Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona

Tag Archives: digitalització


by Deixa un comentari

La digitalització en 3D del fons Sabater Pi: un projecte acadèmic innovador

Feia temps que l’equip de la Unitat de Procés Tècnic valorava la possibilitat d’endinsar-se en les tecnologies de digitalització tridimensional. L’objectiu era clar: millorar l’accessibilitat i la difusió en línia del patrimoni de la Universitat de Barcelona.

Amb aquesta finalitat, durant l’últim any, el personal ha participat en tallers i jornades especialitzades que han ajudat a prendre decisions clau: des de la tria del programari per generar models 3D fins a l’elecció d’una plataforma de visualització interactiva.

Una xarxa de col·laboracions essencial

Aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració d’altres institucions. D’una banda, s’ha rebut l’assessorament del personal tècnic del programa Giravolt, una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya centrada en la digitalització 3D del patrimoni cultural. De l’altra, s’ha treballat estretament amb el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) per integrar els continguts al portal de la Memòria Digital de Catalunya (MDC) i garantir-ne una visualització òptima.

Un TFM que impulsa el projecte

L’impuls definitiu va ser l’alumne Jesús Villaverde del Castillo de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB, que va desenvolupar aquest projecte en el marc del seu Treball Final de Màster. Equipat amb càmera pròpia, en Jesús es va encarregar de la captura d’imatges en 360°, amb el suport tècnic de la Unitat de Gestió de la Col·lecció, que va aportar els recursos d’il·luminació i estabilitat necessaris per garantir la qualitat dels resultats.

Cap a una nova manera de preservar i explorar el patrimoni

La digitalització en 3D dels objectes del fons Sabater Pi és molt més que una eina tècnica: és una nova forma d’apropar el patrimoni al públic i d’obrir-lo a la recerca i la docència. Aquesta primera fase del projecte ja ha donat fruits: els primers objectes digitalitzats es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya, i el Museu Virtual de la Universitat de Barcelona ha contribuït ampliant la col·lecció amb tres peces més.

Accessibilitat i reptes futurs

Una de les fortaleses del projecte ha estat l’ús de programari i eines gratuïtes, fet que en reforça l’accessibilitat per a institucions amb recursos limitats i en fomenta la reproducció en altres entorns acadèmics.

Ara bé, els pròxims passos impliquen nous reptes: millorar la qualitat visual i la navegació, i explorar la possibilitat de contractar, de manera consorciada, versions avançades de les plataformes per oferir una experiència més rica i fluida.

Aquest projecte és una mostra del potencial de la col·laboració i de com la innovació digital pot fer valer el patrimoni universitari d’una manera oberta, accessible i sostenible.

…

Aquí pots veure alguns dels objectes digitalitzats en 3D del fons Sabater Pi:


by Deixa un comentari

Restauració i digitalització dels mapes de la Mancomunitat de Catalunya

Publicat pel Blog del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra 9/11/2022

Entre els diversos mapes que es conserven a la cartoteca del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC), avui volem destacar un conjunt de fulls del Mapa de Catalunya (geològic i topogràfic), elaborats entre els anys 1922 i 1941, a escala 1:100.000, a partir d’un projecte iniciat per la Mancomunitat de Catalunya.

Entre els objectius d’aquesta institució hi havia el d’actualitzar la cartografia del país per tal de representar-ne la unitat territorial i, al mateix temps, disposar d’una eina de treball que donés suport a les nombroses iniciatives de creació d’infraestructures que es planificaven. Per aquest motiu es va decidir publicar aquest mapa però, quan només s’havien elaborat pocs fulls de les versions geològica i topogràfica, la Mancomunitat va ser suprimida per la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1923, fet que va deixar inacabat el projecte. Només la versió topogràfica del Mapa va tenir una certa continuïtat fins a l’època franquista. Les diferents etapes polítiques per les quals va passar el Mapa queden reflectides en els segells i escuts que apareixen en els fulls que han arribat fins a nosaltres.

Per conservar aquests mapes, donar-los visibilitat i posar-los a l’abast dels investigadors, en els darrers mesos s’han dut a terme una sèrie d’accions que han permès incorporar-los a la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d’institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes.

Abans de la digitalització dels diversos fulls per part del CEDI, el Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona, que té com a funció principal la digitalització del fons patrimonial del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) i dels fons o objectes de la resta de serveis de la Universitat de Barcelona, seguint sempre dues línies d’actuació, la creació de còpies digitals per a la difusió i la preservació a llarg termini; es va procedir a la restauració del full corresponent al mapa topogràfic de Maials, que era el que estava en més mal estat.

La tasca de restauració es va fer al Taller de Restauració del CRAI, els objectius bàsics del qual són tenir cura preventiva de l’estat de conservació material dels documents gràfics patrimonials del CRAI de la Universitat de Barcelona i portar a terme la restauració del fons gràfic, bibliogràfic i documental del CRAI.

Tot seguit us reproduïm el text en què Montserrat Florensa, del Taller de Restauració del CRAI, descriu tot el procés a què va caldre sotmetre el mapa.

“El mapa topogràfic de Maials de la Mancomunitat estava totalment encolat amb plàstic autoadhesiu. La cola d’aquest plàstic havia envellit i s’havia tornat marró. Per poder extreure el plàstic va ser necessari aplicar, prèvies proves de solubilitat de les tintes, un bany per immersió d’alcohol. Un cop retirat el plàstic es va procedir a eliminar les restes de cola en taula de succió aplicant alcohol tamponant. Posteriorment es va fer un tractament puntual de taques i es va estabilitzar el pH de tot el paper. Es va fer una reintegració matèrica de les zones perdudes amb paper japó i es van fer petits retocs cromàtics. Finalment es van fer camises de conservació per a tots els mapes amb paper barrera.“

En aquest enllaç podeu accedir a la informació (fulls, disponibilitat, localització…) del Mapa Topogràfic que ofereix el CERCABIB, l’eina de descoberta del CRAI de la Universitat de Barcelona.

En aquest altre enllaç podeu consultar al CERCABIB la informació referent al Mapa Geològic.

Per accedir a la versió digital del Mapa Geològic penjat a la Memòria Digital de Catalunya cliqueu aquest enllaç.

Trobareu la versió digital del Mapa Topogràfic a través d’aquest enllaç de la Memòria Digital de Catalunya.


by 2 comentaris

Pla integral de Preservació digital del CRAI de la Universitat de Barcelona

El CRAI de la Universitat de Barcelona disposa, des del 2014, d’un Pla integral de Preservació digital dels seus fons patrimonials.

Amb la creació del Centre de Digitalització (CEDI) de la Universitat de Barcelona al juny del 2013, el CRAI va definir el nou projecte de digitalització i difusió del seu patrimoni des d’un punt de vista global. El projecte contemplà, des del seu origen, tres àrees d’actuació: un centre de digitalització, un servidor de difusió i un sistema de preservació digital. Aquesta darrera àrea es du a terme a partir del repositori Xanadú, on es preserven tant els resultats del procés de digitalització com els documents digitalitzats pel CRAI amb anterioritat al CEDI. Aquestes tres àrees han definit tres línies estratègiques en l’àmbit de la Gestió de la col·lecció, que han servit per definir les polítiques de gestió dels diferents àmbits i dotar el sistema d’un marc normatiu adient.

Història de la digitalització al CRAI de la Universitat de Barcelona

El CRAI està fent, des l’any 2005, una feina important de difusió del seu ric patrimoni bibliogràfic i documental (format principalment pel fons antic dipositat al CRAI Biblioteca de Reserva, pels fons d’arxius personals, i per les col·leccions bibliogràfiques, personals i temàtiques de la Universitat), a través de la digitalització del seu fons.

El juny del 2013, amb la creació del CEDI, va suposar la dotació d’un centre propi per a la digitalització. A partir d’aquesta data tot el material digitalitzat a través del CEDI s’ha gestionat pensant no sols en la seva difusió sinó també amb la preservació a llarg termini dels fitxers digitals.

L’inici del CEDI va suposar l’establiment d’unes directrius definides:

  • en l’ús d’estàndards internacionals en la digitalització i l’assignació de metadades
  • en la política i el sistema de preservació de les imatges amb dues vessants:
    • dels nous objectes digitals
    • dels fitxers retrospectius originats des del 2005 fins el 2013
  • en la difusió dels fitxers resultants consultables a través de les diferents plataformes BiPaDi, MDC , TDX
  • en la definició de la política de col·leccions digitals del CRAI

      

Fitxers digitals: problemàtica

Els documents digitals presenten una sèrie de perills a diferents nivells: de suport, de format i de programari.

Per lluitar contra aquests perills, majors quan més temps es vol conservar un fitxer, cal mantenir una vigilància continua i comprovar la integritat de les còpies de les dades. Mentre que a curt termini molts dels perills es preveuen tenint una bona política de còpies de seguretat, a mig i llarg termini cal aplicar polítiques més àmplies de preservació digital. És necessari garantir la preservació dels fitxers màsters o originals d’alta qualitat tenint en compte els possibles canvis de formats o obsolescència, i assegurar la seva integritat per sobre de qualsevol incidència tècnica: virus, manipulacions accidentals, errors de maquinari o migracions de format.

Pla de preservació digital

El CRAI té un gran volum de màsters i per tant un volum de dades considerable, raó per la qual és necessari normalitzar les característiques i els noms dels fitxers de diferents procedències.

Guardar o preservar de forma segura vol dir fer més d’una còpia i aquestes còpies no han de ser manipulables ni tan sols per accident. És aquest el concepte de dipòsit segur i sobre el dipòsit s’han de poder aplicar controls sobre què hi entra i quines són les condicions d’entrada així com comprovacions periòdiques de la integritat del seu contingut.

Des de 2013 i de manera ordenada, el CEDI segueix el pla de preservació per als nous objectes digitals i des de 2016 s’està realitzant la tasca de revisió de les còpies de preservació anteriors al CEDI, comprovant la seva procedència, integritat i qualitat abans de preservar-les.

En un futur proper esperem poder incloure en aquest pla integral també tota la producció de documents nascuts digitals que el CRAI difon a través dels repositoris digitals.