L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona allotja l’exposició Herència i memòria. La presència de la mort al fons antic del CRAI de la Universitat de Barcelona que es pot visitar entre el 2 i el 25 de febrer de 2022 a l’espai expositiu del CRAI Biblioteca de Lletres i CRAI Biblioteca de Fons Antic (Gran Via de les Corts Catalanes, 585, primer pis). Ramon Dilla Martí i José A. Ortiz, doctors en Història de l’Art, són els comissaris, amb el suport tècnic del personal del CRAI Biblioteca de Fons Antic.
Divendres , 19 de novembre de 2021, va tenir lloc la inauguració d’una nova edició de la Mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.
Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari del naixement de la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, científica clau en la descoberta de l’estructura de l’ADN, però menystinguda i oblidada durant molts anys. En aquesta exposició es reivindica la seva figura i també hi ha una selecció de llibres relacionats amb dones i ciència que ajuden a comprendre i reivindicar el concepte d’injustícia epistèmica que han sofert les dones des de sempre.
L’acte, presidit pel vicerector de transformació digital de la Universitat de Barcelona Dr. Xavier Triadó, es va inaugurar amb una conferència a càrrec de la farmacèutica i cristal·lògrafa, professora de la UPC Dra. Lourdes Campos amb el títol: Rosalind E. Franklin 100 años después. Una carrera desigual. També van participar a l’acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Eugeni Graugés, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, que va fer la presentació de l’acte, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.
Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.
En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).
En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.
En acabar l’acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l’exposició i hi va haver, a l’atri de les Facultats, un petit refrigeri.
Durant la setmana del 25 al 31 d’octubre se celebra l’Open Access Week 2021 i des del CRAI de la Universitat de Barcelona ens en volem fer ressò, com cada any, amb tot un seguit d’actuacions.
Al 2020, la CRUE i el CSIC van acordar negociar amb quatre dels principals editors científics (ACS, Elsevier, Springer, Wiley) per aconseguir un acord transformatiu que servís per accedir a les publicacions d’aquestes editorials i també per poder publicar en accés obert sense costos addicionals. Finalment, al mes d’abril de 2021 es varen posar en marxa aquests acords amb diferents condicions. Per altra banda, el CRAI de la Universitat de Barcelona va negociar un acord transformatiu amb Cambridge University Press amb vigència des del gener de 2021.
En aquest webinar es farà un repàs al significat d’un acord transformatiu i a les implicacions que tenen per al personal investigador de la Universitat de Barcelona aquests acords signats.
L’accés al webinar és a través de zoom per als membres de la UB.
El webinar va adreçat al personal investigador que pot gaudir d’aquests acords però també al personal del CRAI que els vulgui conèixer amb més detall.
Des dels CRAI biblioteca s’han preparat per a la Setmana les actuacions següents:
CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans audiovisuals ha preparat l’exposició Les col·leccions de la BIMA i la FIMA al Dipòsit Digital dedicada a l’eina d’accés obert més important del CRAI de la UB, el Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Així doncs, l’exposició conté dues parts ben definides, d’una banda comencem amb un recull de totes les col·leccions vinculades amb la Biblioteca i amb la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals en el Dipòsit Digital. A cada pàgina hi trobareu gràfics per veure les proporcions de cada tipologia de publicació i, si cliqueu el megàfon, veureu consells interessants i coses que no sabíeu sobre el nostre Dipòsit Digital. La segona part de l’exposició està dedicada al procés de publicació en el Dipòsit Digital, hi trobareu instruccions resumides i visuals per publicar en les diverses comunitats del repositori, com són els materials docents, els documents de recerca, les tesis doctorals i els treballs de l’alumnat, entre d’altres.
El passat dijous dia 15 de juliol va tenir lloc al Pati Guernica del Pavelló de la República de Barcelona l’acte de recepció adreçat als joves participants de la primera Ruta a l’Exili. El pavelló va esdevenir el “punt 0” d’aquesta ruta que durarà fins el 30 de juliol.
Ruta a l’Exili, és un projecte educatiu itinerant impulsat per l’Institut de la Joventut d’Espanya (INJUVE) i l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. Té l’objectiu d’apropar la història recent espanyola a les noves generacions a través de recorreguts pels llocs de memòria de l’exili republicà, i amb una metodologia interactiva que inclou activitats formatives i socioculturals.
L’exili, la memòria i les identitats nacionals són els tres eixos del programa acadèmic d’aquesta expedició. Les temàtiques seran abordades sobre el terreny a partir de tallers relacionats amb l’arqueologia, el medi ambient, la…
Aquest Sant Jordi 2021, el CRAI de la UB ha volgut donar nova vida al projecte ‘Apadrina un document…‘ tot impulsant, des de la plataforma de Mecenes UB, la campanya de micromecenatge Apadrina un llibre.
Aquesta campanya té com a objectiu recaptar fons per restaurar tres edicions singulars escollides d’entre les que formen part del projecte inicial: el Dictionnaire de chifres et de lettres ornées, de Jean-Henri-Prosper Pouget (París: Tilliard, 1767); De arte gymnastica libri sex, de Girolamo Mercuriale (Venècia: Lucantonio Giunta, 1587), i l’Odissea, d’Homer (Ginebra: Jean Crespin, 1567).
La campanya s’ha centrat en Sant Jordi, però es mantindrà oberta fins que la recaptació ens permeti restaurar i digitalitzar aquestes tres obres emblemàtiques.
A dia 30 d’abril, ja tenim l’Odissea d’Homer apadrinada i les altres dues obres ho estan en un 24% i un 26% respectivament. Però encara necessitem la vostra ajuda per aconseguir superar aquest repte.
Com podeu veure en les imatges de les obres, el dany és considerable però amb les vostres aportacions podrem conservar-les i preservar-les per a les generacions futures.
Aquí teniu les obres proposades i la restauració que necessiten:
Odissead’Homer. Edició de 1567 de l’impressor Jean Crespin, nascut a Arras (França), i instal·lat a Ginebra després de fugir del seu país natal a causa de la seva adhesió al protestantisme. L’edició és bilingüe, en grec i llatí, i de format petit (16o), i està decorada amb els elegants frisos i caplletres que caracteritzen el taller ginebrí. El cost de la restauració s’ha pressupostat en 1.150 euros i inclou la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original en pergamí i la realització d’un estoig de conservació.
De arte gymnastica libri sex (Venècia: Lucantonio Giunta, 1587), una obra del metge amb vocació humanística i filològica Girolamo Mercuriale (1530-1601), autor que coneixia bé el llatí i el grec. L’interès de Mercuriale per la literatura mèdica antiga el va portar a fer llargues estades en biblioteques i museus romans. Fruit d’aquesta recerca és el primer tractat del que avui coneixem com a medicina esportiva: De arte gymnastica. L’exemplar que ara esperem poder restaurar correspon a la tercera edició, il·lustrada amb bonics gravats de Cristoforo Coriolano fets a partir dels dibuixos de Pirro Ligorio, evocadors dels exercicis de força, agilitat i destresa del món clàssic, dels quals es destaca els beneficis per a la salut. El projecte de restauració, valorat en 2.200 euros, inclou la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original en pergamí i la realització d’un estoig de conservació.
Dictionnaire de chifres et de lettres ornées, de Jean-Henri-Prosper Pouget (París: Tilliard, 1767). Pouget era un prestigiós joier, gravador i dissenyador d’ornaments que presenta, en aquesta obra, un recull dels seus dissenys repartits en 241 làmines calcogràfiques on els monogrames n’ocupen la primera part. Utilitzats per assenyalar una propietat o per identificar el creador o productor d’un objecte determinat, els monogrames van ser molt populars al segle XVIII i generalment es gravaven en joies, vaixelles, tapisseries, mobles, armadures, maletes o enquadernacions. Destaquen per la seva delicada bellesa una sèrie d’inicials acolorides a mà i ornamentades amb motius humans, animals o vegetals. Segons el Catálogo colectivo del patrimonio bibliográfico español, l’exemplar del CRAI Biblioteca de Reserva és únic a l’Estat. El cost total de la restauració d’aquesta obra està pressupostat en 2.600 euros i inclou, entre d’altres, la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original de pell i la realització d’un estoig de conservació.
Us convidem a llegir l’entrevista que la publicació Catorze ha fet a la responsable del CRAI Biblioteca de Reserva, Neus Verger i des d’aquí us animem a ser Mecenes de la UB.
Feu-nos una donació des de la proposta Apadrina un llibre i sereu benvinguts a la nostra família de padrins!
Aquest any el Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona i el Sistema Bibliotecario (SbA) dell’Università degli Studi di Ferrara festegem junts la Diada de Sant Jordi, col·laborant en la confecció d’un punt de llibre, dissenyat des del CRAI i decorat amb les imatges d’una edició anastàtica de la Divina Comèdia procedents del fons de l’SbA, per commemorar en aquest dia els 700 anys de la mort de Dante Alighieri.
La col·laboració entre el SbA dell’Università degli Studi di Ferrara i el CRAI de la Universitat de Barcelona neix al juliol de 2018 gràcies a una experiència d’ERASMUS+ Staff Moblility d’Esther Acereda Jiménez, bibliotecària del CRAI Biblioteca de Lletres.
Precisament el propòsit de posar en valor el patrimoni i una visió compartida de la promoció de la cultura, ha permès una profitosa sinergia entre les dues institucions que avui, en ocasió dels 700 anys de la mort de Dante, expliquen com es festeja Sant Jordi a les ciutats de Ferrara i Barcelona.
LA DIVINA COMÈDIA DE DANTE ALIGHIERI I LA COL·LECCIÓ DE LLIBRES DE L’HONORABLE LUIGI PRETI
Dins la col·lecció de llibres del Senador Luigi Preti (1914-2009), donada a la Biblioteca di Giurisprudenza dell’Università degli Studi di Ferrara al 2006 i custodiada a la Sala Consiliare di Palazzo Giordani del Dipartimento di Giurisprudenza, hi trobem una edició de la Divina Commedia de Dante Alighieri que mereix una mica d’atenció: La Diuina Comedia. El bell volum relligat en pell és una reimpressió anastàtica del 1972, en edició limitada, de l’incunable imprès l’11 d’abril de 1472 conservat a la Biblioteca Angelica de Roma. L’exemplar antic és l’edició prínceps impresa a Foligno en 800 còpies amb la col·laboració d’un orfebre i sobre paper subministrat per monjos benedictins.
La biblioteca personal de l’honorable Preti recull més de 9.000 documents entre llibres i revistes. Tot aquest fons, pendent de ser catalogat, reflecteix la vivacitat cultural de Preti, polític però també assagista i escriptor d’obres jurídiques, històriques i de textos teatrals.
L’honorable Preti ha estat un personatge destacat a l’àmbit polític italià ocupant càrrecs importants com el de Diputat de l’Assemblea Constituent (1946), membre de la Cambra dels Diputats (entre 1948 i 1953), i posteriorment Ministre d’Hisenda (1958-1959) i de Comerç Exterior (1962), així com càrrecs en altres ministeris.
La dedicació i la cura en l’organització de la col·lecció són característiques de la biblioteca personal, que el mateix Preti ha curat, dividint les col·leccions en seccions de temàtica precisa (de la filosofia a la ciència política, de l’art a la ciència aplicada, de la religió a l’economia política, etc.), seguint una estructura que recorda la CDU. S’hi poden trobar molts retalls de diari, cartes que rendeixen homenatge a l’estudiós i cartes trobades dins dels volums, amb comentaris personals als textos o en resposta a la sol·licitud de parer sobre arguments diversos.
FERRARA I LA FESTA DEL PATRÓ SAN GIORGIO. TRADICIÓ I RELIGIOSITAT
Amb motiu de la festa del patró, San Giorgio, la ciutat de Ferrara, declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, organitza molts esdeveniments que es desenvolupen al llarg d’una setmana, congregant un ampli nombre de públic entre ciutadans i turistes. La diada del 23 d’abril és molt apreciada tradicionalment a Ferrara perquè es commemora la figura simbòlica del Sant que triomfa sobre el mal (drac) i defensa els febles (princesa). A més, també es festeja l’alliberament de la ciutat de l’ocupació nazi i de la dictadura feixista (23 abril del 1945) gràcies a l’entrada de les tropes aliades des de via Ravenna, molt a prop de l’església del sant patró. Aquest important moment per la comunitat ciutadana va ser precedit d’un altre esdeveniment que va canviar completament l’aparença del centre històric: la nit entre del 22 d’abril, el Palazzo della Ragione, llavors seu de l’antic tribunal, va ser incendiat i molta de la documentació que contenia es va perdre.
L’església de San Giorgio annexa al monestir dels Olivetani, és el lloc de culte més antic de la ciutat i del s. VIII al s. XII dC va fer la funció de catedral. Per tal de recordar el patró, la comunitat parroquial celebra una missa solemne presidida per l’Arquebisbe i s’organitzen visites guiades per donar a conèixer la història de l’església. A més, en col·laboració amb la Contrada de San Giorgio del Palio de Ferrara s’organitza una fira d’artesans on la ciutat es vesteix d’un ambient medieval i es duen a terme activitats lúdiques, tallers per als infants i estands gastronòmics. De gran impacte emotiu és el concert d’orgue antic dotat de 2300 tubs.
Com a colofó de la festa, se celebra el torneig dels malabaristes d’estendards (sbandieratori) que provenen de de tota Itàlia i que omplen de color la Piazza del Palazzo Municipale, antigament la primera casa de la família ducal dels Este.
Les activitats s’estenen per una bona part de la muralla, que s’omple de estands amb productes alimentaris i artesanals, i cavallets per a l’esbarjo de les famílies. La festa del patró és també la diada mundial del llibre, és per això que no hi manquen exposicions i lectures sobre el tema.
La Diada de Sant Jordi se celebra el 23 d’abril i per a nosaltres és la festa del llibre i la rosa, símbols de la cultura i de l’amor.
La versió més popular a Catalunya de la llegenda de Sant Jordi la trobem al Costumari Català del folklorista i etnòleg Joan Amades. Segons aquesta versió, fou a la vila catalana de Montblanc (Conca de Barberà) on sant Jordi va matar el drac i va salvar la princesa.
És per aquest motiu que els montblanquins reviuen la Llegenda de Sant Jordi durant la Setmana Medieval i la representen també teatralment.
Per a qui no la conegui, la llegenda explica que un drac tenia atemorits els vilatans de Montblanc. Per tal d’evitar els seus atacs, cada dia es feia un sorteig i s’oferia a la bèstia una persona del poble. Un dia, la persona escollida fou la filla del rei. Però en el moment en que la princesa s’acostava al seu cau, va aparèixer Sant Jordi i va matar el drac, salvant així no només a la noia sinó també a tota la vila. De la sang vessada per l’animal en morir, en va néixer un roser del qual Sant Jordi va oferir una rosa a la princesa.
La rosa apareix ja com un símbol a la llegenda de Sant Jordi i aquesta simbologia es barreja amb un costum català que es remunta a l’Edat Mitjana: el 23 d’abril, al Palau de la Generalitat de Barcelona, se celebrava una fira de roses o festa dels enamorats. Per tant la Diada de Sant Jordi és un dia en el que els enamorats es regalen roses. Però aquest gest no només és signe d’amor, també ho és d’amistat i simpatia.
Trobarem flors a cada cantonada i és una tradició molt estesa a tota Catalunya, però el millor espectacle el gaudirem a Les Rambles de Barcelona.
La Diada de Sant Jordi va ser declarada Festa Nacional de Catalunya el 1456 per la Generalitat.
La tradició del llibre és molt més recent. Es va començar a celebrar el 7 d’octubre de 1927 a partir d’una proposta de l’escriptor i editor valencià Vicent Clavel Andrés a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Però el 1929, coincidint amb la celebració a la ciutat de l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van muntar estands de llibres al carrer i la iniciativa va tenir molt d’èxit. Va ser aleshores quan es va decidir canviar la data. El 1930 la festa del llibre es traslladà al 23 d’abril, coincidint amb la mort de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare.
En 1995 la Conferència General de la UNESCO decretà el 23 d’abril “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor”.
Així doncs, a Barcelona aquest és un dia ple d’activitats culturals a l’entorn del llibre: signatures dels autors, presentacions, recitals, concerts, etc., i aquestes manifestacions les trobarem al carrer, a les biblioteques, a les llibreries i en alguns palaus i edificis oficials que s’obren especialment per la Diada de Sant Jordi i ofereixen visites guiades, entre altres activitats.
Per a qui no l’ha viscuda mai, Sant Jordi és una jornada molt popular amb els carrers plens de gom a gom i molta gent passejant entre els estands dels llibreters i les parades de roses, tot cercant un bon llibre i una bonica rosa per regalar.
El Palau de la Generalitat organitza recepcions oficials i en el sector educatiu es realitzen Jocs Florals o concursos literaris. I no només a Barcelona: per la Diada de Sant Jordi, ciutats i pobles es vesteixen de festa i és per això que podem trobar els balcons engalanats amb la bandera de Catalunya, la senyera. Aquest dia és tota una reivindicació de la cultura catalana.
A cura de
Cristina Baldi, Sistema Bibliotecario dell’Università degli Studi di Ferrara
Esther Acereda, CRAI Biblioteca de Lletres, Universitat de Barcelona
Blog CRAI Universitat de Barcelona 