Montserrat Garrich i Ribera (Barcelona, 1957- 2026) ens va deixar el passat mes d’abril, el dia de Sant Jordi, entre llibres i roses, com a bona bibliotecària. La seva pèrdua suposa un buit immens per a totes les persones que vam tenir el privilegi de compartir amb ella camí professional i humà al CRAI de la Universitat de Barcelona.

Llicenciada en Filologia Catalana i diplomada en Biblioteconomia i Documentació, va dedicar gran part de la seva trajectòria professional a la Universitat de Barcelona, on, des de l’any 1989, va exercir diverses responsabilitats al CRAI: el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació.

Primer, com a cap de la Unitat Tècnica d’Adquisicions de monografies (1989-2002) i, posteriorment, com a cap de les biblioteques d’Empresarials (2002-2006) i la de Filosofia, Geografia i Història (2006-2009).

De les biblioteques passaria a la direcció de l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona (2009-2012).

L’estiu del 2013 començaria la seva darrera etapa com a directora de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica, càrrec que ocuparia fins a la seva jubilació el setembre del 2022.

El seu compromís amb la institució i amb el servei públic es va traduir en una feina rigorosa, constant i sempre orientada a facilitar l’accés al coneixement i a preservar el patrimoni documental en totes les biblioteques on va treballar. Va contribuir també a projectes de recerca i recuperació de la memòria institucional, com l’estudi dels rectors de la Universitat de Barcelona al llarg de la seva història.

La seva professionalitat era indiscutible, però cal destacar igualment la qualitat humana de la Montserrat: propera, generosa i sempre disposada a ajudar. La seva empremta perdurarà en totes les persones que vam compartir amb ella el dia a dia, així com en la comunitat universitària i cultural que tant estimava.

Més enllà de l’àmbit bibliotecari, la Montserrat va ser una figura destacada de la cultura popular catalana: estudiosa, investigadora i gran divulgadora de la dansa tradicional, amb una intensa tasca associativa i nombroses publicacions i projectes que han contribuït a preservar i transmetre aquest patrimoni.

La seva recerca va tenir un punt destacat en la direcció del projecte de l’Inventari de danses vives de Catalunya, impulsat el 2017, que en va permetre documentar prop de 1.500, encara vigents al territori.

La seva trajectòria està lligada a l’Esbart Català de Dansaires, on va exercir múltiples responsabilitats, des de mestra fins a responsable de l’arxiu i la biblioteca. En l’àmbit creatiu, va dur a terme coreografies que avui formen part del patrimoni festiu de la ciutat, com el ball de l’Àliga de Barcelona.

Entre la seva extensa producció bibliogràfica, una de les seves darreres aportacions fou la revisió i ampliació del llibre Els cavallets cotoners de Barcelona, publicat originalment el 2002 i reeditat enguany després de dues dècades de recerca.

Aquest compromís sostingut amb la cultura i la seva capacitat per connectar recerca, documentació i pràctica artística la van convertir en una figura clau en la defensa i transmissió del patrimoni cultural català, reconeguda també amb diversos guardons dins l’àmbit de l’associacionisme cultural.

Avui volem expressar el nostre agraïment per la seva dedicació, el seu mestratge i el seu compromís. El seu record romandrà viu en la memòria del CRAI i de la Universitat de Barcelona.

Compartim aquest bonic poema de l’activista cultural Josep Fornés dedicat a la Montserrat, que ens ha fet arribar la seva família: