Les cartes als Reis segueixen seduint i despertant curiositat. La revista digital La Mira es va interessar pel projecte i va publicar un interessant article on se cita la Unitat de Procés Tècnic i el CRAI de la Universitat de Barcelona.
Aquest cop l’enfocament de l’entrevista s’ha centrat més en la feina dels documentalistes i en la reconstrucció dels fets històrics que han decidit el destí dels documents. Una tasca que ha enriquit la història arxivística del fons i ha permès tractar-lo de forma més acurada. Amb un estil senzill i alhora clar, la periodista Anna Alfaro, reporta els fets d’ara i de fa 100 anys destacant els principals trets característics d’aquestes cartes escrites per infants tot traçant, al mateix temps, diferències ben clares entre els dos moments històrics.
Un article que posa també en evidència les dificultats que trobem, a dia d’avui, per tenir accés a aquestes valuoses fonts d’informació. L’obstacle més evident és la llei de protecció de dades personals que, afortunadament existeix i controla qui tracta les nostres dades, per a què i com, però, en molts casos limita les possibilitats de recollir i conservar documents que considerem part del nostre patrimoni cultural. De fet, a diferència del que passava l’any 1920, on simplement una petició epistolar d’un catedràtic universitari era suficient per aconseguir les cartes, en l’època actual, moltes institucions encara dubten i s’escuden en la llei de protecció de dades per no cedir-les.
Tanmateix, la col·lecció ha crescut i comptem amb més documents. L’any 2022 no hem fet una nova campanya de recollida però sí que hem comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Teià (Maresme) i l’Ajuntament d’Alella.
Els darrers treballs realitzats amb aquest fons s’han concretat amb l’imprescindible contribució del CEDI i una nova digitalització de les cartes, de molta més qualitat, per tal de difondre-les des de la Memòria Digital de Catalunya (MDC).
Aviat us donarem més detalls d’aquesta nova col·lecció.
Una nova col·lecció del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació enriqueix el fons patrimonial de la Universitat de Barcelona
Avui en dia, llegir una carta als Reis d’Orient no sedueix tant com fa 100 anys. Presentacions poc lluïdes, paraules sovint atrevides, tracte directe que ha abandonat el vos per abraçar el tu i llistes interminables de desitjos. En la majoria dels casos s’han perdut les ganes d’expressar-los per escrit i les imatges, sovint retallades de catàlegs comercial, han substituït la paraula. Què ha passat? S’ha perdut la màgia? La il·lusió de rebre regals segueix viva però és evident que, com a conseqüència del canvi cultural, també la relació dels infants amb “Ses majestats els Reis d’Orient” s’ha transformat.
El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona ha decidit analitzar aquest procés a partir de la comparació de cartes recollides entre els anys 1921 i 1925, amb d’altres d’actuals recollides, fins al moment, amb la col·laboració d’ajuntaments i escoles de les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona. Les primeres amb el sabor amarg dels convulsos anys ‘20, les segones escrites en plena pandèmia del Corona virus. I és així com ha pres vida el projecte ‘Cartes als Reis d’Orient‘ que preveu confrontar les dues col·leccions i investigar sobre qüestions tan variades com: qui eren els nens que escrivien als Reis fa 100 anys i qui són els d’avui en dia? Els infants més pobres ens han deixat cartes o només conservem els relats d’alguns? Ens qüestionem si és bo que els nostres fills se sentin lliures de demanar tantes coses? Les preguntes surten amb extrema facilitat. S’enllacen amb el consumisme i amb una definició alterada de l’imaginari col·lectiu i de les necessitats lúdiques dels infants. Al marge de trobar respostes i entretenir-nos amb les comparacions amb el passat, que certament representa un valor afegit a la investigació, l’objectiu d’aquest estudi és contribuir a preservar tot el que, indubtablement, és part del nostre patrimoni cultural facilitant l’obertura de noves línies de recerca a la comunitat universitària.
Unes cartes amb molta història
‘Cartes als Reis d’Orient’ neix en ocasió del centenari de la col·lecció de cartes escrites entre els anys 1921 i 1925 que és part del llegat de la Càtedra d’Ètica del Dr. Pere Bosch i Gimpera (1891-1974) i que es conserva al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El fons inclou la documentació produïda i recopilada per dos arqueòlegs pràcticament contemporanis, mestre i deixeble, Bosch i Gimpera i Lluís Pericot i Garcia i és una font indispensable per conèixer la prehistòria i l’arqueologia catalana, i del llevant peninsular, del segle XX. Destaquen també dictàmens, dibuixos, croquis i mapes arqueològics, i totes les galerades corregides amb anotacions de manuals clàssics d’arqueologia i prehistòria coneguts per diferents generacions d’estudiants. Bosch i Gimpera, amb una activitat frenètica des d’inicis del segle passat i especialment durant la II República i Lluís Pericot agafant el relleu del seu antic mestre, que marxaria cap a l’exili mexicà un cop acabada la guerra, gràcies a una major capacitat d’adaptació a la dictadura franquista.
Però la riquesa i també la particularitat d’aquest fons és el conjunt de documents que s’allunyen de l’arqueologia. És aquí on trobem les cartes als reis d’Orient provinents de dos grans magatzems: “El Siglo” de Barcelona i el “Rodríguez” de Madrid, així com de diverses poblacions catalanes. Eren un material d’estudi pels investigadors interessats en la cultura popular i els valors dels infants. Les recopilaven des de diferents punts del territori espanyol per tal de comparar-ne el contingut des d’un punt de vista etnogràfic i psicològic. Sembla que van arribar a la Universitat de la mà del catedràtic d’ètica Tomàs Carreras i Artau amb l’objectiu de portar a terme “unos estudios de la psicología y el carácter de los niños en España”. Carreras i Artau fou també l’encarregat de fer la petició de donació de les cartes i el responsable de la seva conservació “en el archivo de mi cargo para fines estrictamente científicos”. Actualment, la Institució Milà i Fontanals (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), conserva el Fons Tomàs Carreras i Artau – Cátedra de Ética y Archivo de Psicología y Ética Hispanas, que, entre altres tresors, inclou un total de 3.770 cartes als Reis de la dècada de 1920. Fem un incís en la forma d’obtenir aquest material d’investigació ja que permet copsar dos moments històrics ben diferents. Si a les primeres dècades del segle XX era suficient un breu intercanvi de cartes entre el responsable del projecte i el gerent dels grans magatzems on es feia la petició, que les enviava amb “sumo placer”, en l’actualitat les coses són ben diferents i més feixugues. Són indispensables els acords entre institucions que passen pel control dels serveis jurídics i la bateria legal per a la protecció de les dades personals. Malgrat els petits entrebancs la col·laboració, en especial amb els ajuntaments de localitats petites i algunes escoles, està ben greixada i funciona. En els propers mesos el CRAI espera l’arribada de noves cartes dels nens de diferents localitats de Catalunya i esperem que aviat ens sigui possible obtenir algunes mostres d’altres llocs d’Espanya, com vam fer els nostres predecessors.
Un munt d’informació a primer cop d’ull
Les cartes obren un ample ventall d’investigacions dissemblants. Comprovem que la grafia dels anys 20 no tenia en compte la lletra de pal i gaudim, admirats, de textos en una lletra lligada, molt elaborada. El nens d’abans, per tal de fer-ho bé, fins i tot demanaven ajuda als pares o als germans grans. Avui en dia es promou l’autonomia personal i es valora l’esforç individual. Reflexionem sobre el pes que tenia i que segueix tenint la moral cristiana en els desitjos dels més petits i aprofitem per esbrinar si hem aconseguit trencat els estereotips del passat o si perpetuen els models sexistes.
Són uns quants els exemples que ens parlen de la pedagogia del joc de cada època i de nines o mini cuines demanades per les futures mares i mestresses de casa. Però, el projecte Cartes als reis d’Orient ens permet estudiar també altres aspectes com el llenguatge dels nens. Abans formal, prudent i fins i tot seriós. Ara informal, sovint col·loquial i ardit. Sembla ser que, fa només 100 anys, es donava més importància als bons modals. Tanmateix, encara és aviat per fer una comparativa històrica, formular hipòtesis i arribar a possibles conclusions. Ara toca deixar espai i temps a la recerca.
El CRAI Unitat de Procés Tècnic ha completat la catalogació dels discs de vinil del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. La col·lecció consta de més de 50 unitats documentals i prové de donacions de particulars i d’entitats, així com d’intercanvis amb altres col·leccionistes d’arreu de l’estat i de l’estranger. Des del punt de vista històric, constitueix una font important i poc coneguda per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya, a l’estat espanyol i al món, durant el segle XX.
La col·lecció aplega un nombre important de cançons de la Guerra Civil (Chants de la Guerre d’Espagne) i de la resistència antifeixista (Un peuple en lutte), himnes (Els Segadors, La Internacional), propaganda electoral (PSOE, UCD, etc.) i discursos (Francesc Macià, Josep Tarradellas, Franco, Lenin, Kennedy, Fidel Castro, etc.).
Amb aquesta mostra donem per encetada la catalogació d’una part de la riquesa del fons sonor que aplega el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que es completarà amb altres tipus d’enregistraments com les cassets, els discs compactes o les bobines sonores.
Les ajudes de cerca són unes eines descriptives que contenen informació sobre el context i els continguts d’un conjunt de documents d’arxiu.
Hi ha diferents tipus d’ajudes de cerca, entre d’elles destaquem les guies de fons, els inventaris de sèries, els catàlegs d’unitats documentals i els índexs d’autors, de matèries i d’altres punts d’accés sota els quals s’han indexat els materials. Tots aquests instruments faciliten la recuperació dels documents o de determinada informació continguda en aquests documents d’arxiu.
La majoria d’ajudes de cerca contenen informació sobre la provinença dels materials i inclouen un resum descriptiu sobre el seu contingut. També se sol incloure una nota biogràfica amb informació sobre el productor del fons i de les col·leccions. En alguns casos els detalls històrics significatius que donen context als materials d’arxiu també poden ser molt útils. En les ajudes es pot fer constar els criteris establerts per a organitzar les col·leccions, una llista amb les sèries en que s’ha organitzat un fons, els tipus de materials inclosos i l’arranjament dels documents. Llegir tota aquesta informació pot ser molt útil per als investigadors perquè saber què és el que inclou o no inclou un fons o una col·lecció estalvia molt de temps.
Dins el fons patrimonial del CRAI podem trobar fons i col·leccions ja processats que estan descrits a les diferents bases de dades de la UB i que tenen ajudes de cerca electròniques, mentre que altres estan en procés de descripció i no disposen encara d’ajudes detallades o tenen ajudes en format paper que han de ser digitalitzades. El personal del CRAI dedicat a treballar aquests materials desenvolupa progressivament aquestes eines de cerca i descriu els materials a les seves bases de dades.
Un dels instruments de cerca més habituals i que pot arribar a ser bastant precís en la descripció de les unitats documentals és l’inventari. El CRAI de la UB posa al servei dels investigadors les seves ajudes de cerca en línia mitjançant el Dipòsit Digital de la UB i la seva col·lecció: Inventaris de fons d’arxiu i col·leccions especials (CRAI-UB).
Actualment hi ha 211 inventaris desenvolupats pels diversos CRAI-Biblioteques.
Durant els mesos de juliol i agost, s’ han incorporat al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) les següents col·leccions especials:
Universitat de Barcelona (UB)
Ramon Llull i lul·lisme: Aquesta col·lecció és una mostra de l’evolució i difusió de les obres publicades de Ramon Llull i del lul·lisme des del segle XVI a finals del XVIII. Les biblioteques dels convents de Barcelona comptaven amb nombroses obres impreses de l’autor mallorquí amb les consegüents còpies, interpretacions i corrents que es van generar al voltant de la seva figura. La biblioteca de la UB, receptora d’aquestes col·leccions arran de les lleis desamortitzadores dels béns eclesiàstics, es va convertir en una de les més ben dotades. La biblioteca de Sant Francesc de Paula de Barcelona, de l’orde dels mínims, és d’on han arribat més impresos lul·lians, sobretot dels segles XV i XVI. La segueix la Biblioteca Mariana dels franciscans del convent de Sant Francesc d’Assís, sobretot pels impresos del segle XVII i XVIII. Tanmateix, es troben obres de Llull repartides per gairebé totes les altres biblioteques conventuals de la ciutat.
Catàlegs de biblioteques de convents: col·lecció formada per alguns dels catàlegs de les biblioteques dels convents que, arran de les lleis desamortitzadores, van integrar-se a biblioteca de la UB. De moment, es recullen els catàlegs de les biblioteques més representatives com la Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís (Vol 1 – Vol 2), del Carme, de Sant Josep, de Santa Caterina, de la Mercè i de Santa Madrona, entre altres. És una col·lecció fonamental tant per conèixer l’abast i naturalesa dels fons, com per estudiar la circulació del llibre a Barcelona en època moderna. El fet que algunes d’aquestes biblioteques fossin públiques i dipositàries de col·leccions privades, a més, transcendeix el caràcter purament conventual i en fan un referent per a estudiosos de la història de la lectura a la nostra ciutat. Per últim, esdevenen una eina indispensable a l’hora de treballar les procedències de la col·lecció patrimonial del CRAI Biblioteca de Reserva. El nombre total de catàlegs que es conserva és de 57, per la qual cosa, la col·lecció s’anirà augmentant progressivament.
A qualsevol dels nostres CRAI Biblioteques hi ha alguns tipus de material com poden ser fotografies, dibuixos, cartes, cartells, fullets, mapes, partitures, etc. que no són els tradicionals que estem acostumats a descriure. Moltes vegades cadascun d’ells en si mateix no és prou rellevant per a ser descrit en el catàleg bibliogràfic, però en canvi si que és interessant descriure’l en el seu conjunt.
Des de fa uns anys el CRAI de la UB s’ha proposat aflorar tot aquest material divers agrupat en col·leccions, que s’havia mantingut al marge de la catalogació.
La integració d’aquests recursos en els fons dels CRAI Biblioteques té com a objectiu principal oferir recursos per a la recerca, per això des de Procés Tècnic es van establir unes pautes per a la seva catalogació que ara es materialitzen en el CSUC en unes pautes seguint la nova normativa RDA.
Aquestes col·leccions especials també han estat anomenades ‘col·leccions amagades’ (hidden collections) perquè sovint han estat objecte d’un control deficient ja que a les biblioteques s’ha tendit a catalogar i donar més difusió als recursos sobre àrees determinades de coneixement provinent de compres, donatius o intercanvis.
Blog CRAI Universitat de Barcelona 