En el marc de les iniciatives d’internacionalització i aprenentatge mutu, una delegació del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) ha fet recentment una visita a Finlàndia amb l’objectiu de conèixer de primera mà el funcionament de diverses biblioteques universitàries i de recerca. Aquesta experiència s’emmarca en l’interès creixent per identificar bones pràctiques en la gestió de serveis bibliotecaris, especialment en contextos reconeguts per la seva excel·lència en educació, innovació i accés obert al coneixement.

Des de fa temps, el sistema bibliotecari, universitari i públic finès està experimentant una renovació impressionant tant dels seus espais com dels serveis que ofereixen.

Una relació consolidada al llarg del temps

Finlàndia és considerat un dels països més avançats d’Europa en l’àmbit de les biblioteques, la digitalització del coneixement i el suport institucional a la recerca. El seu sistema universitari i de recerca ha estat sempre un referent per les universitats catalanes, i més en concret, per les seves biblioteques.

Les relacions entre el sistema bibliotecari català i el finlandès no són noves. Des de principis dels anys noranta —quan ambdós sistemes compartien el mateix programari de gestió (VTLS)—, la col·laboració ha estat constant, amb intercanvis i visites institucionals en diverses ocasions. Aquesta trajectòria compartida es basa en afinitats estructurals clares: un nombre similar d’universitats i una aposta decidida per la internacionalització i la cooperació.

És un país amb una tradició de biblioteques públiques de fa molts anys; amb un sistema bibliotecari molt robust, que en l’àmbit legislatiu i pràctic, integra la biblioteca nacional, que lidera el sistema, les biblioteques universitàries, les escolars i les públiques.

Objectius específics de la visita

• Conèixer els nous models d’espais d’aprenentatge i biblioteques universitàries.
• Analitzar l’organització del sistema finlandès de suport a la recerca i a la ciència oberta.
• Intercanviar experiències sobre consorcis de biblioteques digitals i negociació amb editors (FINELIB – BDC).
• Explorar oportunitats de col·laboració futura entre institucions finlandeses i catalanes.

Aquestes línies de treball responen a reptes compartits pels sistemes universitaris europeus, especialment pel que fa a la transformació del rol de les biblioteques.

Universitat d’Aalto i els nous perfils professionals

La visita va començar a la Universitat d’Aalto, a Espoo, amb el renovat Harald Herlin Learning Centre. Aquest centre exemplifica el canvi de paradigma en les biblioteques universitàries: menys centrades en la col·lecció física i més orientades als serveis, els usuaris i la recerca.

Han contrastat que l’espai és cada vegada més important; les col·leccions impreses menys; la irrupció de la ciència oberta ha fet que s’assumissin noves funcions i s’integressin persones amb uns coneixements i habilitats molt diferents dels bibliotecaris.

Un dels aspectes més destacats és la seva estructura organitzativa, articulada en quatre grans equips: recursos bibliotecaris, sistemes i recuperació de la informació, serveis a l’usuari i ciència oberta. En aquest model, la figura tradicional de direcció de biblioteca ha desaparegut, donant pas a una governança més distribuïda.

També destaca la incorporació de nous perfils professionals vinculats a la gestió de dades, la ciència oberta i les tecnologies digitals. Els espais reflecteixen aquesta evolució: altament tecnificats, amb màquines d’autopréstec, nombroses sales de treball i entorns flexibles. Fins i tot els espais de treball del personal responen a noves lògiques, com el model de llocs compartits i el teletreball, que és de 2 a 3 dies.

L’edifici és de l’arquitecte finlandès Alvar Aalto. Algunes parts estructurals no es poden modificar i les han integrat en l’edifici i en els serveis.

Helsinki University Library: arquitectura i serveis integrats

La Helsinki University Library, situada a l’edifici Kaisa House (inaugurat el 2012), constitueix un dels referents europeus tant per la seva arquitectura com pels serveis que ofereix.

L’edifici on està la biblioteca té 26.500 m², la biblioteca n’ocupa 14.000, amb més de 9 pisos, que combinen espais de lectura tradicionals amb àrees de treball col·laboratiu i serveis innovadors, com sales per a famílies (lactància i jocs infantils), espais de meditació, reserves digitals, accés directe al transport públic i fins i tot un servei de bar propi.

Un element especialment rellevant és la diferenciació entre la biblioteca en sentit estricte i el learning center, que concentra els espais més dinàmics i orientats a l’aprenentatge actiu amb més d’una cinquantena de sales de treball. Aquesta separació funcional reflecteix una visió ampliada de la biblioteca com a ecosistema d’aprenentatge.

Biblioteca Nacional de Finlàndia: lideratge i infraestructura digital

La visita a la Biblioteca Nacional de Finlàndia, integrada dins la Universitat de Hèlsinki, va permetre conèixer un model robust i altament integrat de serveis bibliotecaris. Aquesta institució lidera el consorci FINELIB, responsable de la negociació amb editors i del desenvolupament de la biblioteca digital finlandesa. Un referent per la nostra Biblioteca Digital de Catalunya.

Entre els serveis més destacats hi ha:

• Finna.fi, que integra datasets de recerca, però també d’arxius, biblioteques i museus i altres organitzacions culturals.
• E-library, amb llibres electrònics, audiollibres i revistes digitals (en cooperació amb les biblioteques públiques)
• Finto.fi, amb tesaurus, ontologies i esquemes de classificació
• Melinda, un catàleg compartit de recursos bibliogràfics

A més, la Biblioteca Nacional assumeix funcions clau com la gestió dels identificadors ISBN i ISSN, la bibliografia i discografia nacional i la preservació digital, amb repositoris que acumulen milions de documents i arxius digitals.

Pel que fa a la part patrimonial, tenen un gran dipòsit sota terra excavat en una roca.

Aquest model posa de manifest la importància d’una infraestructura centralitzada i coordinada per garantir l’accés universal al coneixement.

Oodi: la biblioteca com a espai cívic i democràtic

La visita va culminar a Oodi, la biblioteca central d’Hèlsinki, inaugurada el 2018. Més enllà de les seves funcions tradicionals, Oodi, que vol dir Oda (nom poètic triat pels mateixos ciutadans per batejar la biblioteca), es concep com un veritable espai cívic, orientat a promoure la democràcia, la inclusió i la participació ciutadana.

L’espectacular edifici, de 10.000 m², acull des d’una col·lecció de 70.000 llibres fins a una àmplia gamma de serveis innovadors: tallers de creació, impressores 3D, estudis de gravació, cuines, espais per cosir i auditori. Tot plegat en un entorn altament automatitzat, amb màquines d’autopréstec, robots que col·loquen els llibres als diferents pisos i al dipòsit.

La planta primera és una gran àgora, on hi ha alguns serveis i un gran auditori, i a la següent és on s’acumulen diferents makers spaces o tallers de creació: per imprimir i dissenyar pòsters, impressores 3D, sala per gravar i tocar música; sala per cosir, per cuinar, etc.

Oodi exemplifica una nova concepció de biblioteca pública: oberta, polivalent i profundament integrada en la vida urbana.

Participants i dimensió institucional

La delegació ha estat encapçalada pel director general del CSUC, Eduard Gil Carbó, acompanyat de la directora adjunta, Carla Bragós, i el director de l’Àrea d’Aprenentatge, Recerca i Ciència Oberta, Ramon Ros.

També hi han participat representants de la UAB, UB, UdG, UdL, UIB, UPC, UPF i URV, incloent-hi direccions de biblioteques, equips directius i responsables institucionals vinculats a la recerca i la digitalització.

Xavier Triadó, vicerector de Política de Digitalització, i Judit Casals, directora del CRAI, han estat els representants de la Universitat de Barcelona.

Aprenentatges i projecció futura: resultats esperats

La visita ha permès identificar múltiples bones pràctiques transferibles al sistema català, especialment en àmbits com:

→ El disseny d’espais orientats a l’aprenentatge col·laboratiu: anàlisi de solucions arquitectòniques i de disseny d’espais orientades a fomentar l’aprenentatge col·laboratiu, la interdisciplinarietat i la creació de comunitat dins dels campus universitaris.

→ La integració de serveis de suport a la recerca: identificació de possibles àmbits de col·laboració futura en matèria de serveis digitals per a la recerca, gestió del coneixement i consorcis bibliotecaris.

→ La implementació de polítiques de ciència oberta: identificació de bones pràctiques transferibles al sistema universitari català en l’àmbit dels serveis bibliotecaris, el suport a la recerca i la implementació de polítiques de ciència oberta.

→ La coordinació consorciada de serveis digitals: coneixement de nous models de biblioteques universitàries i públiques com a espais d’aprenentatge, innovació i interacció amb la comunitat universitària i la ciutadania.

Alhora, s’han obert noves vies de col·laboració amb institucions finlandeses, reforçant una relació històrica que continua aportant valor als dos sistemes.

La visita del CSUC i les universitats consorciades a Finlàndia confirma la importància de l’intercanvi internacional com a motor d’innovació. En un moment de transformació profunda dels serveis bibliotecaris, conèixer models avançats com el finlandès no només permet identificar tendències, sinó també adaptar-les de manera crítica i contextualitzada.

Aquesta experiència consolida el compromís del sistema universitari català amb l’excel·lència, la col·laboració i el desenvolupament de biblioteques al servei del coneixement i de la societat.