Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Autoritats UB: cerques ajustades i pertinents al Cercabib

La informació recollida en els registres dautoritat de noms i títols permet establir un pont de diàleg entre l’usuari i les diferents formes en que es pot accedir al nom d’un autor, entitat, títol, etc. en el Cercabib. Els avantatges de cerca que proporciona el control d’autoritats els trobem en els seus mateixos objectius:

  • Normalització: Assistència a la cerca indicant els termes sinònims i quasi sinònims, les formes variants que es poden utilitzar per cercar mateixos continguts i punts d’accés
  • Agrupació: Assistència a la cerca agrupant sota un nom-títol o títol la mateixa obra publicada sota títols diferents o les seves traduccions, adaptacions, etc.
  • Relació: Assistència a la cerca a partir de les formes relacionades recollides en els diferents registres que configuren el catàlegs d’autoritat
  • Desambiguació: Assistència a la cerca d’autors i títols amb noms i formes idèntiques però que són persones, entitats o continguts diferents (homonímia)

El catàleg Autoritats UB recull un total de 183.751 relacions d’equivalència entre autors, títols i autors-títols a partir de formes variants i/o formes relacionades.

Vegeu un exemple:

Us interessa saber què hi ha al CRAI referent a la pel·lícula En tierra de hombres, de la qual no sabeu el títol original, i si és possible accedir al seu contingut. Si es fa la cerca directament al Cercabib, s’obtenen 37.765 registres, i encara que entre els resultats n’hi ha un de pertinent en els primers registres, resulta difícil veure quins dels altres també ho poden ser.

Si refeu la cerca a partir de l’opció cerca avançada per paraula clau al títol, el resultat obtingut és de 145 però continua sent elevat i no tots els resultats són pertinents.

En canvi si feu la cerca des del catàleg Autoritats UB, triant l’opció de cerca per títol, us remetrà al títol original de l’obra i enllaçarà als resultats pertinents, que en aquest cas només és un.

I encara un altre exemple:

Busqueu ara l’obra i altre informació relacionada amb l’autor Vázquez Montalbán, del qual no sabeu si està entrat com a Manolo Vázquez Montalbán, Manuel Vázquez Montalbán o alguna altra forma o pseudònim que va utilitzar al llarg de la seva carrera professional.

Cercant al Cercabib directament per Vazquez Montalban, s’obtenen 4.619 resultats, que són molts. Si refeu la cerca utilitzant la cerca avançada per paraula clau d’autor hi haurà 1.248 resultats i encara s’haurien de mirar molts registres per veure quins són pertinents per a la vostra cerca i quins no.

En canvi si feu la cerca de Vazquez Montalban al catàleg Autoritats UB marcant l’opció “Nom de persona” i “totes les paraules”, el resultat són 4 registres d’autoritat. El primer és sobre l’autor i els tres restants sobre obres seves. El primer resultat ens mostra el registre d’autoritat corresponent a l’autor on veiem recollides les formes variants del seu nom i els pseudònims utilitzats, i al mateix temps tenim dos possibles enllaços, un que ens remet a les obres de l’autor al Cercabib i un altre que ens remet a les obres sobre l’autor també al Cercabib.

En el primer cas tenim 266 resultats tots ells pertinents i en els segon cas el resultat és de 34 registres tots ells pertinents.

A partir de les formes variants relacionades en els registres d’autoritat és fàcil arribar a identificar perfectament la forma normalitzada, tant del títol de la pel·lícula com del nom de l’autor, i sota la qual tenim l’accés directe i concret a tots els resultats, ja sigui com a màteria o com a autor/obra. Anna Rovira Jarque

Anuncis


2 comentaris

Les col·leccions amagades dels CRAI Biblioteques de la UB

A qualsevol dels nostres CRAI Biblioteques hi ha alguns tipus de material com poden ser fotografies, dibuixos, cartes, cartells, fullets, mapes, partitures, etc. que no són els tradicionals que estem acostumats a descriure. Moltes vegades cadascun d’ells en si mateix no és prou rellevant per a ser descrit en el catàleg bibliogràfic, però en canvi si que és interessant descriure’l en el seu conjunt.

Des de fa uns anys el CRAI de la UB s’ha proposat aflorar tot aquest material divers agrupat en col·leccions, que s’havia mantingut al marge de la catalogació.

La integració d’aquests recursos en els fons dels CRAI Biblioteques té com a objectiu principal oferir recursos per a la recerca, per això des de Procés Tècnic es van establir unes pautes per a la seva catalogació que ara es materialitzen en el CSUC en unes pautes seguint la nova normativa RDA.

Aquestes col·leccions especials també han estat anomenades ‘col·leccions amagades’ (hidden collections) perquè sovint han estat objecte d’un control deficient ja que a les biblioteques s’ha tendit a catalogar i donar més difusió als recursos sobre àrees determinades de coneixement provinent de compres, donatius o intercanvis.

Dins l’entorn del Catàleg Col·lectiu de les Universitat de Catalunya (CCUC), gestionat pel CSUC, s’ha creat un portal on es recullen aquestes col·leccions especials: el Portal de Col·leccions especials de les Biblioteques de Catalunya. Algunes d’aquestes col·leccions es troben digitalitzades i formen part de repositoris digitals com la Memòria Digital de Catalunya o la Biblioteca Digital Patrimonial, i en el cas de tenir inventari formen part del Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Des de la Unitat de Procés Tècnic es dóna suport al personal dels CRAI Biblioteques encarregat de gestionar i descriure les seves col·leccions.

Aquí podem veure alguns exemples:

Recull de beceroles d’arreu del món. CRAI Biblioteca del Campus Mundet

 

 

Taules Periòdiques. CRAI Biblioteca de Física i Química

 

 

 

 

Plaques i Làmines. CRAI Biblioteca de Biologia

 

 

 

 

Us animem a visitar el Portal de Col·leccions especials de les biblioteques de Catalunya.

 

 

Georgina Basomba


1 comentari

Biblioteca Apostòlica Vaticana: conservació i restauració. Conferència al CSIC

El personal del Taller de Restauració del CRAI va assistir divendres 8 de juny a un acte del Cicle Aules de Debat, organitzat pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milá i Fontanals (IMF) del centre d’investigació en Humanitats del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) de Catalunya.

Es tracta de la xerrada Conservación y restauración en la Biblioteca Vaticana feta per Ángela Núñez Gaitán, directora del departament de Restauració de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, on treballa des del 2001, essent cap del departament des del 2011.

En primer lloc, la ponent va explicar els orígens de la Biblioteca que es remunten al segle IV d.C. amb l’Scrinium de l’Església romana, que va servir tant de biblioteca com d’arxiu. A partir de finals de segle VIII apareix la figura del Bibliothecarius de l’Església romana tal com el bibliotecari Theofilatto és anomenat en un document de l’any 784. El fons de la primera biblioteca i el primer arxiu dels papes es van dispersar i al segle XIV es va constituir la nova biblioteca que va recopilar tots aquells documents que es trobaven en diferents ubicacions.

Al segle XVI la Biblioteca es va continuar desenvolupant, amb la recerca i adquisició de manuscrits i de llibres impresos. A mitjan segle XVI, degut a l’augment del volum de documentació, es va començar a separar el material d’arxiu per constituir una institució separada, l’Arxiu Secret del Vaticà.

Núñez també va parlar de la conservació i la restauració a la Biblioteca. Els criteris de restauració que apliquen són els de la mínima intervenció necessària per garantir l’estabilitat del documents, però també per garantir-ne l’ús. La gran majoria de documents que custodien són llibres, i la raó principal de la seva existència és poder ser consultats. La digitalització és un dels pilars de la Biblioteca tot i que cal que el departament de restauració supervisi tot el procés per tal de garantir que no pateixen cap dany.

Són partidaris de facilitar la consulta de l’original en aquells casos puntuals en que l’investigador requereixi tenir l’obra al davant, però sempre sota l’atenta mirada del bibliotecari. Posen faristols per tal de facilitar la millor obertura possible per a la conservació del llibre sense forçar la seva estructura. La consulta ha de ser possible però amb totes les garanties de conservació per als documents.

La varietat i riquesa d’obres que tenen en els seus dipòsits és incalculable. Compten amb 80.000 manuscrits, 8.400 incunables, 150.000 obres gràfiques, 100.000 unitats arxivístiques i 1.600.000 llibres impresos que fan de la biblioteca una de les més importants i antigues del món.


1 comentari

V Jornada de Bones Pràctiques del CRAI

El dimecres 20 de juny de 2018 s’ha celebrat, a l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, la V Jornada de Bones Pràctiques del CRAI. S’hi han presentat enriquidores experiències sobre les xarxes socials i altres temes de gran interès.

La jornada, que s’ha dut a terme des de les 9.30 h fins a les 13.00 h, s’ha iniciat amb la presentació de la Directora del CRAI, Judit Casals que ha donat pas a la conferència Xarxes socials acadèmiques: una mirada pragmàtica de Cristóbal Urbano, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

A continuació ha intervingut Àlex Sanmartín, responsable de Xarxes Socials a la Universitat de Barcelona, que ha explicat Un dia de crisi reputacional 2.0 a la Universitat de Barcelona.

La sessió ha continuat amb aquestes sis interessants presentacions amb el format de ‘Pechakucha’ adaptat al CRAI en sessions de 15 minuts, que podeu trobar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona:

  • La curació de continguts i les xarxes socials. Jordi Casadellà (CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra)
  • El CRAI de Mundet: quatre ‘Twitters’ i unes Jornades. Jordi Cornet, Joan Pons, Jordi Tremosa (CRAI Biblioteca del Campus de Mundet)
  • Els rectors de la Universitat de Barcelona: de l’Edifici Històric a la Viquipèdia. Montserrat Garrich (CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica)
  • Teixint xarxa: la implementació d’Instagram al CRAI Biblioteca del Campus de Bellvitge. Eli Ramírez, Laura Ciurana, Rosa Oliva, Ana González, Clara Monteagudo. (CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge)
  • El thesaurus de la UB en Linked Open Data. Carme Masagué (CRAI Unitat de Procés Tècnic)
  • Sense por a les Xarxes Socials. L’experiència del CRAI Biblioteca del Pavelló de la RepúblicaJudith Montserrat (CRAI Biblioteca del Pavelló de la República)

Per finalitzar, hem comptat amb la Vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica, Amelia Díaz Álvarez, que ha realitzat la clausura de la Jornada.

Vegeu aquí un petit reportatge gràfic:

Esperem que en properes Jornades puguem incrementar encara més la participació i seguir mantenint la qualitat de les intervencions i el grau de satisfacció de tots.


1 comentari

2a Jornada RCUB per a editors de revistes cientifiques de la UB

S’ha celebrat, el dia 13 de juny de 2018, la 2a Jornada RCUB per a editors de revistes científiques de la UB amb gran èxit d’assistència: 85 persones.

La Jornada ha tingut lloc a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història i ha estat inaugurada pel Vicerector de Projecció i Internacionalització, Àlex Aguilar, i la Directora del CRAI, Judit Casals.

Ambdós van fer un petit repàs de la història del portal RCUB i de com la universitat (des del mateix Vicerectorat de Projecció i Internacionalització), el CRAI i Edicions UB donen suport als editors de revistes científiques de la casa.

El Dr. Ernest Abadal ha dictat la conferència titulada Els reptes de les revistes científiques, on ha volgut remarcar d’on venim (dels anys de la digitalització i de l’accés obert) i on som: a l’era de la ciència oberta amb un full de ruta molt clar: Horitzó 2020 (H2020) el Programa Marc de la Comissió Europea per a la recerca i la innovació on hi brinden valors com la transparència, la cooperació i l’efectivitat.

Ha destacat el que per a ell són els reptes de futur de les revistes: la qualitat de les revistes (on ha parlat també de les revistes fraudulentes); la sostenibilitat econòmica (actualment les revistes se sostenen per dues vies: les ajudes públiques o les taxes que paga l’autor), les noves mètriques (valorar l’article més que la revista), les dades de recerca (comentant que algunes revistes publiquen les seves dades de recerca) i l’open peer review (el concepte està canviant i evolucionant).

Tot seguit, el Dr. José Antonio Noguera ens ha explicat la seva experiència i trajectòria com a director d’una revista de la UAB amb la presentació: Reptes i transformacions de les revistes científiques de ciències socials: l’experiència de Papers. Revista de Sociologia.

La revista, que va néixer el 1973, ha anat evolucionant i canviant (modificacions en el consell editorial on tots els membres que el formen actualment són externs a la UAB;  filtres previs a l’avaluació externa; supressió d’algunes seccions de la revista, etc.) per tal d’adaptar-se als nous moments. També ha anomenat alguns aspectes, que segons el seu parer i experiència, l’editor d’una revista no hauria d’admetre (incorporar coautors un cop l’article ha estat acceptat, comentaris i preguntes sobre el procés d’edició per canals i mitjans no oficiosos, ús de llenguatge poc rigorós per part dels revisors…).

La jornada també ha comptat amb la participació dels companys del Servei d’Edicions UB que ens han presentat El procés d’edició de les revistes científiques. L’Alícia Ferran ha explicat els passos que segueixen per fer la correcció i maquetació dels articles. Una tasca que requereix ser clar, ordenat i metòdic des de l’inici.

Tot seguit hem comptat amb la presència de Clara Armengou, del Directory of Open Access Journals, que mitjançant la presentació Publicar en Accés Obert: indexació a DOAJ Directory of Open Access Journals i bones pràctiques ha definit el directori com “una base de dades enriquida per la comunitat”, on hi treballen 10 persones que compten amb el suport d’editors col·laboradors, i és que la quantitat de títols mensuals per revisar és molt alta: una mitjana de 600 títols per mes. La Clara ha explicat que a data de juny 2018, trobem 20 títols de revistes UB al directori DOAJ i ha animat a les revistes encara no presents a demanar la inclusió, tot recordant que a DOAJ hi tenen cabuda les revistes de qualsevol disciplina i escrites en qualsevol llengua.

També ha parlat de les revistes depredadores, les quals prefereix anomenar com “revistes qüestionables” i del segell DOAJ (DOAJ Seal).

La última presentació, Bones pràctiques i experiències de revistes editades en OJS, ha estat duta a terme per membres del CRAI: Josep Coll (cap de la Unitat de Projectes), Gemma Masdeu (Unitat de Projectes) i Ignasi Labastida (cap de la Unitat de Recerca). S’han explicat les últimes actuacions dutes a terme al portal, com ara la implantació de la nova Normativa Europea de Protecció de Dades i de l’eina URKUND o la incorporació dels articles de RCUB a OpenAire. També han fet recomanacions de bones pràctiques perquè les revistes puguin aplicar-les segons les seves necessitats, característiques i/o recursos. Alguns exemples són la incorporació de les referències i/o del número ORCID dels autors a les metadades dels articles, utilitzar xarxes socials com ara un compte de Twitter i/o fer públiques les estadístiques relacionades amb el procés editorial o els llistats anuals de revisors.


Deixa un comentari

La base de dades Marques d’impressors present en una conferència sobre llibres il·lustrats a la Marsh’s Library de Dublin

Blog de Reserva

Els dies 24 i 25 del passat mes de maig a la Marsh’s Library de Dublin, dins el marc del projecte Iberian Books, es va celebrar la conferència “Typography, illustration and ornamentation in the Early Modern Iberian Book world”. El programa donava cabuda a una gran varietat de temes centrats en la il·lustració i decoració dels llibres impresos en l’àmbit hispànic.

La nostra participació es va centrar en la base de dades Marques d’impressor. Donat que aquest any 2018 celebrem el seu 20è aniversari, vam creure que era una bona ocasió per donar-li més visibilitat. Després d’una breu introducció del CRAI Biblioteca de Reserva, es va fer una presentació de l’estructura de la base de dades, tot indicant els seus punts forts i febles. També es van presentar uns gràfics per poder copsar el seu abast, tant geogràfic -amb les xifres de les ciutats europees i espanyoles…

View original post 386 more words


Deixa un comentari

Restauració del mapa de la “Rivière Longue” del baró de Lahontan

S’acaba de restaurar, al Taller de Restauració del CRAI de la UB, el mapa de la “Rivière Longue” del baró de Lahontan, del fons del CRAI Biblioteca de Reserva.

Carte de la Rivière Longue et de quelques autres que se déchagent le grand fleuve de Missisipi. Carte de les Gnacitaires ont dessiné sur des peaux de cerfs és un mapa de 1703 que descriu el descobriment del riu Missouri, afluent del Mississipí. Aquest document mostra tant la geografia com la cultura de la zona en el moment de l’arribada dels descobridors europeus. La particularitat més especial d’aquest mapa és que, 300 anys després d’haver-se dibuixat, encara provoca discussions sobre la veracitat de la informació que conté.

        

El baró de Lahontan: vida i obra

Louis Armand de Lom d’Arce, més conegut com el baró de Lahontan (1666-1716), després d’una atzarosa vida com a explorador i militar, endeutat i en desacord amb els seus superiors, va desertar de l’exèrcit i va tornar a Europa, exiliant-se a Holanda on va començar la seva vida com a escriptor relatant les experiències viscudes durant més de vint anys en les diferents regions dominades pels francesos en aquella època. Amb els seus relats va esdevenir un dels escriptors de viatges més llegits del segle XVIII.

Durant molt de temps, la seva obra va ser un dels treballs cartogràfics més influents de la regió de l’Alt Mississipí i de les Muntanyes Rocoses, influint fins al segle XVIII en cartògrafs com Moll, Senex, Popple i de l’Isle. Els posteriors descobriments van provocar però que es donés per fet que les seves històries i els seus relats són, en la seva majoria, producte de la seva imaginació.

Restauració del document

Aquest mapa va arribar mutilat i trencat en dues parts. El paper de pasta de fusta, de fibres molt curtes, estava molt oxidat i enfosquit, i el seu estat era molt delicat. La seva manipulació era un risc que podia provocar la pèrdua de parts del document.

Inicialment, se li va fer una neteja mecànica en sec i una neteja humida per immersió per tal d’eliminar la brutícia d’entre les fibres del paper. Després es va fer una laminació, és a dir, es va encolar una làmina de paper sencera a la part posterior del document per tal de donar-li consistència i unir tots els fragments en una sola unitat.

Finalment es van reintegrar les pèrdues de suport amb paper japonès de 34 gr. i es van retocar pictòricament amb una tinta plana amb aquarel·les per tal d’incorporar el paper nou a l’obra original i no distorsionar-ne la lectura.

La intervenció de restauració que s’ha dut a terme ha permès millorar l’estat físic del mapa i li ha retornat la consistència necessària per poder ser manipulat i consultat de nou. També s’ha estabilitzat el pH del paper eliminant l’acidesa i aportant-li una reserva que permetrà una bona conservació del document.