Coincidint amb la Setmana Internacional de l’Accés Obert (Open Access Week), que se celebra del 23 al 29 d’octubre a tot el món, s’obre a Catalunya un nou portal web per promoure la ciència oberta i l’accés obert en el món acadèmic i de recerca. El nou web s’anomena CORA, i respon a les inicials en anglès de Catalan Open Research Area. Al seu logotip hi destaca una línia semicircular que simbolitza el paraigua de la ciència oberta a Catalunya.
CORA neix amb la voluntat de millorar el posicionament, la visibilitat i l’impacte de la recerca duta a terme a Catalunya, però també per donar compliment a les directrius europees de transparència. És per això que CORA dona accés, des d’un lloc únic, als diferents serveis de ciència oberta que proporciona el CSUC. Sota la marca i imatge de CORA hi ha ara mateix el Portal de la Recerca de Catalunya (PRC), el Repositori de Dades de Recerca (RDR), l’eiNa DMP per a l’elaboració de plans de gestió de dades, i Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). Més endavant s’englobaran a CORA altres repositoris que també afavoreixen l’accés obert i la visibilitat de continguts, com són el Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) i Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).
A més d’accés directe als portals que promouen l’accés obert en la recerca a Catalunya, CORA ofereix també informació sobre la ciència oberta a les universitats i centres de recerca al territori. El portal inclou, a més, un apartat amb informació sobre l’accés obert, dins el qual es detallen els acords transformatius per publicar en obert en editorials de referència, o un indicador que monitoritza el grau d’accés obert de les publicacions.
Complint amb la seva raó de ser, CORA dona visibilitat a l’actualitat sobre ciència oberta a Catalunya. Per fer-ho, el portal comparteix les activitats i notícies de ciència oberta que es publiquen des del CSUC, tant de notícies pròpies com d’altres institucions.
CORA es va començar a perfilar el 2021 per encàrrec de l’aleshores Secretaria d’Universitats i Recerca, i ha rebut el vistiplau del grup de suport a la recerca que coordina el CSUC perquè sortís a la llum després de treballar-hi els darrers mesos.
El disseny del portal CORA ha rebut el suport econòmic del Pla de Recuperació Next Generation, finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea (FEDER) com a part de la resposta de la Unió a la pandèmia de COVID-19 en el marc del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020.
Després de fer una llegida més atenta, i passat el descans estival, a la LOSU (Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema Universitario), que va entrar en vigor a l’abril, voldria fer una breu reflexió sobre el paper i les funcions que la nova llei atorga a les biblioteques universitàries, en el cas de la Universitat de Barcelona al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI)[1].
Observo amb interès i optimisme que aquesta nova llei mencioni amb bastant detall dues funcions, la de conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic, per una banda, i per l’altra, el suport que es pot oferir a l’investigador, i de retruc a la nostra institució, a la ciència en obert. És molt d’agrair el paper de REBIUN en la concreció d’aquestes funcions i la mirada receptiva per part del Ministeri d’Universitats a incloure-les.
Aquestes funcions que es detallen no ens són alienes i, des de les biblioteques universitàries, ja les tenim assumides i treballant-hi des de fa anys en major o menor mesura. Però que es detallin amb bastant profunditat en aquesta llei és un fet que ens deixa en una bona posició de partida, sobretot de cara a la redacció dels nous estatuts que caldrà fer a moltes universitats.
Els dos articles concrets que fan referència a aquestes funcions són: l’article 21 sobre la conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic, i l’article 12 sobre el foment de la ciència oberta i ciència ciutadana.
Sobre l’article 12. Foment de la ciència oberta i la ciència ciutadana
La llei destaca, especialment, la funció de les universitats de promoure i contribuir activament a la ciència oberta, mitjançant l’accés obert a les publicacions científiques, dades, codis i metodologies per tal d’avançar en la innovació i investigació, i contribuir a l’objectiu de lliure circulació de coneixements científics i tecnològics. Seguidament, específica, en els diferents apartats de l’article, alguns punts que em semblen interessants i bastant definidors pel que fa als objectius i la filosofia de la llei.
La consideració del coneixement científic com a bé comú, que té moltes implicacions sobretot relacionades amb la filosofia de l’accés obert al coneixement i amb un relat amb el qual ens sentim identificades totes les biblioteques, sobretot les universitàries finançades amb diners públics.
L’obertura a la societat del coneixement científic: les biblioteques com a porta d’accés per a tota la ciutadania, als recursos d’informació, en paper i digitals.
També apareix destacat el paper d’assessor i formador de les biblioteques en els principis de l’accés obert i la ciència oberta, de cara a la seva comunitat universitària.
Paper de la societat i de les biblioteques en el foment de la ciència ciutadana, com un vector de col·laboració entre universitat i ciutadania per generar coneixement científic. Les biblioteques disposen d’espais i serveis que poden potenciar la innovació, el pensament crític i la creació de comunitat.
També menciona el paper de les biblioteques de contribuir a la transparència del sistema de comunicació científica.
A la llei també es detallen els diferents instruments que es tenen per fer possible el gran objectiu de la lliure circulació del coneixement científic:
Els repositoris institucionals i també temàtics acolliran una còpia de la versió final, de documents i dades, acceptada per publicar en accés obert i de forma simultània a la data de publicació.
També la creació d’altres infraestructures i plataformes tecnològiques institucionals o en col·laboració amb d’altres institucions de repositoris de dades de recerca que facilitin el lliure accés a les dades de recerca (dades obertes).
Aquestes dades de recerca seguiran els principis FAIR (fàcils de trobar, accessibles, interoperables i reutilitzables).
Aquestes fonts primàries (dades i document, etc.) seran utilitzades per validar i avaluar els resultats de la recerca publicats en accés obert, sempre que sigui possible.
Les agències de qualitat inclouran:
Com a criteri i requisit d’avaluació l’accés en obert dels resultats científics del personal docent i investigador.
Els repositoris institucionals com una font fiable per accedir a la documentació i garantir l’agilitat en els procediments d’avaluació.
La promoció de la transparència amb els acords de subscripció amb editorials científiques.
Ens sentim molt identificats amb tot el relat, tant amb els objectius subjacents com amb els instruments: des de les biblioteques ja fa temps, gairebé des dels inicis del moviment d’accés obert, que ens hem cregut, i així n’hem fet apologia, que l’accés obert facilita que la investigació finançada amb diners públics arribi a tothom sense barreres ni econòmiques ni legals.
A tall d’exemple:
Totes les universitats catalanes tenen el seu repositori institucional gestionat per les biblioteques; també tenim de forma consorciada un repositori de dades i una infraestructura que promociona la recerca en obert; i un observatori de l’accés obert de les universitats catalanes. En aquest apartat, cal remarcar, que la llei destaca una funció important i més innovadora: que els repositoris siguin fonts fiables per garantir els processos d’avaluació de la recerca.
Fem formació i ajudem els investigadors en la gestió de dades i altres processos relacionats amb la difusió del coneixement.
Només com un petit exemple de l’exercici de transparència del sistema de comunicació científica, aquest any i per primera vegada, hem publicat a la Memòria d’activitats del CRAI 2022 un annex on hi figura la despesa de la Universitat classificada per editors.
Diríem que moltes de les coses que es mencionen a la llei, les tenim i les fem, però caldrà aprofundir i millorar-ne l’organització i la gestió dels serveis que oferim, sobretot per poder atendre la demanda de tots els investigadors de la nostra universitat.
Sobre l’article 21. El patrimoni històric, artístic i cultural universitari i les biblioteques
Pel que fa a l’article 21, el que es refereix en general a la conservació i difusió del patrimoni, i que en el cas del CRAI se centraria en el patrimoni bibliogràfic i documental, és també una funció assumida i practicada, fins i tot es podria classificar com a més «tradicional», perquè està en l’essència de totes les biblioteques des de fa anys: facilitar l’accés i preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic per generar coneixement i democratitzar l’accés al saber científic i cultural.
En el nostre cas, que tenim uns fons bibliogràfics patrimonials molt importants, tant en nombre com en qualitat, diverses col·leccions especials úniques i dues biblioteques classificades com a patrimonials, aquesta funció mencionada en la llei, no fa més que reforçar i posar en valor, també dins el panorama espanyol, a aquelles universitats que tenen fons patrimonials de tot tipus i la voluntat de conservar-los i preservar-los per al futur.
Alguns aspectes a destacar:
La importància de l’establiment de sinergies entre les unitats de la Universitat que treballen i tenen en la seva missió la preservació de la memòria històrica, artística i cultural. Biblioteques, arxius i museus (sigles LAM en anglès) se solen classificar com a institucions de la memòria. En el cas de la nostra universitat, a més del CRAI, serien l’Oficina de l’Arxiu Històric i Patrimoni Documental i elsresponsables de les col·leccions del Museu Virtual sota la coordinació del vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals.
Pel que fa a la preservació i la conservació, en el cas de la nostra universitat, es disposa de dues infraestructures de suport que hi ajuden molt: el Centre de Digitalització de la UB (CEDI) que es dedica bàsicament a digitalitzar el patrimoni bibliogràfic i documental, i el Taller de Restauració que restaura i conserva llibre antic però també altres materials gràfics.
No es tracta només de preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic i documental que custodiem, sinó també de contribuir a la seva difusió mitjançant la catalogació de les seves col·leccions, les activitats culturals i exposicions, la cooperació amb d’altres entitats i la digitalització.
De cara a la difusió, també des de fa temps s’informa de la globalitat de les diferents col·leccions en el web del CRAI; es posen a disposició de la societat les reproduccions digitals d’una part del patrimoni bibliogràfic, sobretot mitjançant els servidors BiPaDi i la Memòria Digital de Catalunya, i la participació en diferents projectes europeus, com Europeana. Recentment també es pot cercar tot aquest material en una interfície específica al Cercabib.
Amb totes aquestes activitats ajudem la Universitat amb l’objectiu comú de fer accessible el patrimoni bibliogràfic i documental que custodiem, per tal de democratitzar l’accés al saber científic i cultural contingut en aquest patrimoni. Aquest és també l’esperit que es pot llegir a la llei.
I, per acabar, només l’última reflexió: encara que els objectius dels dos capítols de la llei puguin semblar molt diferents, un potser molt més enfocat al passat i de caire més «tradicional», que seria el que fa referència al patrimoni, i l’altre, el tema de ciència oberta i ciutadana, que no fa tant que ha aparegut en el nostre vocabulari habitual, s’observa que, en el fons, l’objectiu final en ambdós casos és el mateix: democratitzar l’accés al saber científic, identificant-lo com un bé comú que mereix ser preservat, difós i reutilitzat.
I aquesta, segons el meu punt de vista, és una de les funcions més importants i essencials, que dona sentit a la tasca de tots els qui treballem a les biblioteques, i en el cas de la Universitat, dels qui treballem al CRAI.
Judit Casals. Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona
La tesi té per propòsit analitzar elements fisiològics i anatòmics de pacients en fallada respiratòria aguda sotmesos a ventilació mecànica invasiva. Un dels objectius d’aquesta recerca doctoral és determinar si hi ha alguna associació entre la ventilació mecànica i la mortalitat de pacients ventilats en altituds majors de 1.500 metres sobre el nivell del mar en comparació amb aquells que són ventilats a nivell del mar.
Com la resta de tesis, aquesta tesi doctoral —que es publica amb una llicència de Creative Commons— també es troba al Dipòsit Digital de la UB.
El CSUC ha signat un acord transformatiu amb l’American Institute of Physics (AIP) perquè diferents universitats disposin d’un nombre determinat d’articles per publicar en accés obert en revistes de l’editorial. L’acord, que és vigent fins el 2025, manté l’accés a les revistes d’AIP i permet, a més, que les persones investigadores amb vincle amb alguna de les institucions que subscriuen l’acord puguin publicar en accés obert immediat els seus articles sense pagar costos de publicació o APC (Article Processing Charges).
L’acord no inclou la totalitat de les revistes publicades per AIP, sinó que s’aplica a una selecció determinada de revistes. A més, cal tenir en compte que el nombre d’articles coberts augmentarà cada any. Així, el 2023 comptarà amb 45 APC, mentre que el 2024 n’hi haurà 47 i el 2025, 48. Les universitats que s’han adherit a l’acord són la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Pots trobar més informació sobre l’acord transformatiu amb AIP a la fitxa de difusió i a l’espai de treball del Confluence. A la pàgina web del CSUC també hi trobaràs un apartat amb informació sobre la resta d’acords transformatius i de descompte que hi ha vigents per donar compliment a les directrius del programa Horitzó Europa 2020 d’Accés Obert.
Des del CSIC s’acaba de publicar un llistat d’investigadores espanyoles i estrangeres que tenen perfil públic a Google Scholar i que treballen en institucions espanyoles. Aquest llistat, que inclou més de 8000 investigadores, classificades segons els indicadors dels seus perfils personals i públics al GS, actualitza i amplia el publicat al juny de 2022, que incloïa 5600 entrades. En aquesta edició hi ha les autores que tenen un índex h superior a 18.
Hi ha 5 investigadores amb un índex h més gran de 200 i 22 que superen el 100, fet que suposa un increment de més del 60% respecte a l’any passat. Encapçalen la llista les físiques de partícules Carmen García (IFISC), Judita Mamuzic (IFAE), María Moreno Llácer (IFISC), Carmen Albajar (Universitat Autònoma de Madrid) i Lara Lloret Iglesias (IFCA).
L’organització més representada és el CSIC (incloent-hi centres mixtos) amb 1092 perfils, en què destaquen INIA i IEO, antics OPIs ja integrats. És seguida per la Universitat Complutense de Madrid (461), la Universitat de Barcelona (357), la Universitat de Granada (314) i la Universitat de València (241). Altres centres de recerca ben representats són l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona o el CIEMAT. En total, el rànquing inclou investigadores de més de 900 organitzacions nacionals i estrangeres diferents.
El Consell de Ministres ha aprovat aquest 3 de maig la primera Estratègia Nacional de Ciència Oberta (ENCA) per al període 2023-27, elaborada pel Ministeri de Ciència i Innovació i el Ministeri d’Universitats.
La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha destacat que aquesta Estratègia estableix l’accés obert als resultats de la recerca finançats amb fons públics, complint i desenvolupant la nova Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.
Per la seva banda, Joan Subirats ha ressaltat que un dels objectius de l’ENCA és diversificar els mecanismes de publicació i comunicació de resultats i donar suport a models no comercials que garanteixin la qualitat de les publicacions.
Les mesures contemplades en l’ENCA mobilitzaran un pressupost públic de 23,8 milions d’euros el 2023 i s’estima que es mantindrà aquesta inversió anual fins al 2027.
Aquests recursos estan destinats a enfortir la qualitat, la transparència i la reproductibilitat de l’activitat científica a Espanya, millorar la difusió entre el personal científic i la transferència a la societat i dissenyar les vies per les quals el nostre país respon als reptes que té la comunitat científica davant aquest nou paradigma global.
Objectius de l’Estratègia Nacional de Ciència Oberta
L’Estratègia Nacional de Ciència Oberta (ENCA) té quatre objectius estratègics. En primer lloc, garantir la existència d’infraestructures digitals interoperables prou robustes i ben articulades per absorbir l’impacte de la implementació d’una política nacional de ciència oberta i facilitar la seva integració en l’ecosistema internacional i en l’European Open Science Cloud (EOSC).
En segon lloc, està orientada a fomentar la gestió adequada de les dades de recerca generades pel sistema nacional d’R+D+I a través dels principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable) per augmentar la seva localització, accessibilitat, interoperabilitat i reutilització.
En tercer lloc, pretén implementar l’accés obert i gratuït per defecte a les publicacions i resultats científics finançats de forma directa o indirecta amb fons públics per a tota la ciutadania.
Finalment, estableix nous mecanismes d’avaluació de la recerca i un sistema d’incentius i reconeixements dirigits a impulsar les pràctiques de ciència oberta, així com capacitar a tot el personal (investigador, gestor, finançador, avaluador) per alinear el seu rendiment professional amb els principis de la ciència oberta.
L’Estratègia està alineada amb el conjunt de mesures i polítiques impulsades per la Unió Europea per avançar cap a un model de recerca basat en la publicació oberta dels resultats i dades de recerca.
A nivell europeu també s’està avançant per canviar l’avaluació del rendiment dels investigadors, passant d’un model que només té en compte indicadors quantitatius de publicació en revistes a un altre que tingui en compte també indicadors qualitatius i d’impacte social de la recerca.
El repositori de dades de recerca en obert del Consorcio Madroño, anomenat e-cienciaDatos, ha aconseguit el prestigiós certificat CoreTrustSeal, que garanteix els principis FAIR per a les seves dades i els requisits d’Horizon Europe Open Science per a la gestió de les dades de recerca.
El certificat CoreTrustSeal és atorgat per l’organització CoreTrustSeal, resultat de la unió de les entitats World Data System i Data Seal of Approval. e-cienciaDatos és el segon repositori espanyol a aconseguir aquest certificat (el primer de caràcter multidisciplinar) que ja tenen 84 repositoris de dades a tot el món.
En els darrers anys, tant els organismes de finançament europeus i espanyols com alguns editors exigeixen o recomanen que les dades de recerca que acompanyen una publicació científica siguin arxivades en un repositori de dades fiable. e-cienciaDatos ja complia molts dels requisits per ser considerat fiable: entre ells, disposar d’un pla de preservació, l’assignació de DOI als datasets i el control de versions. Amb aquest segell, el repositori obté, a més, la verificació oficial exigida per a la majoria dels projectes d’Horizon Europe.
El repositori e-cienciaDatos va ser creat pel Consorcio Madroño el desembre de 2016 per tal de donar visibilitat a les dades de recerca de les seves universitats membres, garantir-ne la preservació i facilitar-ne l’accés i la reutilització i és equivalent al CORA.RDR. Els dos repositoris tenen un acord de recolzament mutu pel que cadascun conserva una còpia fosca de l’altre a efectes de preservació.
Blog CRAI Universitat de Barcelona 
