S’ha publicat al repositori de REBIUN l’informe Medición del acceso abierto en las universidades españolas y el CSIC (2018-2022), elaborat per l’Objectiu General 1 sobre Ciència oberta i coordinat per Duli Vélez (UMON), dins de la Línia 2 del pla estratègic anterior. Aquest document posa al dia la situació a Espanya després dels informes elaborats anteriorment per als períodes 2014-2018 i 2016-2020 i representa, a més, una evolució metodològica important; basant-se en OpenAlex, millora tècnicament els processos de mesura i s’alinea amb les recomanacions de Science Europe.
Com posa de manifest l’informe, s’ha passat del 64,2% de publicacions en accés obert el 2018 al 75,6% el 2022. Entre els principals resultats, cal destacar els següents:
La via daurada arriba al 41% el 2021 i el 2022 després d’un creixement sostingut des del 2020.
La via híbrida ha passat de representar un 6,4% a un 17,2% del total de publicacions. L’informe reflecteix, doncs, l’impacte dels acords transformatius Crue-CSIC.
La via bronze retrocedeix, probablement per la conversió de publicacions a la via daurada.
La via verda segueix semblant escassa en relació amb les altres, a les quals tant Unpaywall com OpenAlex donen preferència en els resultats quan s’identifica solapament.
En els darrers mesos han aparegut notícies alarmants sobre l’exigència de pagaments per permetre el dipòsit en obert dins dels repositoris institucionals de les nostres universitats i centres de recerca. D’altra banda, les darreres convocatòries nacionals han provocat una sèrie de notícies i intervencions de tercers a les xarxes que evidencien que persisteix el desconeixement sobre els repositoris.
Les biblioteques integrants de REBIUN, gestores d’aquestes infraestructures des de fa molts anys i que durant tant de temps han defensat la necessitat d’una ciència oberta per al desenvolupament del coneixement compartit, volen elevar aquest escrita manera de manifest de reivindicació de la importància fonamental per al desenvolupament de la investigació i, per tant, de la societat, en línia amb associacions i consorcis de biblioteques d’altres països.
Després de fer una llegida més atenta, i passat el descans estival, a la LOSU (Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema Universitario), que va entrar en vigor a l’abril, voldria fer una breu reflexió sobre el paper i les funcions que la nova llei atorga a les biblioteques universitàries, en el cas de la Universitat de Barcelona al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI)[1].
Observo amb interès i optimisme que aquesta nova llei mencioni amb bastant detall dues funcions, la de conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic, per una banda, i per l’altra, el suport que es pot oferir a l’investigador, i de retruc a la nostra institució, a la ciència en obert. És molt d’agrair el paper de REBIUN en la concreció d’aquestes funcions i la mirada receptiva per part del Ministeri d’Universitats a incloure-les.
Aquestes funcions que es detallen no ens són alienes i, des de les biblioteques universitàries, ja les tenim assumides i treballant-hi des de fa anys en major o menor mesura. Però que es detallin amb bastant profunditat en aquesta llei és un fet que ens deixa en una bona posició de partida, sobretot de cara a la redacció dels nous estatuts que caldrà fer a moltes universitats.
Els dos articles concrets que fan referència a aquestes funcions són: l’article 21 sobre la conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic, i l’article 12 sobre el foment de la ciència oberta i ciència ciutadana.
Sobre l’article 12. Foment de la ciència oberta i la ciència ciutadana
La llei destaca, especialment, la funció de les universitats de promoure i contribuir activament a la ciència oberta, mitjançant l’accés obert a les publicacions científiques, dades, codis i metodologies per tal d’avançar en la innovació i investigació, i contribuir a l’objectiu de lliure circulació de coneixements científics i tecnològics. Seguidament, específica, en els diferents apartats de l’article, alguns punts que em semblen interessants i bastant definidors pel que fa als objectius i la filosofia de la llei.
La consideració del coneixement científic com a bé comú, que té moltes implicacions sobretot relacionades amb la filosofia de l’accés obert al coneixement i amb un relat amb el qual ens sentim identificades totes les biblioteques, sobretot les universitàries finançades amb diners públics.
L’obertura a la societat del coneixement científic: les biblioteques com a porta d’accés per a tota la ciutadania, als recursos d’informació, en paper i digitals.
També apareix destacat el paper d’assessor i formador de les biblioteques en els principis de l’accés obert i la ciència oberta, de cara a la seva comunitat universitària.
Paper de la societat i de les biblioteques en el foment de la ciència ciutadana, com un vector de col·laboració entre universitat i ciutadania per generar coneixement científic. Les biblioteques disposen d’espais i serveis que poden potenciar la innovació, el pensament crític i la creació de comunitat.
També menciona el paper de les biblioteques de contribuir a la transparència del sistema de comunicació científica.
A la llei també es detallen els diferents instruments que es tenen per fer possible el gran objectiu de la lliure circulació del coneixement científic:
Els repositoris institucionals i també temàtics acolliran una còpia de la versió final, de documents i dades, acceptada per publicar en accés obert i de forma simultània a la data de publicació.
També la creació d’altres infraestructures i plataformes tecnològiques institucionals o en col·laboració amb d’altres institucions de repositoris de dades de recerca que facilitin el lliure accés a les dades de recerca (dades obertes).
Aquestes dades de recerca seguiran els principis FAIR (fàcils de trobar, accessibles, interoperables i reutilitzables).
Aquestes fonts primàries (dades i document, etc.) seran utilitzades per validar i avaluar els resultats de la recerca publicats en accés obert, sempre que sigui possible.
Les agències de qualitat inclouran:
Com a criteri i requisit d’avaluació l’accés en obert dels resultats científics del personal docent i investigador.
Els repositoris institucionals com una font fiable per accedir a la documentació i garantir l’agilitat en els procediments d’avaluació.
La promoció de la transparència amb els acords de subscripció amb editorials científiques.
Ens sentim molt identificats amb tot el relat, tant amb els objectius subjacents com amb els instruments: des de les biblioteques ja fa temps, gairebé des dels inicis del moviment d’accés obert, que ens hem cregut, i així n’hem fet apologia, que l’accés obert facilita que la investigació finançada amb diners públics arribi a tothom sense barreres ni econòmiques ni legals.
A tall d’exemple:
Totes les universitats catalanes tenen el seu repositori institucional gestionat per les biblioteques; també tenim de forma consorciada un repositori de dades i una infraestructura que promociona la recerca en obert; i un observatori de l’accés obert de les universitats catalanes. En aquest apartat, cal remarcar, que la llei destaca una funció important i més innovadora: que els repositoris siguin fonts fiables per garantir els processos d’avaluació de la recerca.
Fem formació i ajudem els investigadors en la gestió de dades i altres processos relacionats amb la difusió del coneixement.
Només com un petit exemple de l’exercici de transparència del sistema de comunicació científica, aquest any i per primera vegada, hem publicat a la Memòria d’activitats del CRAI 2022 un annex on hi figura la despesa de la Universitat classificada per editors.
Diríem que moltes de les coses que es mencionen a la llei, les tenim i les fem, però caldrà aprofundir i millorar-ne l’organització i la gestió dels serveis que oferim, sobretot per poder atendre la demanda de tots els investigadors de la nostra universitat.
Sobre l’article 21. El patrimoni històric, artístic i cultural universitari i les biblioteques
Pel que fa a l’article 21, el que es refereix en general a la conservació i difusió del patrimoni, i que en el cas del CRAI se centraria en el patrimoni bibliogràfic i documental, és també una funció assumida i practicada, fins i tot es podria classificar com a més «tradicional», perquè està en l’essència de totes les biblioteques des de fa anys: facilitar l’accés i preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic per generar coneixement i democratitzar l’accés al saber científic i cultural.
En el nostre cas, que tenim uns fons bibliogràfics patrimonials molt importants, tant en nombre com en qualitat, diverses col·leccions especials úniques i dues biblioteques classificades com a patrimonials, aquesta funció mencionada en la llei, no fa més que reforçar i posar en valor, també dins el panorama espanyol, a aquelles universitats que tenen fons patrimonials de tot tipus i la voluntat de conservar-los i preservar-los per al futur.
Alguns aspectes a destacar:
La importància de l’establiment de sinergies entre les unitats de la Universitat que treballen i tenen en la seva missió la preservació de la memòria històrica, artística i cultural. Biblioteques, arxius i museus (sigles LAM en anglès) se solen classificar com a institucions de la memòria. En el cas de la nostra universitat, a més del CRAI, serien l’Oficina de l’Arxiu Històric i Patrimoni Documental i elsresponsables de les col·leccions del Museu Virtual sota la coordinació del vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals.
Pel que fa a la preservació i la conservació, en el cas de la nostra universitat, es disposa de dues infraestructures de suport que hi ajuden molt: el Centre de Digitalització de la UB (CEDI) que es dedica bàsicament a digitalitzar el patrimoni bibliogràfic i documental, i el Taller de Restauració que restaura i conserva llibre antic però també altres materials gràfics.
No es tracta només de preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic i documental que custodiem, sinó també de contribuir a la seva difusió mitjançant la catalogació de les seves col·leccions, les activitats culturals i exposicions, la cooperació amb d’altres entitats i la digitalització.
De cara a la difusió, també des de fa temps s’informa de la globalitat de les diferents col·leccions en el web del CRAI; es posen a disposició de la societat les reproduccions digitals d’una part del patrimoni bibliogràfic, sobretot mitjançant els servidors BiPaDi i la Memòria Digital de Catalunya, i la participació en diferents projectes europeus, com Europeana. Recentment també es pot cercar tot aquest material en una interfície específica al Cercabib.
Amb totes aquestes activitats ajudem la Universitat amb l’objectiu comú de fer accessible el patrimoni bibliogràfic i documental que custodiem, per tal de democratitzar l’accés al saber científic i cultural contingut en aquest patrimoni. Aquest és també l’esperit que es pot llegir a la llei.
I, per acabar, només l’última reflexió: encara que els objectius dels dos capítols de la llei puguin semblar molt diferents, un potser molt més enfocat al passat i de caire més «tradicional», que seria el que fa referència al patrimoni, i l’altre, el tema de ciència oberta i ciutadana, que no fa tant que ha aparegut en el nostre vocabulari habitual, s’observa que, en el fons, l’objectiu final en ambdós casos és el mateix: democratitzar l’accés al saber científic, identificant-lo com un bé comú que mereix ser preservat, difós i reutilitzat.
I aquesta, segons el meu punt de vista, és una de les funcions més importants i essencials, que dona sentit a la tasca de tots els qui treballem a les biblioteques, i en el cas de la Universitat, dels qui treballem al CRAI.
Judit Casals. Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona
El CSUC ha signat un acord transformatiu amb l’American Institute of Physics (AIP) perquè diferents universitats disposin d’un nombre determinat d’articles per publicar en accés obert en revistes de l’editorial. L’acord, que és vigent fins el 2025, manté l’accés a les revistes d’AIP i permet, a més, que les persones investigadores amb vincle amb alguna de les institucions que subscriuen l’acord puguin publicar en accés obert immediat els seus articles sense pagar costos de publicació o APC (Article Processing Charges).
L’acord no inclou la totalitat de les revistes publicades per AIP, sinó que s’aplica a una selecció determinada de revistes. A més, cal tenir en compte que el nombre d’articles coberts augmentarà cada any. Així, el 2023 comptarà amb 45 APC, mentre que el 2024 n’hi haurà 47 i el 2025, 48. Les universitats que s’han adherit a l’acord són la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Pots trobar més informació sobre l’acord transformatiu amb AIP a la fitxa de difusió i a l’espai de treball del Confluence. A la pàgina web del CSUC també hi trobaràs un apartat amb informació sobre la resta d’acords transformatius i de descompte que hi ha vigents per donar compliment a les directrius del programa Horitzó Europa 2020 d’Accés Obert.
El CSUC ha estat treballant darrerament al repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) per millorar el compliment dels requeriments del Pla S per part de les revistes que participen al repositori. El Pla S és una iniciativa que té com a objectiu accelerar el procés de publicació de la recerca amb finançament públic en accés obert.
Des del Public Knowledge Project, desenvolupador del programari Open Journal Systems (OJS), que és el que s’utilitza a RACO, han posat a disposició del públic una guia i els materials resultants d’un seminari web amb directrius per preparar el programari per donar suport a la publicació de la recerca finançada per cOAlition S i complir amb els requeriments del Pla S.
Arran d’aquestes publicacions, des de RACO s’ha començat a treballar per millorar aspectes relacionats amb la identificació de l’accés obert de les revistes. D’una banda, s’ha afegit la Política d’Accés Obert de cada revista, que indica la disponibilitat d’accés dels articles, i d’altra banda, s’ha millorat la visualització de la informació dels articles que contenen embargament. En el cas d’articles amb embargament, s’ha afegit un text per indicar que l’article no està disponible i la seva data d’alliberament. Un cop arribada la data, aquest text se substituirà pel botó habitual d’accés.
Durant la setmana del 25 al 31 d’octubre se celebra l’Open Access Week 2021 i des del CRAI de la Universitat de Barcelona ens en volem fer ressò, com cada any, amb tot un seguit d’actuacions.
Al 2020, la CRUE i el CSIC van acordar negociar amb quatre dels principals editors científics (ACS, Elsevier, Springer, Wiley) per aconseguir un acord transformatiu que servís per accedir a les publicacions d’aquestes editorials i també per poder publicar en accés obert sense costos addicionals. Finalment, al mes d’abril de 2021 es varen posar en marxa aquests acords amb diferents condicions. Per altra banda, el CRAI de la Universitat de Barcelona va negociar un acord transformatiu amb Cambridge University Press amb vigència des del gener de 2021.
En aquest webinar es farà un repàs al significat d’un acord transformatiu i a les implicacions que tenen per al personal investigador de la Universitat de Barcelona aquests acords signats.
L’accés al webinar és a través de zoom per als membres de la UB.
El webinar va adreçat al personal investigador que pot gaudir d’aquests acords però també al personal del CRAI que els vulgui conèixer amb més detall.
Des dels CRAI biblioteca s’han preparat per a la Setmana les actuacions següents:
CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans audiovisuals ha preparat l’exposició Les col·leccions de la BIMA i la FIMA al Dipòsit Digital dedicada a l’eina d’accés obert més important del CRAI de la UB, el Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Així doncs, l’exposició conté dues parts ben definides, d’una banda comencem amb un recull de totes les col·leccions vinculades amb la Biblioteca i amb la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals en el Dipòsit Digital. A cada pàgina hi trobareu gràfics per veure les proporcions de cada tipologia de publicació i, si cliqueu el megàfon, veureu consells interessants i coses que no sabíeu sobre el nostre Dipòsit Digital. La segona part de l’exposició està dedicada al procés de publicació en el Dipòsit Digital, hi trobareu instruccions resumides i visuals per publicar en les diverses comunitats del repositori, com són els materials docents, els documents de recerca, les tesis doctorals i els treballs de l’alumnat, entre d’altres.
Actualment hi ha milers de revistes que publiquen els continguts en accés obert, però encara predomina el model de publicació de subscripció que en limita l’accés gratuït. Des de fa gairebé 20 anys, un dels objectius de l’accés obert ha estat oferir una alternativa legal per poder accedir als resultats de la recerca que es troben darrera una barrera econòmica. L’alternativa més utilitzada ha estat la de dipositar còpies dels articles científics en els repositoris, però no sempre ha estat fàcil localitzar aquestes còpies.
Amb aquestes dues extensions es simplifica la cerca d’alternatives gratuïtes a les publicacions científiques.
Open Science Lens (OSL). El plug-in Open Science Lens és una extensió gratuïta desenvolupada per OpenAIRE que funciona amb Google Chrome.
Permet localitzar la ubicació de publicacions, dades i altres objectes resultants de la investigació que estiguin identificats amb un DOI.
OSL utilitza la informació disponible a OpenAIRE Explore i ofereix resultats a enllaços a documents en accés obert.
Pel articles embargats, informa d’aquesta restricció d’accés amb la data de finalització. Però si aquesta restricció no ha estat modificada al repositori original, no detecta si la data ja ha expirat i l’article es troba disponible.
L’extensió treballa directament detectant el DOI en una pàgina web i mostrant una icona blava al seu costat. També ofereix una pestanya lateral desplegable amb la informació sobre les versions trobades: en obert, embargat (amb la data de finalització d’embargament) i restringit; a més d’un enllaç a les diferents fonts que contenen el contingut original.
Les opcions de configuració encara són limitades (detecció manual o automàtica del DOI)
Unpaywall. El plug-in Unpaywall és una extensió gratuïta desenvolupada per Our Research que funciona amb Mozilla Firefox i Google Chrome. Utilitza la informació disponible a la base de dades pròpia, permetent localitzar la ubicació de publicacions en PDF a text complet que estiguin identificades amb un DOI. El codi font de l’extensió d’Unpaywall s’allotja a github.com.
L’extensió treballa directament detectant el DOI en una pàgina web. Si el localitza mostra una icona d’un cadenat:
Obert, i en color verd/daurat/bronze : versió legal i sense embargar de l’article gratuït a text complet.
Tancat, i en color gris: no ha pogut trobar cap versió legal d’accés obert d’aquest article.
Les opcions de configuració permeten distingir les diferents versions d’accés obert:verda, daurada i bronze.
Blog CRAI Universitat de Barcelona 