Aquest grup de treball, en el que hi participen la Unitat de Procés Tècnic del CRAI de la Universitat de Barcelona i el CSUC, en representació de les altres biblioteques universitàries catalanes, presenta a través d’aquest document el perfil d’aplicació que ha elaborat per a la creació o enriquiment dels registres d’autoritat del personal docent i investigador.
Tal com es pot llegir en la seva introducció, el perfil està elaborat d’acord amb les instruccions RDA 2020. L’objectiu a curt termini del perfil està centrat en proporcionar una eina de catalogació per a les institucions de REBIUN que tinguin pensat implementar o enriquir el seu catàleg d’autoritats del PDI d’acord amb les RDA 2020 i a llarg termini, el que persegueix és promoure la integració de tots aquests registres locals en una única base de dades, que tingui com a resultat un catàleg col·lectiu d’autoritats amb el personal acadèmic i investigador de les institucions de REBIUN.
També es pretén que en l’entorn de la web semàntica i el Big Data un catàleg d’aquestes característiques constitueixi un recurs clau amb el propòsit de:
Promoure l’ús d’identificadors per enllaçar les entrades del PDI en les diferents plataformes de la institució.
Dotar d’una major presència i visibilitat al PDI tant en el context nacional com internacional.
Proporcionar accés des del registre d’autoritat a les publicacions del PDI en les diverses plataformes: catàleg, repositoris, biblioteca digital …
Disposar d’una base de dades per a l’elaboració d’estadístiques, tant a la pròpia institució, com a institucions oficials o d’una altra índole.
Proporcionar informació addicional que no està present en altres recursos externs.
Enllaçar dades per accedir a altres recursos relacionats i ampliar informació a partir d’aquests recursos.
Les institucions que participaran en el projecte aportaran un nombre aproximat d’uns 30.000 registres d’autoritats.
El CRAI de la Universitat de Barcelona, amb el projecte d’autoritats Professors UB podrà aportar a mitjà termini, un nombre aproximat de 4.400 registres d’autoritat de professors de la nostra institució.
Les reflexions, obligades d’altra banda, sobre l’impacte de la pandèmia en els serveis bibliotecaris i el necessari increment de la transformació digital a les universitats, van donar lloc a un Manifest de les biblioteques universitàries davant la COVID-19 que vam signar tots els directors de les biblioteques universitàries del CSUC, on es recollia en forma de decàleg, la visió estratègica de la transformació digital a les nostres institucions.
Dos o tres punts del manifest incideixen directament en el tema que avui volem explicar.
A causa del tancament dels CRAI Biblioteques de la UB el dia 14 de març de 2020 els usuaris es van quedar sense poder accedir de forma presencial a les biblioteques i de retruc, la comunitat universitària es va quedar sense accés presencial als fons bibliogràfics.
Encara que ja fa molts anys que des del CRAI es compren recursos d’informació en format electrònic, el tema de la compra de llibres en aquest format, per la complexitat i diversitat de models de compra en el mercat editorial, sempre havia quedat en segon terme, després de les revistes.
La pandèmia va suposar un canvi gairebé de 100º en la modalitat de compra dels recursos docents, bàsicament de llibres i de bases de dades: es va prioritzar la compra en format electrònic en lloc del paper.
Vam passar de tenir una biblioteca a la facultat a tenir un biblioteca a casa. Va ser un repte i el vam superar amb esforç, dedicació i paciència.
Per primera vegada la compra de llibres en format digital va superar amb escreix la de llibres en format paper.
En 6 mesos, el CRAI va passar d’oferir 226.985 (dades desembre 2019) a 726.811 (dades juny 2020) recursos electrònics.
Si observem l’evolució aquests últims 4 anys, veiem que si bé el nombre de revistes i bases de dades es manté gairebé estable, amb increments poc significatius, es dispara l’últim any a causa dels llibres electrònics.
Sembla bastant clar que l’esforç econòmic realitzat aquest any, no es podrà mantenir amb la mateixa intensitat el proper any, però els llibres electrònics que s’han comprat amb la modalitat d’accés perpetu seran sempre accessibles i la majoria formen part de la bibliografia que recomanen els professors als seus estudiants.
També es confirma una altra dada que té a veure amb la tendència de prioritzar la compra de llibres electrònics davant dels llibres en paper. Els usuaris esperen trobar-los a les nostres biblioteques.
RACO incorpora cinc noves revistes i una institució participant.
El mes d’abril s’han incorporat al repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) cinc noves revistes, una d’elles d’una nova institució participant.
Tres de les revistes són de la Universitat de Barcelona:
Itinerarios de Trabajo Social, que pretén difondre recerques i avanços teòrics i/o metodològics en la disciplina del treball social
Compàs d’amalgama, que es presenta com un calidoscopi des d’on observar un joc de variades manifestacions literàries i artístiques en confluència amb el pensament filosòfic, científic i pedagògic.
Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura, que té com a voluntat recollir l’estat de la qüestió i el balanç d’actuacions pel que fa a la recerca, la creació i la difusió al voltant d’aquests tres àmbits a Catalunya.
D’altra banda, l’Institut Ramon Muntaner, ha incorporat la revista Canemàs: revista de pensament associatiu, una publicació creada per fomentar la reflexió entorn el fet associatiu, conèixer el patrimoni immaterial de les terres de parla catalana i reflexionar sobre les problemàtiques que afecten els col·lectius de cultura popular.
Finalment, el Col·legi de Notaris de Catalunya s’ha incorporat com a nova institució participant a RACO amb la revista Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols (EHDAP) que té com a finalitat aplegar i difondre treballs basats en documentació de protocols i de registres notarials d’arreu; i, alhora, aprofundir en aspectes institucionals, com ara la història del notariat, els diferents tipus documentals que aquest genera o bé l’estudi d’altres institucions de dret públic o privat que s’hi poden relacionar. Per tant, cada volum abasta tot el ventall cronològic possible que ofereix aquesta font documental (segles XIII-XIX) i un ampli ventall temàtic d’història jurídica, social, econòmica, de l’art, de la cultura o de les mentalitats col·lectives.
Amb aquestes noves incorporacions, ja són 540 les revistes disponibles en accés obert a RACO, de 103 institucions participants.
Aquest Sant Jordi 2021, el CRAI de la UB ha volgut donar nova vida al projecte ‘Apadrina un document…‘ tot impulsant, des de la plataforma de Mecenes UB, la campanya de micromecenatge Apadrina un llibre.
Aquesta campanya té com a objectiu recaptar fons per restaurar tres edicions singulars escollides d’entre les que formen part del projecte inicial: el Dictionnaire de chifres et de lettres ornées, de Jean-Henri-Prosper Pouget (París: Tilliard, 1767); De arte gymnastica libri sex, de Girolamo Mercuriale (Venècia: Lucantonio Giunta, 1587), i l’Odissea, d’Homer (Ginebra: Jean Crespin, 1567).
La campanya s’ha centrat en Sant Jordi, però es mantindrà oberta fins que la recaptació ens permeti restaurar i digitalitzar aquestes tres obres emblemàtiques.
A dia 30 d’abril, ja tenim l’Odissea d’Homer apadrinada i les altres dues obres ho estan en un 24% i un 26% respectivament. Però encara necessitem la vostra ajuda per aconseguir superar aquest repte.
Com podeu veure en les imatges de les obres, el dany és considerable però amb les vostres aportacions podrem conservar-les i preservar-les per a les generacions futures.
Aquí teniu les obres proposades i la restauració que necessiten:
Odissead’Homer. Edició de 1567 de l’impressor Jean Crespin, nascut a Arras (França), i instal·lat a Ginebra després de fugir del seu país natal a causa de la seva adhesió al protestantisme. L’edició és bilingüe, en grec i llatí, i de format petit (16o), i està decorada amb els elegants frisos i caplletres que caracteritzen el taller ginebrí. El cost de la restauració s’ha pressupostat en 1.150 euros i inclou la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original en pergamí i la realització d’un estoig de conservació.
De arte gymnastica libri sex (Venècia: Lucantonio Giunta, 1587), una obra del metge amb vocació humanística i filològica Girolamo Mercuriale (1530-1601), autor que coneixia bé el llatí i el grec. L’interès de Mercuriale per la literatura mèdica antiga el va portar a fer llargues estades en biblioteques i museus romans. Fruit d’aquesta recerca és el primer tractat del que avui coneixem com a medicina esportiva: De arte gymnastica. L’exemplar que ara esperem poder restaurar correspon a la tercera edició, il·lustrada amb bonics gravats de Cristoforo Coriolano fets a partir dels dibuixos de Pirro Ligorio, evocadors dels exercicis de força, agilitat i destresa del món clàssic, dels quals es destaca els beneficis per a la salut. El projecte de restauració, valorat en 2.200 euros, inclou la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original en pergamí i la realització d’un estoig de conservació.
Dictionnaire de chifres et de lettres ornées, de Jean-Henri-Prosper Pouget (París: Tilliard, 1767). Pouget era un prestigiós joier, gravador i dissenyador d’ornaments que presenta, en aquesta obra, un recull dels seus dissenys repartits en 241 làmines calcogràfiques on els monogrames n’ocupen la primera part. Utilitzats per assenyalar una propietat o per identificar el creador o productor d’un objecte determinat, els monogrames van ser molt populars al segle XVIII i generalment es gravaven en joies, vaixelles, tapisseries, mobles, armadures, maletes o enquadernacions. Destaquen per la seva delicada bellesa una sèrie d’inicials acolorides a mà i ornamentades amb motius humans, animals o vegetals. Segons el Catálogo colectivo del patrimonio bibliográfico español, l’exemplar del CRAI Biblioteca de Reserva és únic a l’Estat. El cost total de la restauració d’aquesta obra està pressupostat en 2.600 euros i inclou, entre d’altres, la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original de pell i la realització d’un estoig de conservació.
Us convidem a llegir l’entrevista que la publicació Catorze ha fet a la responsable del CRAI Biblioteca de Reserva, Neus Verger i des d’aquí us animem a ser Mecenes de la UB.
Feu-nos una donació des de la proposta Apadrina un llibre i sereu benvinguts a la nostra família de padrins!
Com cada any, el CRAI de la Universitat de Barcelona celebra Sant Jordi, i aquest any ho farem de maneres molt diverses.
Una d’elles és el nostre tradicional punt de llibre, amb el que sempre obsequiem als nostres usuaris en aquesta diada. Aquest any 2021, seguint amb l’esperit de cooperació i de difusió de la cultura que ens caracteritza, l’hem fet amb la Università degli Studi di Ferrara, tot commemorant l’any Dante.
Pel que fa als CRAI Biblioteques:
Al CRAI Biblioteca de Belles Arts podeu gaudir d’una exposició de cartells de Sant Jordi que es fan cada any a la Facultat de Belles Arts des de l’any 1987 i dels quals es conserva una col·lecció al CRAI Biblioteca.
El CRAI Biblioteca del Campus de Mundet col·labora amb els Serveis Lingüístics del Campus amb recomanacions de llibres. A més us proposa dues exposicions que podreu visitar a la Planta 0 del CRAI Biblioteca: Com hem après i com ens ho han ensenyat: un viatge a través del llibre de text, organitzada pel Comissió de dinamització lingüística i cultural de la Facultat d’Educació i Comissió de dinamització lingüística de la Facultat de Psicologia, i una Petita mostra de llibres sobre la festivitat i la llegenda de Sant Jordi. D’altra banda es reproduirà en el seu perfil d’Instagram Live una entrevista amb el professor Conrad Vilanou amb motiu de la inauguració de l’exposició Com hem après…
El CRAI Biblioteca de Dret posarà una taula a l’entrada del CRAI Biblioteca per ensenyar els darrers llibres arribats, publicats pel professorat de la Facultat de Dret.
El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història ha realitzat una exposició virtual i presencial (amb cita prèvia) sobre les publicacions recents del seu professorat: Sant Jordi 2021. Mostra de publicacions recents del professorat de les facultats de Geografia i Història i Filosofia. També preparen una parada de llibres duplicats o obsolets que els usuaris poden agafar lliurement.
El CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha col·laborat amb la Facultat en Un tast de… T’agradaria seguir llegint? que empapera les escales amb fragments literaris. També ha preparat una exposició virtual sobre el món de la llibreria i els llibres.
El CRAI Biblioteca de Lletresprepara una parada amb llibres duplicats o obsolets amb una etiqueta al·lusiva a la Diada, que els usuaris poden agafar lliurement. També farà una visita guiada a l’exposició ‘Aranés, l’occità de Catalunya’, el dia 23 a la tarda.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la Repúblicaha realitzat una exposició virtual de Catàlegs d’impressors, editors i fires de llibres, així com una recopilació d’adhesius de Sant Jordi del seu interessant fons.
Per la seva banda, el CRAI Biblioteca de Reserva ha col·laborat amb la Unitat d’Imatge Corporativa i Màrqueting amb l’aportació d’una imatge del seu fons per confeccionar la banderola de Sant Jordi a la Universitat.
Aquest any el Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona i el Sistema Bibliotecario (SbA) dell’Università degli Studi di Ferrara festegem junts la Diada de Sant Jordi, col·laborant en la confecció d’un punt de llibre, dissenyat des del CRAI i decorat amb les imatges d’una edició anastàtica de la Divina Comèdia procedents del fons de l’SbA, per commemorar en aquest dia els 700 anys de la mort de Dante Alighieri.
La col·laboració entre el SbA dell’Università degli Studi di Ferrara i el CRAI de la Universitat de Barcelona neix al juliol de 2018 gràcies a una experiència d’ERASMUS+ Staff Moblility d’Esther Acereda Jiménez, bibliotecària del CRAI Biblioteca de Lletres.
Precisament el propòsit de posar en valor el patrimoni i una visió compartida de la promoció de la cultura, ha permès una profitosa sinergia entre les dues institucions que avui, en ocasió dels 700 anys de la mort de Dante, expliquen com es festeja Sant Jordi a les ciutats de Ferrara i Barcelona.
LA DIVINA COMÈDIA DE DANTE ALIGHIERI I LA COL·LECCIÓ DE LLIBRES DE L’HONORABLE LUIGI PRETI
Dins la col·lecció de llibres del Senador Luigi Preti (1914-2009), donada a la Biblioteca di Giurisprudenza dell’Università degli Studi di Ferrara al 2006 i custodiada a la Sala Consiliare di Palazzo Giordani del Dipartimento di Giurisprudenza, hi trobem una edició de la Divina Commedia de Dante Alighieri que mereix una mica d’atenció: La Diuina Comedia. El bell volum relligat en pell és una reimpressió anastàtica del 1972, en edició limitada, de l’incunable imprès l’11 d’abril de 1472 conservat a la Biblioteca Angelica de Roma. L’exemplar antic és l’edició prínceps impresa a Foligno en 800 còpies amb la col·laboració d’un orfebre i sobre paper subministrat per monjos benedictins.
La biblioteca personal de l’honorable Preti recull més de 9.000 documents entre llibres i revistes. Tot aquest fons, pendent de ser catalogat, reflecteix la vivacitat cultural de Preti, polític però també assagista i escriptor d’obres jurídiques, històriques i de textos teatrals.
L’honorable Preti ha estat un personatge destacat a l’àmbit polític italià ocupant càrrecs importants com el de Diputat de l’Assemblea Constituent (1946), membre de la Cambra dels Diputats (entre 1948 i 1953), i posteriorment Ministre d’Hisenda (1958-1959) i de Comerç Exterior (1962), així com càrrecs en altres ministeris.
La dedicació i la cura en l’organització de la col·lecció són característiques de la biblioteca personal, que el mateix Preti ha curat, dividint les col·leccions en seccions de temàtica precisa (de la filosofia a la ciència política, de l’art a la ciència aplicada, de la religió a l’economia política, etc.), seguint una estructura que recorda la CDU. S’hi poden trobar molts retalls de diari, cartes que rendeixen homenatge a l’estudiós i cartes trobades dins dels volums, amb comentaris personals als textos o en resposta a la sol·licitud de parer sobre arguments diversos.
FERRARA I LA FESTA DEL PATRÓ SAN GIORGIO. TRADICIÓ I RELIGIOSITAT
Amb motiu de la festa del patró, San Giorgio, la ciutat de Ferrara, declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, organitza molts esdeveniments que es desenvolupen al llarg d’una setmana, congregant un ampli nombre de públic entre ciutadans i turistes. La diada del 23 d’abril és molt apreciada tradicionalment a Ferrara perquè es commemora la figura simbòlica del Sant que triomfa sobre el mal (drac) i defensa els febles (princesa). A més, també es festeja l’alliberament de la ciutat de l’ocupació nazi i de la dictadura feixista (23 abril del 1945) gràcies a l’entrada de les tropes aliades des de via Ravenna, molt a prop de l’església del sant patró. Aquest important moment per la comunitat ciutadana va ser precedit d’un altre esdeveniment que va canviar completament l’aparença del centre històric: la nit entre del 22 d’abril, el Palazzo della Ragione, llavors seu de l’antic tribunal, va ser incendiat i molta de la documentació que contenia es va perdre.
L’església de San Giorgio annexa al monestir dels Olivetani, és el lloc de culte més antic de la ciutat i del s. VIII al s. XII dC va fer la funció de catedral. Per tal de recordar el patró, la comunitat parroquial celebra una missa solemne presidida per l’Arquebisbe i s’organitzen visites guiades per donar a conèixer la història de l’església. A més, en col·laboració amb la Contrada de San Giorgio del Palio de Ferrara s’organitza una fira d’artesans on la ciutat es vesteix d’un ambient medieval i es duen a terme activitats lúdiques, tallers per als infants i estands gastronòmics. De gran impacte emotiu és el concert d’orgue antic dotat de 2300 tubs.
Com a colofó de la festa, se celebra el torneig dels malabaristes d’estendards (sbandieratori) que provenen de de tota Itàlia i que omplen de color la Piazza del Palazzo Municipale, antigament la primera casa de la família ducal dels Este.
Les activitats s’estenen per una bona part de la muralla, que s’omple de estands amb productes alimentaris i artesanals, i cavallets per a l’esbarjo de les famílies. La festa del patró és també la diada mundial del llibre, és per això que no hi manquen exposicions i lectures sobre el tema.
La Diada de Sant Jordi se celebra el 23 d’abril i per a nosaltres és la festa del llibre i la rosa, símbols de la cultura i de l’amor.
La versió més popular a Catalunya de la llegenda de Sant Jordi la trobem al Costumari Català del folklorista i etnòleg Joan Amades. Segons aquesta versió, fou a la vila catalana de Montblanc (Conca de Barberà) on sant Jordi va matar el drac i va salvar la princesa.
És per aquest motiu que els montblanquins reviuen la Llegenda de Sant Jordi durant la Setmana Medieval i la representen també teatralment.
Per a qui no la conegui, la llegenda explica que un drac tenia atemorits els vilatans de Montblanc. Per tal d’evitar els seus atacs, cada dia es feia un sorteig i s’oferia a la bèstia una persona del poble. Un dia, la persona escollida fou la filla del rei. Però en el moment en que la princesa s’acostava al seu cau, va aparèixer Sant Jordi i va matar el drac, salvant així no només a la noia sinó també a tota la vila. De la sang vessada per l’animal en morir, en va néixer un roser del qual Sant Jordi va oferir una rosa a la princesa.
La rosa apareix ja com un símbol a la llegenda de Sant Jordi i aquesta simbologia es barreja amb un costum català que es remunta a l’Edat Mitjana: el 23 d’abril, al Palau de la Generalitat de Barcelona, se celebrava una fira de roses o festa dels enamorats. Per tant la Diada de Sant Jordi és un dia en el que els enamorats es regalen roses. Però aquest gest no només és signe d’amor, també ho és d’amistat i simpatia.
Trobarem flors a cada cantonada i és una tradició molt estesa a tota Catalunya, però el millor espectacle el gaudirem a Les Rambles de Barcelona.
La Diada de Sant Jordi va ser declarada Festa Nacional de Catalunya el 1456 per la Generalitat.
La tradició del llibre és molt més recent. Es va començar a celebrar el 7 d’octubre de 1927 a partir d’una proposta de l’escriptor i editor valencià Vicent Clavel Andrés a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Però el 1929, coincidint amb la celebració a la ciutat de l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van muntar estands de llibres al carrer i la iniciativa va tenir molt d’èxit. Va ser aleshores quan es va decidir canviar la data. El 1930 la festa del llibre es traslladà al 23 d’abril, coincidint amb la mort de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare.
En 1995 la Conferència General de la UNESCO decretà el 23 d’abril “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor”.
Així doncs, a Barcelona aquest és un dia ple d’activitats culturals a l’entorn del llibre: signatures dels autors, presentacions, recitals, concerts, etc., i aquestes manifestacions les trobarem al carrer, a les biblioteques, a les llibreries i en alguns palaus i edificis oficials que s’obren especialment per la Diada de Sant Jordi i ofereixen visites guiades, entre altres activitats.
Per a qui no l’ha viscuda mai, Sant Jordi és una jornada molt popular amb els carrers plens de gom a gom i molta gent passejant entre els estands dels llibreters i les parades de roses, tot cercant un bon llibre i una bonica rosa per regalar.
El Palau de la Generalitat organitza recepcions oficials i en el sector educatiu es realitzen Jocs Florals o concursos literaris. I no només a Barcelona: per la Diada de Sant Jordi, ciutats i pobles es vesteixen de festa i és per això que podem trobar els balcons engalanats amb la bandera de Catalunya, la senyera. Aquest dia és tota una reivindicació de la cultura catalana.
A cura de
Cristina Baldi, Sistema Bibliotecario dell’Università degli Studi di Ferrara
Esther Acereda, CRAI Biblioteca de Lletres, Universitat de Barcelona
Aquest dimecres 14 d’abril, es commemorarà el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República.
Entre els diversos esdeveniments que hi haurà per a celebrar l’efemèride dir-vos que, al districte d’Horta-Guinardó, tindran lloc un seguit d’actes al Pavelló de la República, seu de la nostra biblioteca i arxiu.
Us recordem que el pavelló fou un edificació efímera per a l’Exposició Universal de París de 1937 que posteriorment es va reconstruir amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 al barri de la Vall d’Hebron.
D’una banda, pel matí hi ha programades les següents intervencions:
I per altre banda, per la tarda, hi haurà aquestes altres:
Amb un programa artístic que consta d’un concert interpretat per l’Escola de Música Municipal Can Fargues, que inclou el tema musical commemoratiu compost per la compositora Bárbara Granados. I dansa amb la companyia Brodas Bros . La…
Blog CRAI Universitat de Barcelona 