Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona

El CRAI en xifres (2020)

Deixa un comentari


1 comentari

Per què transformem els espais de les biblioteques?

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona compta amb 16 biblioteques distribuïdes per totes les facultats i campus de la UB. La major part d’aquestes biblioteques estan ubicades dins dels edificis de la facultat i totalment integrades en la vida universitària de l’alumnat i del professorat. Aquest és el model de la Universitat de Barcelona des de fa molts anys, una universitat que es defineix com a urbana, inserida en el teixit urbà de la ciutat de Barcelona, però també en el de properes ciutats de l’àrea metropolitana.

Les biblioteques del CRAI són espais que ofereixen un ambient tranquil per a l’estudi individual, però també sales de treball i aules d’ordinadors per al treball en grup i en equip. Totes aquestes biblioteques acullen a més, els fons bibliogràfics i documentals en suport paper, que custodien des de fa anys i que es necessiten per donar suport a l’aprenentatge, a la docència i a la recerca.

La majoria dels edificis on estan ubicades les biblioteques tenen ja uns quants anys i requereixen d’un manteniment constant, que en moltes ocasions s’ha endarrerit o vist aturat per la manca de recursos econòmics durant la crisi i en algunes ocasions per una falta de planificació en les intervencions que es requerien. S’han acabat els temps on a les universitats s’invertia en construir noves biblioteques, de campus o de facultat. D’aquestes 16, les més noves són la de Biologia, inaugurada el 15 de juny de 2009, i  la de Filosofia, Geografia i Història, del mes de setembre de 2006. La resta s’han anat creant juntament amb les facultats, a mesura que la Universitat de Barcelona s’expandia cap a Pedralbes, L’Hospitalet o Santa Coloma en un llarg recorregut d’anys.

El CRAI treballa des de fa temps, però sobretot en el seu últim Pla estratègic Iter2022, per aconseguir que l’equilibri i la convivència de les “prestatgeries” i els “usuaris” es decanti cap allà on és requerit: és a dir, actualment, cap a les persones. Així ho recull la línia 1 del Pla estratègic actual.

Hem vist com aquests últims anys, des de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, les biblioteques universitàries s’han anat transformant i s’han creat nous espais i nous serveis en funció dels requeriments del nou model d’aprenentatge, centrat en l’alumne i la seva capacitat per aprendre.

Les biblioteques han estat des de sempre un espai de socialització, ja se sap allò de “on ens trobem? al bar o a la biblioteca?”, però més enllà d’això són un espai on es pot estudiar, comentar, fer treballs i problemes amb els companys, discutir i analitzar, co-crear i experimentar, preparar exàmens i oposicions, etc.

Això s’ha traduït en una lenta però constant transformació dels espais: les prestatgeries han anat deixant lloc a sales de treball per a grups de diferents mides, sales de desconnexió, sales per a impressores 3D, préstec de portàtils i de tota mena d’estris: calculadores i esquelets entre altres.

Aquesta transformació no hagués estat possible si una altra transformació molt més profunda i inexorable, la digital, no hagués arribat amb força a les biblioteques a inicis dels anys 90. Les primeres en arribar van ser les revistes i bases de dades en format digital, deixant enrere els butlletins de resums i de sumaris (el mític “Current Contents”, per exemple). Moltes revistes científiques d’editors i també d’associacions acadèmiques, professionals i culturals van oferir progressivament els seus continguts en format digital.

I després van venir els llibres digitals i els projectes de digitalització, massiva o no, dels fons patrimonials de les nostres biblioteques, documents antics que han començat una nova vida com a documents digitals.

En el nostre cas, el Centre de Digitalització de la UB hi ha tingut un paper molt important, així com els servidors digitals que donen accés a les còpies digitalitzades, com la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB (BiPaDi), la Memòria Digital de Catalunya (MDC) i la pàgina de Patrimoni bibliogràfic digital del web del CRAI.

Els nous programaris de gestió de biblioteques també han anat evolucionant en consonància per poder oferir de forma conjunta la gestió dels recursos d’informació en paper i en format digital, i ens hem dotat d’eines de descobriment com el Cercabib.

També el moviment de l’accés obert ha empès i ha contribuït que documents i dades de recerca traspassin les fronteres físiques, perquè són digitals, i les econòmiques i legals perquè tot el finançat amb diners públics pugui ser llegit de forma gratuïta i reutilitzat de forma legal.

Per què transformem l’espai de les biblioteques?

El primer punt i més important és per adaptar-lo al que necessiten els usuaris:

  • Com a espai d’estudi individual i en grup
  • Com a espai de col·laboració, socialització i co-creació per fer diferents activitats
  • Com a una extensió de l’aula per continuar amb el seu aprenentatge

I perquè volem consolidar el CRAI de la Universitat de Barcelona com un servei útil, adaptable, dinàmic i obert a la col·laboració per donar resposta a les necessitats canviants de la comunitat universitària i de la societat, i esdevenir un referent en la prestació de serveis de qualitat.

Què necessitem?

  • Espais més nets, més diàfans (que les “prestatgeries” ens deixin veure el bosc), més flexibles, adaptables i agradables per poder-hi construir el que volem
  • Espais a la rereguarda per guardar el patrimoni bibliogràfic. Els tenim: el dipòsit de Cervera i el dipòsit cooperatiu GEPA. Es tracta de dos magatzems de llibres de baix ús o poc consultats, que ens permeten guardar com a mínim una còpia de documents que formen part del patrimoni bibliogràfic i servir-los en préstec quan es necessitin, i a la vegada deixar a les biblioteques només els materials més consultats i utilitzats
  • Una estratègia clara i uns processos clarament definits. També els tenim: el Pla estratègic Iter2022

Sovint la biblioteca és la porta d’entrada dels estudiants a la Universitat i pretenem que els nostres usuaris, quan entrin, trobin espais còmodes, adaptats a les seves necessitats d’aprenentatge i recerca, i que alhora, mitjançant la pràctica, potenciïn la seva creativitat i innovació: La biblioteca per a les persones.

Vegeu alguns exemples d’abans i després a les biblioteques del CRAI de la UB:






Judit Casals – Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona


1 comentari

Gravació de l’obra Trompe-l’oeil al Taller de Restauració del CRAI

El passat 8 i 9 d’octubre, el Taller de Restauració del CRAI de la UB va participar en una col·laboració amb l’artista Marc Anglès i la restauradora i conservadora de béns culturals Laura Magrinyà Panadès. Durant aquests dies, el personal del Taller va acollir i presenciar una restauració força “peculiar”, en la qual l’artista, mitjançant la figura d’una restauradora, va reintegrar la capa pictòrica que cobreix els cargols interns dels aparells electrònics i que evita la seva manipulació.

Aquesta acció enregistrada en vídeo forma part de l’obra Trompe-l’oeil de l’artista Marc Anglès i es podrà visitar en l’exposició Tots els organismes que ens ha tocat ser de la Sala d’Art Jove, del 21 de gener a l’11 de març de 2021.

En aquest sentit, Trompe-l’oeil conclou una trilogia de recerca artística sobre la pintura i la seva capacitat històrica com a mitjà per perpetuar poder, però amb l’objectiu de trobar maneres alternatives de fer funcionar els dispositius electrònics.

Podeu veure el vídeo al Dipòsit Digital de la UB.

Més enllà d’una peça artística, aquesta col·laboració entre creació i restauració ha servit per reforçar el diàleg entre dues disciplines aparentment vinculades, però que, portades a la pràctica, es desenvolupen de forma paral·lela. Per aquests motius, la Laura i el Marc estan organitzant uns seminaris, en els quals volen abordar la restauració artística com una activitat que va més enllà de la conservació d’objectes i entenent l’art com una disciplina que sovint necessita dels agents que l’envolten per planificar i dur a terme les seves obres.


4 comentaris

Els acords transformatius

Extret del Blog Recercant en obert

Post publicat el dimecres, 20 de gener de 2021


Els acords transformatius

Cada cop més, les agències finançadores de recerca demanen la publicació dels resultats de la recerca en obert, però les principals revistes donen accés als articles majoritàriament per mitjà de subscripció. Les grans editorials científiques normalment permeten la publicació en obert a les seves revistes híbrides a canvi del pagament d’una tarifa anomenada APC (Article Processing Charge). Això ens porta a una doble facturació, les editorials cobren per llegir (la subscripció) i també, per publicar (l’APC) . Aquest problema ha portat a les institucions de diversos països a negociar amb les grans editorials nous models econòmics.

Els acords transformatius son nous contractes negociats entre biblioteques o consorcis i els editors que transformen el model actual de negoci de la publicació de revistes acadèmiques. Es caracteritzen per usar els diners tradicionalment destinats a les subscripcions (pagar per llegir) a un nou model que a més de pagar per llegir, inclou el preu de publicar en accés obert (APC).

La CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas) ha obert un procés de negociació amb les editorials científiques American Chemical Society (ACS), Elsevier, Springer i Wiley per poder aconseguir unes noves condicions contractuals a partir del 2021 per a tot l’Estat Espanyol.  L’objectiu és aconseguir un acord transformatiu perquè, d’una banda, els investigadors no hagin de pagar APC per publicar en les seves revistes i, d’altra banda, s’inclogui una rebaixa en el preu de les subscripcions.

Més informació:

La Universitat de Barcelona, mitjançant el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) ha signat un acord transformatiu amb l’editorial Cambridge University Press. Aquest acord permet, a partir de gener de 2021, mantenir l’accés a totes les revistes d’aquesta editorial com fins ara. Però, a la vegada, també permet que els articles que s’hi publiquin on l’autor de correspondència sigui de la Universitat de Barcelona siguin d’accés obert sense cap cost addicional. Aquestes condicions es mantindran fins a la finalització de l’acord, el desembre de 2023.

Els investigadors no cal que paguin cap APC tant si es publica en una revista d’accés obert complet com si es publica en una revista que ofereix l’opció híbrida (publicar puntualment en obert un article en una revista d’accés per subscripció).

Més informació a: Publicar en accés obert


Deixa un comentari

La fi d’un cicle. Homenatge a Tana Andrades

El Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona arriba a la fi d’un cicle. Després de tres anys i mig de prejubilació parcial finalment la Tana es jubila. Ja fa tres anys que el Domènec Palau es va jubilar també. Es tanca així un cicle i en comença un de nou on ens toca a la nova generació recollir el testimoni d’aquests grans restauradors.

Tana Andrades ha passat els últims 25 anys dedicada a la restauració de llibres i documents de les Biblioteques de la Universitat de Barcelona. Volem agrair la seva tasca, que juntament amb la de Domènec Palau, han fet del Taller de Restauració del CRAI un referent en el tractament de llibre i document antic en el nostre país.

La Tana ha estat fonamental per al desenvolupament del Taller. La inquietud i les idees innovadores (de vegades trencadores) del Domènec trobaven el contrapunt pacient i reflexiu de la Tana. Junts van trobar un equilibri per tal d’innovar, experimentar i investigar al voltant de materials i tècniques que han anat evolucionant molt en el món de la restauració des que es va crear el Taller.

Però un dels vessants que més ha caracteritzat aquest Taller ha estat la dedicació que tots dos han tingut en el camp de la formació, sempre disposats a ajudar i ensenyar a les noves generacions. Pel Taller han passat més de 200 alumnes en pràctiques o becats, els actuals restauradors, que han pogut aprendre de l’experiència d’aquests dos referents en el món de la restauració del paper i del llibre en particular.

Hem tingut el gran privilegi de poder compartir aquests anys de prejubilació amb la Tana, i hem aprés molt al seu costat. Cal remarcar el seu compromís amb la casa i especialment amb el Taller, i sobretot, la voluntat de transmetre’ns els seus coneixements en el dia a dia del seu funcionament. La seva professionalitat junt amb la seva vessant humana han fet d’aquesta època una de les més especials de les nostres vides.

Montserrat Florensa – Anna Rossell


Deixa un comentari

Informe d’SPARC Europe sobre la gestió dels drets de propietat intel·lectual i de llicències de les principals editorials científiques europees

Publicat al Blog del CSUC el dia 6 d’octubre de 2020

SPARC Europe ha publicat l’informe “Open Access: An Analysis of Publisher Copyright and Licensing Policies in Europe, 2020“, que recull les pràctiques de les principals editorials científiques que operen a Europa. En l’informe es mostren els resultats de l’anàlisi realitzada durant la primavera de 2020.

D’una banda s’analitzen les 10 editorials més importants d’Europa respecte la gestió que fan dels drets de propietat intel·lectual dels documents que publiquen, les polítiques d’autoarxiu i les llicències que s’utilitzen tant a l’hora de publicar en un repositori com quan publiquen documents en accés obert.

L’estudi es basa en la informació disponible als diferents webs i ha estat contrastada amb els editors. Els resultats mostren com no hi ha una homogeneïtat entre els editors, alguns demanen la cessió exclusiva de drets, mentre altres permeten que els autors en romanguin els titulars. La mateixa disparitat apareix a l’hora de permetre l’autoarxiu facilitant l’accés immediat o amb períodes llargs d’emabargament. Aquesta disparitat no apareix només entre les editorials sinó que també existeix entre títols d’un mateix grup editor.

A més, l’estudi inclou una anàlisi de la informació disponible al directori de revistes en accés obert (DOAJ) pel que fa als títols europeus. En aquesta segona part s’analitza quines llicències s’utilitzen i si es demana la cessió de drets o es restringeix la lliure publicació dels articles per part dels autors. Els resultats mostren de nou una gran diversitat incloent-hi algunes inconsistències com no permetre la publicació en altres llocs tot i utilitzar les llicències més obertes que teòricament ho autoritzen a qualsevol persona.

L’informe finalitza amb una sèrie de recomanacions adreçades a editors, autors, centres de recerca i finançadors per millorar la informació que es facilita i entendre com es gestiona la propietat intel·lectual, per aconseguir alinear les polítiques editorials amb les dels finançadors, i per evitar inconsistències a l’hora d’utilitzar determinades llicències.

L’objectiu final de l’informe és aconseguir que ben aviat puguem gaudir de l’accés obert immediat a totes les publicacions científiques.


Deixa un comentari

Patrimoni bibliogràfic i documental del CRAI: memòria, identitat i tipologies diverses

Molt sovint, en la literatura sobre els fons documentals i les col·leccions especials que es conserven als arxius i a les biblioteques, es fa referència als conceptes de memòria i identitat.

Per a algunes persones els documents d’arxiu contenen la història, els records, el passat col·lectiu i la identitat d’un poble, i els arxius i les biblioteques els conserven com a testimonis del que va esdevenir. Per a altres, els arxius i les reserves de les biblioteques no són magatzems de memòria, sinó que són fonts per al descobriment de memòries i d’identitats que han quedat ocultes, que s’han perdut i a les que s’ha de donar veu.

Sigui com sigui, vivim en una època en la que Internet està molt present en les nostres vides i gràcies o malgrat als cercadors ja no ens cal memoritzar i recordar un munt de coses que abans es consideraven rellevants. Les noves tecnologies ens permeten crear records i memòries d’esdeveniments de manera fàcil i ràpida. Moltes vegades decidim viure moments especials a través d’una càmera en lloc d’experimentar-los directament, només pel fet de salvaguardar-ne el record.

Per preservar la nostra identitat i la nostra memòria acumulem testimonis de tot tipus en suports audiovisuals i electrònics. La memòria col·lectiva i la identitat comunitària ja no es presenta de la manera tradicional. Els fons documentals i les col·leccions especials que arriben avui en dia als arxius i les biblioteques contenen materials de tipologies molt diverses: entrevistes orals, música, vídeos d’esdeveniments, fotografies, llocs web, bases de dades, blogs, missatgeria de correu electrònic, bústies de veu, etc.

El que està clar és que encara que ni la memòria ni la identitat, entesa com a procés cognitiu, no siguin quelcom tangible que es pugui guardar, els arxivers i els bibliotecaris tenim la missió de continuar conservant-la, preservant-la i també difonent-la, adaptant els nostres procediments als nous materials i documents que contenen memòria, no importa quina sigui la seva tipologia i el suport en que ens arribin.

En aquesta línia treballa el CRAI de la UB. A la pàgina de Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona trobareu les col·leccions de Fons antic (manuscrits, incunables, edicions des del segle XVI fins al XIX, etc.) i les de fons personals, les col·leccions especials temàtiques, les biblioteques personals i totes les col·leccions digitals del CRAI que es poden consultar a BiPaDi (Biblioteca Patrimonial Digital) i a MDC (Memòria Digital de Catalunya).