Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona

Tag Archives: accés obert


by 3 comentaris

Setmana de l’Accés Obert 2021

Durant la setmana del 25 al 31 d’octubre se celebra l’Open Access Week 2021 i des del CRAI de la Universitat de Barcelona ens en volem fer ressò, com cada any, amb tot un seguit d’actuacions.

Aquest any destaca el Webinar Els acords transformatius i el seu impacte a la Universitat de Barcelona.

Al 2020, la CRUE i el CSIC van acordar negociar amb quatre dels principals editors científics (ACS, Elsevier, Springer, Wiley) per aconseguir un acord transformatiu que servís per accedir a les publicacions d’aquestes editorials i també per poder publicar en accés obert sense costos addicionals. Finalment, al mes d’abril de 2021 es varen posar en marxa aquests acords amb diferents condicions. Per altra banda, el CRAI de la Universitat de Barcelona va negociar un acord transformatiu amb Cambridge University Press amb vigència des del gener de 2021.

En aquest webinar es farà un repàs al significat d’un acord transformatiu i a les implicacions que tenen per al personal investigador de la Universitat de Barcelona aquests acords signats.

L’accés al webinar és a través de zoom per als membres de la UB.

El webinar va adreçat al personal investigador que pot gaudir d’aquests acords però també al personal del CRAI que els vulgui conèixer amb més detall.

Des dels CRAI biblioteca s’han preparat per a la Setmana les actuacions següents:

Des del compte de Twitter del CRAI i des de totes les xarxes dels CRAI biblioteca i unitat, es farà un seguiment exhaustiu de la Setmana i totes les activitats programades.

Les biblioteques de les universitats espanyoles a REBIUN, entre les quals ens comptem, i del CSIC, han programat actuacions per commemorar la Setmana i han creat un portal on es poden veure tots els seus actes previstos. També podeu fer una ullada a altres esdeveniments rellevants com la publicació dels Compromisos de las unviersidades ante la Open Science, i de la Medición del Acceso Abierto en las universidades españolas y el CSIC (2016-2020), l’Open Educational Award for Excellence aconseguit pel Kit REA (Recursos de Aprendizaje en Abierto) i l’acte central de la Setmana, la conferència virtual Hacia una nueva generación de repositorios, a càrrec de la Dra. Tránsito Ferreras.

Tota aquesta informació i més s’ha detallat a la pàgina Setmana de l’Accés Obert 2021 del web del CRAI.


by 2 comentaris

Eines de descoberta d’accés obert

Orígen: Recercant en obert. Eines de descoberta d’accés obert

 Actualment hi ha milers de revistes que publiquen els continguts en accés obert, però encara predomina el model de publicació de subscripció que en limita l’accés gratuït. Des de fa gairebé 20 anys, un dels objectius de l’accés obert ha estat oferir una alternativa legal per poder accedir als resultats de la recerca que es troben darrera una barrera econòmica. L’alternativa més utilitzada ha estat la de dipositar còpies dels articles científics en els repositoris, però no sempre ha estat fàcil localitzar aquestes còpies.  

Amb aquestes dues extensions es simplifica la cerca d’alternatives gratuïtes a les publicacions científiques.   

Open Science Lens (OSL). El plug-in Open Science Lens és una extensió gratuïta desenvolupada per OpenAIRE que funciona amb Google Chrome.   

Permet localitzar la ubicació de publicacions, dades i altres objectes resultants de la investigació que estiguin identificats amb un DOI.   

OSL utilitza la informació disponible a OpenAIRE Explore i ofereix resultats a enllaços a documents en accés obert.  

Pel articles embargats, informa d’aquesta restricció d’accés amb la data de finalització. Però si aquesta restricció no ha estat modificada al repositori original, no detecta si la data ja ha expirat i l’article es troba disponible.  

 
L’extensió treballa directament detectant el DOI en una pàgina web i mostrant una icona blava al seu costat. També ofereix una pestanya lateral desplegable amb la informació sobre les versions trobades: en obert, embargat (amb la data de finalització d’embargament) i restringit; a més d’un enllaç a les diferents fonts que contenen el contingut original.  

Les opcions de configuració encara són limitades (detecció manual o automàtica del DOI) 

Unpaywall.  El plug-in Unpaywall és una extensió  gratuïta  desenvolupada per Our Research  que funciona amb Mozilla Firefox i Google Chrome.
Utilitza la informació disponible a la base de dades pròpia, permetent localitzar la ubicació de publicacions en PDF a text complet que estiguin identificades amb un DOI.    
El codi font de l’extensió d’Unpaywall s’allotja a github.com. 

L’extensió treballa directament detectant el DOI en una pàgina web. Si el localitza mostra una icona d’un cadenat:  

  • Obert, i en color verd/daurat/bronze : versió legal i sense embargar de l’article gratuït a text complet. 
  • Tancat, i en color gris: no ha pogut trobar cap versió legal d’accés obert d’aquest article. 

Les opcions de configuració permeten distingir les diferents versions d’accés obert: verda, daurada i bronze. 

Scopus i Web of Science l’han integrat a les seves bases de dades. 


by 1 comentari

Nous acords transformatius

Reblogat de Notícies UB del 26/07/2021

Nous acords transformatius per impulsar la publicació en accés obert

Recerca

Els acords transformatius són contractes entre els consorcis de biblioteques i les editorials per transformar sense cost els pagaments de les subscripcions actuals en publicacions en accés obert, tot mantenint l’accés de lectura. En els darrers mesos, aquests acords per a les universitats de tot l’Estat s’han fet des de la CRUE i el CSIC per a quatre dels principals editors científics: Elsevier, Springer Nature, Wiley i ACS Publications. Així mateix, la UB, mitjançant el CRAI, ha signat un acord transformatiu amb Cambridge University Press. Tots aquests acords inclouen més de 5.500 revistes científiques.

Per a la UB, aquests acords suposen
obrir uns 550 articles el primer any.

«Les principals editorials on publiquen els investigadors de la UB són Elsevier, Springer i Wiley. Segons les dades del Web of Science, els articles amb correspondència UB d’aquestes tres editorials representen aproximadament un terç del total de la producció de la UB», explica Ignasi Labastida, delegat del rector per a la ciència oberta i responsable de la Unitat de Recerca del CRAI. «Per a la UB, aquests acords suposen obrir uns 550 articles el primer any, una xifra que s’incrementarà progressivament durant els anys de validesa de l’acord. D’altra banda, en el cas de Cambridge University Press, no hi ha límit en el nombre de publicacions», destaca Labastida.

Els acords assolits per la CRUE i el CSIC cobreixen la publicació en revistes híbrides, és a dir, aquelles a les quals cal accedir mitjançant subscripció o pagament puntual i que ofereixen la possibilitat de pagar perquè l’article quedi en accés obert. L’acord amb Elsevier, Springer i ACS Publications és per a quatre anys, i s’ha negociat concedir un nombre d’articles per institució en funció del que es pagava històricament per llegir i del nombre de publicacions de la institució (es compta com a producció de la institució els articles en què l’autor de correspondència apareix amb aquesta afiliació). En el cas de Wiley, s’ha signat un pilot per al 2021 i se n’està negociant una ampliació.

L’acord de la UB amb Cambridge University Press permet, des del mes de gener de 2021, mantenir l’accés a totes les revistes d’aquesta editorial com fins ara. Però, a la vegada, també permet que els articles que s’hi publiquin en què l’autor de correspondència sigui de la UB siguin d’accés obert sense cap cost addicional. Això vol dir que no cal que els investigadors de la nostra Universitat paguin cap càrrec per processament de l’article (article processing charge, en anglès), tant si publiquen en una revista d’accés obert complet com si ho fan en una que ofereix l’opció híbrida. D’altra banda, aquest acord no limita el nombre de publicacions que es poden obrir per ser llegides, a diferència dels altres acords. En aquest cas, també estan incloses les revistes que són purament d’accés obert.

«Aquests acords suposen un impuls important cap a l’accés obert i una aposta més cap al compromís de fer més visible i accessible la producció científica de la UB. D’altra banda, complementen l’aposta que ja es va fer fa deu anys amb la posada en marxa de la publicació d’articles en el repositori institucional i l’establiment del fons d’ajuts per publicar en accés obert», conclou Labastida.

Aquest és un pas més cap a l’assoliment de l’accés obert immediat, un dels objectius de la Declaració de Berlín que va signar la UB el 2009 i que s’engloben dins de l’estratègia de la iniciativa OA2020 de transformar el sistema de publicació tancat, a la qual la UB també ha donat suport aquest any.

La informació sobre els acords es recull i s’actualitza en aquesta web del CRAI.


by Deixa un comentari

Paperity, el primer agregador de revistes i articles multidisciplinaris d’accés obert

Origen: Paperity, el primer agregador de revistes i articles multidisciplinaris d’accés obert


by 1 comentari

Estudi sobre el model diamant de revistes d’accés obert

Publicat el 10 de març de 2021 al Blog Recercant en obert

Us presentem el primer estudi de SPARC Europe sobre revistes diamant d’accés obert, és a dir revistes que no cobren als autors per publicar ni als lectors per llegir i que normalment són finançades per institucions acadèmiques, governamentals o societats científiques. Aquest estudi, encarregat per cOAlition S i finançat per Science Europe, es va realitzar des del juny de 2020 fins al febrer de 2021 i van participar, juntament amb SPARC Europe, altres 9 institucions com OPERAS, Utrecht University, DOAJ, UiT The Arctic University of Norway, LIBER, OASPA, ENRESSH, Redalyc-AmeliCA i CSI. 

Podeu consultar l’informe i les recomanacions aquí.

També us podeu descarregar un resum de dues pàgines i veure l’entrada del blog de SPARC Europe.

A l’estudi s’examina la sostenibilitat d’aquest tipus de revistes i es dóna una sèrie de recomanacions per fer-les econòmicament sostenibles. El model diamant d’accés obert promou la inclusió i la bibliodiversitat, ja que serveix per a una àmplia gamma de disciplines, idiomes, països i comunitats i fa que la publicació en accés obert sigui veritablement accessible a tothom eliminant els obstacles econòmics. Per totes aquestes característiques esmentades, el manteniment del model diamant d’accés obert es considera de crucial importància i es vol ajudar a aquestes revistes a complir amb el Pla S.
Principals conclusions de l’informe:

  • Existeix un vast arxipèlag (estimat en 29.000) de revistes relativament petites que serveix a una àmplia gamma de comunitats. A l’informe trobareu revistes UB.
  • Les revistes del model diamant estan en camí de complir plenament el Pla S.
  • Hi ha reptes operatius en diversitat d’àrees des d’estructures legals i capacitats tècniques fins a processos editorials i models de finançament.
  • Aquestes revistes depenen en gran manera de voluntaris, universitats i governs per operar.  

Recomanacions:

  • Racionalitzar el suport tècnic.
  • Assegurar el compliment del Pla S.
  • Augmentar la capacitat i l’eficàcia.
  • Sostenir i invertir en el futur.

Accions d’inici:

  • Fer un simposi internacional sobre el model diamant per iniciar una conversa global.
  • Establir una estratègia de finançament.
  • Construir el Diamant OA Capacity Center per donar suport a la implementació de recomanacions.


by 4 comentaris

Els acords transformatius

Extret del Blog Recercant en obert

Post publicat el dimecres, 20 de gener de 2021

Els acords transformatius

Cada cop més, les agències finançadores de recerca demanen la publicació dels resultats de la recerca en obert, però les principals revistes donen accés als articles majoritàriament per mitjà de subscripció. Les grans editorials científiques normalment permeten la publicació en obert a les seves revistes híbrides a canvi del pagament d’una tarifa anomenada APC (Article Processing Charge). Això ens porta a una doble facturació, les editorials cobren per llegir (la subscripció) i també, per publicar (l’APC) . Aquest problema ha portat a les institucions de diversos països a negociar amb les grans editorials nous models econòmics.

Els acords transformatius son nous contractes negociats entre biblioteques o consorcis i els editors que transformen el model actual de negoci de la publicació de revistes acadèmiques. Es caracteritzen per usar els diners tradicionalment destinats a les subscripcions (pagar per llegir) a un nou model que a més de pagar per llegir, inclou el preu de publicar en accés obert (APC).

La CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas) ha obert un procés de negociació amb les editorials científiques American Chemical Society (ACS), Elsevier, Springer i Wiley per poder aconseguir unes noves condicions contractuals a partir del 2021 per a tot l’Estat Espanyol.  L’objectiu és aconseguir un acord transformatiu perquè, d’una banda, els investigadors no hagin de pagar APC per publicar en les seves revistes i, d’altra banda, s’inclogui una rebaixa en el preu de les subscripcions.

Més informació:

La Universitat de Barcelona, mitjançant el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) ha signat un acord transformatiu amb l’editorial Cambridge University Press. Aquest acord permet, a partir de gener de 2021, mantenir l’accés a totes les revistes d’aquesta editorial com fins ara. Però, a la vegada, també permet que els articles que s’hi publiquin on l’autor de correspondència sigui de la Universitat de Barcelona siguin d’accés obert sense cap cost addicional. Aquestes condicions es mantindran fins a la finalització de l’acord, el desembre de 2023.

Els investigadors no cal que paguin cap APC tant si es publica en una revista d’accés obert complet com si es publica en una revista que ofereix l’opció híbrida (publicar puntualment en obert un article en una revista d’accés per subscripció).

Més informació a: Publicar en accés obert


by Deixa un comentari

Informe d’SPARC Europe sobre la gestió dels drets de propietat intel·lectual i de llicències de les principals editorials científiques europees

Publicat al Blog del CSUC el dia 6 d’octubre de 2020

SPARC Europe ha publicat l’informe “Open Access: An Analysis of Publisher Copyright and Licensing Policies in Europe, 2020“, que recull les pràctiques de les principals editorials científiques que operen a Europa. En l’informe es mostren els resultats de l’anàlisi realitzada durant la primavera de 2020.

D’una banda s’analitzen les 10 editorials més importants d’Europa respecte la gestió que fan dels drets de propietat intel·lectual dels documents que publiquen, les polítiques d’autoarxiu i les llicències que s’utilitzen tant a l’hora de publicar en un repositori com quan publiquen documents en accés obert.

L’estudi es basa en la informació disponible als diferents webs i ha estat contrastada amb els editors. Els resultats mostren com no hi ha una homogeneïtat entre els editors, alguns demanen la cessió exclusiva de drets, mentre altres permeten que els autors en romanguin els titulars. La mateixa disparitat apareix a l’hora de permetre l’autoarxiu facilitant l’accés immediat o amb períodes llargs d’emabargament. Aquesta disparitat no apareix només entre les editorials sinó que també existeix entre títols d’un mateix grup editor.

A més, l’estudi inclou una anàlisi de la informació disponible al directori de revistes en accés obert (DOAJ) pel que fa als títols europeus. En aquesta segona part s’analitza quines llicències s’utilitzen i si es demana la cessió de drets o es restringeix la lliure publicació dels articles per part dels autors. Els resultats mostren de nou una gran diversitat incloent-hi algunes inconsistències com no permetre la publicació en altres llocs tot i utilitzar les llicències més obertes que teòricament ho autoritzen a qualsevol persona.

L’informe finalitza amb una sèrie de recomanacions adreçades a editors, autors, centres de recerca i finançadors per millorar la informació que es facilita i entendre com es gestiona la propietat intel·lectual, per aconseguir alinear les polítiques editorials amb les dels finançadors, i per evitar inconsistències a l’hora d’utilitzar determinades llicències.

L’objectiu final de l’informe és aconseguir que ben aviat puguem gaudir de l’accés obert immediat a totes les publicacions científiques.