Com diuen en el seu lloc web, Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.
El CRAI de la UB ha treballat conjuntament amb Coeli per actualitzar les bases de dades Marques d’impressors i Antics proveïdors del CRAI Biblioteca de Reserva.
Les bases de dades, ara en un sol portal, han guanyat en visibilitat i funcionalitat. El nou portal s’estructura en dos àmbits, que són les dues bases de dades, i es pot consultar en català, castellà i anglès. Com diu Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Reserva, “La tecnologia de Coeli ens ha permès, per una banda, passar a tenir una visibilitat a la xarxa determinant, i per altra, optimitzar al màxim la seva explotació i el seu rendiment”.
La consulta d’aquestes dues bases de dades ha aconseguit importants millores que podríem resumir en aquests tres punts:
Disseny i usabilitat web (noves possibilitats de navegació i agilitat de les cerques)
Filtres (múltiples)
Tres modes de visualització (imatges de les marques, llistat d’impressors i mapa. Tots ells amb la possibilitat d’acotar la cerca cronològicament, geogràficament i amb diverses facetes).
Ens felicitem per aquesta actuació, molt important per a la difusió del patrimoni documental de la Universitat de Barcelona.
Sovint us hem parlat de les nostres bases de dades, Marques d’impressors i Antics posseïdors, dos recursos purament genuïns del CRAI Biblioteca de Reserva que avui són notícia. Com sabeu, l’objecte d’estudi de les dues és ben diferent: el de la primera, les marques tipogràfiques que utilitzaven els impressors, llibreters o editors durant tota l’època de la impremta manual; el de la segona, les marques de propietat, lectura i ús dels llibres de la nostra col·lecció.
Ressaltem l’originalitat d’aquesta tasca, que es reflecteix en la consulta intensiva feta per part d’usuaris d’arreu del món de les Marques d’impressors i en la singularitat dels Antics posseïdors dins l’àmbit de les biblioteques catalanes.
Avui celebrem l’actualització d’aquests dos recursos en un nou entorn:
La tasca que portem a terme al CRAI Biblioteca de Reserva sobre els seus antics posseïdors ens obre moltes portes per poder rescatar el passat dels nostres llibres i ens ofereix la possibilitat de reviure la vida dels seus propietaris anteriors.
La diversitat de personatges i de marques de propietat ens han fet pensar en fer una primera mostra introductòria d’alguns dels antics posseïdors treballats. La intenció és presentar, posteriorment, mostres de caire monogràfic segons tipus de propietari i/o de marques.
La primera es presentarà a les vitrines del CRAI Biblioteca de Lletres i del CRAI Biblioteca de Reserva des de dimarts 2 de maig fins divendres 19 de maig dins l’horari habitual d’obertura de les dues biblioteques.
Paral·lelament a l’exposició presencial, oferim la seva versió virtual, amb els enllaços de tots els antics posseïdors presentats a la seva entrada dins la base de dades d’Antics posseïdors…
S’acaba d’incorporar al Catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona, un notable fons antic provinent de la Secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia. Es tracta d’un conjunt de 108 obres impreses entre els segles XVI i XX idos manuscrits, que constitueixen una mostra representativa de la botànica europea d’aquest període. Aquest fons, incorporat al Catàleg des dels CRAI Biblioteques de Farmàcia i de Reserva, està format per obres majoritàriament publicades a l’Estat espanyol i a França, juntament amb alguna obra publicada a Lisboa i a Ginebra. Moltes d’aquestes obres destaquen per estar profusament il·lustrades.
Entre les peces d’aquest magnífic fons, volem ressaltar-ne unes quantes pel seu important valor patrimonial.
Una menció especial mereix l’obra del botànic italià i director dels jardins botànics de Florència, Pier Antonio MicheliNova plantarum genera iuxta Tournefortii methodum… del 1729. Conté 108 fulls de làmines de gravats on es dóna la descripció de 1.900 plantes, de les quals 1.400 són descrites per primera vegada, fet que va suposar un gran pas endavant en el coneixement dels fongs.
Entre els llibres dedicats a la flora de diferents països, i en l’àmbit peninsular, destaquen dues obres del botànic portuguès Félix de Avellar Brotero, així com l’obra en tres volums del botànic i farmacèutic burgalès Hipólito Ruiz López, Flora peruviana, et chilensis, sive descriptiones, …, profusament il·lustrada amb 325 fulls de làmines amb gravats calcogràfics de gravadors espanyols, i que il·lustra amb detall les plantes trobades a la Expedición Botánica al Virreinato del Perú realitzada per Hipólito Ruiz i José Antonio Pavón entre 1777 i 1786, considerada una de les més importants del segle XVIII.
També cal mencionar els volums d’Ecloga plantarum hispanicarum de l’especialista en flora espanyola Auguste de Coincy.
Hem de fer una menció especial del manuscrit Orbe vegetable, ó Theatro botanico universal escrit el 1741 pel botànic i metge aragonès D. Antonio Campillo y Marco. El manuscrit, tres volums en foli, conté les plantes ordenades alfabèticament pel seu nom llatí, el dibuix de cada planta i la flor acolorida a mà, la fulla estampada en tinta i l’explicació de cada planta amb les seves virtuts i característiques. Destaca una escriptura sovint poc acurada i dibuixos poc precisos, que ens fan pensar que aquest manuscrit no era la versió definitiva de l’obra. Resulta interessant també la història del manuscrit: sembla ser que un hereu de Campillo el va vendre a Francesc Torà i Vila, farmacèutic d’Olot, tal com indica la nota manuscrita que trobem al primer volum: “Sum Francisci Thora Pharmacopolae Oloti die 17 Martii Anno 1770”. Cal destacar també que tot i que molts dels reculls bibliogràfics situen aquest manuscrit a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, algunes obres de referència asseguren que es troba desapareguda.
Finalment, cal destacar que la majoria d’obres incorporades al Catàleg presenten a portada el segell del Col·legi de Sant Victorià, creat el 1815 a Barcelona. Aquest col·legi, dedicat a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, va quedar vinculat a la Universitat de Barcelona el 1845, fet pel qual aquest segell forma part de la Base de dades d’Antics Posseïdors del CRAI de la Universitat.