Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Informe d’SPARC Europe sobre la gestió dels drets de propietat intel·lectual i de llicències de les principals editorials científiques europees

Publicat al Blog del CSUC el dia 6 d’octubre de 2020

SPARC Europe ha publicat l’informe “Open Access: An Analysis of Publisher Copyright and Licensing Policies in Europe, 2020“, que recull les pràctiques de les principals editorials científiques que operen a Europa. En l’informe es mostren els resultats de l’anàlisi realitzada durant la primavera de 2020.

D’una banda s’analitzen les 10 editorials més importants d’Europa respecte la gestió que fan dels drets de propietat intel·lectual dels documents que publiquen, les polítiques d’autoarxiu i les llicències que s’utilitzen tant a l’hora de publicar en un repositori com quan publiquen documents en accés obert.

L’estudi es basa en la informació disponible als diferents webs i ha estat contrastada amb els editors. Els resultats mostren com no hi ha una homogeneïtat entre els editors, alguns demanen la cessió exclusiva de drets, mentre altres permeten que els autors en romanguin els titulars. La mateixa disparitat apareix a l’hora de permetre l’autoarxiu facilitant l’accés immediat o amb períodes llargs d’emabargament. Aquesta disparitat no apareix només entre les editorials sinó que també existeix entre títols d’un mateix grup editor.

A més, l’estudi inclou una anàlisi de la informació disponible al directori de revistes en accés obert (DOAJ) pel que fa als títols europeus. En aquesta segona part s’analitza quines llicències s’utilitzen i si es demana la cessió de drets o es restringeix la lliure publicació dels articles per part dels autors. Els resultats mostren de nou una gran diversitat incloent-hi algunes inconsistències com no permetre la publicació en altres llocs tot i utilitzar les llicències més obertes que teòricament ho autoritzen a qualsevol persona.

L’informe finalitza amb una sèrie de recomanacions adreçades a editors, autors, centres de recerca i finançadors per millorar la informació que es facilita i entendre com es gestiona la propietat intel·lectual, per aconseguir alinear les polítiques editorials amb les dels finançadors, i per evitar inconsistències a l’hora d’utilitzar determinades llicències.

L’objectiu final de l’informe és aconseguir que ben aviat puguem gaudir de l’accés obert immediat a totes les publicacions científiques.


Deixa un comentari

L’Observatori de l’Accés Obert a la revista LIBER Quarterly

Via Blog del CSUC: 25 d’octubre de 2019

LIBER Q publica un article sobre l’Observatori de l’Accés Obert

LIBER Quarterly, la revista de l’associació de biblioteques de recerca europees (LIBER, Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche), acaba de publicar un article sobre l’Observatori de l’Accés Obert, un projecte que pretén fer un seguiment de l’estat de l’accés obert (Open Access) a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

L’article, publicat a la col·lecció “Selected papers from LIBER’s 46th Annual Conference 2017 (Patras, Greece)“, porta per títol The Open Access Observatory i el signen Anna Rovira (UPC) i Ignasi Labastida (UB).

L’accés obert sembla haver arribat a un punt d’inflexió i s’ha convertit en una opció real quan els investigadors decideixen on volen publicar. Tot i així, les xifres proporcionades a l’hora de mostrar percentatges no estan clares, perquè no hi ha quòrum en la definició de l’accés obert.

En aquest article s’explica el projecte iniciat per dues universitats catalanes (UB i UPC), que van decidir usar una metodologia comú per a mesurar els diferents nivells d’accés obert a les seves institucions. Aquesta metodologia pot ser emprada per qualsevol institució de tot el món per fer visible la seva evolució i les tendències del moviment Open Access.

A més, l’article també mostra una metodologia per a estimar la despesa que suposa publicar en accés obert. Aquestes dues universitats no tenen un sistema central que processi aquesta despesa i per això és necessari que facin aproximacions per saber quant han de pagar cada any. Igual que abans, aquesta metodologia pot ser usada per tothom.

Ambdues iniciatives conformen el treball inicial del que els autors de l’article anomenen l’Observatori de l’Accés Obert, un projecte creat amb l’objectiu de proporcionar i compartir evidències, metodologies i dades relacionades amb la publicació en accés obert.

Podeu llegir l’article complet a LIBER Quarterly.