Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

25 anys del CCUC

Extret del Butlletí de Biblioteques, Ciència Oberta i Repositoris del CSUC núm. 364 del 14/03/2022

El Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) ha celebrat el seu 25è aniversari. El Catàleg té els seus antecedents en una primera fase d’interconnexió dels catàlegs propis de les biblioteques de les universitats de Barcelona, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, de Girona, de Lleida i Rovira i Virgili, gràcies al que llavors era el sistema de gestió bibliotecària VTLS.

L’any 1994 (segona fase), un grup especialitzat es va dedicar a l’estudi per la creació del catàleg col·lectiu i ja al 1995 es va iniciar la càrrega dels registres bibliogràfics de les institucions participants. 

L’ordinador central es va ubicar a la UPC i al 1996 es va constituir el llavors Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), ara integrat al CSUC, amb l’objectiu fonamental millorar la qualitat dels serveis bibliotecaris a través de la cooperació i, per tant, donar suport al CCUC i als altres serveis que se’n derivessin. El 1997 es van carregar-hi els registres de la Biblioteca de Catalunya. 

Els objectius principals del CCUC en aquell moment encara segueixen vigents: 

  • Millorar i incrementar l’accés dels usuaris als fons de les biblioteques mitjançant la catalogació del nombre més alt possible de documents d’una manera ràpida i efectiva. 
  • Reduir els costos de la catalogació original mitjançant la creació de registres bibliogràfics i d’autoritat útils i rendibles per a la totalitat de les institucions consorciades i l’increment de la còpia de registres provinents de bases de dades externes. 
  • Desenvolupar i mantenir els estàndards del CCUC acceptats de manera comuna amb la finalitat de fer la catalogació com més òptima millor.

En la seva creació es va dissenyar un complex control de duplicats per ajuntar registres bibliogràfics, millorar la seva qualitat i facilitar la cerca. A partir d’aquest moment i durant tots aquests anys, a més del CCUC, que es manté gràcies a la catalogació directa, han sorgit molts serveis per ajudar a la visibilitat i difusió dels fons de les actuals 87 biblioteques que l’integren, com ara el préstec, el portal de col·leccions especials, les pautes de catalogació, la gestió de registres d’autoritats, etc.

Actualment, el CCUC permet accedir a més de 12 milions de recursos de les biblioteques de les universitats catalanes, la Biblioteca de Catalunya, les biblioteques especialitzades de Catalunya, l’equipament GEPA i properament la Biblioteca Digital de Catalunya.
 
Trobareu més informació sobre la història del CCUC cercant per “Cataleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya“.


Deixa un comentari

El Thesaurus de la UB i Coeli: una col·laboració profitosa

El CRAI de la UB ha treballat amb Coeli en més d’una ocasió, i un dels exemples més reeixits ha estat el de la gestió del Thesaurus de la UB (THUB) des de la seva plataforma documental.

Coeli permet difondre, documentar i gestionar col·leccions des del núvol de forma àgil i intuïtiva. Podeu veure en el seu Blog, com ha estat el procés de treball amb el Thesarurus i les seves característiques tecnològiques.

Es necessitava sincronitzar les dades procedents d’una base de dades d’origen, preparar-les i difondre-les. La tecnologia de Coeli, dotada amb l’API Rest JSON i basada en estàndards internacionals, actua com a hub d’integració des d’on gestionar i publicar la informació de forma centralitzada. Així, s’ha pogut posar el THUB a l’abast de la comunitat d’estudiants i investigadors, de manera àgil i intuïtiva.

Visiteu el THUB i els seus +21.300 descriptors temàtics, +6.400 descriptors geogràfics i +200 descriptors de gènere/forma.


2 comentaris

Accés a la producció científica amb perspectiva de gènere : Professores UB

Us presentem la llista Professores UB, dins de l’eina de recuperació Autoritats UB, que vol introduir la perspectiva de gènere en l’accés a la producció científica i recursos d’informació disponibles a Cercabib. Aquesta actuació vol destacar de manera segregada, la presencia de les dones dins del col·lectiu docent i investigador de la nostra Universitat i donar-li visibilitat.

Actualment, a Autoritats UB tenim referenciades 4.732 entrades de personal docent i investigador, de les quals 1.159 corresponen a dones.

La seva introducció s’emmarca dins del projecte Professors UB, creat l’any 2012 per donar visibilitat i facilitar la recuperació de la producció de la comunitat docent i investigadora en el Catàleg de les biblioteques de la UB, que ha evolucionat fins a l’actual Cercabib. Amb aquesta incorporació, la pàgina Professorat UB inclou tota la comunitat docent i investigadora, i la pàgina Professores UB permet relacionar el col·lectiu de les dones.

Des del CRAI ens volem sumar amb aquesta acció a les propostes amb motiu del Dia Internacional de les Dones, que celebrarem el proper 8 de març.


Deixa un comentari

Les al·legacions jurídiques, al centre d’un seminari transversal d’investigació i docència

Blog de Fons Antic

La propera celebració del seminari Les al·legacions jurídiques catalanes (segles XVII-XIX), uns documents per descobrir des de la transversalitat és fruit d’un conveni signat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) i la Universitat de Barcelona, amb la intenció de promoure la descripció, coneixement i investigació del ric fons d’al·legacions jurídiques conservat a les biblioteques d’ambdues institucions.

View original post 355 more words


Deixa un comentari

Es tanca un cicle!

Després de 8 anys dedicats a la catalogació del fons de reserva del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, des de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI s’han catalogat un total de 5.171 documents provinents de reconversió, dels quals 1.587 han estat llibres de text del segle XIX. Així doncs, es tanca un cicle i es dona per finalitzada la reconversió d’aquesta biblioteca assolint un dels objectius del Pla Estratègic Acció 2018: donar visibilitat als nostres fons.  

Mentre hem tingut entre mans aquesta tasca hem après moltes de les singularitats del llibre de text i hem intentat plasmar aquests coneixements en nous recursos, com les Pautes del llibre de text i la Infografia del sistema educatiu espanyol, que s’han posat a disposició dels catalogadors per tal que serveixin de guia i suport per a la descripció d’aquest tipus de material i així poder unificar a nivell de CCUC el seu tractament.   

D’altra banda, el tractament d’aquest fons ha permès la creació de nous descriptors de matèries i de gènere/forma. També s’ha aprofitat per enriquir les notes d’abast i encara tenim en marxa una posada al dia de descriptors ambigus del Thesarus de la UB.

Des de la vessant de les autoritats s’han recollit les dades de les afiliacions dels autors i editors d’àmbit nacional, amb la finalitat de poder nodrir els registres d’autoritat, i en un futur poder aportar algun valor afegit.   

Per fer visible aquest fons entre els nostres usuaris i els especialistes en història de l’educació, vam anar un pas més enllà i al desembre del 2020, el CRAI de la UB es va sumar al Proyecto MANES de Manuals Escolars.   

La Unitat de Procés Tècnic ha comptat per aquesta tasca amb la col·laboració i l’ajut dels bibliotecaris del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, i amb l’assessorament inestimable del professor Conrad Vilanou. Moltes gràcies a tots.  

Tanquem un cicle doncs, però encantats d’haver après més coses dels nostres estimats llibres i satisfets de la feina feta!  

Anna Salvadó. Unitat de Procés Tècnic del CRAI


Deixa un comentari

EL Thesaurus de la Universitat de Barcelona (THUB) accessible  a la Zona de la Comunitat d’Alma

Alma és una plataforma de serveis bibliotecaris utilitzada per centenars de biblioteques d’arreu del món. Una de les característiques més importants d’Alma és que permet compartir informació entre les institucions, per exemple, els recursos electrònics i la informació dels registres d’autoritat d’autors i de matèries. Aquests registres d’autoritat es troben a l’anomenada ‘Zona de la Comunitat’, que és l’espai compartit per la comunitat d’usuaris d’Alma.

En l’actualitat Alma inclou 40 vocabularis d’autoritat entre els quals destaquem les autoritats de noms i matèries de la Library of Congress; el Medical Subject Headings (MESH);  el GND de la Deutsche Nationalbibliothek; el RAMEAU de la Bibliothèque nationale de France;  les Autoridades de la Biblioteca Nacional de España;  la LEMAC de la Biblioteca de Catalunya, i el Catàleg d’autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC), catàleg cooperatiu  liderat per la Biblioteca de Catalunya. A partir de finals de gener del 2022,  hi haurà també el Thesaurus de la Universitat de Barcelona (THUB).

Els principals avantatges de la publicació del THUB a la Zona de la Comunitat són tant comunitaris com institucionals:

Comunitaris: qualsevol institució que treballi a la plataforma Alma pot utilitzar aquests registres per autoritzar encapçalaments als seus registres bibliogràfics locals. Tindrà la garantia de que Alma proporciona fluxos de treball segurs ja que diàriament analitza els vocabularis d’autoritats per veure si hi ha hagut canvis als encapçalaments individuals, actualitza automàticament els canvis als encapçalaments bibliogràfics vinculats a aquestes autoritats, i publica informes estructurats de control d’autoritats amb els canvis efectuats avisant també de les incidències que requereixen una intervenció manual. 

Descriptor de gènere/forma del THUB a la Zona de la Comunitat

Institucionals: en pujar el THUB a la Zona de la Comunitat s’ha aconseguit una millora important en la ‘Cerca per índexs’ de Cercabib (opció disponible en el menú superior de Cercabib dins dels tres puntets), facilitant una recuperació específica dels recursos de la nostre institució mitjançant la cerca en els índexs d’autoria, matèries, títols, etc.

Cercabib: millora en la ‘Cerca per índexs’ que recupera els recursos de la nostra institució


Deixa un comentari

Cartes als Reis d’Orient per continuar un estudi iniciat fa 100 anys

Una nova col·lecció del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació enriqueix el fons patrimonial de la Universitat de Barcelona

Avui en dia, llegir una carta als Reis d’Orient no sedueix tant com fa 100 anys. Presentacions poc lluïdes, paraules sovint atrevides, tracte directe que ha abandonat el vos per abraçar el tu i llistes interminables de desitjos. En la majoria dels casos s’han perdut les ganes d’expressar-los per escrit i les imatges, sovint retallades de catàlegs comercial, han substituït la paraula. Què ha passat? S’ha perdut la màgia? La il·lusió de rebre regals segueix viva però és evident que, com a conseqüència del canvi cultural, també la relació dels infants amb “Ses majestats els Reis d’Orient” s’ha transformat.

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona ha decidit analitzar aquest procés a partir de la comparació de cartes recollides entre els anys 1921 i 1925, amb d’altres d’actuals recollides, fins al moment, amb la col·laboració d’ajuntaments i escoles de les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona. Les primeres amb el sabor amarg dels convulsos anys ‘20, les segones escrites en plena pandèmia del Corona virus. I és així com ha pres vida el projecte ‘Cartes als Reis d’Orient‘ que preveu confrontar les dues col·leccions i investigar sobre qüestions tan variades com: qui eren els nens que escrivien als Reis fa 100 anys i qui són els d’avui en dia? Els infants més pobres ens han deixat cartes o només conservem els relats d’alguns? Ens qüestionem si és bo que els nostres fills se sentin lliures de demanar tantes coses? Les preguntes surten amb extrema facilitat. S’enllacen amb el consumisme i amb una definició alterada de l’imaginari col·lectiu i de les necessitats lúdiques dels infants. Al marge de trobar respostes i entretenir-nos amb les comparacions amb el passat, que certament representa un valor afegit a la investigació, l’objectiu d’aquest estudi és contribuir a preservar tot el que, indubtablement, és part del nostre patrimoni cultural facilitant l’obertura de noves línies de recerca a la comunitat universitària.

Unes cartes amb molta història

‘Cartes als Reis d’Orient’ neix en ocasió del centenari de la col·lecció de cartes escrites entre els anys 1921 i 1925 que és part del llegat de la Càtedra d’Ètica del Dr. Pere Bosch i Gimpera (1891-1974) i que es conserva al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El fons inclou la documentació produïda i recopilada per dos arqueòlegs pràcticament contemporanis, mestre i deixeble, Bosch i Gimpera i Lluís Pericot i Garcia i és una font indispensable per conèixer la prehistòria i l’arqueologia catalana, i del llevant peninsular, del segle XX. Destaquen també dictàmens, dibuixos, croquis i mapes arqueològics, i totes les galerades corregides amb anotacions de manuals clàssics d’arqueologia i prehistòria coneguts per diferents generacions d’estudiants. Bosch i Gimpera, amb una activitat frenètica des d’inicis del segle passat i especialment durant la II República i Lluís Pericot agafant el relleu del seu antic mestre, que marxaria cap a l’exili mexicà un cop acabada la guerra, gràcies a una major capacitat d’adaptació a la dictadura franquista.

Però la riquesa i també la particularitat d’aquest fons és el conjunt de documents que s’allunyen de l’arqueologia. És aquí on trobem les cartes als reis d’Orient provinents de dos grans magatzems: “El Siglo” de Barcelona i el “Rodríguez” de Madrid, així com de diverses poblacions catalanes. Eren un material d’estudi pels investigadors interessats en la cultura popular i els valors dels infants. Les recopilaven des de diferents punts del territori espanyol per tal de comparar-ne el contingut des d’un punt de vista etnogràfic i psicològic. Sembla que van arribar a la Universitat de la mà del catedràtic d’ètica Tomàs Carreras i Artau amb l’objectiu de portar a terme “unos estudios de la psicología y el carácter de los niños en España”. Carreras i Artau fou també l’encarregat de fer la petició de donació de les cartes i el responsable de la seva conservació “en el archivo de mi cargo para fines estrictamente científicos”. Actualment, la Institució Milà i Fontanals (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), conserva el Fons Tomàs Carreras i Artau – Cátedra de Ética y Archivo de Psicología y Ética Hispanas, que, entre altres tresors, inclou un total de 3.770 cartes als Reis de la dècada de 1920.
Fem un incís en la forma d’obtenir aquest material d’investigació ja que permet copsar dos moments històrics ben diferents. Si a les primeres dècades del segle XX era suficient un breu intercanvi de cartes entre el responsable del projecte i el gerent dels grans magatzems on es feia la petició, que les enviava amb “sumo placer”, en l’actualitat les coses són ben diferents i més feixugues. Són indispensables els acords entre institucions que passen pel control dels serveis jurídics i la bateria legal per a la protecció de les dades personals. Malgrat els petits entrebancs la col·laboració, en especial amb els ajuntaments de localitats petites i algunes escoles, està ben greixada i funciona.
En els propers mesos el CRAI espera l’arribada de noves cartes dels nens de diferents localitats de Catalunya i esperem que aviat ens sigui possible obtenir algunes mostres d’altres llocs d’Espanya, com vam fer els nostres predecessors.

Un munt d’informació a primer cop d’ull

Les cartes obren un ample ventall d’investigacions dissemblants. Comprovem que la grafia dels anys 20 no tenia en compte la lletra de pal i gaudim, admirats, de textos en una lletra lligada, molt elaborada. El nens d’abans, per tal de fer-ho bé, fins i tot demanaven ajuda als pares o als germans grans. Avui en dia es promou l’autonomia personal i es valora l’esforç individual.
Reflexionem sobre el pes que tenia i que segueix tenint la moral cristiana en els desitjos dels més petits i aprofitem per esbrinar si hem aconseguit trencat els estereotips del passat o si perpetuen els models sexistes.

Són uns quants els exemples que ens parlen de la pedagogia del joc de cada època i de nines o mini cuines demanades per les futures mares i mestresses de casa.
Però, el projecte Cartes als reis d’Orient ens permet estudiar també altres aspectes com el llenguatge dels nens. Abans formal, prudent i fins i tot seriós. Ara informal, sovint col·loquial i ardit. Sembla ser que, fa només 100 anys, es donava més importància als bons modals. Tanmateix, encara és aviat per fer una comparativa històrica, formular hipòtesis i arribar a possibles conclusions. Ara toca deixar espai i temps a la recerca.