Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

El llibre antic. Exposició en els 20 anys del Taller de Restauració del CRAI de la UB

L’1 d’octubre de 2018 el CRAI Taller de Restauració ha inaugurat l’exposició El llibre antic, en el marc dels actes de celebració dels 20 anys d’història del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat. La mostra, situada a la planta baixa del CRAI Biblioteca de Belles Arts, està formada per tres vitrines, dues que reflecteixen diverses vessants de la composició del llibre, des dels suports i l’escriptura fins a l’enquadernació, i una altra dedicada a la restauració que es pot veure al costat mateix del Taller. Cada tema queda il·lustrat també per vídeos d’institucions externes i, en el cas de la vitrina de restauració, per un vídeo propi del Taller.

A la vitrina de suports i escriptura, hi ha una petita mostra dels diversos suports utilitzats al llarg del temps. A l’edat mitjana el còdex tenia els fulls de pergamí, obtingut de pells d’animals. Cap al segle XIII es va adoptar el paper, que es fabricava a partir de draps usats, de lli i cànem, i que va substituir progressivament el pergamí per ser un material més fàcil de fabricar, més versàtil i més barat. Dins la vitrina podem veure una forma paperera, una mostra de les caràtules de molins paperers, la filigrana i la verjura del paper, mostres de pergamí, i materials i eines emprats en l’escriptura i la fabricació de tinta.

L’enquadernació consisteix en la unió dels diferents fulls que formen una obra escrita cosides per formar un bloc i recobertes per protecció amb diversos materials. Les primeres enquadernacions unien els fulls amb un cosit molt simple. L’evolució dels materials i l’aparició d’obres més extenses van obligar a evolucionar el sistema de protecció amb materials i tècniques més complexes per donar major protecció. En aquesta vitrina podem veure una mostra de l’evolució dels cosits, les trencafiles, els elements utilitzats per decorar les cobertes dels llibres i alguna mostra d’enquadernacions originals.

A l’espai de la vitrina de restauració hi ha una mostra d’un llibre restaurat i un llibre similar sense restaurar, així com gravats en procés de restauració i ja restaurats. També hi ha les eines que s’utilitzen per restaurar i una mostra de la neteja d’un pergamí.

Va bé aquí recordar que el servei del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona va néixer l’any 1998 amb quatre finalitats:

  1. Restaurar el patrimoni bibliogràfic/documental propi de la Universitat
  2. Vetllar per la conservació preventiva dels fons de les biblioteques
  3. Participar en la formació de futurs restauradors i
  4. Desenvolupar tècniques i materials en la restauració

Fins al dia d’avui han passat més de 200 alumnes i becaris per les  instal·lacions del Taller, on han rebut els coneixements tècnics que s’hi apliquen.

Anuncis


Deixa un comentari

Restauració d’un incunable de 1492. Troballes curioses dins les pàgines del llibre

Al Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona hem restaurat un llibre incunable Christophori Landini Flore[n]tini in P. Vergilii interp[re]tat[i]o[n]es, p[ro]oemiu[m] ad Petru[m] medicu[m] magni Laure[n]ti filiu[m]” que és el recull de les obres de Publi Virgili Maró impresa a Nüremberg per Anton Koberger l’any 1492. Segons l’Incunabula Short Title Catalogue (ISTC) se’n conserven exemplars en 173 institucions més, a part de la Universitat de Barcelona.

Aquest llibre forma part de la col·lecció de Josep Balari i Jovany que va ser catedràtic de llengua grega de la Universitat de Barcelona des de l’any 1881 al 1901. Va ser filòleg, historiador, advocat, professor i expert en taquigrafia. Com a catedràtic de la Universitat de Barcelona, 77 obres de la seva biblioteca s’han incorporat al fons del CRAI Biblioteca de Reserva. Entre els llibres hi ha obres de dret, filologia, gramàtica, diccionaris, teologia i medicina.

A l’interior del llibre, entre les pàgines, s’hi ha trobat una col·lecció de materials aliens a l’obra. Es tracta d’un full manuscrit i una col·lecció de 12 figures retallades de paper que fan formes i tenen forats en l’interior formant figures.

El material de que estan fetes aquestes figures és el paper, tot i que es tracta de papers diferents, amb diversos gruixos, fibres, colors, etc.

Estat de conservació del llibre

El paper del bloc del llibre és de draps de la segona meitat del segle XV de color blanc trencat de molt bona qualitat. Presenta un estat de conservació molt dolent degut a l’atac d’insectes xilòfags. Les pèrdues, les galeries i els estrips de les vores i el llom dificulten la manipulació i la consulta del llibre.

L’enquadernació és d`època, en pergamí flexible. L’arquitectura de l’enquadernació correspon a una coberta de pergamí muntada, sense ànima, sense encolar a les guardes.

 

El cosit és d’estil monàstic amb tres nervis dobles d’albadina. L’enquadernació presenta contracció del pergamí. El cosit no està en condicions per permetre una obertura del llibre.

És per això que hem considerat prioritari intervenir-hi, perquè les alteracions no vagin a més i l’incunable es pugui digitalitzar, consultar i manipular sense que hi hagi cap risc.

 

 

Tractament de restauració

En primer lloc es va desmuntar l’enquadernació per poder fer tot el tractament integral de restauració al llibre.

Per una banda es va fer el tractament del paper. Es va fer una neteja mecànica en sec i una neteja humida per immersió per eliminar la brutícia de la superfície i d’entre les fibres del paper. Es va fer el tractament de desacidificació per immersió per tal de pujar el pH del paper. Posteriorment es van reintegrar els forats amb polpa de paper a la reintegradora mecànica i es van consolidar els estrips amb paper japonès.

     

Per altra banda es van netejar les cobertes en sec i amb aplicació d’humitat i es van aplanar sota pes. Es van reintegrar les pèrdues amb paper japonès.

Finalment es va tornar a cosir el bloc del llibre i es va tornar a enquadernar amb les cobertes originals.

  

Paral·lelament es van restaurar els retallables primer amb una neteja en sec i una neteja humida aquells que no tenien fragments pintats amb aquarel·les. Després es van consolidar els estrips i es van reintegrar les pèrdues amb paper japonès i se’ls va fer una camisa de protecció individual a mida de Melinex®.

Podeu consultar la memòria de la restauració al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.


Deixa un comentari

Visites al Taller de Restauració del CRAI durant el mes de Juny del 2018

El Taller de Restauració del CRAI de la UB realitza visites a totes aquelles persones o grups que, ja sigui per la seva professió o pel seu propi coneixement, estan interessades en veure com funciona el taller i com es restauren els llibres. Ens ha semblat interessant fer difusió de les quatre visites d’aquest mes de juny per la diversitat d’origen de la gent que ha vingut.

En primer lloc vam rebre l’equip de treballadors del Museu Monestir de Pedralbes, un grup format per 8 persones. L’Anna Rossell, actualment una de les restauradores del Taller, va treballar durant 15 anys al Monestir de Pedralbes. És per això que van venir tots molt contents a conèixer el seu nou lloc de treball i qui sap si a la llarga poder establir algun vincle de col·laboració entre les dues institucions.

Personal del Museu Monestir de Pedralbes

Personal del Museu Monestir de Pedralbes

També van venir els alumnes del Postgrau El llibre antic organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. La Montserrat Florensa, actual restauradora del Taller, ha realitzat durant aquest any aquest postgrau i com alumna els va invitar a conèixer el taller. Val a dir que van quedar entusiasmats, no només pel fet de conèixer el Taller sinó perquè van poder veure en directe moltes de les coses que havien estat estudiant durant el curs.

Alumnes del Postgrau El llibre antic

Alumnes del Postgrau El llibre antic

Una altra visita interessant que hem tingut aquest mes ha estat la dels interns del Centre Penitenciari de Quatre Camins. Dins la presó realitzen tallers específics d’enquadernació i van voler veure una altra vessant del tractament del llibre. Van quedar molt sorpresos i agraïts de poder veure com es restaura un llibre antic, conèixer els materials i veure en directe el resultat obtingut en un llibre restaurat.

Ja per acabar, ens va visitar una parella d’Erasmus Plus procedents d’Òxford i d’Hamburg. Van visitar el CRAI Biblioteca de Reserva i posteriorment van voler conèixer el taller on van poder veure com es fa la feina de restauració i van poder comparar el nostre taller amb els dels seus països corresponents.En conclusió, podem dir que aquestes visites són molt profitoses perquè són una manera de difondre la feina que es realitza en el Taller de Restauració del CRAI. Des del Taller estem organitzant més visites per donar a conèixer un servei fins ara poc conegut però que desperta molt d’interès.

Taller de Restauració


1 comentari

Biblioteca Apostòlica Vaticana: conservació i restauració. Conferència al CSIC

El personal del Taller de Restauració del CRAI va assistir divendres 8 de juny a un acte del Cicle Aules de Debat, organitzat pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milá i Fontanals (IMF) del centre d’investigació en Humanitats del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) de Catalunya.

Es tracta de la xerrada Conservación y restauración en la Biblioteca Vaticana feta per Ángela Núñez Gaitán, directora del departament de Restauració de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, on treballa des del 2001, essent cap del departament des del 2011.

En primer lloc, la ponent va explicar els orígens de la Biblioteca que es remunten al segle IV d.C. amb l’Scrinium de l’Església romana, que va servir tant de biblioteca com d’arxiu. A partir de finals de segle VIII apareix la figura del Bibliothecarius de l’Església romana tal com el bibliotecari Theofilatto és anomenat en un document de l’any 784. El fons de la primera biblioteca i el primer arxiu dels papes es van dispersar i al segle XIV es va constituir la nova biblioteca que va recopilar tots aquells documents que es trobaven en diferents ubicacions.

Al segle XVI la Biblioteca es va continuar desenvolupant, amb la recerca i adquisició de manuscrits i de llibres impresos. A mitjan segle XVI, degut a l’augment del volum de documentació, es va començar a separar el material d’arxiu per constituir una institució separada, l’Arxiu Secret del Vaticà.

Núñez també va parlar de la conservació i la restauració a la Biblioteca. Els criteris de restauració que apliquen són els de la mínima intervenció necessària per garantir l’estabilitat del documents, però també per garantir-ne l’ús. La gran majoria de documents que custodien són llibres, i la raó principal de la seva existència és poder ser consultats. La digitalització és un dels pilars de la Biblioteca tot i que cal que el departament de restauració supervisi tot el procés per tal de garantir que no pateixen cap dany.

Són partidaris de facilitar la consulta de l’original en aquells casos puntuals en que l’investigador requereixi tenir l’obra al davant, però sempre sota l’atenta mirada del bibliotecari. Posen faristols per tal de facilitar la millor obertura possible per a la conservació del llibre sense forçar la seva estructura. La consulta ha de ser possible però amb totes les garanties de conservació per als documents.

La varietat i riquesa d’obres que tenen en els seus dipòsits és incalculable. Compten amb 80.000 manuscrits, 8.400 incunables, 150.000 obres gràfiques, 100.000 unitats arxivístiques i 1.600.000 llibres impresos que fan de la biblioteca una de les més importants i antigues del món.


Deixa un comentari

Un vídeo per celebrar el 20è aniversari del Taller de Restauració del CRAI

Al Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona estem de festa: aquest any celebrem el 20è aniversari. Per commemorar aquesta llarga trajectòria hem fet un vídeo que recull tots els processos que es duen a terme en el Taller per tal de restaurar els llibres.

El Taller va néixer l’any 1998 amb quatre finalitats: restaurar el patrimoni bibliogràfic/documental propi de la Universitat, vetllar per la conservació preventiva dels fons dels CRAI Biblioteques, participar en la formació de futurs restauradors i desenvolupar tècniques i materials en la restauració.

Als seus inicis, el Taller estava ubicat a l’edifici històric de la plaça Universitat però de seguida es va instal·lar a l’edifici del CRAI Biblioteca de Belles Arts. Al maig de 1998 es va inaugurar oficialment amb Domènec Palau i Tana Andrades com a tècnics restauradors.

En aquests 20 anys s’han restaurat una gran quantitat d’obres procedents majoritàriament del CRAI Biblioteca de Reserva, però també de les Reserves d’altres CRAI Biblioteques de la UB.

El Taller forma part de la comunitat universitària i, com a tal, ha procurat participar en la formació de nous restauradors. Des dels inicis s’han ofert ajudes a alumnes i, fins a dia d’avui, han passat més de 200 alumnes en pràctiques i becaris per les nostres instal·lacions, on han rebut els coneixements tècnics que apliquem aquí.

Al llarg dels anys s’ha procurat estar al dia de les novetats en restauració. Aquest món ha evolucionat molt en els últims anys i hem anat adaptant els avenços tècnics i mecànics a les necessitats dels nostres documents i a les instal·lacions del nostre taller.

Hem participat en congressos, jornades i cursos, i realitzat ponències i articles per tal de compartir amb la resta de la professió les experiències i els coneixements adquirits al llarg de tots aquests anys.

Esperem que aquest vídeo us agradi i us faci conèixer millor la nostra tasca.


Deixa un comentari

El Taller de Restauració del CRAI visita Tallers de Restauració de paper a Madrid

La feina del restaurador de paper pot ser, de vegades, una feina solitària i aïllada en el propi taller. Des del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona volem obrir les nostres instal·lacions per tal de ser un centre participatiu dins la nostra professió. En un món tant interactiu com l’actual, en constant moviment entre comunitats, és important estar contínuament connectats amb altres professionals que poden aportar noves tècniques i noves metodologies de treball que poden provenir d’arreu del món. Aquestes metodologies cal que siguin estudiades i analitzades pels professionals restauradors per tal de veure l’adequació d’aplicació en els materials a restaurar. Cal avaluar si poden ser efectives en els suports documentals i les tècniques pictòriques i d’escriptura dels nostres fons.

                                                                                                          

Amb aquesta intenció des del Taller es va considerar important conèixer altres institucions similars a la nostra i poder posar en comú coneixements, tècniques i experiències que ens poguéssim ajudar mútuament al desenvolupament de les nostres respectives feines.

Així doncs, els dies 24 i 27 de novembre el personal del Taller va anar a Madrid a visitar quatre tallers de restauració de paper. Els centres visitats van ser el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el Museo Nacional del Prado, l’Instituto de Patrimonio Cultural de España (IPCE) i el Taller de Restauración de la Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid.

El Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía és el museu nacional  espanol d’art del segle XX. Tracten sobretot material de paper en art contemporani. Les problemàtiques que es troben en la conservació de les seves peces són substancialment diferents a les que ens trobem en el nostre taller, donat que el material que es tracta al Taller de Restauració del CRAI són majoritàriament llibres antics anteriors a 1910. Al Reina Sofía tenen papers encolats sobre fustes amb coles modernes, collage de diferents materials, barreges de tècniques pictòriques sobre papers de diverses naturaleses, vernissos sintètics, materials texturitzats, etc.

És un museu molt gran i tenen unes instal·lacions impressionants. Com a peculiaritat destaquem que tenen una càmera d’humectació per ultrasons. És una màquina de grans dimensions en la que es polvoritzen gotes molt fines d’aigua que van humitejant la peça molt paulatinament. Tenen també una taula de succió amb campana per aplanar els documents posteriorment. Tots els tallers de restauració tenen a la seva disposició un laboratori químic i una professional química que els assessora i fa analítiques i proves diverses per a les restauracions i estudis de les peces.

Campana amb taula de succió

Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

 

 

 

 

 

 

En el Museo Nacional del Prado tracten obra gràfica en la seva majoria. A diferència del Reina Sofia, aquí les obres són d’èpoques molt diverses, encara que no tant contemporànies, i les problemàtiques no recauen en la conservació dels materials més moderns, sinó en l’envelliment del paper i la conservació de les tècniques pictòriques més clàssiques. Tenen també una càmera d’humectació per ultrasons de grans dimensions i una taula de succió amb campana per aplanar els documents. Junt amb el Reina Sofía són les dues úniques institucions estatals que tenen aquestes màquines. A diferència de la resta de tallers de restauració de paper, no tenen piques per fer neteges per humides immersió. Aposten per les neteges per capil·laritat, una tècnica més suau de neteja humida. Tenen el suport d’un departament químic que realitza estudis de les peces per tal d’aplicar les metodologies de treball més adequades en cada cas.

Gran part de la seva feina està destinada a preparar les obres per a la seva exhibició en les sales ja sigui del propi museu, o en altres museus. Les obres s’emmarquen amb materials de conservació adequats per a cada cas. Si les obres es deixen en préstec per a exposicions fora del museu, el personal del taller s’encarrega de preparar les obres per al transport en caixes de conservació que assegurin les bones condicions en el trasllat per tal d’evitar que les obres puguin patir danys mentre viatgen. Ells mateixos fan de correus acompanyant les obres i supervisant el desembalat d’aquestes a l’arribada a destí. Comproven també la correcta instal·lació de les peces en el nou museu: ubicació i condicions climàtiques i ambientals.

Museo Nacional del Prado

Muntatge d’una exposició a les sales del Museu Nacional del Prado

 

 

 

 

 

 

La tercera visita es va fer a l’Instituto de Patrimonio Cultural de España (IPCE). Aquest centre és una Subdirecció General adscrita a la Dirección General de Bellas Artes y Patrimonio Cultural del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. La seva missió és la d’investigació, conservació i restauració dels béns que conformen el patrimoni cultural espanyol. Tracten tot tipus de fons provinents de diferents institucions amb documentació del departament de Patrimoni.

Tenen un taller de restauració de paper molt gran amb capacitat per uns 20 restauradors. En l’actualitat no estan cobertes totes les places. Des de la creació del centre als anys 80 cada restaurador s’especialitzava en un material o en una part del procés de restauració (enquadernació, pergamí, reintegració mecànica, paper, segells de cera, etc.). En els últims anys els últims restauradors en incorporar-se a la plantilla han canviat uns mica els rols i s’han fet càrrec de la totalitat de la restauració de cada peça fent-se càrrec de tot tipus de materials i processos.

Degut a la gran diversitat de fons que tracten provinents de centres diversos de tot l’estat espanyol, tenen una gran experiència en diversitat de suports i tècniques, d’escriptura i pictòriques, i tota la gran diversitat de problemàtiques. Tenen també un departament de química al seu abast per tal de poder fer analítiques de les peces. Una de les missions de la institució és la investigació en el camp de la restauració i la conservació. Actualment estan dins un projecte d’investigació a nivell europeu sobre l’aplicació de les nanopartícules en la neteja de diversos suports, i en l’aplicació d’aquestes a processos de restauració.

Aquest centre està molt conscienciat de la importància de la recerca i la difusió, i fa conferències, jornades i cursos per a professionals habitualment.

Instituto de Patrimonio Cultural de España (IPCE)

La última visita es va fer al Taller de Restauración de la Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid. És el taller amb més similituds amb el del CRAI Universitat de Barcelona, per la tipologia de documentació tractada i per les instal·lacions. Tracten sobretot llibres antics de la reserva de les biblioteques de la universitat. Són quatre restauradors en plantilla que donen cobertura a tots els fons de la universitat.

El criteri amb el temps ha anat variant i cada vegada s’intervé menys directament sobre el llibre i s’aplica cada vegada més els criteris de conservació preventiva fent fundes i caixes de protecció. Cada vegada es desenquaderna menys i es tendeix a utilitzar menys materials d’enquadernació i substituir-los per materials més lleugers i neutres com són el paper i les coles de midó o de metilcel·lulosa. Tenen una reintegradora mecànica similar a la que tenim en el nostre taller. També tenen una màquina d’envasar al buit que s’utilitza en casos en que es mullen els llibres i es fa un assecatge d’emergència per aquest sistema.

Biblioteca Histórica Marqués de Valdecilla. Universidad Complutense

Taller de restauració de paper de la Biblioteca de la Universidad Complutense

 

 

 

 

 

 

 

Munten exposicions temporals en el vestíbul de l’edifici on es troben, on també hi ha la biblioteca. Són exposicions dels fons mateixos de la biblioteca que gestionen des del taller. Es fan 3 o 4 exposicions l’any.

En resum, podem dir que les visites han estat molt interesants i molt il·lustratives. Cal agrair a les quatre institucions el temps dedicat i la generositat i amabilitat que van demostrar al mostrar-nos les seves instal·lacions i explicar-nos les seves experiències. El món de la restauració de paper és molt especialitzat i cal que les institucions públiques estiguem en contacte per donar valor a la nostra feina i enriquir processos i metodologies per al bé de la professió i la conservació del patrimoni cultural.

Montserrat Florensa Flix

[Podeu consultar l’article complet al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona]


1 comentari

Restauració de l’àlbum de radiografies dedicat al Dr. Morales

El CRAI Biblioteca del Campus Clínic guarda un àlbum, del que podríem denominar les primeres fotografies en positiu dels Raigs Röntgen, o raig X, tal com els va denominar el seu descobridor. Es tracta de l’obra Clínica de operaciones, radiografías, Sala General y de Distinguidos : Libro I, Hombres / profesor Dr. Morales, que el nostre Taller de Restauració acaba de restaurar amb un resultat més que notable.

L’àlbum de radiografies està datat el 1918, aproximadament. Consta d’un total de 48 fulls i té unes mides de 33 x 49 cm. En el seu interior trobem còpies positives de radiografies, totes amb el segell: Comas & Prió. Hospital Clínico. Laboratorio Röntgen, Barcelona. Malgrat no conèixer l’exacta procedència de l’àlbum, ni tenir referències exactes sobre el Dr. Morales, a qui està dedicat l’àlbum, si que podem constatar que es tracta de las radiografies que els doctors Comas i Prió van realitzar al seu gabinet, que va estar en funcionament almenys fins el 1916-18, data apareguda en algunes de las anotacions fotogràfiques.

L’àlbum conté quatre bollons metàl·lics i el títol està daurat i gofrat de planxa al pla davanter de la coberta. També hi ha un gofrat de planxa al pla de la coberta posterior. El llom està fet a la holandesa amb pell. Les fotografies estan encolades als fulls de l’àlbum amb anotacions manuscrites a sota, i totes presenten el segells amb tinta de tampó del “Gabinet dels Doctors Comas i Prió”.

Algunes fotografies es trobaven parcialment desenganxades, la qual cosa ha permès observar anotacions manuscrites en llapis de grafit negre a la part posterior, on hi consten la numeració i la data, així com algunes anotacions als fulls de l’àlbum. Aquest fet ens ha obligat a desenganxar totes les fotografies per veure si contenien alguna informació rellevant, tant a la part posterior de les fotografies com als fulls de l’àlbum. D’altra banda, aquesta intervenció ens ha permès fer una restauració i aplanat de les fotografies més eficaç.

Les fotografies presentaven alguns estrips i ondulacions degut a l’adhesiu i la humitat, però tenien un bon estat general. El procés de restauració ha consistit bàsicament a la consolidació dels fulls de l’àlbum, que presentaven una acidesa molt elevada, fent que el paper fos molt trencadís. Hi hem afegit un consolidat amb hidròxid càlcic per evitar aquest problema i aturar l’acidesa.

El bloc es trobava en mal estat de conservació, amb pèrdues de suport, taques diverses i fragilitat del suport degut a l’acidesa. La restauració de les cobertes ha estat realitzada amb material similars als originals: teles tenyides i pell del mateix color i gruix, i protecció final del conjunt. Per tal d’obtenir tota la informació que presenten les fotografies amb anotacions, no s’han tornat a encolar totalment als fulls, sinó que s’ha fet de forma parcial, permetent la lectura de las anotacions, tant de les fotografies con dels fulls. Les fotografies que no presentaven cap informació s’han encolat totalment amb adhesius neutres reproduint el format original.

Vegeu imatges de les fotografies i del bloc restaurats:

Tana Andrades Márquez