Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Nous acords transformatius

Reblogat de Notícies UB del 26/07/2021

Nous acords transformatius per impulsar la publicació en accés obert

Recerca

Els acords transformatius són contractes entre els consorcis de biblioteques i les editorials per transformar sense cost els pagaments de les subscripcions actuals en publicacions en accés obert, tot mantenint l’accés de lectura. En els darrers mesos, aquests acords per a les universitats de tot l’Estat s’han fet des de la CRUE i el CSIC per a quatre dels principals editors científics: Elsevier, Springer Nature, Wiley i ACS Publications. Així mateix, la UB, mitjançant el CRAI, ha signat un acord transformatiu amb Cambridge University Press. Tots aquests acords inclouen més de 5.500 revistes científiques.

Per a la UB, aquests acords suposen
obrir uns 550 articles el primer any.

«Les principals editorials on publiquen els investigadors de la UB són Elsevier, Springer i Wiley. Segons les dades del Web of Science, els articles amb correspondència UB d’aquestes tres editorials representen aproximadament un terç del total de la producció de la UB», explica Ignasi Labastida, delegat del rector per a la ciència oberta i responsable de la Unitat de Recerca del CRAI. «Per a la UB, aquests acords suposen obrir uns 550 articles el primer any, una xifra que s’incrementarà progressivament durant els anys de validesa de l’acord. D’altra banda, en el cas de Cambridge University Press, no hi ha límit en el nombre de publicacions», destaca Labastida.

Els acords assolits per la CRUE i el CSIC cobreixen la publicació en revistes híbrides, és a dir, aquelles a les quals cal accedir mitjançant subscripció o pagament puntual i que ofereixen la possibilitat de pagar perquè l’article quedi en accés obert. L’acord amb Elsevier, Springer i ACS Publications és per a quatre anys, i s’ha negociat concedir un nombre d’articles per institució en funció del que es pagava històricament per llegir i del nombre de publicacions de la institució (es compta com a producció de la institució els articles en què l’autor de correspondència apareix amb aquesta afiliació). En el cas de Wiley, s’ha signat un pilot per al 2021 i se n’està negociant una ampliació.

L’acord de la UB amb Cambridge University Press permet, des del mes de gener de 2021, mantenir l’accés a totes les revistes d’aquesta editorial com fins ara. Però, a la vegada, també permet que els articles que s’hi publiquin en què l’autor de correspondència sigui de la UB siguin d’accés obert sense cap cost addicional. Això vol dir que no cal que els investigadors de la nostra Universitat paguin cap càrrec per processament de l’article (article processing charge, en anglès), tant si publiquen en una revista d’accés obert complet com si ho fan en una que ofereix l’opció híbrida. D’altra banda, aquest acord no limita el nombre de publicacions que es poden obrir per ser llegides, a diferència dels altres acords. En aquest cas, també estan incloses les revistes que són purament d’accés obert.

«Aquests acords suposen un impuls important cap a l’accés obert i una aposta més cap al compromís de fer més visible i accessible la producció científica de la UB. D’altra banda, complementen l’aposta que ja es va fer fa deu anys amb la posada en marxa de la publicació d’articles en el repositori institucional i l’establiment del fons d’ajuts per publicar en accés obert», conclou Labastida.

Aquest és un pas més cap a l’assoliment de l’accés obert immediat, un dels objectius de la Declaració de Berlín que va signar la UB el 2009 i que s’engloben dins de l’estratègia de la iniciativa OA2020 de transformar el sistema de publicació tancat, a la qual la UB també ha donat suport aquest any.

La informació sobre els acords es recull i s’actualitza en aquesta web del CRAI.


Deixa un comentari

Publicades les versions en castellà i anglès del Pla de sostenibilitat del CRAI

El setembre de 2020 el CRAI de la Universitat de Barcelona (UB) va presentar el seu Pla de sostenibilitat, per promoure el seu compromís institucional amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per les Nacions Unides amb l’Agenda 2030 i sempre alineats amb els objectius generals de la UB.

El Pla inclou nou objectius (quatre de prioritaris, quatre de contribució a la societat i un de contribució a la ciutadania global) que permetran consolidar dins el CRAI les bones pràctiques i crear valor sostenible a curt i a llarg termini, de forma ètica i transparent, i així donar resposta a les necessitats dels nostres usuaris i grups d’interès.

Alguns d’aquest objectius són també objectius estratègics del CRAI i pengen directament del Pla estratègic vigent, Iter2022 i, alguns altres de la nostra Carta de serveis. El Pla de sostenibilitat el que fa és reforçar-los, ampliant i matisant alguns dels seus aspectes, alhora que els posa en relació amb l’Agenda 2030 i els criteris d’excel·lència del nou model EFQM.

A més, cada objectiu del Pla marca les accions a desenvolupar, la unitat del CRAI responsable de portar-les a terme i els indicadors de control que ens permetran verificar quin és el grau de compliment que s’ha assolit.

Per més informació podeu consultar el nostre Pla de sostenibilitat o el seu fulletó explicatiu.

En septiembre de 2020 el CRAI de la Universidad de Barcelona (UB) presentó su Plan de sostenibilidad, para promover su compromiso institucional con los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) impulsados por las Naciones Unidas con la Agenda 2030 y siempre alineados con los objetivos generales de la UB.

El Plan incluye nueve objetivos (cuatro prioritarios, cuatro de contribución a la sociedad y uno de contribución a la ciudadanía global) que permitirán consolidar dentro del CRAI las buenas prácticas i crear valor sostenible a corto y largo plazo, de forma ética y transparente, y así dar respuesta a las necesidades de nuestros usuarios y grupos de interés.

Algunos de estos objetivos son también objetivos estratégicos del CRAI y forman parte del Plan estratégico vigente, Iter2022 y otros de nuestra Carta de servicios. El Plan de sostenibilidad los refuerza, ampliando y matizando algunos de sus aspectos, al tiempo que los pone en relación con la Agenda 2030 y con los criterios de excelencia del nuevo modelo EFQM.

Además, cada objetivo del Plan marca las acciones a desarrollar, la unidad del CRAI responsable de llevarlas a cabo y los indicadores de control que nos permitirán verificar cuál es el grado de cumplimiento que se ha logrado.Por más información podéis consultar la versión en castellano del Plan sostenibilidad o su folleto explicativo

In September 2020, the CRAI of the University of Barcelona (UB) presented its Sustainability Plan to promote its institutional commitment to the Sustainable Development Goals (SDGs) promoted by the United Nations with the 2030 Agenda and always aligned with the general objectives of the UB.

The Plan includes nine objectives (four priority objectives, four objectives of contribution to society and one objective of contribution to global citizenship) that will allow us to consolidate good practices within the CRAI to create sustainable value in the short and long term, in an ethical and transparent manner, and thus respond to the needs of our users and stakeholders.

Some of the objectives are also strategic objectives of the UB’s CRAI and they are directly link to our current Strategic Plan, Iter2022, while others correspond to content included in our Service Charter. What the Sustainability Plan does is reinforce them, extending and clarifying some of their aspects, while at the same time linking them to the 2030 Agenda and the excellence criteria of the new EFQM model.

In addition, each objective of the Plan marks the actions to be developed, the CRAI unit responsible for carrying them out and the control indicators that will allow us to verify the degree of compliance that has been achieved.

For more information, please consult the English version of our Sustainability Plan or its explanatory leaflet.


1 comentari

2020, l’any de la pandèmia i del llibre digital

Les reflexions, obligades d’altra banda, sobre l’impacte de la pandèmia en els serveis bibliotecaris i el necessari increment de la transformació digital a les universitats, van donar lloc a un Manifest de les biblioteques universitàries davant la COVID-19 que vam signar tots els directors de les biblioteques universitàries del CSUC, on es recollia en forma de decàleg, la visió estratègica de la transformació digital a les nostres institucions.

Dos o tres punts del manifest incideixen directament en el tema que avui volem explicar.

A causa del tancament dels CRAI Biblioteques de la UB el dia 14 de març de 2020 els usuaris es van quedar sense poder accedir de forma presencial a les biblioteques i de retruc, la comunitat universitària es va quedar sense accés presencial als fons bibliogràfics.

Encara que ja fa molts anys que des del CRAI es compren recursos d’informació en format electrònic, el tema de la compra de llibres en aquest format, per la complexitat i diversitat de models de compra en el mercat editorial, sempre havia quedat en segon terme, després de les revistes.

La pandèmia va suposar un canvi gairebé de 100º en la modalitat de compra dels recursos docents, bàsicament de llibres i de bases de dades: es va prioritzar la compra en format electrònic en lloc del paper.

Vam passar de tenir una biblioteca a la facultat a tenir un biblioteca a casa. Va ser un repte i el vam superar amb esforç, dedicació i  paciència.

Per primera vegada la compra de llibres en format digital va superar amb escreix la de llibres en format paper.

En 6 mesos, el CRAI va passar d’oferir 226.985 (dades desembre 2019) a 726.811 (dades juny 2020) recursos electrònics.

Si observem l’evolució aquests últims 4 anys, veiem que si bé el nombre de revistes i bases de dades es manté gairebé estable, amb increments poc significatius, es dispara l’últim any a causa dels llibres electrònics.

Sembla bastant clar que l’esforç econòmic realitzat aquest any, no es podrà mantenir amb la mateixa intensitat el proper any, però els llibres electrònics que s’han comprat amb la modalitat d’accés perpetu seran sempre accessibles i la majoria formen part de la bibliografia que recomanen els professors als seus estudiants.

També es confirma una altra dada que té a veure amb la tendència de prioritzar la compra de llibres electrònics davant dels llibres en paper. Els usuaris esperen trobar-los a les nostres biblioteques.

Vegeu també un altre post relacionat al Blog del CRAI: Després del COVID, nous aprenentatges: llibres digitals.

Assumpta Pujol | Judit Casals


2 comentaris

Apadrina un llibre amb Mecenes UB

Aquest Sant Jordi 2021, el CRAI de la UB ha volgut donar nova vida al projecte ‘Apadrina un document…‘ tot impulsant, des de la plataforma de Mecenes UB, la campanya de micromecenatge Apadrina un llibre.

Aquesta campanya té com a objectiu recaptar fons per restaurar tres edicions singulars escollides d’entre les que formen part del projecte inicial: el Dictionnaire de chifres et de lettres ornées, de Jean-Henri-Prosper Pouget (París: Tilliard, 1767); De arte gymnastica libri sex, de Girolamo Mercuriale (Venècia: Lucantonio Giunta, 1587), i l’Odissea, d’Homer (Ginebra: Jean Crespin, 1567).

La campanya s’ha centrat en Sant Jordi, però es mantindrà oberta fins que la recaptació ens permeti restaurar i digitalitzar aquestes tres obres emblemàtiques.

A dia 30 d’abril, ja tenim l’Odissea d’Homer apadrinada i les altres dues obres ho estan en un 24% i un 26% respectivament. Però encara necessitem la vostra ajuda per aconseguir superar aquest repte.

Com podeu veure en les imatges de les obres, el dany és considerable però amb les vostres aportacions podrem conservar-les i preservar-les per a les generacions futures.

Aquí teniu les obres proposades i la restauració que necessiten:

Odissea d’Homer. Edició de 1567 de l’impressor Jean Crespin, nascut a Arras (França), i instal·lat a Ginebra després de fugir del seu país natal a causa de la seva adhesió al protestantisme. L’edició és bilingüe, en grec i llatí, i de format petit (16o), i està decorada amb els elegants frisos i caplletres que caracteritzen el taller ginebrí. El cost de la restauració s’ha pressupostat en 1.150 euros i inclou la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original en pergamí i la realització d’un estoig de conservació.  

De arte gymnastica libri sex (Venècia: Lucantonio Giunta, 1587), una obra del metge amb vocació humanística i filològica Girolamo Mercuriale (1530-1601), autor que coneixia bé el llatí i el grec. L’interès de Mercuriale per la literatura mèdica antiga el va portar a fer llargues estades en biblioteques i museus romans. Fruit d’aquesta recerca és el primer tractat del que avui coneixem com a medicina esportiva: De arte gymnastica. L’exemplar que ara esperem poder restaurar correspon a la tercera edició, il·lustrada amb bonics gravats de Cristoforo Coriolano fets a partir dels dibuixos de Pirro Ligorio, evocadors dels exercicis de força, agilitat i destresa del món clàssic, dels quals es destaca els beneficis per a la salut. El projecte de restauració, valorat en 2.200 euros, inclou la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original en pergamí i la realització d’un estoig de conservació. 

Dictionnaire de chifres et de lettres ornées, de Jean-Henri-Prosper Pouget (París: Tilliard, 1767). Pouget era un prestigiós joier, gravador i dissenyador d’ornaments que presenta, en aquesta obra, un recull dels seus dissenys repartits en 241 làmines calcogràfiques on els monogrames n’ocupen la primera part. Utilitzats per assenyalar una propietat o per identificar el creador o productor d’un objecte determinat, els monogrames van ser molt populars al segle XVIII i generalment es gravaven en joies, vaixelles, tapisseries, mobles, armadures, maletes o enquadernacions. Destaquen per la seva delicada bellesa una sèrie d’inicials acolorides a mà i ornamentades amb motius humans, animals o vegetals. Segons el Catálogo colectivo del patrimonio bibliográfico español, l’exemplar del CRAI Biblioteca de Reserva és únic a l’Estat. El cost total de la restauració d’aquesta obra està pressupostat en 2.600 euros i inclou, entre d’altres, la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original de pell i la realització d’un estoig de conservació.  

Us convidem a llegir l’entrevista que la publicació Catorze ha fet a la responsable del CRAI Biblioteca de Reserva, Neus Verger i des d’aquí us animem a ser Mecenes de la UB.

Feu-nos una donació des de la proposta Apadrina un llibre i sereu benvinguts a la nostra família de padrins!


2 comentaris

La Diada de Sant Jordi. De Ferrara a Barcelona

Aquest any el Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona i el Sistema Bibliotecario (SbA) dell’Università degli Studi di Ferrara festegem junts la Diada de Sant Jordi, col·laborant en la confecció d’un punt de llibre, dissenyat des del CRAI i decorat amb les imatges d’una edició anastàtica de la Divina Comèdia procedents del fons de l’SbA, per commemorar en aquest dia els 700 anys de la mort de Dante Alighieri.

La col·laboració entre el SbA dell’Università degli Studi di Ferrara i el CRAI de la Universitat de Barcelona neix al juliol de 2018 gràcies a una experiència d’ERASMUS+ Staff Moblility d’Esther Acereda Jiménez, bibliotecària del CRAI Biblioteca de Lletres.

Precisament el propòsit de posar en valor el patrimoni i una visió compartida de la promoció de la cultura, ha permès una profitosa sinergia entre les dues institucions que avui, en ocasió dels 700 anys de la mort de Dante, expliquen com es festeja Sant Jordi a les ciutats de Ferrara i Barcelona.

LA DIVINA COMÈDIA DE DANTE ALIGHIERI I LA COL·LECCIÓ DE LLIBRES DE L’HONORABLE LUIGI PRETI

Dins la col·lecció de llibres del Senador Luigi Preti (1914-2009), donada a la Biblioteca di Giurisprudenza dell’Università degli Studi di Ferrara al 2006 i custodiada a la Sala Consiliare di Palazzo Giordani del Dipartimento di Giurisprudenza, hi trobem una edició de la Divina Commedia de Dante Alighieri que mereix una mica d’atenció: La Diuina Comedia. El bell volum relligat en pell és una reimpressió anastàtica del 1972, en edició limitada, de l’incunable imprès l’11 d’abril de 1472 conservat a la Biblioteca Angelica de Roma. L’exemplar antic és l’edició prínceps impresa a Foligno en 800 còpies amb la col·laboració d’un orfebre i sobre paper subministrat per monjos benedictins.   

La biblioteca personal de l’honorable Preti recull més de 9.000 documents entre llibres i revistes. Tot aquest fons, pendent de ser catalogat, reflecteix la vivacitat cultural de Preti, polític però també assagista i escriptor d’obres jurídiques, històriques i de textos teatrals.

L’honorable Preti ha estat un personatge destacat a l’àmbit polític italià ocupant càrrecs importants com el de Diputat de l’Assemblea Constituent (1946), membre de la Cambra dels Diputats (entre 1948 i 1953), i posteriorment Ministre d’Hisenda (1958-1959) i de Comerç Exterior (1962), així com càrrecs en altres ministeris.

La dedicació i la cura en l’organització de la col·lecció són característiques de la biblioteca personal, que el mateix Preti ha curat, dividint les col·leccions en seccions de temàtica precisa (de la filosofia a la ciència política, de l’art a la ciència aplicada, de la religió a l’economia política, etc.), seguint una estructura que recorda la CDU. S’hi poden trobar molts retalls de diari, cartes que rendeixen homenatge a l’estudiós i cartes trobades dins dels volums, amb comentaris personals als textos o en resposta a la sol·licitud de parer sobre arguments diversos.

FERRARA I LA FESTA DEL PATRÓ SAN GIORGIO. TRADICIÓ I RELIGIOSITAT

Amb motiu de la festa del patró, San Giorgio, la ciutat de Ferrara, declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, organitza molts esdeveniments que es desenvolupen al llarg d’una setmana, congregant un ampli nombre de públic entre ciutadans i turistes. La diada del 23 d’abril és molt apreciada tradicionalment a Ferrara perquè es commemora la figura simbòlica del Sant que triomfa sobre el mal (drac) i defensa els febles (princesa). A més, també es festeja l’alliberament de la ciutat de l’ocupació nazi i de la dictadura feixista (23 abril del 1945) gràcies a l’entrada de les tropes aliades des de via Ravenna, molt a prop de l’església del sant patró. Aquest important moment per la comunitat ciutadana va ser precedit d’un altre esdeveniment que va canviar completament l’aparença del centre històric: la nit entre del 22 d’abril, el Palazzo della Ragione, llavors seu de l’antic tribunal, va ser incendiat i molta de la documentació que contenia es va perdre.

L’església de San Giorgio annexa al monestir dels Olivetani, és el lloc de culte més antic de la ciutat i del s. VIII al s. XII dC va fer la funció de catedral. Per tal de recordar el patró, la comunitat parroquial celebra una missa solemne presidida per l’Arquebisbe i s’organitzen visites guiades per donar a conèixer la història de l’església. A més, en col·laboració amb la Contrada de San Giorgio del Palio de Ferrara s’organitza una fira d’artesans on la ciutat es vesteix d’un ambient medieval i es duen a terme activitats lúdiques, tallers per als infants i estands gastronòmics. De gran impacte emotiu és el concert d’orgue antic dotat de 2300 tubs.

Com a colofó de la festa, se celebra el torneig dels malabaristes d’estendards (sbandieratori) que provenen de de tota Itàlia i que omplen de color la Piazza del Palazzo Municipale, antigament la primera casa de la família ducal dels Este.

Les activitats s’estenen per una bona part de la muralla, que s’omple de estands amb productes alimentaris i artesanals, i cavallets per a l’esbarjo de les famílies. La festa del patró és també la diada mundial del llibre, és per això que no hi manquen exposicions i lectures sobre el tema.

Per aprofundir més:

Molteni M. (1999), Cosmè Tura, San Giorgio, la principessa. Ferrara: voci di una città, n. 11-12.

Storie di Libri e Palazzi. Le donazioni librarie. Biblioteca di Giurisprudenza (video nella Lingua Italiana dei Segni)

Storie di Libri e Palazzi. Biblioteca di Giurisprudenza (video nella Lingua Italiana dei Segni)

SANT JORDI A BARCELONA 

La Diada de Sant Jordi se celebra el 23 d’abril i per a nosaltres és la festa del llibre i la rosa, símbols de la cultura i de l’amor. 

La versió més popular a Catalunya de la llegenda de Sant Jordi la trobem al Costumari Català del folklorista i etnòleg  Joan Amades. Segons aquesta versió, fou a la vila catalana de Montblanc (Conca de Barberà) on sant Jordi va matar el drac i va salvar la princesa.

És per aquest motiu que els montblanquins reviuen la Llegenda de Sant Jordi durant la Setmana Medieval i la representen també teatralment.

Per a qui no la conegui, la llegenda explica que un drac tenia atemorits els vilatans de Montblanc. Per tal d’evitar els seus atacs, cada dia es feia un sorteig i s’oferia a la bèstia una persona del poble. Un dia, la persona escollida fou la filla del rei. Però en el moment en que la princesa s’acostava al seu cau, va aparèixer Sant Jordi i va matar el drac, salvant així no només a la noia sinó també a tota la vila. De la sang vessada per l’animal en morir, en va néixer un roser del qual Sant Jordi va oferir una rosa a la princesa.  

La rosa apareix ja com un símbol a la llegenda de Sant Jordi i aquesta simbologia es barreja amb un costum català que es remunta a l’Edat Mitjana: el 23 d’abril, al Palau de la Generalitat  de Barcelona, se celebrava una fira de roses o festa dels enamorats. Per tant la Diada de Sant Jordi és un dia en el que els enamorats es regalen roses. Però aquest gest no només és signe d’amor, també ho és d’amistat i simpatia. 

Trobarem flors a cada cantonada i és una tradició molt estesa a tota Catalunya, però el millor espectacle el gaudirem a Les Rambles de Barcelona. 

La Diada de Sant Jordi va ser declarada Festa Nacional de Catalunya el 1456 per la Generalitat.  

La tradició del llibre és molt més recent. Es va començar a celebrar el 7 d’octubre de 1927 a partir d’una proposta de l’escriptor i editor valencià Vicent Clavel Andrés a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Però el 1929, coincidint amb la celebració a la ciutat de l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van muntar estands de llibres al carrer i la iniciativa va tenir molt d’èxit. Va ser aleshores quan es va decidir canviar la data. El 1930 la festa del llibre es traslladà al 23 d’abril, coincidint amb la mort de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare.

En 1995 la Conferència General de la UNESCO decretà el 23 d’abril “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor”. 

Així doncs, a Barcelona aquest és un dia ple d’activitats culturals a l’entorn del llibre: signatures dels autors, presentacions, recitals, concerts, etc., i aquestes manifestacions les trobarem al carrer, a les biblioteques, a les llibreries i en alguns palaus i edificis oficials que s’obren especialment per la Diada de Sant Jordi i ofereixen visites guiades, entre altres activitats. 

Per a qui no l’ha viscuda mai, Sant Jordi és una jornada molt popular amb els carrers plens de gom a gom i molta gent passejant entre els estands dels llibreters i les parades de roses, tot cercant un bon llibre i una bonica rosa per regalar.

El Palau de la Generalitat organitza recepcions oficials i en el sector educatiu es realitzen Jocs Florals o concursos literaris. I no només a Barcelona: per la Diada de Sant Jordi, ciutats i pobles es vesteixen de festa i és per això que podem trobar els balcons engalanats amb la bandera de Catalunya, la senyera. Aquest dia és tota una reivindicació de la cultura catalana. 

A cura de

Cristina Baldi, Sistema Bibliotecario dell’Università degli Studi di Ferrara

Esther Acereda, CRAI Biblioteca de Lletres, Universitat de Barcelona

Llegiu la notícia en italià.

Aquí teniu el punt commemoratiu i una galeria d’imatges de Barcelona i de Ferrara per Sant Jordi:


Deixa un comentari

La importància de les persones

La línia 5 del Pla estratègic del CRAI ITER 2022 s’ocupa de l’organització i de les persones.

També de les persones que treballen al CRAI de la Universitat. De tots els seus valors, aquest és el més important.

Tal com diu el nostre pla estratègic, es vol facilitar que tant les persones que ja hi treballen com les que s’hi incorporin, coneguin les bones pràctiques i l’organització, i s’integrin ben aviat a la comunitat UB per col·laborar, amb la seva activitat, a fer un treball de qualitat en benefici de tota la comunitat, amb competència professional, responsabilitat i honestedat.

Ser membre de la comunitat CRAI

En iniciar el Pla estratègic, teníem dos objectius molt clars:

• Treballar juntament amb l’Àrea de Recursos Humans de la Universitat, per eliminar la temporalitat en els diferents col·lectius que treballen al CRAI.

• Elaborar polítiques i procediments que facilitin la incorporació de nou personal al CRAI amb el desenvolupament d’un pla d’acollida per a les diferents persones.

Estabilització

Des de la Direcció del CRAI s’ha treballat intensivament en aquest tema conjuntament amb l’Àrea de Recursos humans. Malgrat tot s’ha de continuar treballant perquè encara queden temes molt importants per solucionar com l’estabilització d’algunes places laborals, la consolidació de l’escala d’auxiliars de biblioteca, i impulsar la promoció interna.

El 14 de novembre de 2019 va sortir la convocatòria de concurs de mèrits per proveir quaranta llocs de treball de personal funcionari d’administració i serveis del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona (Full Informatiu núm. 209). La resolució es va publicar el 16 d’octubre de 2020 i la incorporació de les persones als seus nous llocs de treball s’efectuà el 9 de novembre de 2020.

El 12 de desembre de 2019 es va convocar el procés selectiu per a l’ingrés a l’escala d’Ajudants d’arxius i biblioteques (subgrup A2) amb 34 places procedents de les ofertes públiques des de 2016. Ens aquests moments s’està en l’última fase que és la que correspon a la valoració de la fase de concurs.

Polítiques en gestió de recursos humans

Des del seu naixement, al 2004, el CRAI ha treballat amb voluntat de cooperació i servei, amb capacitat de resiliència i esperit pro actiu respecte dels canvis i la innovació. El compromís amb la institució i els usuaris són les eines fonamentals per aconseguir l’excel·lència en els nostres serveis.

Aconseguir aquest objectiu és una tasca de totes les persones que formen part del CRAI, ja que l’èxit de les polítiques i directrius estan marcades pel comportament que despleguen les persones que la componen. Des del CRAI som conscients que totes les institucions tenen una cultura organitzativa pròpia més enllà de les normatives que regulen el funcionament de les organitzacions. El clima laboral imperant el creen les persones que hi treballen, però els líders de les institucions també el poden impulsar.

Al CRAI volem que tant les persones que ja son membres de la comunitat com les que arriben de nou, coneguin l’organització, la cultura organitzativa i col·laborativa i les bones pràctiques. Creiem que és essencial que ho interioritzin per poder desenvolupar el seu treball amb efectivitat i responsabilitat.

Amb aquesta finalitat, s’han redactat tres manuals:

  • Manual per als becaris de col·laboració que s’estan formant amb nosaltres
  • Manual d’Acollida per al personal de nou ingrés
  • Manual per a líders del CRAI on es detalla bàsicament el concepte de lideratge i responsabilitat compartida, respecte a les funcions principals dels caps de biblioteca i unitat, i que es relaciona amb aquests processos:
    • Planificar i dirigir
    • Avaluar i redirigir
    • Dotar-se de recursos
    • Lliurar serveis per a la docència, l’aprenentatge i la investigació

El Manual conté també un Annex, on es detallen temes de gestió econòmica: el pressupost del CRAI i ABC per compres.

Pla de reconeixement de tasques i dedicació

En aquest Pla, s’entén el reconeixement com una sèrie d’accions que es poden realitzar i que tenen l’objectiu d’augmentar la satisfacció individual i millorar l’ambient laboral. Aquestes accions es poden realitzar tant per part de la Universitat de Barcelona com per part del CRAI, en aquest cas dutes a terme pels caps dels CRAI Biblioteques i Unitats i per la Direcció del CRAI.
En aquest sentit el Pla de reconeixement del CRAI també està alineat amb els objectius del Pla estratègic de la UB, UB2030.

Teletreball: nova àrea de millora.

Per acabar, la pandèmia també ens ha aportat noves tendències: altres maneres de comunicar, de treballar en grup i de reunir-nos.

Noves maneres de treballar, on les eines de comunicació i col·laboració en línia han esdevingut protagonistes en el nostre lloc de treball, mitjançant videoconferències, xats, emmagatzematge i edició de fitxers en línia, planificació de tasques, creació d’equips de treball i la possibilitat d’incloure altres aplicacions en un entorn de treball virtual i únic, autenticat i segur.

Per aquesta raó aquest any hem encetat en el nostre pla de millora anual, una nova àrea sobre el teletreball per començar a estudiar en quins processos i en quines places és més idònia aquesta modalitat de treball, i continuar amb la formació del personal en els coneixements i habilitats necessaris; tot sempre en concordança a la normativa impulsada per la Universitat i les lleis vigents.

Judit Casals – Directora del CRAI de la UB

Montserrat García Sierra – Responsable d’Administració del CRAI de la UB


Deixa un comentari

Participació del CRAI en la sèrie de debats sobre nova generació de metadades d’OCLC

El CRAI de la UB, representat per Rosa Fabeiro, responsable de la Unitat de Procés Tècnic, ha participat en la sèrie de sessions sobre metadades organitzada per OCLC Research al voltant del tema “La transición a la próxima generación de metadatos”.
Les sessions han tingut com a base els dos últims informes elaborats per la institució:

El desenvolupament de les sessions s’ha estructurat en set taules rodones, en diferents llengües i contextos, que han comptat amb la participació de membres, tant bibliotecaris com docents, d’institucions de diferents àmbits, biblioteques universitàries, centres de documentació, biblioteques nacionals i altres projectes relacionats amb la gestió de metadades.

Ha estat un debat molt enriquidor al voltant dels projectes existents en cada un dels contextos i la seva escalabilitat i sostenibilitat per construir entorns de metadades amb visió de futur.

Els resultats de cada una de les taules rodones es presentarà en la sessió plenària del 13 d’abril i es comunicarà properament des del lloc web d’OCLC Research.