Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

2a Jornada RCUB per a editors de revistes cientifiques de la UB

S’ha celebrat, el dia 13 de juny de 2018, la 2a Jornada RCUB per a editors de revistes científiques de la UB amb gran èxit d’assistència: 85 persones.

La Jornada ha tingut lloc a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història i ha estat inaugurada pel Vicerector de Projecció i Internacionalització, Àlex Aguilar, i la Directora del CRAI, Judit Casals.

Ambdós van fer un petit repàs de la història del portal RCUB i de com la universitat (des del mateix Vicerectorat de Projecció i Internacionalització), el CRAI i Edicions UB donen suport als editors de revistes científiques de la casa.

El Dr. Ernest Abadal ha dictat la conferència titulada Els reptes de les revistes científiques, on ha volgut remarcar d’on venim (dels anys de la digitalització i de l’accés obert) i on som: a l’era de la ciència oberta amb un full de ruta molt clar: Horitzó 2020 (H2020) el Programa Marc de la Comissió Europea per a la recerca i la innovació on hi brinden valors com la transparència, la cooperació i l’efectivitat.

Ha destacat el que per a ell són els reptes de futur de les revistes: la qualitat de les revistes (on ha parlat també de les revistes fraudulentes); la sostenibilitat econòmica (actualment les revistes se sostenen per dues vies: les ajudes públiques o les taxes que paga l’autor), les noves mètriques (valorar l’article més que la revista), les dades de recerca (comentant que algunes revistes publiquen les seves dades de recerca) i l’open peer review (el concepte està canviant i evolucionant).

Tot seguit, el Dr. José Antonio Noguera ens ha explicat la seva experiència i trajectòria com a director d’una revista de la UAB amb la presentació: Reptes i transformacions de les revistes científiques de ciències socials: l’experiència de Papers. Revista de Sociologia.

La revista, que va néixer el 1973, ha anat evolucionant i canviant (modificacions en el consell editorial on tots els membres que el formen actualment són externs a la UAB;  filtres previs a l’avaluació externa; supressió d’algunes seccions de la revista, etc.) per tal d’adaptar-se als nous moments. També ha anomenat alguns aspectes, que segons el seu parer i experiència, l’editor d’una revista no hauria d’admetre (incorporar coautors un cop l’article ha estat acceptat, comentaris i preguntes sobre el procés d’edició per canals i mitjans no oficiosos, ús de llenguatge poc rigorós per part dels revisors…).

La jornada també ha comptat amb la participació dels companys del Servei d’Edicions UB que ens han presentat El procés d’edició de les revistes científiques. L’Alícia Ferran ha explicat els passos que segueixen per fer la correcció i maquetació dels articles. Una tasca que requereix ser clar, ordenat i metòdic des de l’inici.

Tot seguit hem comptat amb la presència de Clara Armengou, del Directory of Open Access Journals, que mitjançant la presentació Publicar en Accés Obert: indexació a DOAJ Directory of Open Access Journals i bones pràctiques ha definit el directori com “una base de dades enriquida per la comunitat”, on hi treballen 10 persones que compten amb el suport d’editors col·laboradors, i és que la quantitat de títols mensuals per revisar és molt alta: una mitjana de 600 títols per mes. La Clara ha explicat que a data de juny 2018, trobem 20 títols de revistes UB al directori DOAJ i ha animat a les revistes encara no presents a demanar la inclusió, tot recordant que a DOAJ hi tenen cabuda les revistes de qualsevol disciplina i escrites en qualsevol llengua.

També ha parlat de les revistes depredadores, les quals prefereix anomenar com “revistes qüestionables” i del segell DOAJ (DOAJ Seal).

La última presentació, Bones pràctiques i experiències de revistes editades en OJS, ha estat duta a terme per membres del CRAI: Josep Coll (cap de la Unitat de Projectes), Gemma Masdeu (Unitat de Projectes) i Ignasi Labastida (cap de la Unitat de Recerca). S’han explicat les últimes actuacions dutes a terme al portal, com ara la implantació de la nova Normativa Europea de Protecció de Dades i de l’eina URKUND o la incorporació dels articles de RCUB a OpenAire. També han fet recomanacions de bones pràctiques perquè les revistes puguin aplicar-les segons les seves necessitats, característiques i/o recursos. Alguns exemples són la incorporació de les referències i/o del número ORCID dels autors a les metadades dels articles, utilitzar xarxes socials com ara un compte de Twitter i/o fer públiques les estadístiques relacionades amb el procés editorial o els llistats anuals de revisors.

Anuncis


Deixa un comentari

Coneixent la normativa RDA de catalogació

Què és RDA?

RDA (Resource Description and Access) es la nova norma de catalogació, desenvolupada i implantada internacionalment, que des del 2017 s’aplica en el CRAI de la UB, dins l’entorn del CSUC, per a la descripció i accés dels recursos en el catàleg.

Per què era necessari un canvi de norma?

Perquè cal orientar-se a les necessitats dels usuaris i estructurar la informació d’acord amb la seva lògica de cerca dins un entorn digital en canvi permanent i amb multiplicitat de continguts i de suports de informació.

En què es basa RDA?

Es basa en els models conceptuals FRBR (Requeriments Funcionals dels Registres Bibliogràfics) i FRAD (Requeriments Funcionals dels Registres d’Autoritat) que aporten una estructura lògica a les dades catalogràfiques.

Aquests models s’organitzen en funció de les necessitats dels usuaris –Trobar, Seleccionar,  Identificar i Obtenir–  i a partir de la identificació de tres grups d’entitats i de les relacions entre elles:

  1. Les entitats que representen els objectes bibliogràfics són:
  • Productes de l’esforç intel·lectual o artístic: obra, expressió, manifestació i
  • Productors o responsables del contingut intel·lectual o artístic: persona, família i entitat corporativa
  • Continguts temàtics de les obres: concepte, objecte, esdeveniment i lloc, més els estudis sobre els productes i els productors
  1. els atributs, que descriuen les característiques d’aquestes entitats
  2. les relacions que són els vincles o interaccions que es produeixen entre elles.

Relacions entre productes i productors

Una obra concebuda intel·lectualment per un creador, es realitza mitjançant una expressió, es materialitza en una manifestació física, i s’exemplifica en un exemplar o còpia en particular.

Les relacions són les diferents maneres que tenen les entitats de vincular-se entre elles, en funció dels seus atributs o característiques, per tal d’organitzar la informació del catàleg i de permetre la navegació, de manera que des d’un creador es pugui accedir clara i fàcilment a:

  • Totes les expressions de les seves obres (en forma de text amb les diferents traduccions, so, imatge, etc.)
  • Totes les manifestacions de cada expressió (diferents edicions dels documents de text, so, imatge, etc.)
  • Tots els exemplars físics concrets de cada manifestació (llibre, disc, etc.)
  • Totes les obres relacionades (adaptacions, versions, reproduccions, etc. de la mateixa obra)
  • Totes les obres amb el mateix contingut temàtic.
  • Tots els productors relacionats amb el creador.

Cóm es materialitza RDA?

Com a l’estàndard de contingut que és, RDA proporciona un conjunt d’instruccions per a:

  • L’especificació dels atributs o característiques de cadascuna d’aquestes entitats (data de naixement d’un autor, títol preferit d’una obra, any de publicació d’una manifestació, codi de barres d’un exemplar, etc.) per tal d’identificar-les perfectament.
  • L’especificació dels elements que relacionen les entitats entre sí i amb d’altres amb l’objectiu de vincular les dades adequadament i permetre la navegació.

Quin és el valor afegit d’RDA?

La importància d’RDA es fa palesa quan es posen de manifest  els seus objectius finals:

  • Donar consistència a les dades dels catàlegs en funció de la distinció entre el contingut intel·lectual dels recursos i la seva manifestació física.
  • Mostrar gràficament a l’usuari l’estructura i la lògica interna d’aquestes dades.
  • Presentar un model flexible per a la representació i captura de metadades que permeti fer aflorar les dades dels catàlegs, fins ara tancades, a un entorn web en canvi continu.
  • Participar en el món del web semàntic o xarxa de dades interconnectades en obert que, mitjançant la tecnologia de dades enllaçades, permet a les màquines mostrar resultats sobre la base de la seva identificació i estructura semàntica.

Al CRAI de la UB, i a l’entorn català de la catalogació, el model, la normativa i els professionals estan preparats. Només queda pendent la implementació d’un programari que estigui a l’alçada d’aquests avenços i exploti adequadament les dades.


1 comentari

Identificadors per a investigadors

Que són els identificadors per a  investigadors?

A mesura que augmenta la publicació acadèmica i/o científica d’un investigador, sovint comparteix el mateix cognom i inicial del nom amb altres investigadors. També és possible que hagi signat les seves obres o contribucions sota noms diferents al llarg del temps. Això dificulta el descobriment de les activitats la recerca en bases de dades, revistes científiques, repositoris institucionals, etc. i pot provocar que les publicacions siguin incorrectament atribuïdes a un autor o investigador amb el mateix nom.

Per donar resposta a aquests problemes de l’ambigüitat del nom, diverses organitzacions i editors han desenvolupat un sistema d’identificadors de recerca únics. Us expliquem com funcionen i que cal fer per poder-ne fer ús.

Quins són els principals identificadors que s’usen actualment?

 

  • Open Researcher and Contributor ID (ORCID)

És un projecte obert i sense ànim de lucre que ha desenvolupat un identificador únic per a autors/investigadors. L’objectiu és garantir la distinció inequívoca de la producció cientificotècnica dels investigadors, i també ser un mètode efectiu per poder enllaçar les activitats de recerca referenciades en diferents sistemes d’informació.

ORCID és un identificador numèric únic format per 16 dígits, és independent i es basa en la norma ISO 27729:2012. És aplicable a totes les disciplines i a tots els sectors d’investigació i fronteres nacionals. Connecta els investigadors i la investigació mitjançant la incorporació d’identificadors ORCID en el flux de treball propi de la comunicació científica.

El registre es pot fer de manera gratuïta a: <https://orcid.org/register>

  • Scopus Author Identifier 

Cada autor indexat a la base de dades de citacions d’Scopus té un identificador numèric generat automàticament que ajuda a trobar noms d’autors amb cognoms o variacions d’ortografia i agrupant-ne tots els documents sota el mateix identificador.

Per comprovar si teniu assignat l’identificador cal que ho feu fent una cerca en aquest enllaç: <https://www.scopus.com/freelookup/form/author.uri>

  • Researcher ID

ResearcherID és un servei d’identificació de perfil i noms integrat a Web of Science ™, de Thomson Reuters. Cal registrar-hi i s’assigna un número d’identificació individual que es manté amb l’investigador al llarg de la seva carrera, independentment del canvi de nom o el canvi en l’afiliació a la institució.

Per registrar-se: <https://www.researcherid.com/SelfRegistration.action>

  • Google Scholar Citation

El perfil de Google Scholar Citation assegura que Google Scholar agrupa totes les cites de les publicacions dels investigadors sota el seu nom. El perfil recull el nom, les paraules clau escollides d’interès de recerca, les mètriques de cita generades i les cites (inclosos els enllaços a articles de cita). Per crear un perfil de Google Scholar Citation, es necessita un compte de Google. Un cop configurat el perfil, es poden aplicar les actualitzacions automàticament al perfil o revisar-les prèviament.

Trobareu més informació a la pàgina Identificadors per a investigadors del Web del CRAI.


2 comentaris

El CRAI de la Universitat de Barcelona assoleix el Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500

logoCEG

 

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha rebut, aquest mes de març de 2018, el Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500+, reconeixement atorgat pel Club Excelencia en Gestión (CEG), entitat que representa a la European Foundation for Quality Management (EFQM).

Aquest és el nivell més alt dels segells que es concedeixen i ha estat el resultat d’un procés de millora des que vam obtenir el segell 400+ al gener de 2016. (vegeu post del 2016), en el qual s’han dut a terme nombroses accions de millora que s’han anat articulant des del nostre Pla estratègic.

També suposa un reconeixement a l’esforç compartit de tot el personal del CRAI, que ha fet possible tirar endavant els projectes iniciats i que ha aplicat a totes les seves tasques els principis d’avaluació i millora continua que es requerien.

El Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500+ serà lliurat en acte oficial al CRAI de la Universitat de Barcelona, el dia 9 de maig de 2018 a l’Edifici Històric de la Universitat.

FELICITATS A TOTS ELS MEMBRES DEL CRAI DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA!!!

       


1 comentari

Préstec Interbibliotecari. Fins on vols arribar?


Deixa un comentari

Un vídeo per celebrar el 20è aniversari del Taller de Restauració del CRAI

Al Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona estem de festa: aquest any celebrem el 20è aniversari. Per commemorar aquesta llarga trajectòria hem fet un vídeo que recull tots els processos que es duen a terme en el Taller per tal de restaurar els llibres.

El Taller va néixer l’any 1998 amb quatre finalitats: restaurar el patrimoni bibliogràfic/documental propi de la Universitat, vetllar per la conservació preventiva dels fons dels CRAI Biblioteques, participar en la formació de futurs restauradors i desenvolupar tècniques i materials en la restauració.

Als seus inicis, el Taller estava ubicat a l’edifici històric de la plaça Universitat però de seguida es va instal·lar a l’edifici del CRAI Biblioteca de Belles Arts. Al maig de 1998 es va inaugurar oficialment amb Domènec Palau i Tana Andrades com a tècnics restauradors.

En aquests 20 anys s’han restaurat una gran quantitat d’obres procedents majoritàriament del CRAI Biblioteca de Reserva, però també de les Reserves d’altres CRAI Biblioteques de la UB.

El Taller forma part de la comunitat universitària i, com a tal, ha procurat participar en la formació de nous restauradors. Des dels inicis s’han ofert ajudes a alumnes i, fins a dia d’avui, han passat més de 200 alumnes en pràctiques i becaris per les nostres instal·lacions, on han rebut els coneixements tècnics que apliquem aquí.

Al llarg dels anys s’ha procurat estar al dia de les novetats en restauració. Aquest món ha evolucionat molt en els últims anys i hem anat adaptant els avenços tècnics i mecànics a les necessitats dels nostres documents i a les instal·lacions del nostre taller.

Hem participat en congressos, jornades i cursos, i realitzat ponències i articles per tal de compartir amb la resta de la professió les experiències i els coneixements adquirits al llarg de tots aquests anys.

Esperem que aquest vídeo us agradi i us faci conèixer millor la nostra tasca.


Deixa un comentari

El Taller de Restauració del CRAI visita Tallers de Restauració de paper a Madrid

La feina del restaurador de paper pot ser, de vegades, una feina solitària i aïllada en el propi taller. Des del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona volem obrir les nostres instal·lacions per tal de ser un centre participatiu dins la nostra professió. En un món tant interactiu com l’actual, en constant moviment entre comunitats, és important estar contínuament connectats amb altres professionals que poden aportar noves tècniques i noves metodologies de treball que poden provenir d’arreu del món. Aquestes metodologies cal que siguin estudiades i analitzades pels professionals restauradors per tal de veure l’adequació d’aplicació en els materials a restaurar. Cal avaluar si poden ser efectives en els suports documentals i les tècniques pictòriques i d’escriptura dels nostres fons.

                                                                                                          

Amb aquesta intenció des del Taller es va considerar important conèixer altres institucions similars a la nostra i poder posar en comú coneixements, tècniques i experiències que ens poguéssim ajudar mútuament al desenvolupament de les nostres respectives feines.

Així doncs, els dies 24 i 27 de novembre el personal del Taller va anar a Madrid a visitar quatre tallers de restauració de paper. Els centres visitats van ser el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el Museo Nacional del Prado, l’Instituto de Patrimonio Cultural de España (IPCE) i el Taller de Restauración de la Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid.

El Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía és el museu nacional  espanol d’art del segle XX. Tracten sobretot material de paper en art contemporani. Les problemàtiques que es troben en la conservació de les seves peces són substancialment diferents a les que ens trobem en el nostre taller, donat que el material que es tracta al Taller de Restauració del CRAI són majoritàriament llibres antics anteriors a 1910. Al Reina Sofía tenen papers encolats sobre fustes amb coles modernes, collage de diferents materials, barreges de tècniques pictòriques sobre papers de diverses naturaleses, vernissos sintètics, materials texturitzats, etc.

És un museu molt gran i tenen unes instal·lacions impressionants. Com a peculiaritat destaquem que tenen una càmera d’humectació per ultrasons. És una màquina de grans dimensions en la que es polvoritzen gotes molt fines d’aigua que van humitejant la peça molt paulatinament. Tenen també una taula de succió amb campana per aplanar els documents posteriorment. Tots els tallers de restauració tenen a la seva disposició un laboratori químic i una professional química que els assessora i fa analítiques i proves diverses per a les restauracions i estudis de les peces.

Campana amb taula de succió

Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

 

 

 

 

 

 

En el Museo Nacional del Prado tracten obra gràfica en la seva majoria. A diferència del Reina Sofia, aquí les obres són d’èpoques molt diverses, encara que no tant contemporànies, i les problemàtiques no recauen en la conservació dels materials més moderns, sinó en l’envelliment del paper i la conservació de les tècniques pictòriques més clàssiques. Tenen també una càmera d’humectació per ultrasons de grans dimensions i una taula de succió amb campana per aplanar els documents. Junt amb el Reina Sofía són les dues úniques institucions estatals que tenen aquestes màquines. A diferència de la resta de tallers de restauració de paper, no tenen piques per fer neteges per humides immersió. Aposten per les neteges per capil·laritat, una tècnica més suau de neteja humida. Tenen el suport d’un departament químic que realitza estudis de les peces per tal d’aplicar les metodologies de treball més adequades en cada cas.

Gran part de la seva feina està destinada a preparar les obres per a la seva exhibició en les sales ja sigui del propi museu, o en altres museus. Les obres s’emmarquen amb materials de conservació adequats per a cada cas. Si les obres es deixen en préstec per a exposicions fora del museu, el personal del taller s’encarrega de preparar les obres per al transport en caixes de conservació que assegurin les bones condicions en el trasllat per tal d’evitar que les obres puguin patir danys mentre viatgen. Ells mateixos fan de correus acompanyant les obres i supervisant el desembalat d’aquestes a l’arribada a destí. Comproven també la correcta instal·lació de les peces en el nou museu: ubicació i condicions climàtiques i ambientals.

Museo Nacional del Prado

Muntatge d’una exposició a les sales del Museu Nacional del Prado

 

 

 

 

 

 

La tercera visita es va fer a l’Instituto de Patrimonio Cultural de España (IPCE). Aquest centre és una Subdirecció General adscrita a la Dirección General de Bellas Artes y Patrimonio Cultural del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. La seva missió és la d’investigació, conservació i restauració dels béns que conformen el patrimoni cultural espanyol. Tracten tot tipus de fons provinents de diferents institucions amb documentació del departament de Patrimoni.

Tenen un taller de restauració de paper molt gran amb capacitat per uns 20 restauradors. En l’actualitat no estan cobertes totes les places. Des de la creació del centre als anys 80 cada restaurador s’especialitzava en un material o en una part del procés de restauració (enquadernació, pergamí, reintegració mecànica, paper, segells de cera, etc.). En els últims anys els últims restauradors en incorporar-se a la plantilla han canviat uns mica els rols i s’han fet càrrec de la totalitat de la restauració de cada peça fent-se càrrec de tot tipus de materials i processos.

Degut a la gran diversitat de fons que tracten provinents de centres diversos de tot l’estat espanyol, tenen una gran experiència en diversitat de suports i tècniques, d’escriptura i pictòriques, i tota la gran diversitat de problemàtiques. Tenen també un departament de química al seu abast per tal de poder fer analítiques de les peces. Una de les missions de la institució és la investigació en el camp de la restauració i la conservació. Actualment estan dins un projecte d’investigació a nivell europeu sobre l’aplicació de les nanopartícules en la neteja de diversos suports, i en l’aplicació d’aquestes a processos de restauració.

Aquest centre està molt conscienciat de la importància de la recerca i la difusió, i fa conferències, jornades i cursos per a professionals habitualment.

Instituto de Patrimonio Cultural de España (IPCE)

La última visita es va fer al Taller de Restauración de la Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid. És el taller amb més similituds amb el del CRAI Universitat de Barcelona, per la tipologia de documentació tractada i per les instal·lacions. Tracten sobretot llibres antics de la reserva de les biblioteques de la universitat. Són quatre restauradors en plantilla que donen cobertura a tots els fons de la universitat.

El criteri amb el temps ha anat variant i cada vegada s’intervé menys directament sobre el llibre i s’aplica cada vegada més els criteris de conservació preventiva fent fundes i caixes de protecció. Cada vegada es desenquaderna menys i es tendeix a utilitzar menys materials d’enquadernació i substituir-los per materials més lleugers i neutres com són el paper i les coles de midó o de metilcel·lulosa. Tenen una reintegradora mecànica similar a la que tenim en el nostre taller. També tenen una màquina d’envasar al buit que s’utilitza en casos en que es mullen els llibres i es fa un assecatge d’emergència per aquest sistema.

Biblioteca Histórica Marqués de Valdecilla. Universidad Complutense

Taller de restauració de paper de la Biblioteca de la Universidad Complutense

 

 

 

 

 

 

 

Munten exposicions temporals en el vestíbul de l’edifici on es troben, on també hi ha la biblioteca. Són exposicions dels fons mateixos de la biblioteca que gestionen des del taller. Es fan 3 o 4 exposicions l’any.

En resum, podem dir que les visites han estat molt interesants i molt il·lustratives. Cal agrair a les quatre institucions el temps dedicat i la generositat i amabilitat que van demostrar al mostrar-nos les seves instal·lacions i explicar-nos les seves experiències. El món de la restauració de paper és molt especialitzat i cal que les institucions públiques estiguem en contacte per donar valor a la nostra feina i enriquir processos i metodologies per al bé de la professió i la conservació del patrimoni cultural.

Montserrat Florensa Flix

[Podeu consultar l’article complet al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona]