Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona

El CRAI en xifres (2020)

Deixa un comentari


1 comentari

Per què transformem els espais de les biblioteques?

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona compta amb 16 biblioteques distribuïdes per totes les facultats i campus de la UB. La major part d’aquestes biblioteques estan ubicades dins dels edificis de la facultat i totalment integrades en la vida universitària de l’alumnat i del professorat. Aquest és el model de la Universitat de Barcelona des de fa molts anys, una universitat que es defineix com a urbana, inserida en el teixit urbà de la ciutat de Barcelona, però també en el de properes ciutats de l’àrea metropolitana.

Les biblioteques del CRAI són espais que ofereixen un ambient tranquil per a l’estudi individual, però també sales de treball i aules d’ordinadors per al treball en grup i en equip. Totes aquestes biblioteques acullen a més, els fons bibliogràfics i documentals en suport paper, que custodien des de fa anys i que es necessiten per donar suport a l’aprenentatge, a la docència i a la recerca.

La majoria dels edificis on estan ubicades les biblioteques tenen ja uns quants anys i requereixen d’un manteniment constant, que en moltes ocasions s’ha endarrerit o vist aturat per la manca de recursos econòmics durant la crisi i en algunes ocasions per una falta de planificació en les intervencions que es requerien. S’han acabat els temps on a les universitats s’invertia en construir noves biblioteques, de campus o de facultat. D’aquestes 16, les més noves són la de Biologia, inaugurada el 15 de juny de 2009, i  la de Filosofia, Geografia i Història, del mes de setembre de 2006. La resta s’han anat creant juntament amb les facultats, a mesura que la Universitat de Barcelona s’expandia cap a Pedralbes, L’Hospitalet o Santa Coloma en un llarg recorregut d’anys.

El CRAI treballa des de fa temps, però sobretot en el seu últim Pla estratègic Iter2022, per aconseguir que l’equilibri i la convivència de les “prestatgeries” i els “usuaris” es decanti cap allà on és requerit: és a dir, actualment, cap a les persones. Així ho recull la línia 1 del Pla estratègic actual.

Hem vist com aquests últims anys, des de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, les biblioteques universitàries s’han anat transformant i s’han creat nous espais i nous serveis en funció dels requeriments del nou model d’aprenentatge, centrat en l’alumne i la seva capacitat per aprendre.

Les biblioteques han estat des de sempre un espai de socialització, ja se sap allò de “on ens trobem? al bar o a la biblioteca?”, però més enllà d’això són un espai on es pot estudiar, comentar, fer treballs i problemes amb els companys, discutir i analitzar, co-crear i experimentar, preparar exàmens i oposicions, etc.

Això s’ha traduït en una lenta però constant transformació dels espais: les prestatgeries han anat deixant lloc a sales de treball per a grups de diferents mides, sales de desconnexió, sales per a impressores 3D, préstec de portàtils i de tota mena d’estris: calculadores i esquelets entre altres.

Aquesta transformació no hagués estat possible si una altra transformació molt més profunda i inexorable, la digital, no hagués arribat amb força a les biblioteques a inicis dels anys 90. Les primeres en arribar van ser les revistes i bases de dades en format digital, deixant enrere els butlletins de resums i de sumaris (el mític “Current Contents”, per exemple). Moltes revistes científiques d’editors i també d’associacions acadèmiques, professionals i culturals van oferir progressivament els seus continguts en format digital.

I després van venir els llibres digitals i els projectes de digitalització, massiva o no, dels fons patrimonials de les nostres biblioteques, documents antics que han començat una nova vida com a documents digitals.

En el nostre cas, el Centre de Digitalització de la UB hi ha tingut un paper molt important, així com els servidors digitals que donen accés a les còpies digitalitzades, com la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB (BiPaDi), la Memòria Digital de Catalunya (MDC) i la pàgina de Patrimoni bibliogràfic digital del web del CRAI.

Els nous programaris de gestió de biblioteques també han anat evolucionant en consonància per poder oferir de forma conjunta la gestió dels recursos d’informació en paper i en format digital, i ens hem dotat d’eines de descobriment com el Cercabib.

També el moviment de l’accés obert ha empès i ha contribuït que documents i dades de recerca traspassin les fronteres físiques, perquè són digitals, i les econòmiques i legals perquè tot el finançat amb diners públics pugui ser llegit de forma gratuïta i reutilitzat de forma legal.

Per què transformem l’espai de les biblioteques?

El primer punt i més important és per adaptar-lo al que necessiten els usuaris:

  • Com a espai d’estudi individual i en grup
  • Com a espai de col·laboració, socialització i co-creació per fer diferents activitats
  • Com a una extensió de l’aula per continuar amb el seu aprenentatge

I perquè volem consolidar el CRAI de la Universitat de Barcelona com un servei útil, adaptable, dinàmic i obert a la col·laboració per donar resposta a les necessitats canviants de la comunitat universitària i de la societat, i esdevenir un referent en la prestació de serveis de qualitat.

Què necessitem?

  • Espais més nets, més diàfans (que les “prestatgeries” ens deixin veure el bosc), més flexibles, adaptables i agradables per poder-hi construir el que volem
  • Espais a la rereguarda per guardar el patrimoni bibliogràfic. Els tenim: el dipòsit de Cervera i el dipòsit cooperatiu GEPA. Es tracta de dos magatzems de llibres de baix ús o poc consultats, que ens permeten guardar com a mínim una còpia de documents que formen part del patrimoni bibliogràfic i servir-los en préstec quan es necessitin, i a la vegada deixar a les biblioteques només els materials més consultats i utilitzats
  • Una estratègia clara i uns processos clarament definits. També els tenim: el Pla estratègic Iter2022

Sovint la biblioteca és la porta d’entrada dels estudiants a la Universitat i pretenem que els nostres usuaris, quan entrin, trobin espais còmodes, adaptats a les seves necessitats d’aprenentatge i recerca, i que alhora, mitjançant la pràctica, potenciïn la seva creativitat i innovació: La biblioteca per a les persones.

Vegeu alguns exemples d’abans i després a les biblioteques del CRAI de la UB:






Judit Casals – Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona


4 comentaris

Els acords transformatius

Extret del Blog Recercant en obert

Post publicat el dimecres, 20 de gener de 2021


Els acords transformatius

Cada cop més, les agències finançadores de recerca demanen la publicació dels resultats de la recerca en obert, però les principals revistes donen accés als articles majoritàriament per mitjà de subscripció. Les grans editorials científiques normalment permeten la publicació en obert a les seves revistes híbrides a canvi del pagament d’una tarifa anomenada APC (Article Processing Charge). Això ens porta a una doble facturació, les editorials cobren per llegir (la subscripció) i també, per publicar (l’APC) . Aquest problema ha portat a les institucions de diversos països a negociar amb les grans editorials nous models econòmics.

Els acords transformatius son nous contractes negociats entre biblioteques o consorcis i els editors que transformen el model actual de negoci de la publicació de revistes acadèmiques. Es caracteritzen per usar els diners tradicionalment destinats a les subscripcions (pagar per llegir) a un nou model que a més de pagar per llegir, inclou el preu de publicar en accés obert (APC).

La CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas) ha obert un procés de negociació amb les editorials científiques American Chemical Society (ACS), Elsevier, Springer i Wiley per poder aconseguir unes noves condicions contractuals a partir del 2021 per a tot l’Estat Espanyol.  L’objectiu és aconseguir un acord transformatiu perquè, d’una banda, els investigadors no hagin de pagar APC per publicar en les seves revistes i, d’altra banda, s’inclogui una rebaixa en el preu de les subscripcions.

Més informació:

La Universitat de Barcelona, mitjançant el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) ha signat un acord transformatiu amb l’editorial Cambridge University Press. Aquest acord permet, a partir de gener de 2021, mantenir l’accés a totes les revistes d’aquesta editorial com fins ara. Però, a la vegada, també permet que els articles que s’hi publiquin on l’autor de correspondència sigui de la Universitat de Barcelona siguin d’accés obert sense cap cost addicional. Aquestes condicions es mantindran fins a la finalització de l’acord, el desembre de 2023.

Els investigadors no cal que paguin cap APC tant si es publica en una revista d’accés obert complet com si es publica en una revista que ofereix l’opció híbrida (publicar puntualment en obert un article en una revista d’accés per subscripció).

Més informació a: Publicar en accés obert


Deixa un comentari

Calendari CRAI 2021

El CRAI de la Universitat de Barcelona presenta el seu calendari 2021. En aquesta ocasió us ofereix una selecció de cartells del període de la Segona República Espanyola (1936-1939) que formen part de la col·lecció especial de cartells polítics i històrics custodiada pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

En paraules de la seva cap, Lourdes Prades, “els cartells, amb la conjunció d’imatge i missatge, van esdevenir un instrument de comunicació de primer ordre. El fet que els il·lustradors fossin molt prolífics i que s’aboquessin de manera exclusiva a aquesta tasca va atorgar a aquell element polític un valor artístic: artistes gràfics tan reconeguts com Carles Fontserè, Ricard Giralt-Miracle, Arturo Ballester o Josep Obiols, entre molts altres cartellistes catalans, van tenir la virtut de convertir la propaganda en art.

La col·lecció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República consta de més d’11.000 unitats documentals i, des del punt de vista històric, constitueix una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des de principis del segle xx.”

Posem doncs en valor el nostre patrimoni i us encoratgem a veure la col·lecció de Cartells del Pavelló de la República a la Memòria Digital de Catalunya, amb més de 1.100 cartells digitalitzats corresponents al període de la Segona República Espanyola i la Guerra Civil.

Per fer el primer tast teniu a la vostra disposició el calendari en versió virtual (cal descarregar-lo prèviament) i en versió PDF.

Aquest any també hem gaudit, per a la seva publicació, del patrocini de quatre dels més importants proveïdors del CRAI de la Universitat: ELSEVIER, WOLTERS KLUWER, EBSCO i EMERALD, a qui volem agrair la seva inestimable col·laboració, tant des del mateix calendari com des de totes les nostres plataformes.

Podreu adquirir el Calendari CRAI 2021 al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, al CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals, al CRAI Biblioteca de Reserva, i a la Botiga UB. També trobareu a tots els CRAI Biblioteques dues postals calendari amb imatges del calendari de sobretaula:

Deixa un comentari

BON NADAL I MOLTA SALUT PER AL 2021!


Deixa un comentari

Declaració conjunta de la Mesa de Consorcis, Grups de Compra Espanyols, REBIUN i CSIC per al manteniment de les Col.leccions d’Informació Científica durant la crisi de la COVID-19

La Mesa de Consorcis, Grups de Compra Espanyols, REBIUN i CSIC han subscrit una declaració conjunta per al manteniment de les seves col·leccions d’informació científica.

Aquesta declaració va dirigida als editors, i s’hi evidencia el desafiament econòmic que implicarà la crisi de la COVID-19 en les seves institucions i el repte de mantenir en el futur els nivells d’informació científica que s’estan oferint actualment.

Vegeu la declaració: Declaración conjunta de la mesa de consorcios, grupos de compra, REBIUN y CSIC para el mantenimiento de las colecciones de información científica ante el desafío presupuestario en la crisis COVID-19


1 comentari

MANIFEST DE LES BIBLIOTEQUES UNIVERSITÀRIES DAVANT LA COVID-19

Article publicat al Blog del CSUC amb data 22 de juny de 2020

Les biblioteques de 13 universitats membres i participatives del CSUC (UB, UAB, UPC, UPF, UdL, UdG, URV, UOC, URL, UVic-UCC, UIC, UIB i UJI) han fet públic un manifest conjunt on volen mostrar la necessitat d’accelerar la transformació digital de l’educació superior, que s’ha fet encara més evident a causa de la crisi sanitària provocada per la COVID-19.

Tal com diu el manifest, la transformació digital exigeix organitzar l’àmbit de la prestació de serveis en consonància amb el nou entorn provocat per la situació sanitària, per tal assegurar que la innovació tecnològica arribi de manera efectiva a tots els col·lectius de la comunitat universitària, sense fissures ni trencaments. En aquests moments les universitats es troben en una situació molt especial on s’està plantejant el pas a una docència virtual o híbrida de cara al proper curs acadèmic. Aquest fet no es pot separar de l’exigència de la transformació digital i dels canvis organitzatius que cal portar a terme per fer-la possible.

Per donar una resposta eficient a la situació actual, i a banda de les accions puntuals de millora dels serveis tradicionals encara molt importants, cal que des de les biblioteques es fomenti una visió global que ajudi les universitats a fer un pas endavant en la transformació digital de l’educació superior en tots els seus aspectes. Cal disposar d’una visió i una estratègia digital que doni no només resposta a les necessitats emergents derivades de la crisi sanitària sinó també als reptes de la propera dècada.

En aquest sentit, els serveis bibliotecaris de les universitats membres i participatives del CSUC s’han compromès amb aquest manifest a treballar durant els propers anys en 10 projectes concrets:

  1. Suport a la docència digital
  2. Incrementar els continguts docents digitals
  3. Liderar la transició cap al llibre electrònic
  4. Noves aplicacions de millora dels serveis
  5. Transformació dels espais d’acord amb els nous models d’aprenentatge
  6. Ciència oberta universitària
  7. Projectes transversals
  8. Nous perfils i competències digitals
  9. Compartir projectes i recursos
  10. Agenda 2030

Per a més informació podeu consultar el Manifest de les biblioteques universitàries davant la COVID-19.