Durant els mesos de febrer, març i juliol van tenir lloc les activitats programades dins del projecte Intercanvi de coneixement, organitzat pel CSUC, on el personal de les biblioteques de les institucions participants van intercanviar coneixement i informació sobre serveis i projectes propis.
La primera edició d’aquest projecte, anomenat en el seu moment Quinzena de visites, va tenir lloc el juliol de 2019, però, per causa de la COVID-19 del 2020, no ha estat fins aquest 2024 que no ha pogut tenir lloc aquesta segona edició que ara ressenyem.
En total, de les 50 activitats ofertes, entre visites presencials i sessions en línia, 7 van ser organitzades pel CRAI de la UB, una de les quals, juntament amb la UAB. Entre totes les institucions, hi va haver 1.093 peticions, mentre que el nombre d’assistents, finalment, van ser de 399 persones, ja que les visites admetien un nombre limitat de participants. Finalment, només es va cancel·lar una visita i quatre van patir algun tipus de modificació.
Com en l’anterior ocasió, el CRAI de la UB va participar activament en totes les activitats, tant oferint sessions presencials o en línia com assistint a visites o exposicions d’altres biblioteques.
Avui, 24 d’octubre, és el Dia Internacional de les Biblioteques. Biblioteques públiques, universitàries, nacionals, etc. celebrem el nostre dia arreu del món. Aquest any, a més, la celebració és doble per al CRAI, ja que és el nostre 20è aniversari.
El CRAI –hereu de la centenària biblioteca de la UB– es crea el 2004, davant la necessitat d’adaptar les biblioteques universitàries als espais europeus d’Educació Superior, i de Recerca.
Exposició «20 anys del CRAI»
En aquest marc commemoratiu, el dia 22 d’octubre vam inaugurar l’exposició «20 anys del CRAI», que recorre les dues dècades de trajectòria del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI).
La mostra evidencia tots els aspectes que conformen el CRAI, des d’una breu mirada al passat recent, seguint amb una presentació sobre els seus recursos, serveis i fons patrimonial, tot posant atenció a les aliances, col·laboracions i compromisos teixits tots aquests anys, però sense oblidar la voluntat de donar-se a conèixer a través del màrqueting i unes xarxes socials que creen comunitat.
També posa èmfasi en l’aposta constant per la innovació, la qualitat i la ciència oberta, aspectes que completen el mapa d’una exposició que finalitza el seu recorregut amb una mirada al futur i reconeixent la feina de l’equip de professionals que hi ha, i hi ha hagut, al darrere, amb alguns dels protagonistes que conformen l’Equip CRAI actual.
La mostra comptarà amb visites guiades pel comissari de l’exposició, Lluís Anglès, obertes a tothom, els dies:
Dimarts 29 d’octubre, de 10:00 a 11:00.
Dimarts 5 de novembre, de 16:00 a 17:00.
Dimarts 12 de novembre, de 10:00 a 11:00.
Dijous 21 de novembre, de 16:00 a 17:00.
Per formalitzar la inscripció a les visites, omple aquest formulari.
L’exposició es pot visitar fins al 25 de novembre, de dilluns a divendres, de 9:00 a 20:00 hores, al primer pis del Claustre de Lletres de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 585. L’entrada és gratuïta i oberta a tota la comunitat universitària i al públic en general.
CRAI en acció
Una altra acció que s’ha dut a terme ha estat la realització de vídeos de presentació de tots els espais que conformen el CRAI de la UB: els CRAI biblioteques, la Direcció i les unitats tècniques (que inclouen el CEDI, el Taller de restauració i el Dipòsit Cervera) i el Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV) del CRAI de la Universitat de Barcelona.
Aquests vídeos volen ser una aproximació a l’actualitat i el dia a dia de l’equip que hi treballem, els nostres recursos, serveis i fons, així com la transformació dels espais dels CRAI biblioteques. Visibilitzen, a més, la feina que no es fa de cara al públic i, en definitiva, permeten apropar-nos als nostres usuaris i oferir un coneixement més profund del funcionament del CRAI.
Els pots trobar publicats al canal de YouTube del CRAI, dins de la llista de reproducció CRAI en acció, a la pàgina web de cadascun dels CRAI biblioteques (a l’apartat Descripció), a la pàgina de Direcció i unitats tècniques i a la del CeDocBiV. I aquí:
De CRAI en CRAI
També s’han obert les portes de tots els espais del CRAI al seu personal, amb un seguit de visites que s’estan realitzant durant els mesos d’octubre i novembre.
Lesjornades De CRAI en CRAI, ofereixen l’oportunitat de visitar qualsevol dels 16 CRAI biblioteques, les unitats del CRAI, i altres espais com el Centre de Digitalització (CEDI), el Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV), el Dipòsit de Cervera i el Taller de Restauració.
Les visites són una experiència molt enriquidora, que permeten conèixer-nos millor entre nosaltres, així com les tasques que es fan a la resta d’espais, i compartir idees que fomentin la innovació i el millor funcionament del CRAI de la UB.
I molt més…
Una altra iniciativa ha estat la publicació al llarg de l’any de diverses efemèrides que commemoren esdeveniments importants que han marcat l’evolució i actualitat del CRAI, a les xarxes socials.
A més, la Jornada de Bones Pràctiques d’aquest any, amb el títol «De biblioteca a CRAI», s’ha dedicat a fer un repàs sobre els canvis i innovacions produïts durant els 20 anys de vida del CRAI. Podeu llegir-ne més a l’entrada del blog.
Amb motiu de l’aniversari també s’han elaborat un parell de productes de marxandatge: un ventall i una camussa per a ulleres, que reprodueixen parcialment un mapa del CRAI Biblioteca de Fons Antic i s’ha dissenyat un logotip per acompanyar tota la imatge corporativa durant el 2024.
Com a colofó d’aquest any tan especial, el 25 de novembre es realitzarà un concert que posarà el punt final a aquesta celebració dels 20 anys del CRAI.
Tota aquesta feina ha estat possible gràcies al grup de treball dels 20 anys del CRAI: Lluís Anglès, Laia Bonet, Roberta Boscaro, Josep Coll, Irene Jaular, Laura Miró, Judith Montserrat i Maika García; que ha comptat també amb la col·laboració de Diana Aguirre, Natalia Esteban, Elena Jacas, Núria Massegur, Ros Oliva, Susagna Rodríguez i Jordi Tremosa.
Gràcies per celebrar aquests 20 anys amb nosaltres i per molts anys més.
Enguany es manté el lema de l’edició passada, “La comunitat davant la comercialització”, per refermar el reconeixement de la necessitat de prioritzar l’oferta de mesures en obert que afavoreixin els interessos de la ciutadania i de la comunitat acadèmica; i alhora, fer que aquestes accions esdevinguin quelcom col·lectiu. Per això, s’anima a les comunitats que adaptin el lema al seu context local i l’ampliïn per poder destacar la governabilitat comunitària i centrar l’equitat en la producció de coneixements.
Píndola sobre els conceptes bàsics de les Llicències Creative Commons. Aproximació a les Llicències Creative Commons. Què són? Per a què serveixen? Com aplicar-les?
Dimarts 29 d’octubre d’11 a 12 h. En línia via Zoom, no cal registre.
Dimarts 29 d’octubre de 14:30 a 15:30 h. En línia via Zoom, no cal registre.
CRAI Biblioteca del Campus Clínic: Dijous 24 de 10 a 15 h, Punt d’Informació sobre Accés Obert al Claustre de la Facultat de Medicina:
CRAI Biblioteca del Campus Mundet: Història narrativa en format interactiu, L’Aventura de l’accés obert: assumeix el paper de protagonista d’aquesta situació hipotètica i escull les opcions que permetin la publicació d’un article d’investigació en obert.
Tant el CSUC com les biblioteques de les universitats espanyoles a REBIUN, han programat actuacions per commemorar la Setmana i han creat un portal on es poden veure tots els seus actes previstos. Tota aquesta informació i més la podeu consultar a la pàgina Setmana de l’Accés Obert 2024 del web del CRAI.
L’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona va acollir el 2n Congrés EPICo/Kuopio celebrat del 25 al 27 de setembre. EPICo és una xarxa d’institucions europees que vetlla per la preservació de les col·leccions impreses de les biblioteques universitàries i de recerca, de la qual el magatzem cooperatiu GEPA n’és un participant.
El congrés, sota el lema Importance of Print in a Digital World, va explorar la gestió col·laborativa de les col·leccions impreses i la cerca de solucions per preservar-les, des de diferents vessants:
Presentació dels nous projectes europeus d’emmagatzematge de les col·leccions impreses de les biblioteques i la seva sostenibilitat.
Plans d’emergència i prevenció de possibles desastres de foc, aigua, etc.
Nous models innovadors en el manteniment, emmagatzematge, preservació i accés als materials impresos.
Estratègies sobre el futur de les publicacions impreses de l’àmbit acadèmic per part de diverses editorials.
Els socis de la xarxa EPICo van presentar els seus actuals projectes, i també va haver-hi temps per parlar de la importància de les metadades per a les cooperacions globals.
A la cloenda, després del panell d’experts, Assumpta Pujol va presentar un vídeo que mostra la col·laboració de les biblioteques membres del CSUC amb el magatzem cooperatiu GEPA. Detalla el funcionament i característiques d’aquest magatzem i aprofundeix en la modalitat d’emmagatzematge cooperatiu, posant d’exemple la gestió de l’enviament de documents des del CRAI de la UB i la recepció al GEPA, que permet alliberar espais a les biblioteques per renovar-los i adaptar-los a les noves necessitats dels usuaris. Pròximament, aquest vídeo estarà disponible al Dipòsit Digital.
A més de les xerrades, els organitzadors van oferir als assistents l’oportunitat de gaudir de diferents activitats. Entre elles, una visita al CRAI Biblioteca de Fons Antic, durant la qual van poder conèixer el seu fons i algunes de les obres més singulars de la col·lecció, i la Torre del Rellotge de l’Edifici Històric. També van poder visitar espais externs com la Sagrada Família i el magatzem GEPA a Lleida.
Amb motiu de la commemoració dels cent anys del naixement de Rosalia Guilleumas, des del CRAI hem volgut fer un exercici de memòria històrica i ressaltar la seva persona i, sobretot, les seves actuacions durant el període llarg que va ser directora de la nostra Biblioteca.
La seva professionalitat i empenta demostren que va ser un actiu molt important per iniciar la primera organització de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, la recuperació dels fons bibliogràfics, que després d’anys de guerra i dictadura estaven en un estat de conservació lamentable i també de desorganització.1
Recuperar la memòria de la nostra història com a biblioteca universitària, i ara com a CRAI, ens sembla que és un deute i, sobretot, un acte de reconeixement a la figura de Rosalia Guilleumas per la seva activitat professional en uns moments molt difícils. També hem volgut publicar aquesta breu ressenya, aquest any que celebrem els 20 anys de creació del CRAI, per recordar i prendre consciència dels nostres orígens. La història sempre deixa missatges: a vegades són evidents i d’altres cal interpretar per veure que gairebé sempre el passat ajuda a explicar el present.
Rosalia Guilleumas i Brosa va néixer el 1924 i va morir el 2007 a Barcelona. Era llicenciada en Filologia Romànica i especialista en Ramon Llull i Jacint Verdaguer. Va estar casada amb Jordi Rubió i Balaguer des del 1959. (Jordi Rubió i Balaguer, era fill d’Antoni Rubió i Lluch i net del poeta Joaquim Rubió i Ors.)
El 1954 ingressà al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos de l’Estat. Entre el 1957 i el 1959 va ser directora de la Biblioteca Pública del Estado de Gijón i del Centro Coordinador de Bibliotecas de Oviedo.
El seu pas per la UB
1959 fins al 1965
El 1959, es va incorporar a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona,3 primer com a bibliotecària, i després com a cap de la Secció de Reserva.
1966 fins al 1969
Va ser subdirectora de la Biblioteca Provincial i Universitària, mentre n’era el director José Serrano Calderó.4
1969 fins al 1983 (aprox.)
El 1969 ja és directora de la Biblioteca Provincial i Universitària.
1973 fins al 1980
Entre aquests anys va simultaniejar quatre càrrecs:
Directora de la Biblioteca Provincial i Universitària: 1982 o 1983
Directora de la Biblioteca de Catalunya: 1973-1983
Directora de l’Escola de Bibliotecàries (des del 1974, Escola de Bibliologia): 1973-1982
Directora del Servei de Biblioteques Públiques de la Diputació de Barcelona: 1973-1982
Encara que en alguns sectors se la va acusar d’acumular molts càrrecs, com diu Assumpció Estivill, quan va assumir la Direcció de les quatre institucions, va actuar amb decisió i professionalitat, aportant solucions en un període complicat: «totes estaven en un estat d’inèrcia i de marasme resultat de més de trenta anys de dictadura», i va actuar «amb energia i decisió i, en pocs anys, hi va introduir aires nous i una gestió més professional i moderna».5
Activitats professionals
Les activitats que volem remarcar i que van perfilar la seva activitat professional van ser:
El primer projecte de tot l’Estat d’automatització de biblioteques
Desinfecció i desinsectació per a la conservació dels fons bibliogràfics
L’impuls de la Biblioteca pública i provincial
L’impuls de la Biblioteca general de la Universitat o d’una Biblioteca d’informació científica general de la Universitat.
L’automatització del catàleg
El 1979, se signa el conveni que permet l’inici d’automatització del catàleg. La Biblioteca hi va participar juntament amb el Centro de Mecanización de Bibliotecas (CMBIB) de la Caixa de Pensions i el Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Catalunya.6
Segons Enriqueta Jansà, cap de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI, l’equip informàtic que es tenia era un únic ordinador, un microordinador PDPII/03, dues pantalles i una unitat de disquets doble. En un inici, estava previst que aquest microordinador estigués connectat a un ordinador més potent via telefònica instal·lat al Centro de Mecanización de Bibliotecas (CMBIB) de la Caixa de Pensions, que era la que, segons el conveni signat, proveïa el programari necessari. Com que hi havia molts problemes de connexió, al final la informació es gravava en uns disquets i s’enviava al CMBIB, que la processaven, en un local de Sant Pere Més Baix. Mentrestant, els bibliotecaris catalogaven en fitxes de paper utilitzant màquines d’escriure.
Aquesta frase d’Enriqueta Jansà ho resumeix molt bé:7
«Del 1979 fins al 1984 es va viure una estranya automatització del catàleg: bibliotecaris catalogant amb màquines d’escriure, gravadores treballant amb disquets i usuaris cercant la informació en les fitxes de sempre».
Desinfecció i desinsectació dels fons bibliogràfics
La mateixa Rosalia Guilleumas, a la memòria presentada per justificar el procés de desinfecció, explica que els primers intents per desinfectar el fons es van fer entre els anys 1933 i 1934, però que no van poder tenir continuïtat per la guerra i perquè es necessitaven molts diners, que no es tenien. És el 1933 quan el recentment creat Patronat de la Universitat Autònoma crea una Comissió de Biblioteques, i s’inicia tot un procés per tractar químicament la plaga d’insectes que atacava els llibres de la Biblioteca. Eren majoritàriament els llibres procedents dels convents després de la desamortització de Mendizábal, que havien anat sumant període rere període, els efectes d’estar mal ubicats en unes pèssimes condicions de temperatura i humitat, i amuntegats en racons de la Universitat.8 Totes les biblioteques públiques estatals estaven en un estat lamentable, la nostra també i encara més, els fons procedents dels convents, que estaven en un estat d’abandonament.
Es contacta, el 24 de maig de 1934, amb els doctors García Banús i Balcells, professors de la nostra Universitat, per establir el tractament per eliminar el corc dels llibres. Al setembre del mateix any, la Universitat aprova el pressupost per instal·lar una estufa de desinfecció amb gas cianhídric i altres gasos tòxics que presenta l’empresa Industrias Sanitarias SA, i s’encarrega l’aparell a aquesta empresa, per unes 10.000 pessetes.
Entretant, durant els mesos de setembre i octubre de 1934, a càrrec del Centro Técnico de Fumigación Casa Grima de Madrid i sota la supervisió del Dr. García del Cid, es tracten amb gas cianhídric la meitat dels llibres de reserva de la Biblioteca.
Pel decret de 10 de novembre de 1934, es destitueix el Patronat Universitari, i tot el projecte es paralitza i només s’aconsegueix un donatiu de 1.000 ptes., per part del governador Manuel Portela. Es restaura el Patronat el 20 de febrer de 1936, i es torna a començar amb l’autoclau, però al cap de poc tot es torna a paralitzar per la guerra.
A partir de 1939, es fan fumigacions ocasionals amb ajuda de la Universitat.
Entre els anys 1947 i 1948, es fumiguen uns 8.000 volums del Dipòsit general i el 1955, uns 4.000 volums es traslladen de les golfes a l’última planta del Dipòsit.
Imatge de l’autoclau instal·lat el 1933. Font: Guilleumas, Rosalia. Op. cit., p.14.
Totes aquestes fumigacions es fan amb l’autoclau, sota la direcció del professor García Banús.
L’autoclau és una cambra de buit que assegura la penetració del cianhídric per matar els ous i les larves. El gas passa a través d’un filtre i circula pels tubs fins a la cambra a la qual s’ha practicat el buit. Es fa un buit de 26 cm durant unes hores; es genera l’anhídrid de carboni que s’envia a la cambra i es deixa actuar durant 24 hores.9 Es fa a l’exterior de l’edifici, on actualment hi ha el pàrquing. El gas cianhídric és molt perillós en la seva manipulació.
1966-1969
L’any 1966, hi ha un canvi de direcció a la Biblioteca. Ara el director és José Serrano Calderó i es vol tornar a iniciar la desinfecció. Es demanen tres pressupostos, però són massa cars i poc efectius.
L’any 1969, es rep una subvenció del Rectorat, un pressupost extraordinari de 75.000 ptes. S’adquireix una autoclau portàtil i es contacta amb l’empresa Will-Kill de Barcelona. Es passen per l’autoclau tots els llibres de la Biblioteca de Reserva: manuscrits, incunables i obres dels segles XVI al XVIII catalogades. L’autoclau podia contenir 150 volums i es desinfectaven durant 40 minuts.
Després, es netejava amb el mateix producte les prestatgeries, les baranes i tot el mobiliari de fusta.
Per tant, entre el novembre de 1969 i el 13 de febrer de 1970 s’acaben dues tongades de desinfecció d’urgència. Va supervisar la desinfecció que feia l’empresa, el director del Museu Municipal de Zoologia i professor de la UB, Francisco Español.
També es van repintar les parets de les sales de lectura, d’índexs i el despatx de direcció. El Dipòsit només estava arrebossat. Una cosa curiosa: per acabar d’augmentar la humitat, dins el Dipòsit de llibres en una cantonada hi havia, des de temps immemorials, un dipòsit d’aigua de 1.000 litres, obert que servia a la Capella. Aquest dipòsit d’aigua es va eliminar el 1971, abans de pintar tot el Dipòsit.10
Després, els llibres desinfectats es van col·locar als nous compactes que es van acabar d’instal·lar el 22 de desembre de 1969 que, per cert, són els mateixos que teníem fins aquest any 2024, quan gràcies a una aportació del PIU (Programa d’Infraestructures Universitàries) hem pogut substituir, finalment, per un de modern.
Hi ha una segona etapa de desinsectació entre el 14 al 30 de juliol de 1970. Aquesta vegada s’actua en els fons de l’antic Arxiu de la Universitat de Cervera, conservats al Dipòsit general de la Biblioteca i es passen a la secció de Reserva. Juntament amb aquests volums, dels quals no s’indica el nombre, també es netegen els volums de la biblioteca de Sebastià Cirac, catedràtic de Filologia Grega, comprada pel Rectorat i cedida a la Biblioteca.
L’any 1970, es crea a Espanya, el Servicio Nacional de Restauración de Libros y Documentos, depenent de la Dirección General de Archivos y Bibliotecas. Entre final de 1971 i principi de 1972, el Servicio compra una cambra mòbil de fumigació. El primer servei el van fer a la Biblioteca del Seminari de Múrcia i després a la Biblioteca de la nostra Universitat.
De l’1 de març fins al 2 de maig de 1970, es netegen uns 130.000 volums, els més valuosos, s’ubiquen en una cambra mòbil de desinfecció amb gasos compostos de carbonats de clor i s’esterilitza i es fumiga tota la Biblioteca.
Després d’aquest tractament urgent, es continua insistint, per intentar erradicar el problema d’una vegada per totes. El 18 de juny de 1971, Rosalia Guilleumas va a Madrid per sol·licitar una ajuda a la Dirección General de Archivos y Bibliotecas, que hi assigna un responsable, Luis Sánchez-Belda.
Finalment, el 1972, s’instal·la al pàrquing una cambra mòbil i es desinfecta amb òxid d’etilè, que és molt tòxic i inflamable.
Hi ha fotos dels insectes, de les màquines, i del cost que va tenir perquè era la memòria per justificar l’ajuda.11
Sembla que aquesta última desinsectació va ser la definitiva i es va erradicar el problema.
Impulsora de la Biblioteca Pública i Universitària12
L’any 1972, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional del Llibre i la Lectura a Barcelona, i aprofitant que algunes facultats s’havien traslladat a Pedralbes; el desguàs del Seminari Conciliar i l’enderroc d’algunes edificacions veïnes, Rosalia Guilleumas escriu un article a La Vanguardia (núms. 21-X-72, p. 52, i 3-XI-72, p. 51), sobre la conveniència de fer una cèntrica, àmplia i assequible biblioteca pública. Diu això:
«… el de una céntrica, amplia y asequible Biblioteca Pública, al alcance de todos los niveles de lectores y abierta a toda clase de información, al estilo de las grandes bibliotecas de este tipo americanas y europeas.»
Sobre la qüestió, Assumpció Estivill diu:
«Aprofitant la creació de noves instal·lacions que havien d’alliberar espais de l’edifici de la plaça Universitat, també és seva una proposta d’ampliació i modernització de la Biblioteca que hauria dotat a la ciutat d’una gran biblioteca pública i universitària».13
La seva argumentació es basava principalment en aquests punts:
Tenia una bona ubicació, un lloc cèntric de la ciutat i, a més, amb poques biblioteques públiques, amb una ràtio molt baixa de llibres per habitant.
En aquest moments, la biblioteca ja té la condició de biblioteca provincial i universitària (com Granada, València, etc.), encara que els barcelonins, només amb 200 llocs de lectura i amb materials pocs adequats, no la utilitzen i de facto la consideren només la biblioteca de la Universitat. La Biblioteca havia perdut molt espai des de la seva concepció original, perquè els anys 1931-1934 s’instal·len els primers seminaris al pati de Lletres. Rosalia Guilleumas recorda la promesa del Rectorat de cedir més espais a la Biblioteca ara que algunes facultats es mouen a Pedralbes, s’enderroquen alguns edificis pròxims a la plaça Universitat, i el Seminari Conciliar es desmunta, però també menciona que es parlava de fer a l’edifici de la Plaça Universitat, el Museu Picasso. L’any 1970, s’adquireix un magatzem annex al Paranimf que es destina al dipòsit de publicacions periòdiques; i el mes de juliol, es recupera la primera de les estances perdudes el 1933, situada sota la torre del Rellotge.14
Els fons bibliogràfics que custodiava la Biblioteca eren molt importants en nombre i qualitat: 2.000 manuscrits, 900 incunables i més de 20.000 llibres dels segles XVI al XVIII. Eren anys de moltes penúries a Espanya, és un moment en què universitats i biblioteques estrangeres compren aquests tresors bibliogràfics a institucions espanyoles que no els poden mantenir.
Durant el seu període de mandat, la Biblioteca va rebre, en qualitat de biblioteca provincial, el dipòsit legal de la província de Barcelona, des del 1958 fins al 2003, aproximadament. El decret que regula el Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas (23 de desembre de 1957), estableix les delegacions i les biblioteques provincials dipositàries. Es rebien molts volums de llibres i fullets, publicacions periòdiques, música, gravats, mapes, postals i discos i cassets. També el 1963, a les dependències de la Universitat, s’organitza la Discoteca o Servicio de Reproducción del Sonido (annex a la Biblioteca).
S’han iniciat els projecte d’automatització del catàleg, que representa un grau de modernització de les estructures bibliotecàries i també el de la restauració i conservació dels llibres antics que hi té dipositats i ha de custodiar i preservar.
Impuls de la Biblioteca General de la Universitat o d’una Biblioteca d’informació científica general de la Universitat
Encara que defensa aquest paper de pública i provincial, a la vegada defensa la que ella anomena la «Biblioteca General de la Universitat» i introdueix les funcions que hauria de tenir. Això passava als anys 1977-1978.15
Les funcions serien la coordinació dels serveis tècnics, però també amb les biblioteques de les facultats i seminaris que havien anat proliferant els anys trenta a l’etapa de la Universitat Autònoma, però sobretot els anys seixanta i setanta amb la creació de les noves facultats a Pedralbes (biblioteques generals de les facultats de Dret, Econòmiques, Medicina, Oficina de Dipòsit Legal i Propietat Intel·lectual, l’Arxiu General i Històric i Discoteca.16 Explica que aquesta tasca no és fàcil: falta personal i es necessitaria més mecanització.
Entre els anys 1969 i 1976, s’introdueixen algunes infraestructures que possibiliten la modernització dels serveis.17 S’adquireixen aparells i màquines de reproducció: fotocopiadores, lectors de microfilms, processadors de clixés electroestàtics amb una impressora òfset per imprimir les fitxes catalogràfiques i butlletins de notícies. Es munta també un petit taller de restauració per a la conservació dels fons antics amb personal titulat.
A part de fer la demanda d’espai a la Universitat, i recuperar els espais que ja havia tingut la biblioteca d’Elies Rogent, esmenta també que seria necessari un dipòsit complementari a la Universitat de Cervera.
El principal problema que observa Rosalia Guilleumas per esdevenir realment un centre amb informació especialitzada per al professorat és doble: la manca de recursos, però també la no completa coordinació amb les biblioteques de seminaris i departaments.
Els fons de la biblioteca general es veuen antiquats, com un dipòsit i no adequats per a la tasca d’investigació del professorat. És important destacar, però, que l’accés era lliure per a tot l’alumnat, funcionava el servei de préstec, i s’inicia el préstec interbibliotecari amb universitats estrangeres. Segons el seu punt de vista, es necessària, no obstant, bibliografia més especialitzada, no només a les biblioteques de seminaris i facultats, (aquestes podien comprar llibres especialitzats amb les ajudes estatals d’investigació), i també es necessita més espai i més personal per poder complir els requeriments d’un veritable centre de documentació especialitzat.
…………………………………………………………………………………
I ja per acabar, només volia ressaltar l’actualitat d’alguna de les seves actuacions i afirmacions, que defineixen algunes de les funcions que avui encara tenim assignades i assumides: la de preservar i conservar el patrimoni bibliogràfics; la de la defensa d’un espai digne per poder oferir un bon servei als usuaris i, finalment, l’aposta per la «modernització i l’automatització», que ara definim amb d’altres paraules, però que impliquen la visió d’aplicar la innovació i les noves tecnologies, per a la millora del servei.
I hi ha una frase que encara avui és de tremenda actualitat:
«Nos resistimos a creer que la implantación de un sistema educativo tiene como uno de sus objetivos fundamentales la educación permanente y establece en todos los niveles como norma pedagógica básica el trabajo intelectual activo del alumno, descuide uno de los instrumentos fundamentales como son las bibliotecas. Y del valor indiscutible del libro, a pesar de los medios audiovisuales aparentemente invasores, se ha hecho eco internacional la Unesco […] “El libro al servicio de la Educación”».18
Estivill Rius, Assumpció. «La Facultat de Biblioteconomia i Documentació: un recorregut pels seus antecedents des de l’antiga Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya». En: La Universitat de Barcelona: libertas perfundet omnia luce: història dels ensenyaments: 1450-2010. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2010, p. 49. ↩︎
Des de 1847, la Biblioteca de la Universitat era també biblioteca provincial pel Real Orden de 10 de febrer de 1847. Extret de: «Celebrando la fiesta». El Noticiero Universal. 10 octubre de 1930. Entrevista al bibliotecari d’aquell moment, Manuel Rubio Borrás. ↩︎
A la Biblioteca, «va participar, juntament amb la Xarxa de Biblioteques de La Caixa i el Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Barcelona, en el primer projecte d’automatització de biblioteques de l’Estat». Estivill Rius, Assumpció.Op. cit., p. 49-50. ↩︎
Jansà i Cuatrecasas, Maria Enriqueta. Petita història de Procés Tècnic. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2019, p. 30-31. ↩︎
Aprofitem l’ocasió per presentar-te algunes de les novetats del web que hem estrenat recentment.
Si és el teu primer cop a la Universitat de Barcelona, consulta la pàginaInicia’t en el CRAI. Hi trobaràs tota la informació per començar a conèixer el CRAI i els serveis i recursos imprescindibles.
També hem incorporat els nous portals temàtics Aprèn, Ensenya i Investiga, on destaquem els serveis de suport a l’aprenentatge, docència i investigació, que et seran útils al llarg del curs.
Segueix-nos a les xarxes socials per no perdre’t cap novetat, entre elles, les activitats que estem preparant aquesta tardor per commemorar els 20 anys del CRAI!
Blog CRAI Universitat de Barcelona 
