Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Any nou, nom nou: de Reserva a Fons Antic

Blog de Fons Antic

Al final de l’any passat es va posar sobre la taula un tema que ens rondava des de feia temps al voltant del nom de la nostra biblioteca: CRAI Biblioteca de Reserva. Després de diverses converses amb la direcció del CRAI i concretament amb la Unitat de Gestió de la Col·lecció -a qui agraïm la seva iniciativa-, l’inici del 2022 coincideix amb l’adopció de la nova denominació: CRAI Biblioteca de Fons Antic. El canvi de nom va ser aprovat el dia 30 novembre 2021 per la Comissióde Biblioteques delegada del Consell de Govern. A continuació us expliquem les raons del canvi.

View original post 368 more words


Deixa un comentari

Cartes als Reis d’Orient per continuar un estudi iniciat fa 100 anys

Una nova col·lecció del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació enriqueix el fons patrimonial de la Universitat de Barcelona

Avui en dia, llegir una carta als Reis d’Orient no sedueix tant com fa 100 anys. Presentacions poc lluïdes, paraules sovint atrevides, tracte directe que ha abandonat el vos per abraçar el tu i llistes interminables de desitjos. En la majoria dels casos s’han perdut les ganes d’expressar-los per escrit i les imatges, sovint retallades de catàlegs comercial, han substituït la paraula. Què ha passat? S’ha perdut la màgia? La il·lusió de rebre regals segueix viva però és evident que, com a conseqüència del canvi cultural, també la relació dels infants amb “Ses majestats els Reis d’Orient” s’ha transformat.

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona ha decidit analitzar aquest procés a partir de la comparació de cartes recollides entre els anys 1921 i 1925, amb d’altres d’actuals recollides, fins al moment, amb la col·laboració d’ajuntaments i escoles de les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona. Les primeres amb el sabor amarg dels convulsos anys ‘20, les segones escrites en plena pandèmia del Corona virus. I és així com ha pres vida el projecte ‘Cartes als Reis d’Orient‘ que preveu confrontar les dues col·leccions i investigar sobre qüestions tan variades com: qui eren els nens que escrivien als Reis fa 100 anys i qui són els d’avui en dia? Els infants més pobres ens han deixat cartes o només conservem els relats d’alguns? Ens qüestionem si és bo que els nostres fills se sentin lliures de demanar tantes coses? Les preguntes surten amb extrema facilitat. S’enllacen amb el consumisme i amb una definició alterada de l’imaginari col·lectiu i de les necessitats lúdiques dels infants. Al marge de trobar respostes i entretenir-nos amb les comparacions amb el passat, que certament representa un valor afegit a la investigació, l’objectiu d’aquest estudi és contribuir a preservar tot el que, indubtablement, és part del nostre patrimoni cultural facilitant l’obertura de noves línies de recerca a la comunitat universitària.

Unes cartes amb molta història

‘Cartes als Reis d’Orient’ neix en ocasió del centenari de la col·lecció de cartes escrites entre els anys 1921 i 1925 que és part del llegat de la Càtedra d’Ètica del Dr. Pere Bosch i Gimpera (1891-1974) i que es conserva al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El fons inclou la documentació produïda i recopilada per dos arqueòlegs pràcticament contemporanis, mestre i deixeble, Bosch i Gimpera i Lluís Pericot i Garcia i és una font indispensable per conèixer la prehistòria i l’arqueologia catalana, i del llevant peninsular, del segle XX. Destaquen també dictàmens, dibuixos, croquis i mapes arqueològics, i totes les galerades corregides amb anotacions de manuals clàssics d’arqueologia i prehistòria coneguts per diferents generacions d’estudiants. Bosch i Gimpera, amb una activitat frenètica des d’inicis del segle passat i especialment durant la II República i Lluís Pericot agafant el relleu del seu antic mestre, que marxaria cap a l’exili mexicà un cop acabada la guerra, gràcies a una major capacitat d’adaptació a la dictadura franquista.

Però la riquesa i també la particularitat d’aquest fons és el conjunt de documents que s’allunyen de l’arqueologia. És aquí on trobem les cartes als reis d’Orient provinents de dos grans magatzems: “El Siglo” de Barcelona i el “Rodríguez” de Madrid, així com de diverses poblacions catalanes. Eren un material d’estudi pels investigadors interessats en la cultura popular i els valors dels infants. Les recopilaven des de diferents punts del territori espanyol per tal de comparar-ne el contingut des d’un punt de vista etnogràfic i psicològic. Sembla que van arribar a la Universitat de la mà del catedràtic d’ètica Tomàs Carreras i Artau amb l’objectiu de portar a terme “unos estudios de la psicología y el carácter de los niños en España”. Carreras i Artau fou també l’encarregat de fer la petició de donació de les cartes i el responsable de la seva conservació “en el archivo de mi cargo para fines estrictamente científicos”. Actualment, la Institució Milà i Fontanals (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), conserva el Fons Tomàs Carreras i Artau – Cátedra de Ética y Archivo de Psicología y Ética Hispanas, que, entre altres tresors, inclou un total de 3.770 cartes als Reis de la dècada de 1920.
Fem un incís en la forma d’obtenir aquest material d’investigació ja que permet copsar dos moments històrics ben diferents. Si a les primeres dècades del segle XX era suficient un breu intercanvi de cartes entre el responsable del projecte i el gerent dels grans magatzems on es feia la petició, que les enviava amb “sumo placer”, en l’actualitat les coses són ben diferents i més feixugues. Són indispensables els acords entre institucions que passen pel control dels serveis jurídics i la bateria legal per a la protecció de les dades personals. Malgrat els petits entrebancs la col·laboració, en especial amb els ajuntaments de localitats petites i algunes escoles, està ben greixada i funciona.
En els propers mesos el CRAI espera l’arribada de noves cartes dels nens de diferents localitats de Catalunya i esperem que aviat ens sigui possible obtenir algunes mostres d’altres llocs d’Espanya, com vam fer els nostres predecessors.

Un munt d’informació a primer cop d’ull

Les cartes obren un ample ventall d’investigacions dissemblants. Comprovem que la grafia dels anys 20 no tenia en compte la lletra de pal i gaudim, admirats, de textos en una lletra lligada, molt elaborada. El nens d’abans, per tal de fer-ho bé, fins i tot demanaven ajuda als pares o als germans grans. Avui en dia es promou l’autonomia personal i es valora l’esforç individual.
Reflexionem sobre el pes que tenia i que segueix tenint la moral cristiana en els desitjos dels més petits i aprofitem per esbrinar si hem aconseguit trencat els estereotips del passat o si perpetuen els models sexistes.

Són uns quants els exemples que ens parlen de la pedagogia del joc de cada època i de nines o mini cuines demanades per les futures mares i mestresses de casa.
Però, el projecte Cartes als reis d’Orient ens permet estudiar també altres aspectes com el llenguatge dels nens. Abans formal, prudent i fins i tot seriós. Ara informal, sovint col·loquial i ardit. Sembla ser que, fa només 100 anys, es donava més importància als bons modals. Tanmateix, encara és aviat per fer una comparativa històrica, formular hipòtesis i arribar a possibles conclusions. Ara toca deixar espai i temps a la recerca.


Deixa un comentari

ROSALIND FRANKLIN: Una vida desxifrant estructures helicoidals

Divendres , 19 de novembre de 2021, va tenir lloc la inauguració d’una nova edició de la Mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari del naixement de la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, científica clau en la descoberta de l’estructura de l’ADN, però menystinguda i oblidada durant molts anys. En aquesta exposició es reivindica la seva figura i també hi ha una selecció de llibres relacionats amb dones i ciència que ajuden a comprendre i reivindicar el concepte d’injustícia epistèmica que han sofert les dones des de sempre.

L’acte, presidit pel vicerector de transformació digital de la Universitat de Barcelona Dr. Xavier Triadó, es va inaugurar amb una conferència a càrrec de la farmacèutica i cristal·lògrafa, professora de la UPC Dra. Lourdes Campos amb el títol: Rosalind E. Franklin 100 años después. Una carrera desigual. També van participar a l’acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Eugeni Graugés, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, que va fer la presentació de l’acte, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.

En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).

En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

En acabar l’acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l’exposició i hi va haver, a l’atri de les Facultats, un petit refrigeri.

Vegeu també la notícia de la UB Rosalind Franklin: icona de la lluita feminista en el món científic, sobre aquest esdeveniment.

I un reportatge gràfic de l’acte:


1 comentari

Campanya de presentació a les xarxes socials de l’#EquipCRAIUB

Arran d’una proposta InnovaCRAI rebuda al mes de març del 2021, s’ha endegat una campanya des del Twitter del CRAI per presentar els equips de treball de cada CRAI biblioteca i unitat a través de fotografies dels diferents equips.

La campanya, iniciada el 14 d’octubre de 2021 a les 14 h des del Twitter del CRAI, s’ha fet extensiva i s’ha difós des de totes les xarxes socials del CRAI. Els CRAI biblioteca i unitat també han pogut crear amb aquest material (fotografies i vídeo de presentació), les seves pròpies campanyes.

Igualment, també hem comptat amb la col·laboració de Xarxes UB per fer-ne una difusió més completa.

Esperem així apropar-nos més als nostres usuaris i mostrar la nostra accessibilitat.

Coneixeu-nos! Treballem per a vosaltres!

#EquipCRAIUB

#SomCRAI

#InnovaCRAI

Vegeu el vídeo de presentació dels nostres equips:


Deixa un comentari

La primera edició de la”Ruta a l’Exili” comença al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 15 de juliol va tenir lloc al Pati Guernica del Pavelló de la República de Barcelona l’acte de recepció adreçat als joves participants de la primera Ruta a l’Exili. El pavelló va esdevenir el “punt 0” d’aquesta ruta que durarà fins el 30 de juliol.

Ruta a l’Exili, és un projecte educatiu itinerant impulsat per l’Institut de la Joventut d’Espanya (INJUVE) i l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. Té l’objectiu d’apropar la història recent espanyola a les noves generacions a través de recorreguts pels llocs de memòria de l’exili republicà, i amb una metodologia interactiva que inclou activitats formatives i socioculturals.

L’exili, la memòria i les identitats nacionals són els tres eixos del programa acadèmic d’aquesta expedició. Les temàtiques seran abordades sobre el terreny a partir de tallers relacionats amb l’arqueologia, el medi ambient, la…

View original post 466 more words


Deixa un comentari

Publicades les versions en castellà i anglès del Pla de sostenibilitat del CRAI

El setembre de 2020 el CRAI de la Universitat de Barcelona (UB) va presentar el seu Pla de sostenibilitat, per promoure el seu compromís institucional amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per les Nacions Unides amb l’Agenda 2030 i sempre alineats amb els objectius generals de la UB.

El Pla inclou nou objectius (quatre de prioritaris, quatre de contribució a la societat i un de contribució a la ciutadania global) que permetran consolidar dins el CRAI les bones pràctiques i crear valor sostenible a curt i a llarg termini, de forma ètica i transparent, i així donar resposta a les necessitats dels nostres usuaris i grups d’interès.

Alguns d’aquest objectius són també objectius estratègics del CRAI i pengen directament del Pla estratègic vigent, Iter2022 i, alguns altres de la nostra Carta de serveis. El Pla de sostenibilitat el que fa és reforçar-los, ampliant i matisant alguns dels seus aspectes, alhora que els posa en relació amb l’Agenda 2030 i els criteris d’excel·lència del nou model EFQM.

A més, cada objectiu del Pla marca les accions a desenvolupar, la unitat del CRAI responsable de portar-les a terme i els indicadors de control que ens permetran verificar quin és el grau de compliment que s’ha assolit.

Per més informació podeu consultar el nostre Pla de sostenibilitat o el seu fulletó explicatiu.

En septiembre de 2020 el CRAI de la Universidad de Barcelona (UB) presentó su Plan de sostenibilidad, para promover su compromiso institucional con los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) impulsados por las Naciones Unidas con la Agenda 2030 y siempre alineados con los objetivos generales de la UB.

El Plan incluye nueve objetivos (cuatro prioritarios, cuatro de contribución a la sociedad y uno de contribución a la ciudadanía global) que permitirán consolidar dentro del CRAI las buenas prácticas i crear valor sostenible a corto y largo plazo, de forma ética y transparente, y así dar respuesta a las necesidades de nuestros usuarios y grupos de interés.

Algunos de estos objetivos son también objetivos estratégicos del CRAI y forman parte del Plan estratégico vigente, Iter2022 y otros de nuestra Carta de servicios. El Plan de sostenibilidad los refuerza, ampliando y matizando algunos de sus aspectos, al tiempo que los pone en relación con la Agenda 2030 y con los criterios de excelencia del nuevo modelo EFQM.

Además, cada objetivo del Plan marca las acciones a desarrollar, la unidad del CRAI responsable de llevarlas a cabo y los indicadores de control que nos permitirán verificar cuál es el grado de cumplimiento que se ha logrado.Por más información podéis consultar la versión en castellano del Plan sostenibilidad o su folleto explicativo

In September 2020, the CRAI of the University of Barcelona (UB) presented its Sustainability Plan to promote its institutional commitment to the Sustainable Development Goals (SDGs) promoted by the United Nations with the 2030 Agenda and always aligned with the general objectives of the UB.

The Plan includes nine objectives (four priority objectives, four objectives of contribution to society and one objective of contribution to global citizenship) that will allow us to consolidate good practices within the CRAI to create sustainable value in the short and long term, in an ethical and transparent manner, and thus respond to the needs of our users and stakeholders.

Some of the objectives are also strategic objectives of the UB’s CRAI and they are directly link to our current Strategic Plan, Iter2022, while others correspond to content included in our Service Charter. What the Sustainability Plan does is reinforce them, extending and clarifying some of their aspects, while at the same time linking them to the 2030 Agenda and the excellence criteria of the new EFQM model.

In addition, each objective of the Plan marks the actions to be developed, the CRAI unit responsible for carrying them out and the control indicators that will allow us to verify the degree of compliance that has been achieved.

For more information, please consult the English version of our Sustainability Plan or its explanatory leaflet.


Deixa un comentari

Nova plataforma per a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva : Marques d’impressors i Antics posseïdors

Blog de Fons Antic

Sovint us hem parlat de les nostres bases de dades, Marques d’impressors i Antics posseïdors, dos recursos purament genuïns del CRAI Biblioteca de Reserva que avui són notícia. Com sabeu, l’objecte d’estudi de les dues és ben diferent: el de la primera, les marques tipogràfiques que utilitzaven els impressors, llibreters o editors durant tota l’època de la impremta manual; el de la segona, les marques de propietat, lectura i ús dels llibres de la nostra col·lecció.

Ressaltem l’originalitat d’aquesta tasca, que es reflecteix en la consulta intensiva feta per part d’usuaris d’arreu del món de les Marques d’impressors i en la singularitat dels Antics posseïdors dins l’àmbit de les biblioteques catalanes.

Avui celebrem l’actualització d’aquests dos recursos en un nou entorn:

Marques d’impressors: https://marques.crai.ub.edu/ca/impressors

Antics posseïdors: https://marques.crai.ub.edu/ca/posseidors

Amb l’externalització del projecte a càrrec de l’empresa Coeli, el CRAI ha fet una aposta per optimitzar la seva explotació i difusió.

View original post 560 more words