Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Restauració d’un incunable de 1492. Troballes curioses dins les pàgines del llibre

Al Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona hem restaurat un llibre incunable Christophori Landini Flore[n]tini in P. Vergilii interp[re]tat[i]o[n]es, p[ro]oemiu[m] ad Petru[m] medicu[m] magni Laure[n]ti filiu[m]” que és el recull de les obres de Publi Virgili Maró impresa a Nüremberg per Anton Koberger l’any 1492. Segons l’Incunabula Short Title Catalogue (ISTC) se’n conserven exemplars en 173 institucions més, a part de la Universitat de Barcelona.

Aquest llibre forma part de la col·lecció de Josep Balari i Jovany que va ser catedràtic de llengua grega de la Universitat de Barcelona des de l’any 1881 al 1901. Va ser filòleg, historiador, advocat, professor i expert en taquigrafia. Com a catedràtic de la Universitat de Barcelona, 77 obres de la seva biblioteca s’han incorporat al fons del CRAI Biblioteca de Reserva. Entre els llibres hi ha obres de dret, filologia, gramàtica, diccionaris, teologia i medicina.

A l’interior del llibre, entre les pàgines, s’hi ha trobat una col·lecció de materials aliens a l’obra. Es tracta d’un full manuscrit i una col·lecció de 12 figures retallades de paper que fan formes i tenen forats en l’interior formant figures.

El material de que estan fetes aquestes figures és el paper, tot i que es tracta de papers diferents, amb diversos gruixos, fibres, colors, etc.

Estat de conservació del llibre

El paper del bloc del llibre és de draps de la segona meitat del segle XV de color blanc trencat de molt bona qualitat. Presenta un estat de conservació molt dolent degut a l’atac d’insectes xilòfags. Les pèrdues, les galeries i els estrips de les vores i el llom dificulten la manipulació i la consulta del llibre.

L’enquadernació és d`època, en pergamí flexible. L’arquitectura de l’enquadernació correspon a una coberta de pergamí muntada, sense ànima, sense encolar a les guardes.

 

El cosit és d’estil monàstic amb tres nervis dobles d’albadina. L’enquadernació presenta contracció del pergamí. El cosit no està en condicions per permetre una obertura del llibre.

És per això que hem considerat prioritari intervenir-hi, perquè les alteracions no vagin a més i l’incunable es pugui digitalitzar, consultar i manipular sense que hi hagi cap risc.

 

 

Tractament de restauració

En primer lloc es va desmuntar l’enquadernació per poder fer tot el tractament integral de restauració al llibre.

Per una banda es va fer el tractament del paper. Es va fer una neteja mecànica en sec i una neteja humida per immersió per eliminar la brutícia de la superfície i d’entre les fibres del paper. Es va fer el tractament de desacidificació per immersió per tal de pujar el pH del paper. Posteriorment es van reintegrar els forats amb polpa de paper a la reintegradora mecànica i es van consolidar els estrips amb paper japonès.

     

Per altra banda es van netejar les cobertes en sec i amb aplicació d’humitat i es van aplanar sota pes. Es van reintegrar les pèrdues amb paper japonès.

Finalment es va tornar a cosir el bloc del llibre i es va tornar a enquadernar amb les cobertes originals.

  

Paral·lelament es van restaurar els retallables primer amb una neteja en sec i una neteja humida aquells que no tenien fragments pintats amb aquarel·les. Després es van consolidar els estrips i es van reintegrar les pèrdues amb paper japonès i se’ls va fer una camisa de protecció individual a mida de Melinex®.

Podeu consultar la memòria de la restauració al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Anuncis


Deixa un comentari

Visites al Taller de Restauració del CRAI durant el mes de Juny del 2018

El Taller de Restauració del CRAI de la UB realitza visites a totes aquelles persones o grups que, ja sigui per la seva professió o pel seu propi coneixement, estan interessades en veure com funciona el taller i com es restauren els llibres. Ens ha semblat interessant fer difusió de les quatre visites d’aquest mes de juny per la diversitat d’origen de la gent que ha vingut.

En primer lloc vam rebre l’equip de treballadors del Museu Monestir de Pedralbes, un grup format per 8 persones. L’Anna Rossell, actualment una de les restauradores del Taller, va treballar durant 15 anys al Monestir de Pedralbes. És per això que van venir tots molt contents a conèixer el seu nou lloc de treball i qui sap si a la llarga poder establir algun vincle de col·laboració entre les dues institucions.

Personal del Museu Monestir de Pedralbes

Personal del Museu Monestir de Pedralbes

També van venir els alumnes del Postgrau El llibre antic organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. La Montserrat Florensa, actual restauradora del Taller, ha realitzat durant aquest any aquest postgrau i com alumna els va invitar a conèixer el taller. Val a dir que van quedar entusiasmats, no només pel fet de conèixer el Taller sinó perquè van poder veure en directe moltes de les coses que havien estat estudiant durant el curs.

Alumnes del Postgrau El llibre antic

Alumnes del Postgrau El llibre antic

Una altra visita interessant que hem tingut aquest mes ha estat la dels interns del Centre Penitenciari de Quatre Camins. Dins la presó realitzen tallers específics d’enquadernació i van voler veure una altra vessant del tractament del llibre. Van quedar molt sorpresos i agraïts de poder veure com es restaura un llibre antic, conèixer els materials i veure en directe el resultat obtingut en un llibre restaurat.

Ja per acabar, ens va visitar una parella d’Erasmus Plus procedents d’Òxford i d’Hamburg. Van visitar el CRAI Biblioteca de Reserva i posteriorment van voler conèixer el taller on van poder veure com es fa la feina de restauració i van poder comparar el nostre taller amb els dels seus països corresponents.En conclusió, podem dir que aquestes visites són molt profitoses perquè són una manera de difondre la feina que es realitza en el Taller de Restauració del CRAI. Des del Taller estem organitzant més visites per donar a conèixer un servei fins ara poc conegut però que desperta molt d’interès.

Taller de Restauració


Deixa un comentari

2a Jornada RCUB per a editors de revistes cientifiques de la UB

S’ha celebrat, el dia 13 de juny de 2018, la 2a Jornada RCUB per a editors de revistes científiques de la UB amb gran èxit d’assistència: 85 persones.

La Jornada ha tingut lloc a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història i ha estat inaugurada pel Vicerector de Projecció i Internacionalització, Àlex Aguilar, i la Directora del CRAI, Judit Casals.

Ambdós van fer un petit repàs de la història del portal RCUB i de com la universitat (des del mateix Vicerectorat de Projecció i Internacionalització), el CRAI i Edicions UB donen suport als editors de revistes científiques de la casa.

El Dr. Ernest Abadal ha dictat la conferència titulada Els reptes de les revistes científiques, on ha volgut remarcar d’on venim (dels anys de la digitalització i de l’accés obert) i on som: a l’era de la ciència oberta amb un full de ruta molt clar: Horitzó 2020 (H2020) el Programa Marc de la Comissió Europea per a la recerca i la innovació on hi brinden valors com la transparència, la cooperació i l’efectivitat.

Ha destacat el que per a ell són els reptes de futur de les revistes: la qualitat de les revistes (on ha parlat també de les revistes fraudulentes); la sostenibilitat econòmica (actualment les revistes se sostenen per dues vies: les ajudes públiques o les taxes que paga l’autor), les noves mètriques (valorar l’article més que la revista), les dades de recerca (comentant que algunes revistes publiquen les seves dades de recerca) i l’open peer review (el concepte està canviant i evolucionant).

Tot seguit, el Dr. José Antonio Noguera ens ha explicat la seva experiència i trajectòria com a director d’una revista de la UAB amb la presentació: Reptes i transformacions de les revistes científiques de ciències socials: l’experiència de Papers. Revista de Sociologia.

La revista, que va néixer el 1973, ha anat evolucionant i canviant (modificacions en el consell editorial on tots els membres que el formen actualment són externs a la UAB;  filtres previs a l’avaluació externa; supressió d’algunes seccions de la revista, etc.) per tal d’adaptar-se als nous moments. També ha anomenat alguns aspectes, que segons el seu parer i experiència, l’editor d’una revista no hauria d’admetre (incorporar coautors un cop l’article ha estat acceptat, comentaris i preguntes sobre el procés d’edició per canals i mitjans no oficiosos, ús de llenguatge poc rigorós per part dels revisors…).

La jornada també ha comptat amb la participació dels companys del Servei d’Edicions UB que ens han presentat El procés d’edició de les revistes científiques. L’Alícia Ferran ha explicat els passos que segueixen per fer la correcció i maquetació dels articles. Una tasca que requereix ser clar, ordenat i metòdic des de l’inici.

Tot seguit hem comptat amb la presència de Clara Armengou, del Directory of Open Access Journals, que mitjançant la presentació Publicar en Accés Obert: indexació a DOAJ Directory of Open Access Journals i bones pràctiques ha definit el directori com “una base de dades enriquida per la comunitat”, on hi treballen 10 persones que compten amb el suport d’editors col·laboradors, i és que la quantitat de títols mensuals per revisar és molt alta: una mitjana de 600 títols per mes. La Clara ha explicat que a data de juny 2018, trobem 20 títols de revistes UB al directori DOAJ i ha animat a les revistes encara no presents a demanar la inclusió, tot recordant que a DOAJ hi tenen cabuda les revistes de qualsevol disciplina i escrites en qualsevol llengua.

També ha parlat de les revistes depredadores, les quals prefereix anomenar com “revistes qüestionables” i del segell DOAJ (DOAJ Seal).

La última presentació, Bones pràctiques i experiències de revistes editades en OJS, ha estat duta a terme per membres del CRAI: Josep Coll (cap de la Unitat de Projectes), Gemma Masdeu (Unitat de Projectes) i Ignasi Labastida (cap de la Unitat de Recerca). S’han explicat les últimes actuacions dutes a terme al portal, com ara la implantació de la nova Normativa Europea de Protecció de Dades i de l’eina URKUND o la incorporació dels articles de RCUB a OpenAire. També han fet recomanacions de bones pràctiques perquè les revistes puguin aplicar-les segons les seves necessitats, característiques i/o recursos. Alguns exemples són la incorporació de les referències i/o del número ORCID dels autors a les metadades dels articles, utilitzar xarxes socials com ara un compte de Twitter i/o fer públiques les estadístiques relacionades amb el procés editorial o els llistats anuals de revisors.


Deixa un comentari

Coneixent la normativa RDA de catalogació

Què és RDA?

RDA (Resource Description and Access) es la nova norma de catalogació, desenvolupada i implantada internacionalment, que des del 2017 s’aplica en el CRAI de la UB, dins l’entorn del CSUC, per a la descripció i accés dels recursos en el catàleg.

Per què era necessari un canvi de norma?

Perquè cal orientar-se a les necessitats dels usuaris i estructurar la informació d’acord amb la seva lògica de cerca dins un entorn digital en canvi permanent i amb multiplicitat de continguts i de suports de informació.

En què es basa RDA?

Es basa en els models conceptuals FRBR (Requeriments Funcionals dels Registres Bibliogràfics) i FRAD (Requeriments Funcionals dels Registres d’Autoritat) que aporten una estructura lògica a les dades catalogràfiques.

Aquests models s’organitzen en funció de les necessitats dels usuaris –Trobar, Seleccionar,  Identificar i Obtenir–  i a partir de la identificació de tres grups d’entitats i de les relacions entre elles:

  1. Les entitats que representen els objectes bibliogràfics són:
  • Productes de l’esforç intel·lectual o artístic: obra, expressió, manifestació i
  • Productors o responsables del contingut intel·lectual o artístic: persona, família i entitat corporativa
  • Continguts temàtics de les obres: concepte, objecte, esdeveniment i lloc, més els estudis sobre els productes i els productors
  1. els atributs, que descriuen les característiques d’aquestes entitats
  2. les relacions que són els vincles o interaccions que es produeixen entre elles.

Relacions entre productes i productors

Una obra concebuda intel·lectualment per un creador, es realitza mitjançant una expressió, es materialitza en una manifestació física, i s’exemplifica en un exemplar o còpia en particular.

Les relacions són les diferents maneres que tenen les entitats de vincular-se entre elles, en funció dels seus atributs o característiques, per tal d’organitzar la informació del catàleg i de permetre la navegació, de manera que des d’un creador es pugui accedir clara i fàcilment a:

  • Totes les expressions de les seves obres (en forma de text amb les diferents traduccions, so, imatge, etc.)
  • Totes les manifestacions de cada expressió (diferents edicions dels documents de text, so, imatge, etc.)
  • Tots els exemplars físics concrets de cada manifestació (llibre, disc, etc.)
  • Totes les obres relacionades (adaptacions, versions, reproduccions, etc. de la mateixa obra)
  • Totes les obres amb el mateix contingut temàtic.
  • Tots els productors relacionats amb el creador.

Cóm es materialitza RDA?

Com a l’estàndard de contingut que és, RDA proporciona un conjunt d’instruccions per a:

  • L’especificació dels atributs o característiques de cadascuna d’aquestes entitats (data de naixement d’un autor, títol preferit d’una obra, any de publicació d’una manifestació, codi de barres d’un exemplar, etc.) per tal d’identificar-les perfectament.
  • L’especificació dels elements que relacionen les entitats entre sí i amb d’altres amb l’objectiu de vincular les dades adequadament i permetre la navegació.

Quin és el valor afegit d’RDA?

La importància d’RDA es fa palesa quan es posen de manifest  els seus objectius finals:

  • Donar consistència a les dades dels catàlegs en funció de la distinció entre el contingut intel·lectual dels recursos i la seva manifestació física.
  • Mostrar gràficament a l’usuari l’estructura i la lògica interna d’aquestes dades.
  • Presentar un model flexible per a la representació i captura de metadades que permeti fer aflorar les dades dels catàlegs, fins ara tancades, a un entorn web en canvi continu.
  • Participar en el món del web semàntic o xarxa de dades interconnectades en obert que, mitjançant la tecnologia de dades enllaçades, permet a les màquines mostrar resultats sobre la base de la seva identificació i estructura semàntica.

Al CRAI de la UB, i a l’entorn català de la catalogació, el model, la normativa i els professionals estan preparats. Només queda pendent la implementació d’un programari que estigui a l’alçada d’aquests avenços i exploti adequadament les dades.

Àngels Bonson


1 comentari

Identificadors per a investigadors

Que són els identificadors per a  investigadors?

A mesura que augmenta la publicació acadèmica i/o científica d’un investigador, sovint comparteix el mateix cognom i inicial del nom amb altres investigadors. També és possible que hagi signat les seves obres o contribucions sota noms diferents al llarg del temps. Això dificulta el descobriment de les activitats la recerca en bases de dades, revistes científiques, repositoris institucionals, etc. i pot provocar que les publicacions siguin incorrectament atribuïdes a un autor o investigador amb el mateix nom.

Per donar resposta a aquests problemes de l’ambigüitat del nom, diverses organitzacions i editors han desenvolupat un sistema d’identificadors de recerca únics. Us expliquem com funcionen i que cal fer per poder-ne fer ús.

Quins són els principals identificadors que s’usen actualment?

 

  • Open Researcher and Contributor ID (ORCID)

És un projecte obert i sense ànim de lucre que ha desenvolupat un identificador únic per a autors/investigadors. L’objectiu és garantir la distinció inequívoca de la producció cientificotècnica dels investigadors, i també ser un mètode efectiu per poder enllaçar les activitats de recerca referenciades en diferents sistemes d’informació.

ORCID és un identificador numèric únic format per 16 dígits, és independent i es basa en la norma ISO 27729:2012. És aplicable a totes les disciplines i a tots els sectors d’investigació i fronteres nacionals. Connecta els investigadors i la investigació mitjançant la incorporació d’identificadors ORCID en el flux de treball propi de la comunicació científica.

El registre es pot fer de manera gratuïta a: <https://orcid.org/register>

  • Scopus Author Identifier 

Cada autor indexat a la base de dades de citacions d’Scopus té un identificador numèric generat automàticament que ajuda a trobar noms d’autors amb cognoms o variacions d’ortografia i agrupant-ne tots els documents sota el mateix identificador.

Per comprovar si teniu assignat l’identificador cal que ho feu fent una cerca en aquest enllaç: <https://www.scopus.com/freelookup/form/author.uri>

  • Researcher ID

ResearcherID és un servei d’identificació de perfil i noms integrat a Web of Science ™, de Thomson Reuters. Cal registrar-hi i s’assigna un número d’identificació individual que es manté amb l’investigador al llarg de la seva carrera, independentment del canvi de nom o el canvi en l’afiliació a la institució.

Per registrar-se: <https://www.researcherid.com/SelfRegistration.action>

  • Google Scholar Citation

El perfil de Google Scholar Citation assegura que Google Scholar agrupa totes les cites de les publicacions dels investigadors sota el seu nom. El perfil recull el nom, les paraules clau escollides d’interès de recerca, les mètriques de cita generades i les cites (inclosos els enllaços a articles de cita). Per crear un perfil de Google Scholar Citation, es necessita un compte de Google. Un cop configurat el perfil, es poden aplicar les actualitzacions automàticament al perfil o revisar-les prèviament.

Trobareu més informació a la pàgina Identificadors per a investigadors del Web del CRAI.


2 comentaris

El CRAI de la Universitat de Barcelona assoleix el Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500

logoCEG

 

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha rebut, aquest mes de març de 2018, el Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500+, reconeixement atorgat pel Club Excelencia en Gestión (CEG), entitat que representa a la European Foundation for Quality Management (EFQM).

Aquest és el nivell més alt dels segells que es concedeixen i ha estat el resultat d’un procés de millora des que vam obtenir el segell 400+ al gener de 2016. (vegeu post del 2016), en el qual s’han dut a terme nombroses accions de millora que s’han anat articulant des del nostre Pla estratègic.

També suposa un reconeixement a l’esforç compartit de tot el personal del CRAI, que ha fet possible tirar endavant els projectes iniciats i que ha aplicat a totes les seves tasques els principis d’avaluació i millora continua que es requerien.

El Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500+ serà lliurat en acte oficial al CRAI de la Universitat de Barcelona, el dia 9 de maig de 2018 a l’Edifici Històric de la Universitat.

FELICITATS A TOTS ELS MEMBRES DEL CRAI DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA!!!

       


1 comentari

Préstec Interbibliotecari. Fins on vols arribar?