Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Tancament de la subvenció del 2025 per a la col·laboració en l’elaboració al Catàleg Col·lectiu de Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Per quart any consecutiu, el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona ha rebut la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya destinada a la catalogació del patrimoni bibliogràfic.

La tasca catalogadora s’ha dut a terme des del 10 de juny fins al 23 de desembre del 2025, amb un total de 553 hores. El seu responsable ha estat Lluís Segura Grifell, graduat en Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la mateixa facultat,  a més de bon coneixedor de la nostra col·lecció, atès que el 2023 i el 2024 també va ser contractat per a la mateixa subvenció.

En aquesta ocasió, s’ha continuat amb la catalogació de la col·lecció de fullets solts, tasca que es va començar en l’anterior convocatòria. Així, el 2025 se n’ha descrit un total de 804, distribuïts de la següent manera:

  • 228 registres nous al CCUC (28,36%)
  • 77 registres nous a la UB (9,58%)
  • 499 nous exemplars (62,06%)

Tal com informàvem en la notícia sobre la subvenció del 2024, la col·lecció de fullets solts del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB consta d’un conjunt de 105 caixes amb impresos fonamentalment dels segles XVII, XVIII i dues primeres dècades del XIX, distribuïts segons una varietat de tipologies.

Al llarg del 2025 se n’han treballat les que detallem a continuació:

  • Beatificacions i canonitzacions
    • Es tracta d’una varietat de documents, alguns emanats per la Sagrada Congregació dels Ritus,  principalment en llatí, i impresa majoritàriament durant el segle XVIII per la Stamparia Camerale sobre els processos de beatificació i canonització, i les celebracions corresponents, un cop s’han culminat.
  • Documents pontificis
    • Majoritàriament, breus pontificis que tracten sobre diversos temes, com ara l’elecció d’un nou papa, la celebració de ritus i cerimònies i regulacions eclesiàstiques.
  • Llibres prohibits
    • Es tracta principalment d’edictes promulgats pel Sant Ofici on es detallen els llibres prohibits in totum o bé que cal expurgar. Alguns van ser impresos en un paper blavós.
  • Ordes religiosos (carmelites, caputxins, cartoixans, agustins, benedictins i trinitaris)
    • En aquestes caixes trobem impresos de continguts molt diversos. Una part són tesis acadèmiques elaborades als col·legis pertanyents als ordes, sobretot dels agustins, carmelites i benedictins. També s’hi conserven publicacions dels caputxins, com ara devocionaris. Pel que fa als trinitaris, s’han identificat sobretot actes dels capítols provincials.
  • Cartes circulars
  • Exàmens del Seminari Conciliar de Barcelona
    • Fullets que expliquen quins continguts entren per a l’examen, les persones convocades per fer la prova i com es durà a terme. Destaquen els impresos del segle XIX, molts dels quals realitzats a la impremta de Tecla Pla.

Atesa la singularitat d’aquests impresos i donat que molts no constaven al CCUC, s’han establert unes pautes específiques per garantir-ne una descripció més homogènia i acurada.

Aquests documents inclouen els resums dels temes que, un o més alumnes alhora, havien d’exposar de forma oral, habitualment sobre teologia o filosofia. Impresos prèviament a la defensa oral, hi constava el lloc i el dia de l’esdeveniment per a aquelles persones que hi volien assistir. Durant la defensa, l’estudiant havia d’explicar el tema de la seva tesi davant d’un moderador, que solia ser el tutor, i aquest li podia fer preguntes, com si fos una espècie de debat, per comprovar el seu grau de coneixements.

Si observem la naturalesa d’aquests impresos, podem determinar que els autors són tant els estudiants com els tutors, identificats, respectivament, amb els termes de relació “respondens” i “praeses”. Als registres bibliogràfics, a part de les matèries pertinents, també s’hi ha afegit el descriptor de gènere-forma “Tesis i dissertacions acadèmiques (Fons Antic)”, i el segle corresponent. Igualment, figura l’encapçalament de l’entitat on s’havia de dur a terme la defensa, amb el terme de relació “institució d’acollida” i la ciutat en què es trobava, amb el de “lloc d’esdeveniment”.

Pel que fa al conjunt de fullets catalogats, es poden extreure dades sobre el segle, la llengua i el lloc de publicació, mostrades en els següents gràfics:

Com es pot veure, només hi ha un exemplar del segle XVI. Es tracta d’un sermó de Jerónimo Vital de Lobera y Soribes, imprès a Roma el 1593, sobre la festivitat de la Pentecosta.

De les poblacions estrangeres destaca sobretot Roma, on es van imprimir 128 dels fullets. De forma més curiosa, com a centres europeus perifèrics, han sortit un imprès de la ciutat italiana de Macerata, un discurs imprès a Frascati, i un altre de la ciutat francesa de Caòrs del segle XVII en el qual es prega per a la salut del rei Felip IV.

D’aquest apartat es pot destacar un imprès nou al CCUC en llengua catalana sobre unes ordenances de la Confraria de la Mare de Déu del Carme.

Finalment, com a exemplar més singular catalogat, assenyalem el discurs Praelusio ad publicas herbarum ostensiones habita in horto medico Romanae Sapientiae anno jubilaei MDCC, de Giovanni Battista Trionfetti, que fou director de l’Orto Botanico de Roma i professor a La Sapienza. Es troba relligat amb dos impresos romans de la mateixa època, i conté sis bonics gravats calcogràfics d’herbes medicinals.


Deixa un comentari

Notícies destacades sobre recerca i ciència oberta del CSUC

Destaquem tres notícies del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya CSUC publicades en els darrers mesos relacionades amb la recerca i la ciència oberta:

L’indicador d’accés obert del PRC entra al catàleg internacional de l’OSMI

Publicat el 17-12-2025 per Notícies del CSUC

L’indicador d’accés obert del Portal de la Recerca de Catalunya (PRC) ha estat incorporat com a eina nacional al llistat d’eines que monitoritzen la ciència oberta de l’Open Science Monitoring Initiative (OSMI). 

L’OSMI és una iniciativa internacional que té com a objectiu identificar i promoure les eines de seguiment i avaluació de la ciència oberta. A més, estableix un marc comú i global per mesurar i avaluar l’evolució de la ciència oberta. Actualment, treballen per oferir un conjunt d’indicadors fiables, comparables i transparents que permetin avaluar l’impacte real de les polítiques de ciència oberta d’arreu del món.

L’indicador d’accés obert del PRC mesura el percentatge de publicacions científiques del sistema de recerca català que es troben disponibles en obert, a més d’indicar-ne la tipologia. Així, que l’indicador del PRC es trobi al catàleg d’eines de l’OSMI, reafirma la seva utilitat com a instrument de monitorització, alineat amb els estàndards internacionals que mesuren la ciència oberta.

El Consorcio Madroño i el CSUC amplien la seva col·laboració per garantir la preservació digital de les dades de recerca

Publicat el 19-12-2025 per Notícies del CSUC

El Consorcio Madroño i el CSUC han acordat ampliar fins als 10 TB la capacitat d’emmagatzematge destinada a les còpies de seguretat dels seus respectius repositoris: l’e-cienciaDatos i el Repositori de Dades de Recerca (RDR). 

Aquesta col·laboració, iniciada el 2022, va començar amb una capacitat màxima de 2 TB. Tres anys després, els dos Consorcis han signat ara una addenda per ampliar i millorar la preservació digital de les dades de recerca que allotgen ambdós repositoris. L’ampliació de la capacitat fins als 10 TB permet reforçar les garanties de preservació digital, donar resposta al creixement sostingut del volum de dades de recerca i millorar la resiliència dels repositoris davant possibles incidències tècniques, incrementant encara més el nivell de preservació ja assolit. 

Disposar de còpies recíproques en ubicacions deslocalitzades garanteix que, en cas d’incidència en el repositori original, la còpia no es vegi afectada. Aquesta directriu reforça la seguretat i la continuïtat dels serveis, i s’alinea amb els principis FAIR de la ciència oberta sobre dades trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables. 

Formació transversal en dades de recerca: del principi CARE/FAIR a la curació especialitzada

Publicat el 07-01-2026 per Notícies del CSUC

El CSUC ha organitzat el darrer semestre del 2025 una sèrie de formacions presencials i en línia dedicades a la gestió i curació de dades de recerca (RDM) per a diferents disciplines científiques.

Les formacions han estat conduïdes per Yusnelkis Milanés, Xavier Rubio-Campillo, Victoria Reyes i Ramin Soleymani, professionals amb una àmplia experiència en gestió i curació de dades de recerca.

El primer taller, centrat en la curació de dades clíniques, va abordar aspectes clau com la qualitat de les dades, els requisits ètics i legals i les bones pràctiques per a la seva publicació i reutilització.

El segon taller es va dedicar a la curació de dades en l’àmbit de les ciències de la terra, posant l’accent en les necessitats específiques d’aquest tipus de dades i en l’ús d’eines i procediments adaptats a aquest camp científic.

El tercer taller presencial va estar orientat a la curació de dades en ciències socials i humanitats, i va incloure exemples pràctics relacionats amb dades textuals, quantitatives i audiovisuals, així com espais de debat per resoldre dubtes plantejats pels participants.

La darrera sessió, titulada “Posant en pràctica els principis CARE i FAIR per a les dades indígenes. L’exemple del projecte LICCI“, es va dur a terme en línia i va aprofundir en l’aplicació pràctica dels principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable) i CARE (Collective Benefit, Authority to Control, Responsibility i Ethics) en contextos concrets. Durant aquesta formació es va presentar el projecte LICCI com a exemple de com les comunitats indígenes poden participar activament en la recerca, en aquest cas en estudis relacionats amb el canvi climàtic, i de com garantir una gestió ètica i responsable de les dades generades.

Els tres primers tallers es van dur a terme de manera presencial a la Universitat Pompeu Fabra, mentre que la darrera sessió es va oferir en format en línia. En conjunt, els tallers presencials van comptar amb prop d’una cinquantena de participants, i el seminari virtual amb una seixantena de persones inscrites.

Al llarg de totes les formacions, es van presentar eines pràctiques i procediments de curació de dades adaptats a les necessitats de cada disciplina, amb l’objectiu de millorar la qualitat, la interoperabilitat i la reutilització de les dades de recerca.