Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Disponible una nova versió de l’aplicació per a dispositius mòbils del Campus Virtual

Publicat el 6 de novembre de 2020 al .

Ja està disponible la versió 3.9.2 de l’aplicació per dispositius mòbils del Campus virtual de la Universitat de Barcelona

Aquesta nova versió incorpora com a principals novetats:

  • Les activitats H5P inclouen suport de seguiment sense connexió
  • Lector QR que permet a l’usuari escanejar codis QR i obrir enllaços (URLs) externs o cursos i activitats des de l’aplicació
  • Permet que els usuaris comprovin els seus intents en les activitats H5P
  • Suport multitasca en iPad (també conegut com a vista dividida)

Podeu descarregar-vos l’app per a dispositius Android o per a dispositius iOS.

Si teniu qualsevol dubte, podeu contactar amb el servei d’ajuda a través del Portal del Campus Virtual.


Deixa un comentari

La fi d’un cicle. Homenatge a Tana Andrades

El Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona arriba a la fi d’un cicle. Després de tres anys i mig de prejubilació parcial finalment la Tana es jubila. Ja fa tres anys que el Domènec Palau es va jubilar també. Es tanca així un cicle i en comença un de nou on ens toca a la nova generació recollir el testimoni d’aquests grans restauradors.

Tana Andrades ha passat els últims 25 anys dedicada a la restauració de llibres i documents de les Biblioteques de la Universitat de Barcelona. Volem agrair la seva tasca, que juntament amb la de Domènec Palau, han fet del Taller de Restauració del CRAI un referent en el tractament de llibre i document antic en el nostre país.

La Tana ha estat fonamental per al desenvolupament del Taller. La inquietud i les idees innovadores (de vegades trencadores) del Domènec trobaven el contrapunt pacient i reflexiu de la Tana. Junts van trobar un equilibri per tal d’innovar, experimentar i investigar al voltant de materials i tècniques que han anat evolucionant molt en el món de la restauració des que es va crear el Taller.

Però un dels vessants que més ha caracteritzat aquest Taller ha estat la dedicació que tots dos han tingut en el camp de la formació, sempre disposats a ajudar i ensenyar a les noves generacions. Pel Taller han passat més de 200 alumnes en pràctiques o becats, els actuals restauradors, que han pogut aprendre de l’experiència d’aquests dos referents en el món de la restauració del paper i del llibre en particular.

Hem tingut el gran privilegi de poder compartir aquests anys de prejubilació amb la Tana, i hem aprés molt al seu costat. Cal remarcar el seu compromís amb la casa i especialment amb el Taller, i sobretot, la voluntat de transmetre’ns els seus coneixements en el dia a dia del seu funcionament. La seva professionalitat junt amb la seva vessant humana han fet d’aquesta època una de les més especials de les nostres vides.

Montserrat Florensa – Anna Rossell


2 comentaris

Nou recurs per a la indexació de llibres de text

Ara fa un parell d’anys, per aquestes dates, estrenàvem les pautes de llibres de text amb el convenciment que servirien als nostres usuaris per a una millor recuperació de la informació.
S’ha continuant treballant en la mateixa línia i avui us presentem un nou recurs adreçat a facilitar la tasca dels catalogadors d’aquests fons.

Aquestes infografies pretenen ser un full de ruta que permeti als catalogadors indexar els llibres de text amb la mateixa cohesió que les pautes d’aquesta tipologia documental ens permeten uniformar el procés de descripció. Com tots sabem, la indexació està estretament lligada a la recuperació de la informació i perquè sigui una indexació de qualitat, cal ser precisos en l’ús dels descriptors i reduir el soroll, en la mesura del possible.

En aquest sentit, una de les primeres accions que el personal de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI ha dut a terme és la redacció d’uns criteris per garantir la uniformitat en el procés d’indexació de tot el col·lectiu de catalogadors implicats. Paral·lelament, s’han identificat nous descriptors que permeten ser més específics a l’hora de representar els conceptes i que reflecteixen millor les diferents etapes de l’educació.

El fons de reserva de llibres de text inclou obres publicades entre el 1789 i el 1970. És una tipologia molt agraïda a l’hora d’indexar, tanmateix, un dels descriptors més rellevant i més difícil de determinar correspon al “Nivell educatiu”. El segle XIX és probablement el període més convulsiu dins de l’educació d’Espanya i ha estat necessari endinsar-se en la seva història per poder identificar totes les subdivisions de nivells que el caracteritzen.
En la línia de treball que s’ha seguit, hi ha hagut un procés de documentació sobre l’estructura de l’ensenyament del segle XIX i principis del segle XX amb el corresponent estudi cronològic de les lleis que en regulaven la configuració. En tot moment, ha estat fonamental la col·laboració i l’assessorament del professor Conrad Vilanou, gràcies al qual hem pogut també valorar la importància de les editorials especialitzades en educació, la història dels autors i molts altres dels elements que intervenen en el procés de publicació dels llibres de text i sense els quals, sovint, seria impossible esbrinar les dades descriptives que necessitem per catalogar-los.


1 comentari

Pla de sostenibilitat del CRAI

Aquest mes de setembre el CRAI de la Universitat de Barcelona ha presentat el seu Pla de sostenibilitat. El Pla recull els compromisos del CRAI per tal de crear valor sostenible a curt i a llarg termini, de forma ètica i transparent, i així, donar resposta a les necessitats dels nostres usuaris i grups d’interès, tot preservant els seus drets fonamentals.

Al llarg dels propers anys, el Pla serà l’eina que ens permetrà consolidar dins del CRAI les bones pràctiques en qüestions de sostenibilitat ambiental, econòmica i social. També ens servirà per  promoure el nostre compromís institucional respecte als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per les Nacions Unides amb l’Agenda 2030, sempre alineats amb els objectius generals de la UB. El Pla es desplega en nou objectius dels quals quatre són prioritaris per al CRAI. Són els que, d’acord amb la seva missió, el CRAI ha de prioritzar per tal de facilitar l’accés a recursos i serveis de qualitat, necessaris per contribuir a la creació i difusió del coneixement i a la formació integral dels futurs professionals.  Els quatre següents són objectius de contribució a la societat com a compromís del CRAI amb el seu entorn, i el darrer, és un objectiu de contribució a la ciutadania global, ja que moltes de les activitats que es desenvolupen al CRAI van més enllà dels seus espais o del territori més proper.

Cadascun dels objectius del Pla marca les accions a desenvolupar, la unitat del CRAI responsable de portar-les a terme i els indicadors de control que ens permetran verificar quin és el grau de compliment que s’ha assolit d’acord amb l’Agenda 2030.

Cal afegir que, alguns dels objectius que conformen aquest Pla són també objectius estratègics del CRAI de la UB i pengen directament del Pla estratègic vigent, Iter 2022.


Deixa un comentari

Patrimoni bibliogràfic i documental del CRAI: memòria, identitat i tipologies diverses

Molt sovint, en la literatura sobre els fons documentals i les col·leccions especials que es conserven als arxius i a les biblioteques, es fa referència als conceptes de memòria i identitat.

Per a algunes persones els documents d’arxiu contenen la història, els records, el passat col·lectiu i la identitat d’un poble, i els arxius i les biblioteques els conserven com a testimonis del que va esdevenir. Per a altres, els arxius i les reserves de les biblioteques no són magatzems de memòria, sinó que són fonts per al descobriment de memòries i d’identitats que han quedat ocultes, que s’han perdut i a les que s’ha de donar veu.

Sigui com sigui, vivim en una època en la que Internet està molt present en les nostres vides i gràcies o malgrat als cercadors ja no ens cal memoritzar i recordar un munt de coses que abans es consideraven rellevants. Les noves tecnologies ens permeten crear records i memòries d’esdeveniments de manera fàcil i ràpida. Moltes vegades decidim viure moments especials a través d’una càmera en lloc d’experimentar-los directament, només pel fet de salvaguardar-ne el record.

Per preservar la nostra identitat i la nostra memòria acumulem testimonis de tot tipus en suports audiovisuals i electrònics. La memòria col·lectiva i la identitat comunitària ja no es presenta de la manera tradicional. Els fons documentals i les col·leccions especials que arriben avui en dia als arxius i les biblioteques contenen materials de tipologies molt diverses: entrevistes orals, música, vídeos d’esdeveniments, fotografies, llocs web, bases de dades, blogs, missatgeria de correu electrònic, bústies de veu, etc.

El que està clar és que encara que ni la memòria ni la identitat, entesa com a procés cognitiu, no siguin quelcom tangible que es pugui guardar, els arxivers i els bibliotecaris tenim la missió de continuar conservant-la, preservant-la i també difonent-la, adaptant els nostres procediments als nous materials i documents que contenen memòria, no importa quina sigui la seva tipologia i el suport en que ens arribin.

En aquesta línia treballa el CRAI de la UB. A la pàgina de Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona trobareu les col·leccions de Fons antic (manuscrits, incunables, edicions des del segle XVI fins al XIX, etc.) i les de fons personals, les col·leccions especials temàtiques, les biblioteques personals i totes les col·leccions digitals del CRAI que es poden consultar a BiPaDi (Biblioteca Patrimonial Digital) i a MDC (Memòria Digital de Catalunya).


Deixa un comentari

Bon estiu i salut!

Al CRAI de la UB estem a punt de d’iniciar les vacances d’estiu en un clima d’incertesa.

Malgrat tot volem desitjar-vos que passeu el millor estiu possible i que tingueu salut!

Mentrestant, si teniu ganes de seguir treballant des de casa, el CRAI posa al vostre abast tots els recursos en línia a través de l’eina Cercabib: bases de dades, llibres i revistes electròniques, Catàleg i el gestor bibliogràfic Mendeley. Consulteu també la pàgina de Bibliografia en línia i especialment la pàgina InfoCRAI coronavirus, on trobareu totes les opcions per poder seguir treballant de la millor manera.

Us recordem que seguint directrius de Gerència de la Universitat de Barcelona, el període de tancament dels CRAI Biblioteques i Unitats durant les vacances d’estiu serà des del 3 fins al 23 d’agost (ambdós inclosos).

Consulteu els horaris d’estiu dels CRAI Biblioteques al Web del CRAI < Horaris, per poder venir a recollir documents amb cita prèvia a la tornada.

El Blog del CRAI tornarà al setembre!

Salut i bones vacances!!!


Deixa un comentari

“Les biblioteques universitàries a Catalunya (2018-2019): Actuacions i reptes de futur “

S’ha publicat a la revista Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura d’aquest any 2020, l’article de Dídac Martínez Les biblioteques universitàries a Catalunya (2018-2019): Actuacions i reptes de futur.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és anuaribiblioteques-q.jpg

A l’article, de gran interès per a les biblioteques universitàries catalanes, s’analitza l’evolució dels seus serveis durant el període 2018-2019 a partir de deu indicadors: usuaris potencials, nombre de biblioteques, visites, places de lectura, ordinadors per a usuaris, préstecs de documents, documents descarregats, assistents a formacions, cost d’adquisició en recursos d’informació en paper i digital, i, finalment, personal que hi treballa. Es detallen les actuacions i projectes més significatius durant el període analitzat i com a conclusió, es proposen cinc reptes de futur que les biblioteques universitàries haurien d’afrontar per poder mantenir un suport innovador i de qualitat a les seves institucions acadèmiques: suport a la docència en línia i als nous models docents, gestió dels llibres digitals i electrònics, recolzament als nous plans de lectura dels estudiants i professors, gestió de la transició de la comunicació científica cap a la ciència oberta i, per acabar, transformació dels espais de les biblioteques en laboratoris d’estudi i creació.

Al CRAI de la UB recollim els reptes i ja estem treballant per donar als nostres usuaris el suport innovador i de qualitat del que parla l’autor de l’article.