Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


1 comentari

Finalitzada amb un nou rècord la campanya #1lib1ref 2022

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha participat, un any més, a la Campanya internacional Viquiprojecte:Bibliowikis/#1Lib1Ref, que ha tingut lloc del 15 de gener al 5 de febrer de 2022 i on bibliotecaris d’arreu del món han fet servir la seva expertesa per afegir o actualitzar una referència bibliogràfica en un article de la Viquipèdia.

En l’àmbit català, la campanya és promoguda per Amical Wikimedia, The Wikipedia Library, i tot un seguit d’altres entitats entre les quals hi ha el CRAI de la Universitat de Barcelona.

Els bibliotecaris del CRAI han participat en aquest projecte treballant en les següents entrades:

Aquest any la campanya ha doblat el rècord anterior. Moltes gràcies a tots els que hi heu participat. 60 participants han afegit 4.425 referències donant visibilitat i valor a la nostra professió.

Entre tots hem millorat la Viquipèdia posant valor a la nostra feina i ajudant als usuaris amb informació d’una font fiable.


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Lletres participa a #ColorOurCollections

Bloc de Lletres

#ColorOurCollections és un projecte de la New York Academy of Medicine Library amb el qual el CRAI de la Universitat de Barcelona fa anys que hi participa. És una iniciativa per donar difusió a les col·leccions de biblioteques, museus i altres institucions culturals. Consisteix a compartir imatges de les nostres col·leccions amb la voluntat que usuaris i seguidors les acoloreixin i les publiquin novament a Twitter, Facebook, Instagram o Pinterest amb el hashtag #ColorOurCollections#CRAIUB

Enguany és el primer cop que hi participem des del CRAI Biblioteca de Lletres. Aquesta participació forma part dels diferents actes que hem realitzat al llarg del darrer any per commemorar els 700 anys de la mort del gran poeta italià Dante Alighieri. Com recordareu, per Sant Jordi vam confeccionar un punt de llibre commemoratiu en col·laboració amb la SbA dell’Università degli Studi di Ferrara. I als mesos de setembre i octubre…

View original post 204 more words


Deixa un comentari

Nova exposició: Herència i memòria. La presència de la mort al fons antic del CRAI de la Universitat de Barcelona

Blog de Fons Antic

 L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona allotja l’exposició Herència i memòria. La presència de la mort al fons antic del CRAI de la Universitat de Barcelona que es pot visitar entre el 2 i el 25 de febrer de 2022 a l’espai expositiu del CRAI Biblioteca de Lletres i CRAI Biblioteca de Fons Antic (Gran Via de les Corts Catalanes, 585, primer pis). Ramon Dilla Martí i José A. Ortiz, doctors en Història de l’Art, són els comissaris, amb el suport tècnic del personal del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Aquesta exposició presencial és una selecció de les peces que formen part de la mateixa en la seva versió virtual: Herència i memòria. La presència de la mort al fons antic del CRAI de la Universitat de Barcelona

View original post 491 more words


Deixa un comentari

Any nou, nom nou: de Reserva a Fons Antic

Blog de Fons Antic

Al final de l’any passat es va posar sobre la taula un tema que ens rondava des de feia temps al voltant del nom de la nostra biblioteca: CRAI Biblioteca de Reserva. Després de diverses converses amb la direcció del CRAI i concretament amb la Unitat de Gestió de la Col·lecció -a qui agraïm la seva iniciativa-, l’inici del 2022 coincideix amb l’adopció de la nova denominació: CRAI Biblioteca de Fons Antic. El canvi de nom va ser aprovat el dia 30 novembre 2021 per la Comissióde Biblioteques delegada del Consell de Govern. A continuació us expliquem les raons del canvi.

View original post 368 more words


Deixa un comentari

Cartes als Reis d’Orient per continuar un estudi iniciat fa 100 anys

Una nova col·lecció del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació enriqueix el fons patrimonial de la Universitat de Barcelona

Avui en dia, llegir una carta als Reis d’Orient no sedueix tant com fa 100 anys. Presentacions poc lluïdes, paraules sovint atrevides, tracte directe que ha abandonat el vos per abraçar el tu i llistes interminables de desitjos. En la majoria dels casos s’han perdut les ganes d’expressar-los per escrit i les imatges, sovint retallades de catàlegs comercial, han substituït la paraula. Què ha passat? S’ha perdut la màgia? La il·lusió de rebre regals segueix viva però és evident que, com a conseqüència del canvi cultural, també la relació dels infants amb “Ses majestats els Reis d’Orient” s’ha transformat.

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona ha decidit analitzar aquest procés a partir de la comparació de cartes recollides entre els anys 1921 i 1925, amb d’altres d’actuals recollides, fins al moment, amb la col·laboració d’ajuntaments i escoles de les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona. Les primeres amb el sabor amarg dels convulsos anys ‘20, les segones escrites en plena pandèmia del Corona virus. I és així com ha pres vida el projecte ‘Cartes als Reis d’Orient‘ que preveu confrontar les dues col·leccions i investigar sobre qüestions tan variades com: qui eren els nens que escrivien als Reis fa 100 anys i qui són els d’avui en dia? Els infants més pobres ens han deixat cartes o només conservem els relats d’alguns? Ens qüestionem si és bo que els nostres fills se sentin lliures de demanar tantes coses? Les preguntes surten amb extrema facilitat. S’enllacen amb el consumisme i amb una definició alterada de l’imaginari col·lectiu i de les necessitats lúdiques dels infants. Al marge de trobar respostes i entretenir-nos amb les comparacions amb el passat, que certament representa un valor afegit a la investigació, l’objectiu d’aquest estudi és contribuir a preservar tot el que, indubtablement, és part del nostre patrimoni cultural facilitant l’obertura de noves línies de recerca a la comunitat universitària.

Unes cartes amb molta història

‘Cartes als Reis d’Orient’ neix en ocasió del centenari de la col·lecció de cartes escrites entre els anys 1921 i 1925 que és part del llegat de la Càtedra d’Ètica del Dr. Pere Bosch i Gimpera (1891-1974) i que es conserva al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El fons inclou la documentació produïda i recopilada per dos arqueòlegs pràcticament contemporanis, mestre i deixeble, Bosch i Gimpera i Lluís Pericot i Garcia i és una font indispensable per conèixer la prehistòria i l’arqueologia catalana, i del llevant peninsular, del segle XX. Destaquen també dictàmens, dibuixos, croquis i mapes arqueològics, i totes les galerades corregides amb anotacions de manuals clàssics d’arqueologia i prehistòria coneguts per diferents generacions d’estudiants. Bosch i Gimpera, amb una activitat frenètica des d’inicis del segle passat i especialment durant la II República i Lluís Pericot agafant el relleu del seu antic mestre, que marxaria cap a l’exili mexicà un cop acabada la guerra, gràcies a una major capacitat d’adaptació a la dictadura franquista.

Però la riquesa i també la particularitat d’aquest fons és el conjunt de documents que s’allunyen de l’arqueologia. És aquí on trobem les cartes als reis d’Orient provinents de dos grans magatzems: “El Siglo” de Barcelona i el “Rodríguez” de Madrid, així com de diverses poblacions catalanes. Eren un material d’estudi pels investigadors interessats en la cultura popular i els valors dels infants. Les recopilaven des de diferents punts del territori espanyol per tal de comparar-ne el contingut des d’un punt de vista etnogràfic i psicològic. Sembla que van arribar a la Universitat de la mà del catedràtic d’ètica Tomàs Carreras i Artau amb l’objectiu de portar a terme “unos estudios de la psicología y el carácter de los niños en España”. Carreras i Artau fou també l’encarregat de fer la petició de donació de les cartes i el responsable de la seva conservació “en el archivo de mi cargo para fines estrictamente científicos”. Actualment, la Institució Milà i Fontanals (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), conserva el Fons Tomàs Carreras i Artau – Cátedra de Ética y Archivo de Psicología y Ética Hispanas, que, entre altres tresors, inclou un total de 3.770 cartes als Reis de la dècada de 1920.
Fem un incís en la forma d’obtenir aquest material d’investigació ja que permet copsar dos moments històrics ben diferents. Si a les primeres dècades del segle XX era suficient un breu intercanvi de cartes entre el responsable del projecte i el gerent dels grans magatzems on es feia la petició, que les enviava amb “sumo placer”, en l’actualitat les coses són ben diferents i més feixugues. Són indispensables els acords entre institucions que passen pel control dels serveis jurídics i la bateria legal per a la protecció de les dades personals. Malgrat els petits entrebancs la col·laboració, en especial amb els ajuntaments de localitats petites i algunes escoles, està ben greixada i funciona.
En els propers mesos el CRAI espera l’arribada de noves cartes dels nens de diferents localitats de Catalunya i esperem que aviat ens sigui possible obtenir algunes mostres d’altres llocs d’Espanya, com vam fer els nostres predecessors.

Un munt d’informació a primer cop d’ull

Les cartes obren un ample ventall d’investigacions dissemblants. Comprovem que la grafia dels anys 20 no tenia en compte la lletra de pal i gaudim, admirats, de textos en una lletra lligada, molt elaborada. El nens d’abans, per tal de fer-ho bé, fins i tot demanaven ajuda als pares o als germans grans. Avui en dia es promou l’autonomia personal i es valora l’esforç individual.
Reflexionem sobre el pes que tenia i que segueix tenint la moral cristiana en els desitjos dels més petits i aprofitem per esbrinar si hem aconseguit trencat els estereotips del passat o si perpetuen els models sexistes.

Són uns quants els exemples que ens parlen de la pedagogia del joc de cada època i de nines o mini cuines demanades per les futures mares i mestresses de casa.
Però, el projecte Cartes als reis d’Orient ens permet estudiar també altres aspectes com el llenguatge dels nens. Abans formal, prudent i fins i tot seriós. Ara informal, sovint col·loquial i ardit. Sembla ser que, fa només 100 anys, es donava més importància als bons modals. Tanmateix, encara és aviat per fer una comparativa històrica, formular hipòtesis i arribar a possibles conclusions. Ara toca deixar espai i temps a la recerca.


Deixa un comentari

ROSALIND FRANKLIN: Una vida desxifrant estructures helicoidals

Divendres , 19 de novembre de 2021, va tenir lloc la inauguració d’una nova edició de la Mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari del naixement de la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, científica clau en la descoberta de l’estructura de l’ADN, però menystinguda i oblidada durant molts anys. En aquesta exposició es reivindica la seva figura i també hi ha una selecció de llibres relacionats amb dones i ciència que ajuden a comprendre i reivindicar el concepte d’injustícia epistèmica que han sofert les dones des de sempre.

L’acte, presidit pel vicerector de transformació digital de la Universitat de Barcelona Dr. Xavier Triadó, es va inaugurar amb una conferència a càrrec de la farmacèutica i cristal·lògrafa, professora de la UPC Dra. Lourdes Campos amb el títol: Rosalind E. Franklin 100 años después. Una carrera desigual. També van participar a l’acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Eugeni Graugés, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, que va fer la presentació de l’acte, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.

En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).

En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

En acabar l’acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l’exposició i hi va haver, a l’atri de les Facultats, un petit refrigeri.

Vegeu també la notícia de la UB Rosalind Franklin: icona de la lluita feminista en el món científic, sobre aquest esdeveniment.

I un reportatge gràfic de l’acte:


1 comentari

Campanya de presentació a les xarxes socials de l’#EquipCRAIUB

Arran d’una proposta InnovaCRAI rebuda al mes de març del 2021, s’ha endegat una campanya des del Twitter del CRAI per presentar els equips de treball de cada CRAI biblioteca i unitat a través de fotografies dels diferents equips.

La campanya, iniciada el 14 d’octubre de 2021 a les 14 h des del Twitter del CRAI, s’ha fet extensiva i s’ha difós des de totes les xarxes socials del CRAI. Els CRAI biblioteca i unitat també han pogut crear amb aquest material (fotografies i vídeo de presentació), les seves pròpies campanyes.

Igualment, també hem comptat amb la col·laboració de Xarxes UB per fer-ne una difusió més completa.

Esperem així apropar-nos més als nostres usuaris i mostrar la nostra accessibilitat.

Coneixeu-nos! Treballem per a vosaltres!

#EquipCRAIUB

#SomCRAI

#InnovaCRAI

Vegeu el vídeo de presentació dels nostres equips: