Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona

Tag Archives: Generalitat de Catalunya


by Deixa un comentari

Tancament de la subvenció del 2025 per a la col·laboració en l’elaboració al Catàleg Col·lectiu de Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Per quart any consecutiu, el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona ha rebut la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya destinada a la catalogació del patrimoni bibliogràfic.

La tasca catalogadora s’ha dut a terme des del 10 de juny fins al 23 de desembre del 2025, amb un total de 553 hores. El seu responsable ha estat Lluís Segura Grifell, graduat en Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la mateixa facultat,  a més de bon coneixedor de la nostra col·lecció, atès que el 2023 i el 2024 també va ser contractat per a la mateixa subvenció.

En aquesta ocasió, s’ha continuat amb la catalogació de la col·lecció de fullets solts, tasca que es va començar en l’anterior convocatòria. Així, el 2025 se n’ha descrit un total de 804, distribuïts de la següent manera:

  • 228 registres nous al CCUC (28,36%)
  • 77 registres nous a la UB (9,58%)
  • 499 nous exemplars (62,06%)

Tal com informàvem en la notícia sobre la subvenció del 2024, la col·lecció de fullets solts del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB consta d’un conjunt de 105 caixes amb impresos fonamentalment dels segles XVII, XVIII i dues primeres dècades del XIX, distribuïts segons una varietat de tipologies.

Al llarg del 2025 se n’han treballat les que detallem a continuació:

  • Beatificacions i canonitzacions
    • Es tracta d’una varietat de documents, alguns emanats per la Sagrada Congregació dels Ritus,  principalment en llatí, i impresa majoritàriament durant el segle XVIII per la Stamparia Camerale sobre els processos de beatificació i canonització, i les celebracions corresponents, un cop s’han culminat.
  • Documents pontificis
    • Majoritàriament, breus pontificis que tracten sobre diversos temes, com ara l’elecció d’un nou papa, la celebració de ritus i cerimònies i regulacions eclesiàstiques.
  • Llibres prohibits
    • Es tracta principalment d’edictes promulgats pel Sant Ofici on es detallen els llibres prohibits in totum o bé que cal expurgar. Alguns van ser impresos en un paper blavós.
B-CF-33-2
  • Ordes religiosos (carmelites, caputxins, cartoixans, agustins, benedictins i trinitaris)
    • En aquestes caixes trobem impresos de continguts molt diversos. Una part són tesis acadèmiques elaborades als col·legis pertanyents als ordes, sobretot dels agustins, carmelites i benedictins. També s’hi conserven publicacions dels caputxins, com ara devocionaris. Pel que fa als trinitaris, s’han identificat sobretot actes dels capítols provincials.
  • Cartes circulars
  • Exàmens del Seminari Conciliar de Barcelona
    • Fullets que expliquen quins continguts entren per a l’examen, les persones convocades per fer la prova i com es durà a terme. Destaquen els impresos del segle XIX, molts dels quals realitzats a la impremta de Tecla Pla.
B-CF-52-11,12

Atesa la singularitat d’aquests impresos i donat que molts no constaven al CCUC, s’han establert unes pautes específiques per garantir-ne una descripció més homogènia i acurada.

Aquests documents inclouen els resums dels temes que, un o més alumnes alhora, havien d’exposar de forma oral, habitualment sobre teologia o filosofia. Impresos prèviament a la defensa oral, hi constava el lloc i el dia de l’esdeveniment per a aquelles persones que hi volien assistir. Durant la defensa, l’estudiant havia d’explicar el tema de la seva tesi davant d’un moderador, que solia ser el tutor, i aquest li podia fer preguntes, com si fos una espècie de debat, per comprovar el seu grau de coneixements.

Si observem la naturalesa d’aquests impresos, podem determinar que els autors són tant els estudiants com els tutors, identificats, respectivament, amb els termes de relació “respondens” i “praeses”. Als registres bibliogràfics, a part de les matèries pertinents, també s’hi ha afegit el descriptor de gènere-forma “Tesis i dissertacions acadèmiques (Fons Antic)”, i el segle corresponent. Igualment, figura l’encapçalament de l’entitat on s’havia de dur a terme la defensa, amb el terme de relació “institució d’acollida” i la ciutat en què es trobava, amb el de “lloc d’esdeveniment”.

Pel que fa al conjunt de fullets catalogats, es poden extreure dades sobre el segle, la llengua i el lloc de publicació, mostrades en els següents gràfics:

Com es pot veure, només hi ha un exemplar del segle XVI. Es tracta d’un sermó de Jerónimo Vital de Lobera y Soribes, imprès a Roma el 1593, sobre la festivitat de la Pentecosta.

De les poblacions estrangeres destaca sobretot Roma, on es van imprimir 128 dels fullets. De forma més curiosa, com a centres europeus perifèrics, han sortit un imprès de la ciutat italiana de Macerata, un discurs imprès a Frascati, i un altre de la ciutat francesa de Caòrs del segle XVII en el qual es prega per a la salut del rei Felip IV.

D’aquest apartat es pot destacar un imprès nou al CCUC en llengua catalana sobre unes ordenances de la Confraria de la Mare de Déu del Carme.

Finalment, com a exemplar més singular catalogat, assenyalem el discurs Praelusio ad publicas herbarum ostensiones habita in horto medico Romanae Sapientiae anno jubilaei MDCC, de Giovanni Battista Trionfetti, que fou director de l’Orto Botanico de Roma i professor a La Sapienza. Es troba relligat amb dos impresos romans de la mateixa època, i conté sis bonics gravats calcogràfics d’herbes medicinals.


by Deixa un comentari

Impuls a la catalogació del Fons Antic del CRAI de la UB per tercer any consecutiu, gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya

Un any més, el CRAI Biblioteca de Fons Antic ha pogut beneficiar-se de la subvenció que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya posa a disposició per a la col·laboració en l’elaboració del Catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic de Catalunya.

El 2024 ha estat el tercer any consecutiu que hem pogut gaudir d’aquesta ajuda, que valorem molt positivament. Efectivament, finalitzar la catalogació de la col·lecció del Fons Antic és una prioritat que, donades la seva magnitud i la diversificació de tasques que es realitzen al seu voltant, no sempre es pot abordar amb la intensitat desitjada.

L’ajut del 2024 s’ha realitzat entre el 17 de juny i el 5 de desembre, amb un total de 539 hores. Els dos catalogadors han estat la professional de la subvenció del 2023, Àngels Alorda (del 17 de juny al 30 agost), i Lluís Segura (16 de setembre al 5 de desembre), graduat en Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la mateixa facultat. L’horari laboral ha estat de 35 hores setmanals.

En estar ja pràcticament acabada la totalitat de la catalogació de volums facticis, a la qual vam dedicar la subvenció dels darrers dos anys, el fons que s’ha abordat aquesta vegada ha estat el de fullets. Es tracta d’aproximadament 3000 documents, ubicats en 105 caixes, dels quals només estava catalogada una petita part. Els fullets treballats pertanyen principalment a aquests gèneres editorials i matèries: sermons, tesis i dissertacions acadèmiques, relacions de successos, processos de canonització i beatificació,  devocionaris, biografies de sants, Guerra del Francès i teatre.

La tasca ha consistit a redactar nous registres bibliogràfics, adaptar i millorar els ja existents, i afegir registres d’exemplar de la UB.

Aquest any el recompte és el següent:

  • Nous registres bibliogràfics al CCUC: 285 
  • Nous registres bibliogràfics a la UB: 93
  • Nous registres d’exemplars: 307
  • Nombre total de documents catalogats: 685

Les xifres d’aquest any varien molt respecte a les de l’any passat, ja que, contràriament a l’esperat, molts dels fullets encara no es trobaven al CCUC. Així, davant dels 198 registres nous al CCUC l’any 2023, aquest any hem pujat a 285, en detriment del nombre d’exemplars, que ha disminuït considerablement, ja que hem passat dels 770 als 307. Pel que fa a registres nous al catàleg de la UB, la xifra d’enguany ha minvat lleugerament.

Creiem que, tot i que el nombre total de registres és inferior al dels dos darrers anys, l’enriquiment amb noves edicions sempre és un motiu de satisfacció, especialment al CRAI Biblioteca de Fons Antic, on el fenomen de duplicats és una constant.

A continuació presentem els gràfics del fons catalogat per segles, lloc i llengües de publicació.

Destaquem l’únic imprès del segle XVI, una comèdia solta incompleta.

Destaquem dos impresos de la ciutat de Lima (Perú)—un del segle XVII i l’altre del segle XIX— i la considerable representació de petites ciutats catalanes com ara Tremp, Olot, La Seu d’Urgell, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú.

Volem ressaltar l’imprès en llengua sarda, una traducció del francès sobre la vida de Santa Llúcia.

Pel que fa als àmbits temàtics remarquem especialment el grup de teatre, concretament 74 impresos, amb una gran majoria de comèdies soltes i sainets.

Destaquem l’exemplar de Los zelos de San Joseph, de Cristóbal Monroy y Silva (1612-1649), en l’edició del 1773, amb diverses anotacions manuscrites per a la seva representació.

Compartim també aquestes dues beceroles, per a l’ensenyament als infants de les primeres lletres, un tipus de document d’ús intensiu que es conserva en raríssims exemplars.

B-CF-63(2)-11

B-CF-93-15

i aquesta Cartilla y doctrina christiana: dispuesta para el uso y fácil inteligencia de los niños americanos:

En el context de la descripció i difusió dels papers decorats utilitzats en les enquadernacions de la col·lecció del Fons Antic, criden l’atenció les curioses cobertes d’aquest document, amb decoració xilogràfica aplicada sobre els fulls d’un imprès, que el CRAI Biblioteca ja va mostrar a Facebook i a Instagram.

Igualment, us detallem, els quatre propietaris anteriors trobats per primera vegada a la seva col·lecció, dos d’ells dones, que en un pròxim futur es podran veure al recurs Antics posseïdors:

  • Filotea, Mariana
  • Gati, Agustí
  • Oliver, Mercedes
  • Pasqual, Pau

I per últim, dues noves dones impressores:

La catalogació d’una part consistent de la col·lecció de fullets del Fons Antic ha posat de manifest el seu interès, des d’un punt de vista bibliogràfic i material. Així mateix, la seva descripció, que d’antuvi es presentava senzilla, s’ha revelat en més d’una ocasió complexa, atès el caire popular i efímer d’aquest tipus de documents, que van ser impresos en grans quantitats en el passat.


by 2 comentaris

Nou impuls a la catalogació del Fons Antic del CRAI de la UB, gràcies al suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El CRAI Biblioteca de Fons Antic ha pogut gaudir, un any més, de la subvenció per a la col·laboració en l’elaboració del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya.

La descripció de la totalitat de la nostra col·lecció és una prioritat, com apuntàvem a la notícia sobre la subvenció del 2022, així que l’impuls obtingut aquest any és un motiu de gran satisfacció per a nosaltres.

Us deixem amb un resum dels resultats assolits gràcies a la subvenció per al 2023 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La persona contractada per a aquesta tasca va ser Àngels Alorda, restauradora de professió, i titulada del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials (UB). Durant els seus estudis de màster va gaudir d’una beca de col·laboració al CRAI Fons Antic, al llarg de la qual vam poder comprovar el seu interès envers el llibre antic i la seva catalogació. Respecte a la subvenció, ha treballat a la biblioteca des de meitats de juliol fins a finals de desembre del 2023.

Pel que fa als documents descrits, s’ha continuat la catalogació de volums facticis, és a dir, volums on es troben més de dues obres relligades juntes. Calculem que a la nostra col·lecció representen més d’un 20 per cent dels exemplars -al voltant de 30.000 documents-, una part dels quals encara està pendent de ser catalogada.

Gràcies a la subvenció, i anàlogament a la del 2022, s’ha catalogat una mena de facticis particulars, els que es produïen a les biblioteques conventuals barcelonines per agrupar documents breus, generalment de la mateixa temàtica o gènere, i de cronologia sovint similar. Són sobretot sermons, oratoris, villancets, tesis i exercicis acadèmics, al·legacions jurídiques i relacions de successos, alguns únics per la seva condició d’efímers, i impresos majoritàriament entre el 1601 i el 1820.

Des d’un punt de vista numèric, s’ha catalogat un total de 1.300 documents, dels quals gairebé un 15 per cent encara no es trobava al CCUC, mentre que més d’un 10 per cent no figurava al catàleg de la UB. Per tant, una activitat important ha consistit en afegir registres d’exemplar, que inclouen la informació específica sobre el llibre com a objecte: enquadernació, estat de conservació i marques de propietat i d’ús, principalment.

Els gràfics mostren uns resultats molt similars als de l’any anterior, amb un predomini del castellà com a primera llengua, seguida del llatí; respecte a les ciutats on van ser produïts els documents, Barcelona se situa rotundament al capdavant seguida per Madrid i València. Des d’un punt de vista cronològic, el segle majoritari, amb més de 1.000 impresos, és el XVIII, i la descripció de 135 pertanyents al XVII representa una passa endavant cap a la identificació dels llibres d’aquest segle, que es troba en una fase força avançada.

Destaquem l’aparició d’una dona autora d’uns villancets, la religiosa carmelitana María Cecilia de Cristo (al segle, Coris y Ferrer), que podrem afegir al recurs Dones al Fons Antic UB. També enriquirà la col·lecció Llibrets de música, en què la nostra biblioteca actualment s’està concentrant, dins del context del Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical de la UB (GEPAM), que té com a objectiu difondre el ric fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Portada dels villancets obra de María Cecilia de Cristo, B-55/4/14-15

Igualment, citem la troballa d’un interessant volum procedent del Convent de Santa Caterina de Barcelona, amb diversos documents del segle XVIII, alguns dels quals van ser impresos a Manila i a Mèxic i s’han integrat com a novetats al CCUC. Acuradament enquadernat, el títol al llom exhibeix el terme “Miscella[nea]” i les restes de la signatura topogràfica conventual.

Llom d’un volum factici procedent del Convent de Santa Caterina de Barcelona, B-45/5/10
Portada d’un imprès de Manila, B-45/5/10-9

Finalment, paral·lelament a la tasca catalogràfica, s’han identificat noms nous de persones i d’entitats, dels quals el personal del CRAI Biblioteca de Fons Antic o de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI elaborarà els registres d’autoritat en el futur; igualment, han aparegut nous descriptors temàtics.


by 4 comentaris

Impuls a la catalogació de fons antic del CRAI de la UB. Actuació duta a terme amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Descriure la totalitat de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Fons Antic és una de les nostres prioritats. La dels impresos dels segles XV i XVI ja està finalitzada. Del segle XVII falta menys del 15% d’un total aproximat de 38.000 exemplars i del XVIII encara en resta una mica més d’una quarta part d’un total aproximat de més de 65.000.

Aquest darrer trimestre, gràcies a la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la col·laboració en l’elaboració del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, s’ha pogut contractar una catalogadora de fons antic, Laia Navarro de Llobet, que ha estat amb nosaltres tres mesos catalogant volums facticis, majoritàriament dels segles XVII i XVIII.

Laia Navarro de Llobet ens fa aquí un resum de la seva tasca:

  • Què son els volums facticis?
    Els volums facticis es caracteritzen per tenir més de dues obres relligades juntes. Es pot tractar de diversos volums d’una mateixa edició, però la majoria de casos són diversos exemplars pertanyents a diferents edicions. A més, hi poden conviure obres impreses i manuscrites. El gruix dels volums facticis que resten per catalogar normalment són reculls de diferents peces de breu extensió, d’un mateix gènere o temàtica i d’una cronologia similar.
    El CRAI Biblioteca de Fons Antic és especialment ric en aquest tipus de documents. Calculem que a la nostra biblioteca, més d’un 20% dels exemplars –al voltant de 30.000– formen part d’aquesta categoria. Vegeu aquest vídeo informatiu:
  • Què he trobat?
    Durant aquest període de catalogació de facticis, he trobat una varietat de tipologies documentals. Principalment he treballat amb sermons, oracions fúnebres i villancets, però també he localitzat relacions de successos, cartes pastorals i tesis i dissertacions acadèmiques -moltes sobre Tomàs d’Aquino- dels segles XVII i XVIII.
    Alguns dels facticis que he catalogat agrupen una sola tipologia documental, per exemple, sermons. D’altra banda, també m’he trobat amb facticis que recullen diferents tipologies i porten un títol manuscrit al llom com “Varios”, “Varios papeles”, “Farrago”, “Miscellaneus” o “Pelaca”. En aquests casos, poden contenir, per exemple, sermons, villancets, oracions fúnebres i alguna carta pastoral.
    La majoria dels volums facticis catalogats en aquest projecte estan enquadernats en pergamí i en molts d’ells es poden veure restes de tanques de botó o de cordó de pell. Cal destacar que alguns dels llibres relligats en aquests facticis encara conserven les cobertes de paper decorat original, com és del cas de B-45/4/15-1, un petit llibret musical amb coberta de paper decorat xilogràfic i que serà incorporat a la col·lecció de Papers decorats.
  • Balanç
    Des del punt de vista numèric, he catalogat un total de 1.010 documents, dels quals només un 16% encara no es trobava al CCUC i gairebé un 30% no es trobava al catàleg de la UB. Per tant, una part important de la tasca ha consistit en afegir registres d’exemplar, que inclouen la informació referent a l’enquadernació, l’estat de conservació i les marques d’antics propietaris, principalment.
    • Nous registres bibliogràfics al catàleg del CCUC: 170
    • Nous registres bibliogràfics al catàleg de la UB: 125
    • Registres d’exemplars: 715

Com es pot veure en el següent gràfic, dels nous registres bibliogràfics (del CCUC i de la UB), 295 en total, un 76,5% són publicacions del segle XVIII i un 18,7% són del segle XVII. Només una petita part dels documents catalogats són impresos del segle XIX i només un és del segle XVI. Aquest últim (07 B-45/4/15-6) va ser imprès a Venècia l’any 1592 per Giorgio Angelieri i està relligat en un volum factici de “Varios papeles” que procedeix del Convent de Sant Agustí de Barcelona.

Pel que fa al lloc de publicació dels documents catalogats, el següent gràfic ens mostra que la gran majoria van ser impresos a Barcelona —un 60%—, un 8% a Madrid i un 7% a Saragossa. Tot i que, com veiem, gairebé tots els documents es van imprimir a Espanya, podem destacar dos sermons impresos a Mèxic. Un d’ells imprès per la viuda de Francisco Rodríguez Luperico l’any 1683 (07 B-54/4/15-6) i l’altre imprès per José Bernardo de Hogal l’any 1739 (07 B-54/3/23-3). Així mateix, alguns també van ser impresos a Roma, Nàpols i Lisboa.

Ens ha agradat també veure que molts d’aquests documents van ser impresos per dones com les viudes Eulàlia Piferrer (Barcelona -1764), Maria Martí (Barcelona 1722-1737), Tecla Pla (Barcelona -1809), Joana Nadal (Mallorca 1712-1750), la viuda Sastres (Barcelona), Antonia Ramírez (Salamanca 1603-1646), la viuda de Manuel Fernández (Madrid, 1751-1779), la viuda de Gregorio Ortiz Gallado (Salamanca) o la viuda de Tomàs de Santander (Valladolid).

Com es pot observar en el gràfic, la major part dels documents catalogats estan escrits en castellà o llatí i una petita part estan en italià, català o portuguès. Així doncs, podem dir que dels nous registres bibliogràfics, la majoria són llibres en castellà impresos al segle XVIII a Barcelona.

Al llarg d’aquests darrers mesos, també s’han identificat nous creadors i impressors que no comptaven amb registre d’autoritat. Podem destacar nous impressors com Antonio Damba, Agustí Ubach i Piferrer, la impremta del Convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca, Francisco Pérez de Castilla o Manuel Caballero. De la mateixa manera, també han aparegut  dos antics propietaris nous. De tots ells es farà el seu registre d’autoritat properament, i els posseïdors i els impressors que tinguin marca, seran incorporats a les bases de dades  Antics posseïdors i Marques d’impressors.

Conclusió

Espero que el granet de sorra que he aportat amb la meva catalogació hagi estat útil per estar més a prop de l’objectiu de tenir tot el fons catalogat.

Participar en aquest ajut de la Generalitat de Catalunya m’ha permès adquirir una experiència pràctica en la catalogació de fons antic, que, com és sabut, requereix d’uns coneixements força especialitzats en comparació a la catalogació de fons modern. A part de practicar la catalogació amb les RDA i el format Marc21, he pogut aplicar les pautes de Monografies de Fons Antic del CCUC i entendre que és una tasca on el  detall i el rigor són imprescindibles per tal d’oferir uns registres que plasmin de manera fidel el que és un producte d’un procés manual i un objecte que testimonia una història concreta.

Donat que jo ja havia fet les pràctiques del Màster de Col·leccions i Biblioteques Patrimonials al CRAI Biblioteca de Fons Antic durant l’any 2019 i el TFM el vaig basar en els llibres anglesos de la mateixa biblioteca, he pogut ampliar els meus coneixements i conèixer més profundament la realitat d’aquesta biblioteca tant rica i interessant.

Espero que en un futur pugui repetir la meva aportació a aquesta biblioteca que ja considero una mica meva.

                                                                                                                               Laia Navarro de Llobet