La revista Clip de SEDIC (Sociedad Española de Documentación e Información Científica) ha publicat l’article “Qué transforman (y qué no) los acuerdos transformativos” de Lluís Anglada, assessor de ciència oberta del CSUC, i Ángel Borrego, professor a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (FIMA-UB). L’article parla sobre la nova modalitat de subscripció de revistes anomenada acords transformatius.
Els acords transformatius són acords entre consorcis de biblioteques i grans editors que redistribueixen el pressupost tradicional de subscripció per transformar gradualment el model de pagament per accés a un que remuneri de manera justa els serveis editorials en obert.
Aquests acords han de ser temporals, transitoris, transparents, contenir costos i permetre als autors retenir-ne els drets. El seu objectiu és impulsar la transició de revistes híbrides a obertes (daurades). L’article afirma que els acords transformatius han augmentat el nombre d’articles en accés obert, però que la contribució a la transformació de revistes híbrides ha estat limitada i que la manca de transparència, especialment en els costos, dificulta l’avaluació de l’estalvi de costos a la comunicació acadèmica.
La revista TIME ha elaborat un llistat de 13 coses que, segons la publicació, han millorat el món el 2023. Al llistat hi apareixen els acords transformatius per a la publicació en accés obert immediat d’articles, uns acords que han modificat (transformat) els acords tradicionals de subscripció i accés a les revistes de referència. Els acords transformatius permeten avançar gradualment cap a l’accés obert, un moviment que va a l’alça, tal com evidencien els més de 272.000 articles científics en accés obert publicats el 2023, davant els 233.000 del 2022 i els només 167.000 del 2021.
La revista TIME es fa ressò també d’una enquesta que l’editorial Wiley va fer a més de 600 persones investigadores i que constata l’auge de la publicació en obert entre la comunitat acadèmica i de recerca. L’enquesta apunta que el 2023 el 75% de les persones enquestades havia publicat articles d’accés obert en els últims tres anys, en comparació amb només el 44% que ho havia fet el 2021.
El CSUC, la CRUE i el CSIC tenen acords signats amb vuit editorials, que són Wiley, ScienceDirect, l’American Chemical Society, SpringerNature Journals, l’American Institute of Physics, IEE Xplore, la Royal Society of Chemistry i Emerald.
El CSUC ha signat un acord transformatiu amb l’American Institute of Physics (AIP) perquè diferents universitats disposin d’un nombre determinat d’articles per publicar en accés obert en revistes de l’editorial. L’acord, que és vigent fins el 2025, manté l’accés a les revistes d’AIP i permet, a més, que les persones investigadores amb vincle amb alguna de les institucions que subscriuen l’acord puguin publicar en accés obert immediat els seus articles sense pagar costos de publicació o APC (Article Processing Charges).
L’acord no inclou la totalitat de les revistes publicades per AIP, sinó que s’aplica a una selecció determinada de revistes. A més, cal tenir en compte que el nombre d’articles coberts augmentarà cada any. Així, el 2023 comptarà amb 45 APC, mentre que el 2024 n’hi haurà 47 i el 2025, 48. Les universitats que s’han adherit a l’acord són la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Pots trobar més informació sobre l’acord transformatiu amb AIP a la fitxa de difusió i a l’espai de treball del Confluence. A la pàgina web del CSUC també hi trobaràs un apartat amb informació sobre la resta d’acords transformatius i de descompte que hi ha vigents per donar compliment a les directrius del programa Horitzó Europa 2020 d’Accés Obert.
Nous acords transformatius per impulsar la publicació en accés obert
Recerca
Els acords transformatius són contractes entre els consorcis de biblioteques i les editorials per transformar sense cost els pagaments de les subscripcions actuals en publicacions en accés obert, tot mantenint l’accés de lectura. En els darrers mesos, aquests acords per a les universitats de tot l’Estat s’han fet des de la CRUE i el CSIC per a quatre dels principals editors científics: Elsevier, Springer Nature, Wiley i ACS Publications. Així mateix, la UB, mitjançant el CRAI, ha signat un acord transformatiu amb Cambridge University Press. Tots aquests acords inclouen més de 5.500 revistes científiques.
Per a la UB, aquests acords suposen obrir uns 550 articles el primer any.
«Les principals editorials on publiquen els investigadors de la UB són Elsevier, Springer i Wiley. Segons les dades del Web of Science, els articles amb correspondència UB d’aquestes tres editorials representen aproximadament un terç del total de la producció de la UB», explica Ignasi Labastida, delegat del rector per a la ciència oberta i responsable de la Unitat de Recerca del CRAI. «Per a la UB, aquests acords suposen obrir uns 550 articles el primer any, una xifra que s’incrementarà progressivament durant els anys de validesa de l’acord. D’altra banda, en el cas de Cambridge University Press, no hi ha límit en el nombre de publicacions», destaca Labastida.
Els acords assolits per la CRUE i el CSIC cobreixen la publicació en revistes híbrides, és a dir, aquelles a les quals cal accedir mitjançant subscripció o pagament puntual i que ofereixen la possibilitat de pagar perquè l’article quedi en accés obert. L’acord amb Elsevier, Springer i ACS Publications és per a quatre anys, i s’ha negociat concedir un nombre d’articles per institució en funció del que es pagava històricament per llegir i del nombre de publicacions de la institució (es compta com a producció de la institució els articles en què l’autor de correspondència apareix amb aquesta afiliació). En el cas de Wiley, s’ha signat un pilot per al 2021 i se n’està negociant una ampliació.
L’acord de la UB amb Cambridge University Press permet, des del mes de gener de 2021, mantenir l’accés a totes les revistes d’aquesta editorial com fins ara. Però, a la vegada, també permet que els articles que s’hi publiquin en què l’autor de correspondència sigui de la UB siguin d’accés obert sense cap cost addicional. Això vol dir que no cal que els investigadors de la nostra Universitat paguin cap càrrec per processament de l’article (article processing charge, en anglès), tant si publiquen en una revista d’accés obert complet com si ho fan en una que ofereix l’opció híbrida. D’altra banda, aquest acord no limita el nombre de publicacions que es poden obrir per ser llegides, a diferència dels altres acords. En aquest cas, també estan incloses les revistes que són purament d’accés obert.
«Aquests acords suposen un impuls important cap a l’accés obert i una aposta més cap al compromís de fer més visible i accessible la producció científica de la UB. D’altra banda, complementen l’aposta que ja es va fer fa deu anys amb la posada en marxa de la publicació d’articles en el repositori institucional i l’establiment del fons d’ajuts per publicar en accés obert», conclou Labastida.
Aquest és un pas més cap a l’assoliment de l’accés obert immediat, un dels objectius de la Declaració de Berlín que va signar la UB el 2009 i que s’engloben dins de l’estratègia de la iniciativa OA2020 de transformar el sistema de publicació tancat, a la qual la UB també ha donat suport aquest any.
La informació sobre els acords es recull i s’actualitza en aquesta web del CRAI.
Cada cop més, les agències finançadores de recerca demanen la publicació dels resultats de la recerca en obert, però les principals revistes donen accés als articles majoritàriament per mitjà de subscripció. Les grans editorials científiques normalment permeten la publicació en obert a les seves revistes híbrides a canvi del pagament d’una tarifa anomenada APC (Article Processing Charge). Això ens porta a una doble facturació, les editorials cobren per llegir (la subscripció) i també, per publicar (l’APC) . Aquest problema ha portat a les institucions de diversos països a negociar amb les grans editorials nous models econòmics.
Els acords transformatius son nous contractes negociats entre biblioteques o consorcis i els editors que transformen el model actual de negoci de la publicació de revistes acadèmiques. Es caracteritzen per usar els diners tradicionalment destinats a les subscripcions (pagar per llegir) a un nou model que a més de pagar per llegir, inclou el preu de publicar en accés obert (APC).
La CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas) ha obert un procés de negociació amb les editorials científiques American Chemical Society (ACS), Elsevier, Springer i Wiley per poder aconseguir unes noves condicions contractuals a partir del 2021 per a tot l’Estat Espanyol. L’objectiu és aconseguir un acord transformatiu perquè, d’una banda, els investigadors no hagin de pagar APC per publicar en les seves revistes i, d’altra banda, s’inclogui una rebaixa en el preu de les subscripcions.
La Universitat de Barcelona, mitjançant el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) ha signat un acord transformatiu amb l’editorial Cambridge University Press. Aquest acord permet, a partir de gener de 2021, mantenir l’accés a totes les revistes d’aquesta editorial com fins ara. Però, a la vegada, també permet que els articles que s’hi publiquin on l’autor de correspondència sigui de la Universitat de Barcelona siguin d’accés obert sense cap cost addicional. Aquestes condicions es mantindran fins a la finalització de l’acord, el desembre de 2023.
Els investigadors no cal que paguin cap APC tant si es publica en una revista d’accés obert complet com si es publica en una revista que ofereix l’opció híbrida (publicar puntualment en obert un article en una revista d’accés per subscripció).
Blog CRAI Universitat de Barcelona 
