrdues amb paper japonès.

Finalment es va tornar a cosir el bloc del llibre i es va tornar a enquadernar amb les cobertes originals.

  

Paral·lelament es van restaurar els retallables primer amb una neteja en sec i una neteja humida aquells que no tenien fragments pintats amb aquarel·les. Després es van consolidar els estrips i es van reintegrar les pèrdues amb paper japonès i se’ls va fer una camisa de protecció individual a mida de Melinex®.

Podeu consultar la memòria de la restauració al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Anuncis


1 comentari

Biblioteca Apostòlica Vaticana: conservació i restauració. Conferència al CSIC

El personal del Taller de Restauració del CRAI va assistir divendres 8 de juny a un acte del Cicle Aules de Debat, organitzat pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milá i Fontanals (IMF) del centre d’investigació en Humanitats del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) de Catalunya.

Es tracta de la xerrada Conservación y restauración en la Biblioteca Vaticana feta per Ángela Núñez Gaitán, directora del departament de Restauració de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, on treballa des del 2001, essent cap del departament des del 2011.

En primer lloc, la ponent va explicar els orígens de la Biblioteca que es remunten al segle IV d.C. amb l’Scrinium de l’Església romana, que va servir tant de biblioteca com d’arxiu. A partir de finals de segle VIII apareix la figura del Bibliothecarius de l’Església romana tal com el bibliotecari Theofilatto és anomenat en un document de l’any 784. El fons de la primera biblioteca i el primer arxiu dels papes es van dispersar i al segle XIV es va constituir la nova biblioteca que va recopilar tots aquells documents que es trobaven en diferents ubicacions.

Al segle XVI la Biblioteca es va continuar desenvolupant, amb la recerca i adquisició de manuscrits i de llibres impresos. A mitjan segle XVI, degut a l’augment del volum de documentació, es va començar a separar el material d’arxiu per constituir una institució separada, l’Arxiu Secret del Vaticà.

Núñez també va parlar de la conservació i la restauració a la Biblioteca. Els criteris de restauració que apliquen són els de la mínima intervenció necessària per garantir l’estabilitat del documents, però també per garantir-ne l’ús. La gran majoria de documents que custodien són llibres, i la raó principal de la seva existència és poder ser consultats. La digitalització és un dels pilars de la Biblioteca tot i que cal que el departament de restauració supervisi tot el procés per tal de garantir que no pateixen cap dany.

Són partidaris de facilitar la consulta de l’original en aquells casos puntuals en que l’investigador requereixi tenir l’obra al davant, però sempre sota l’atenta mirada del bibliotecari. Posen faristols per tal de facilitar la millor obertura possible per a la conservació del llibre sense forçar la seva estructura. La consulta ha de ser possible però amb totes les garanties de conservació per als documents.

La varietat i riquesa d’obres que tenen en els seus dipòsits és incalculable. Compten amb 80.000 manuscrits, 8.400 incunables, 150.000 obres gràfiques, 100.000 unitats arxivístiques i 1.600.000 llibres impresos que fan de la biblioteca una de les més importants i antigues del món.


1 comentari

El Taller de Restauració del CRAI participa a la “35rd General Assembly of the European Seismological Commission”

tana2tana

El Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona ha participat, juntament amb l’Observatori Fabra, a la 35rd General Assembly of the European Seismological Commission, organitzada per l’OGS, Istituto Nazionale di Oceanografia e di Geofisica Sperimentale, i celebrada a Trieste del 4 al 10 de setembre de 2016. La nostra participació ha estat un pòster sobre la preservació, conservació i restauració de bandes sismogràfiques de paper fumat de l’Observatori Fabra. El treball, que du el títol Preservation of seismograms from Observatori Fabra first seismic station (1906-1913), ha estat realitzat per Tana Andrades, del Taller de Restauració i Maria Teresa Merino, de l’Observatori Fabra.

Les bandes sismogràfiques històriques corresponen als primers instruments sismogràfics instal·lats a Catalunya, amb els quals es va fer un estudi al Taller de Restauració, per verificar el seu estat de conservació i donar pautes per la seva restauració i conservació.