Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

La primera edició de la”Ruta a l’Exili” comença al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 15 de juliol va tenir lloc al Pati Guernica del Pavelló de la República de Barcelona l’acte de recepció adreçat als joves participants de la primera Ruta a l’Exili. El pavelló va esdevenir el “punt 0” d’aquesta ruta que durarà fins el 30 de juliol.

Ruta a l’Exili, és un projecte educatiu itinerant impulsat per l’Institut de la Joventut d’Espanya (INJUVE) i l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. Té l’objectiu d’apropar la història recent espanyola a les noves generacions a través de recorreguts pels llocs de memòria de l’exili republicà, i amb una metodologia interactiva que inclou activitats formatives i socioculturals.

L’exili, la memòria i les identitats nacionals són els tres eixos del programa acadèmic d’aquesta expedició. Les temàtiques seran abordades sobre el terreny a partir de tallers relacionats amb l’arqueologia, el medi ambient, la…

View original post 466 more words


Deixa un comentari

Publicades les versions en castellà i anglès del Pla de sostenibilitat del CRAI

El setembre de 2020 el CRAI de la Universitat de Barcelona (UB) va presentar el seu Pla de sostenibilitat, per promoure el seu compromís institucional amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per les Nacions Unides amb l’Agenda 2030 i sempre alineats amb els objectius generals de la UB.

El Pla inclou nou objectius (quatre de prioritaris, quatre de contribució a la societat i un de contribució a la ciutadania global) que permetran consolidar dins el CRAI les bones pràctiques i crear valor sostenible a curt i a llarg termini, de forma ètica i transparent, i així donar resposta a les necessitats dels nostres usuaris i grups d’interès.

Alguns d’aquest objectius són també objectius estratègics del CRAI i pengen directament del Pla estratègic vigent, Iter2022 i, alguns altres de la nostra Carta de serveis. El Pla de sostenibilitat el que fa és reforçar-los, ampliant i matisant alguns dels seus aspectes, alhora que els posa en relació amb l’Agenda 2030 i els criteris d’excel·lència del nou model EFQM.

A més, cada objectiu del Pla marca les accions a desenvolupar, la unitat del CRAI responsable de portar-les a terme i els indicadors de control que ens permetran verificar quin és el grau de compliment que s’ha assolit.

Per més informació podeu consultar el nostre Pla de sostenibilitat o el seu fulletó explicatiu.

En septiembre de 2020 el CRAI de la Universidad de Barcelona (UB) presentó su Plan de sostenibilidad, para promover su compromiso institucional con los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) impulsados por las Naciones Unidas con la Agenda 2030 y siempre alineados con los objetivos generales de la UB.

El Plan incluye nueve objetivos (cuatro prioritarios, cuatro de contribución a la sociedad y uno de contribución a la ciudadanía global) que permitirán consolidar dentro del CRAI las buenas prácticas i crear valor sostenible a corto y largo plazo, de forma ética y transparente, y así dar respuesta a las necesidades de nuestros usuarios y grupos de interés.

Algunos de estos objetivos son también objetivos estratégicos del CRAI y forman parte del Plan estratégico vigente, Iter2022 y otros de nuestra Carta de servicios. El Plan de sostenibilidad los refuerza, ampliando y matizando algunos de sus aspectos, al tiempo que los pone en relación con la Agenda 2030 y con los criterios de excelencia del nuevo modelo EFQM.

Además, cada objetivo del Plan marca las acciones a desarrollar, la unidad del CRAI responsable de llevarlas a cabo y los indicadores de control que nos permitirán verificar cuál es el grado de cumplimiento que se ha logrado.Por más información podéis consultar la versión en castellano del Plan sostenibilidad o su folleto explicativo

In September 2020, the CRAI of the University of Barcelona (UB) presented its Sustainability Plan to promote its institutional commitment to the Sustainable Development Goals (SDGs) promoted by the United Nations with the 2030 Agenda and always aligned with the general objectives of the UB.

The Plan includes nine objectives (four priority objectives, four objectives of contribution to society and one objective of contribution to global citizenship) that will allow us to consolidate good practices within the CRAI to create sustainable value in the short and long term, in an ethical and transparent manner, and thus respond to the needs of our users and stakeholders.

Some of the objectives are also strategic objectives of the UB’s CRAI and they are directly link to our current Strategic Plan, Iter2022, while others correspond to content included in our Service Charter. What the Sustainability Plan does is reinforce them, extending and clarifying some of their aspects, while at the same time linking them to the 2030 Agenda and the excellence criteria of the new EFQM model.

In addition, each objective of the Plan marks the actions to be developed, the CRAI unit responsible for carrying them out and the control indicators that will allow us to verify the degree of compliance that has been achieved.

For more information, please consult the English version of our Sustainability Plan or its explanatory leaflet.


Deixa un comentari

Nova plataforma per a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva : Marques d’impressors i Antics posseïdors

Blog de Reserva

Sovint us hem parlat de les nostres bases de dades, Marques d’impressors i Antics posseïdors, dos recursos purament genuïns del CRAI Biblioteca de Reserva que avui són notícia. Com sabeu, l’objecte d’estudi de les dues és ben diferent: el de la primera, les marques tipogràfiques que utilitzaven els impressors, llibreters o editors durant tota l’època de la impremta manual; el de la segona, les marques de propietat, lectura i ús dels llibres de la nostra col·lecció.

Ressaltem l’originalitat d’aquesta tasca, que es reflecteix en la consulta intensiva feta per part d’usuaris d’arreu del món de les Marques d’impressors i en la singularitat dels Antics posseïdors dins l’àmbit de les biblioteques catalanes.

Avui celebrem l’actualització d’aquests dos recursos en un nou entorn:

Marques d’impressors: https://marques.crai.ub.edu/ca/impressors

Antics posseïdors: https://marques.crai.ub.edu/ca/posseidors

Amb l’externalització del projecte a càrrec de l’empresa Coeli, el CRAI ha fet una aposta per optimitzar la seva explotació i difusió.

View original post 560 more words


1 comentari

Presentació del perfil per a la creació dels registres d’autoritat del personal docent i investigador de REBIUN

Després d’uns anys de treball, el grup de treball RDA de les biblioteques de REBIUN, acaba de publicar el Perfil d’aplicació per a la creació o enriquiment dels registres d’autoritat del personal docent i investigador de REBIUN , com a primer pas per a la creació d’un catàleg col·lectiu de registres d’autoritats del personal acadèmic i investigador de les institucions que el formen.

Aquest grup de treball, en el que hi participen la Unitat de Procés Tècnic del CRAI de la Universitat de Barcelona i el CSUC, en representació de les altres biblioteques universitàries catalanes, presenta a través d’aquest document el perfil d’aplicació que ha elaborat per a la creació o enriquiment dels registres d’autoritat del personal docent i investigador.

Tal com es pot llegir en la seva introducció, el perfil està elaborat d’acord amb les instruccions RDA 2020. L’objectiu a curt termini del perfil està centrat en proporcionar una eina de catalogació per a les institucions de REBIUN que tinguin pensat implementar o enriquir el seu catàleg d’autoritats del PDI d’acord amb les RDA 2020 i a llarg termini, el que persegueix és promoure la integració de tots aquests registres locals en una única base de dades, que tingui com a resultat un catàleg col·lectiu d’autoritats amb el personal acadèmic i investigador de les institucions de REBIUN.

També es pretén que en l’entorn de la web semàntica i el Big Data un catàleg d’aquestes característiques constitueixi un recurs clau amb el propòsit de:

  • Promoure l’ús d’identificadors per enllaçar les entrades del PDI en les diferents plataformes de la institució.
  • Dotar d’una major presència i visibilitat al PDI tant en el context nacional com internacional.
  • Proporcionar accés des del registre d’autoritat a les publicacions del PDI en les diverses plataformes: catàleg, repositoris, biblioteca digital …
  • Disposar d’una base de dades per a l’elaboració d’estadístiques, tant a la pròpia institució, com a institucions oficials o d’una altra índole.
  • Proporcionar informació addicional que no està present en altres recursos externs.
  • Enllaçar dades per accedir a altres recursos relacionats i ampliar informació a partir d’aquests recursos.

Les institucions que participaran en el projecte aportaran un nombre aproximat d’uns 30.000 registres d’autoritats.

El CRAI de la Universitat de Barcelona, amb el projecte d’autoritats Professors UB podrà aportar a mitjà termini, un nombre aproximat de 4.400 registres d’autoritat de professors de la nostra institució.

CRAI Unitat de Procés Tècnic


Deixa un comentari

RACO incorpora tres noves revistes de la Universitat de Barcelona

Publicat a les Notícies del CSUC el 3 de maig de 2021

RACO incorpora cinc noves revistes i una institució participant.

El mes d’abril s’han incorporat al repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) cinc noves revistes, una d’elles d’una nova institució participant. 

Tres de les revistes són de la Universitat de Barcelona:

  • Itinerarios de Trabajo Social, que pretén difondre recerques i avanços teòrics i/o metodològics en la disciplina del treball social
  • Compàs d’amalgama, que es presenta com un calidoscopi des d’on observar un joc de variades manifestacions literàries i artístiques en confluència amb el pensament filosòfic, científic i pedagògic.
  • Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura, que té com a voluntat recollir l’estat de la qüestió i el balanç d’actuacions pel que fa a la recerca, la creació i la difusió al voltant d’aquests tres àmbits a Catalunya.

D’altra banda, l’Institut Ramon Muntaner, ha incorporat la revista Canemàs: revista de pensament associatiu, una publicació creada per fomentar la reflexió entorn el fet associatiu, conèixer el patrimoni immaterial de les terres de parla catalana i reflexionar sobre les problemàtiques que afecten els col·lectius de cultura popular.

Finalment, el Col·legi de Notaris de Catalunya s’ha incorporat com a nova institució participant a RACO amb la revista Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols (EHDAP) que té com a finalitat aplegar i difondre treballs basats en documentació de protocols i de registres notarials d’arreu; i, alhora, aprofundir en aspectes institucionals, com ara la història del notariat, els diferents tipus documentals que aquest genera o bé l’estudi d’altres institucions de dret públic o privat que s’hi poden relacionar. Per tant, cada volum abasta tot el ventall cronològic possible que ofereix aquesta font documental (segles XIII-XIX) i un ampli ventall temàtic d’història jurídica, social, econòmica, de l’art, de la cultura o de les mentalitats col·lectives.

Amb aquestes noves incorporacions, ja són 540 les revistes disponibles en accés obert a RACO, de 103 institucions participants.


2 comentaris

Apadrina un llibre amb Mecenes UB

Aquest Sant Jordi 2021, el CRAI de la UB ha volgut donar nova vida al projecte ‘Apadrina un document…‘ tot impulsant, des de la plataforma de Mecenes UB, la campanya de micromecenatge Apadrina un llibre.

Aquesta campanya té com a objectiu recaptar fons per restaurar tres edicions singulars escollides d’entre les que formen part del projecte inicial: el Dictionnaire de chifres et de lettres ornées, de Jean-Henri-Prosper Pouget (París: Tilliard, 1767); De arte gymnastica libri sex, de Girolamo Mercuriale (Venècia: Lucantonio Giunta, 1587), i l’Odissea, d’Homer (Ginebra: Jean Crespin, 1567).

La campanya s’ha centrat en Sant Jordi, però es mantindrà oberta fins que la recaptació ens permeti restaurar i digitalitzar aquestes tres obres emblemàtiques.

A dia 30 d’abril, ja tenim l’Odissea d’Homer apadrinada i les altres dues obres ho estan en un 24% i un 26% respectivament. Però encara necessitem la vostra ajuda per aconseguir superar aquest repte.

Com podeu veure en les imatges de les obres, el dany és considerable però amb les vostres aportacions podrem conservar-les i preservar-les per a les generacions futures.

Aquí teniu les obres proposades i la restauració que necessiten:

Odissea d’Homer. Edició de 1567 de l’impressor Jean Crespin, nascut a Arras (França), i instal·lat a Ginebra després de fugir del seu país natal a causa de la seva adhesió al protestantisme. L’edició és bilingüe, en grec i llatí, i de format petit (16o), i està decorada amb els elegants frisos i caplletres que caracteritzen el taller ginebrí. El cost de la restauració s’ha pressupostat en 1.150 euros i inclou la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original en pergamí i la realització d’un estoig de conservació.  

De arte gymnastica libri sex (Venècia: Lucantonio Giunta, 1587), una obra del metge amb vocació humanística i filològica Girolamo Mercuriale (1530-1601), autor que coneixia bé el llatí i el grec. L’interès de Mercuriale per la literatura mèdica antiga el va portar a fer llargues estades en biblioteques i museus romans. Fruit d’aquesta recerca és el primer tractat del que avui coneixem com a medicina esportiva: De arte gymnastica. L’exemplar que ara esperem poder restaurar correspon a la tercera edició, il·lustrada amb bonics gravats de Cristoforo Coriolano fets a partir dels dibuixos de Pirro Ligorio, evocadors dels exercicis de força, agilitat i destresa del món clàssic, dels quals es destaca els beneficis per a la salut. El projecte de restauració, valorat en 2.200 euros, inclou la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original en pergamí i la realització d’un estoig de conservació. 

Dictionnaire de chifres et de lettres ornées, de Jean-Henri-Prosper Pouget (París: Tilliard, 1767). Pouget era un prestigiós joier, gravador i dissenyador d’ornaments que presenta, en aquesta obra, un recull dels seus dissenys repartits en 241 làmines calcogràfiques on els monogrames n’ocupen la primera part. Utilitzats per assenyalar una propietat o per identificar el creador o productor d’un objecte determinat, els monogrames van ser molt populars al segle XVIII i generalment es gravaven en joies, vaixelles, tapisseries, mobles, armadures, maletes o enquadernacions. Destaquen per la seva delicada bellesa una sèrie d’inicials acolorides a mà i ornamentades amb motius humans, animals o vegetals. Segons el Catálogo colectivo del patrimonio bibliográfico español, l’exemplar del CRAI Biblioteca de Reserva és únic a l’Estat. El cost total de la restauració d’aquesta obra està pressupostat en 2.600 euros i inclou, entre d’altres, la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original de pell i la realització d’un estoig de conservació.  

Us convidem a llegir l’entrevista que la publicació Catorze ha fet a la responsable del CRAI Biblioteca de Reserva, Neus Verger i des d’aquí us animem a ser Mecenes de la UB.

Feu-nos una donació des de la proposta Apadrina un llibre i sereu benvinguts a la nostra família de padrins!


2 comentaris

La Diada de Sant Jordi. De Ferrara a Barcelona

Aquest any el Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona i el Sistema Bibliotecario (SbA) dell’Università degli Studi di Ferrara festegem junts la Diada de Sant Jordi, col·laborant en la confecció d’un punt de llibre, dissenyat des del CRAI i decorat amb les imatges d’una edició anastàtica de la Divina Comèdia procedents del fons de l’SbA, per commemorar en aquest dia els 700 anys de la mort de Dante Alighieri.

La col·laboració entre el SbA dell’Università degli Studi di Ferrara i el CRAI de la Universitat de Barcelona neix al juliol de 2018 gràcies a una experiència d’ERASMUS+ Staff Moblility d’Esther Acereda Jiménez, bibliotecària del CRAI Biblioteca de Lletres.

Precisament el propòsit de posar en valor el patrimoni i una visió compartida de la promoció de la cultura, ha permès una profitosa sinergia entre les dues institucions que avui, en ocasió dels 700 anys de la mort de Dante, expliquen com es festeja Sant Jordi a les ciutats de Ferrara i Barcelona.

LA DIVINA COMÈDIA DE DANTE ALIGHIERI I LA COL·LECCIÓ DE LLIBRES DE L’HONORABLE LUIGI PRETI

Dins la col·lecció de llibres del Senador Luigi Preti (1914-2009), donada a la Biblioteca di Giurisprudenza dell’Università degli Studi di Ferrara al 2006 i custodiada a la Sala Consiliare di Palazzo Giordani del Dipartimento di Giurisprudenza, hi trobem una edició de la Divina Commedia de Dante Alighieri que mereix una mica d’atenció: La Diuina Comedia. El bell volum relligat en pell és una reimpressió anastàtica del 1972, en edició limitada, de l’incunable imprès l’11 d’abril de 1472 conservat a la Biblioteca Angelica de Roma. L’exemplar antic és l’edició prínceps impresa a Foligno en 800 còpies amb la col·laboració d’un orfebre i sobre paper subministrat per monjos benedictins.   

La biblioteca personal de l’honorable Preti recull més de 9.000 documents entre llibres i revistes. Tot aquest fons, pendent de ser catalogat, reflecteix la vivacitat cultural de Preti, polític però també assagista i escriptor d’obres jurídiques, històriques i de textos teatrals.

L’honorable Preti ha estat un personatge destacat a l’àmbit polític italià ocupant càrrecs importants com el de Diputat de l’Assemblea Constituent (1946), membre de la Cambra dels Diputats (entre 1948 i 1953), i posteriorment Ministre d’Hisenda (1958-1959) i de Comerç Exterior (1962), així com càrrecs en altres ministeris.

La dedicació i la cura en l’organització de la col·lecció són característiques de la biblioteca personal, que el mateix Preti ha curat, dividint les col·leccions en seccions de temàtica precisa (de la filosofia a la ciència política, de l’art a la ciència aplicada, de la religió a l’economia política, etc.), seguint una estructura que recorda la CDU. S’hi poden trobar molts retalls de diari, cartes que rendeixen homenatge a l’estudiós i cartes trobades dins dels volums, amb comentaris personals als textos o en resposta a la sol·licitud de parer sobre arguments diversos.

FERRARA I LA FESTA DEL PATRÓ SAN GIORGIO. TRADICIÓ I RELIGIOSITAT

Amb motiu de la festa del patró, San Giorgio, la ciutat de Ferrara, declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, organitza molts esdeveniments que es desenvolupen al llarg d’una setmana, congregant un ampli nombre de públic entre ciutadans i turistes. La diada del 23 d’abril és molt apreciada tradicionalment a Ferrara perquè es commemora la figura simbòlica del Sant que triomfa sobre el mal (drac) i defensa els febles (princesa). A més, també es festeja l’alliberament de la ciutat de l’ocupació nazi i de la dictadura feixista (23 abril del 1945) gràcies a l’entrada de les tropes aliades des de via Ravenna, molt a prop de l’església del sant patró. Aquest important moment per la comunitat ciutadana va ser precedit d’un altre esdeveniment que va canviar completament l’aparença del centre històric: la nit entre del 22 d’abril, el Palazzo della Ragione, llavors seu de l’antic tribunal, va ser incendiat i molta de la documentació que contenia es va perdre.

L’església de San Giorgio annexa al monestir dels Olivetani, és el lloc de culte més antic de la ciutat i del s. VIII al s. XII dC va fer la funció de catedral. Per tal de recordar el patró, la comunitat parroquial celebra una missa solemne presidida per l’Arquebisbe i s’organitzen visites guiades per donar a conèixer la història de l’església. A més, en col·laboració amb la Contrada de San Giorgio del Palio de Ferrara s’organitza una fira d’artesans on la ciutat es vesteix d’un ambient medieval i es duen a terme activitats lúdiques, tallers per als infants i estands gastronòmics. De gran impacte emotiu és el concert d’orgue antic dotat de 2300 tubs.

Com a colofó de la festa, se celebra el torneig dels malabaristes d’estendards (sbandieratori) que provenen de de tota Itàlia i que omplen de color la Piazza del Palazzo Municipale, antigament la primera casa de la família ducal dels Este.

Les activitats s’estenen per una bona part de la muralla, que s’omple de estands amb productes alimentaris i artesanals, i cavallets per a l’esbarjo de les famílies. La festa del patró és també la diada mundial del llibre, és per això que no hi manquen exposicions i lectures sobre el tema.

Per aprofundir més:

Molteni M. (1999), Cosmè Tura, San Giorgio, la principessa. Ferrara: voci di una città, n. 11-12.

Storie di Libri e Palazzi. Le donazioni librarie. Biblioteca di Giurisprudenza (video nella Lingua Italiana dei Segni)

Storie di Libri e Palazzi. Biblioteca di Giurisprudenza (video nella Lingua Italiana dei Segni)

SANT JORDI A BARCELONA 

La Diada de Sant Jordi se celebra el 23 d’abril i per a nosaltres és la festa del llibre i la rosa, símbols de la cultura i de l’amor. 

La versió més popular a Catalunya de la llegenda de Sant Jordi la trobem al Costumari Català del folklorista i etnòleg  Joan Amades. Segons aquesta versió, fou a la vila catalana de Montblanc (Conca de Barberà) on sant Jordi va matar el drac i va salvar la princesa.

És per aquest motiu que els montblanquins reviuen la Llegenda de Sant Jordi durant la Setmana Medieval i la representen també teatralment.

Per a qui no la conegui, la llegenda explica que un drac tenia atemorits els vilatans de Montblanc. Per tal d’evitar els seus atacs, cada dia es feia un sorteig i s’oferia a la bèstia una persona del poble. Un dia, la persona escollida fou la filla del rei. Però en el moment en que la princesa s’acostava al seu cau, va aparèixer Sant Jordi i va matar el drac, salvant així no només a la noia sinó també a tota la vila. De la sang vessada per l’animal en morir, en va néixer un roser del qual Sant Jordi va oferir una rosa a la princesa.  

La rosa apareix ja com un símbol a la llegenda de Sant Jordi i aquesta simbologia es barreja amb un costum català que es remunta a l’Edat Mitjana: el 23 d’abril, al Palau de la Generalitat  de Barcelona, se celebrava una fira de roses o festa dels enamorats. Per tant la Diada de Sant Jordi és un dia en el que els enamorats es regalen roses. Però aquest gest no només és signe d’amor, també ho és d’amistat i simpatia. 

Trobarem flors a cada cantonada i és una tradició molt estesa a tota Catalunya, però el millor espectacle el gaudirem a Les Rambles de Barcelona. 

La Diada de Sant Jordi va ser declarada Festa Nacional de Catalunya el 1456 per la Generalitat.  

La tradició del llibre és molt més recent. Es va començar a celebrar el 7 d’octubre de 1927 a partir d’una proposta de l’escriptor i editor valencià Vicent Clavel Andrés a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Però el 1929, coincidint amb la celebració a la ciutat de l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van muntar estands de llibres al carrer i la iniciativa va tenir molt d’èxit. Va ser aleshores quan es va decidir canviar la data. El 1930 la festa del llibre es traslladà al 23 d’abril, coincidint amb la mort de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare.

En 1995 la Conferència General de la UNESCO decretà el 23 d’abril “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor”. 

Així doncs, a Barcelona aquest és un dia ple d’activitats culturals a l’entorn del llibre: signatures dels autors, presentacions, recitals, concerts, etc., i aquestes manifestacions les trobarem al carrer, a les biblioteques, a les llibreries i en alguns palaus i edificis oficials que s’obren especialment per la Diada de Sant Jordi i ofereixen visites guiades, entre altres activitats. 

Per a qui no l’ha viscuda mai, Sant Jordi és una jornada molt popular amb els carrers plens de gom a gom i molta gent passejant entre els estands dels llibreters i les parades de roses, tot cercant un bon llibre i una bonica rosa per regalar.

El Palau de la Generalitat organitza recepcions oficials i en el sector educatiu es realitzen Jocs Florals o concursos literaris. I no només a Barcelona: per la Diada de Sant Jordi, ciutats i pobles es vesteixen de festa i és per això que podem trobar els balcons engalanats amb la bandera de Catalunya, la senyera. Aquest dia és tota una reivindicació de la cultura catalana. 

A cura de

Cristina Baldi, Sistema Bibliotecario dell’Università degli Studi di Ferrara

Esther Acereda, CRAI Biblioteca de Lletres, Universitat de Barcelona

Llegiu la notícia en italià.

Aquí teniu el punt commemoratiu i una galeria d’imatges de Barcelona i de Ferrara per Sant Jordi: