Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona

Tag Archives: CEDI


by Deixa un comentari

Tancada amb èxit total la campanya ‘Apadrina un llibre amb Mecenes UB’ 2024

La campanya Apadrina un llibre #Mecenes UB, iniciada per Sant Jordi de l’any 2021 des del CRAI en col·laboració amb Mecenes UB, s’ha tancat enguany amb un gran èxit de participació i arribant a la fita del 101% del total demanat. S’ha rebut, aquest 2024, el suport de 93 donants, aconseguint el valor total del pressupost de restauració de les tres obres proposades. L’import recaptat ha estat de 11.354 euros obtinguts des de l’inici de la campanya per Sant Jordi fins al 7 de juliol.

Vegeu un vídeo il·lustratiu de cada una de les obres proposades:

Gràcies a les seves aportacions, els donants ja formen part de la família de padrins del CRAI de la UB, i el seu nom (excepte en el cas de modalitat d’apadrinament anònima), ja apareix a la pàgina Apadrina un document del web del CRAI i serà inclòs en breu al catàleg de la UB.

El projecte, que ja ha arribat a la quarta edició, també ha fet esment de la restauració i posterior digitalització – per part del Centre de Digitalització (CEDI) del CRAI -, de les dues obres apadrinades a la campanya del 2023 gràcies a les donacions dels nostres padrins. Us ensenyem aquí una mostra de les obres restaurades en aquestes imatges:

La restauració de les tres obres proposades en aquest any 2024, s’iniciarà en breu i està previst que estigui realitzada al mes de març de 2025, segons els terminis habituals previstos per a aquestes tasques. Tan bon punt s’hagi dut a terme la restauració, el llibre es digitalitzarà al CEDI i es podrà preservar per al futur.

Com sempre, es farà l’informe de la restauració de cada obra, amb informació i imatges de tots els passos dels treballs realitzats, que es podrà consultar a les pàgines del projecte ‘Apadrina un document‘ al web del CRAI.

Agraïm a tots els padrins el seu interès i la seva inestimable col·laboració!


by Deixa un comentari

Nova projecció externa de la col·lecció del CRAI de la UB ‘Cartes als Reis d’Orient’

També enguany, les cartes als Reis d’Orient que es guarden a la Universitat de Barcelona han cridat l’atenció dels mitjans de comunicació. Estem parlant tant de la col·lecció de cartes antigues, que formen part del llegat personal de Pere Bosch i Gimpera i es troben preservades al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, com de la col·lecció de cartes modernes que la Unitat de Procés Tècnic del CRAI ha recopilat en els darrers anys.

En aquesta ocasió, els mitjans que s’han interessat pel tema han estat el diari La Vanguardia que publica l’article del periodista Martí Paola Arqueologia epistolar a la UB. Com eren les cartes als Reis Mags fa un segle? i el programa de televisió Via 15 que a partir del minut 26 emet una entrevista al personal de Procés Tècnic del CRAI. Amb la seva col·laboració, ens ajuden a divulgar els nostres fons i a destacar les tasques que portem a terme per donar suport a la investigació i contribuir a la difusió i conservació del patrimoni cultural.

El treball més recent amb la col·lecció de cartes antigues ha pres forma gràcies a la contribució imprescindible del Centre de Digitalització de la UB (CEDI) i a una nova digitalització dels documents ja disponibles a la Memòria Digital de Catalunya (MDC). Més endavant, tenim la intenció d’incloure les cartes a la iniciativa de crowdsourcing “Transcriu-me!“, que convida la ciutadania a transcriure en línia documents històrics manuscrits o d’interpretació automàtica complexa. Us mantindrem informats amb més detalls en el futur; de moment, us deixem amb la lectura de l’article i la visió del programa, esperant que siguin del vostre interès.


by Deixa un comentari

Restauració i digitalització dels mapes de la Mancomunitat de Catalunya

Publicat pel Blog del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra 9/11/2022

Entre els diversos mapes que es conserven a la cartoteca del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC), avui volem destacar un conjunt de fulls del Mapa de Catalunya (geològic i topogràfic), elaborats entre els anys 1922 i 1941, a escala 1:100.000, a partir d’un projecte iniciat per la Mancomunitat de Catalunya.

Entre els objectius d’aquesta institució hi havia el d’actualitzar la cartografia del país per tal de representar-ne la unitat territorial i, al mateix temps, disposar d’una eina de treball que donés suport a les nombroses iniciatives de creació d’infraestructures que es planificaven. Per aquest motiu es va decidir publicar aquest mapa però, quan només s’havien elaborat pocs fulls de les versions geològica i topogràfica, la Mancomunitat va ser suprimida per la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1923, fet que va deixar inacabat el projecte. Només la versió topogràfica del Mapa va tenir una certa continuïtat fins a l’època franquista. Les diferents etapes polítiques per les quals va passar el Mapa queden reflectides en els segells i escuts que apareixen en els fulls que han arribat fins a nosaltres.

Per conservar aquests mapes, donar-los visibilitat i posar-los a l’abast dels investigadors, en els darrers mesos s’han dut a terme una sèrie d’accions que han permès incorporar-los a la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d’institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes.

Abans de la digitalització dels diversos fulls per part del CEDI, el Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona, que té com a funció principal la digitalització del fons patrimonial del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) i dels fons o objectes de la resta de serveis de la Universitat de Barcelona, seguint sempre dues línies d’actuació, la creació de còpies digitals per a la difusió i la preservació a llarg termini; es va procedir a la restauració del full corresponent al mapa topogràfic de Maials, que era el que estava en més mal estat.

La tasca de restauració es va fer al Taller de Restauració del CRAI, els objectius bàsics del qual són tenir cura preventiva de l’estat de conservació material dels documents gràfics patrimonials del CRAI de la Universitat de Barcelona i portar a terme la restauració del fons gràfic, bibliogràfic i documental del CRAI.

Tot seguit us reproduïm el text en què Montserrat Florensa, del Taller de Restauració del CRAI, descriu tot el procés a què va caldre sotmetre el mapa.

“El mapa topogràfic de Maials de la Mancomunitat estava totalment encolat amb plàstic autoadhesiu. La cola d’aquest plàstic havia envellit i s’havia tornat marró. Per poder extreure el plàstic va ser necessari aplicar, prèvies proves de solubilitat de les tintes, un bany per immersió d’alcohol. Un cop retirat el plàstic es va procedir a eliminar les restes de cola en taula de succió aplicant alcohol tamponant. Posteriorment es va fer un tractament puntual de taques i es va estabilitzar el pH de tot el paper. Es va fer una reintegració matèrica de les zones perdudes amb paper japó i es van fer petits retocs cromàtics. Finalment es van fer camises de conservació per a tots els mapes amb paper barrera.“

En aquest enllaç podeu accedir a la informació (fulls, disponibilitat, localització…) del Mapa Topogràfic que ofereix el CERCABIB, l’eina de descoberta del CRAI de la Universitat de Barcelona.

En aquest altre enllaç podeu consultar al CERCABIB la informació referent al Mapa Geològic.

Per accedir a la versió digital del Mapa Geològic penjat a la Memòria Digital de Catalunya cliqueu aquest enllaç.

Trobareu la versió digital del Mapa Topogràfic a través d’aquest enllaç de la Memòria Digital de Catalunya.


by 2 comentaris

Pla integral de Preservació digital del CRAI de la Universitat de Barcelona

El CRAI de la Universitat de Barcelona disposa, des del 2014, d’un Pla integral de Preservació digital dels seus fons patrimonials.

Amb la creació del Centre de Digitalització (CEDI) de la Universitat de Barcelona al juny del 2013, el CRAI va definir el nou projecte de digitalització i difusió del seu patrimoni des d’un punt de vista global. El projecte contemplà, des del seu origen, tres àrees d’actuació: un centre de digitalització, un servidor de difusió i un sistema de preservació digital. Aquesta darrera àrea es du a terme a partir del repositori Xanadú, on es preserven tant els resultats del procés de digitalització com els documents digitalitzats pel CRAI amb anterioritat al CEDI. Aquestes tres àrees han definit tres línies estratègiques en l’àmbit de la Gestió de la col·lecció, que han servit per definir les polítiques de gestió dels diferents àmbits i dotar el sistema d’un marc normatiu adient.

Història de la digitalització al CRAI de la Universitat de Barcelona

El CRAI està fent, des l’any 2005, una feina important de difusió del seu ric patrimoni bibliogràfic i documental (format principalment pel fons antic dipositat al CRAI Biblioteca de Reserva, pels fons d’arxius personals, i per les col·leccions bibliogràfiques, personals i temàtiques de la Universitat), a través de la digitalització del seu fons.

El juny del 2013, amb la creació del CEDI, va suposar la dotació d’un centre propi per a la digitalització. A partir d’aquesta data tot el material digitalitzat a través del CEDI s’ha gestionat pensant no sols en la seva difusió sinó també amb la preservació a llarg termini dels fitxers digitals.

L’inici del CEDI va suposar l’establiment d’unes directrius definides:

  • en l’ús d’estàndards internacionals en la digitalització i l’assignació de metadades
  • en la política i el sistema de preservació de les imatges amb dues vessants:
    • dels nous objectes digitals
    • dels fitxers retrospectius originats des del 2005 fins el 2013
  • en la difusió dels fitxers resultants consultables a través de les diferents plataformes BiPaDi, MDC , TDX
  • en la definició de la política de col·leccions digitals del CRAI

      

Fitxers digitals: problemàtica

Els documents digitals presenten una sèrie de perills a diferents nivells: de suport, de format i de programari.

Per lluitar contra aquests perills, majors quan més temps es vol conservar un fitxer, cal mantenir una vigilància continua i comprovar la integritat de les còpies de les dades. Mentre que a curt termini molts dels perills es preveuen tenint una bona política de còpies de seguretat, a mig i llarg termini cal aplicar polítiques més àmplies de preservació digital. És necessari garantir la preservació dels fitxers màsters o originals d’alta qualitat tenint en compte els possibles canvis de formats o obsolescència, i assegurar la seva integritat per sobre de qualsevol incidència tècnica: virus, manipulacions accidentals, errors de maquinari o migracions de format.

Pla de preservació digital

El CRAI té un gran volum de màsters i per tant un volum de dades considerable, raó per la qual és necessari normalitzar les característiques i els noms dels fitxers de diferents procedències.

Guardar o preservar de forma segura vol dir fer més d’una còpia i aquestes còpies no han de ser manipulables ni tan sols per accident. És aquest el concepte de dipòsit segur i sobre el dipòsit s’han de poder aplicar controls sobre què hi entra i quines són les condicions d’entrada així com comprovacions periòdiques de la integritat del seu contingut.

Des de 2013 i de manera ordenada, el CEDI segueix el pla de preservació per als nous objectes digitals i des de 2016 s’està realitzant la tasca de revisió de les còpies de preservació anteriors al CEDI, comprovant la seva procedència, integritat i qualitat abans de preservar-les.

En un futur proper esperem poder incloure en aquest pla integral també tota la producció de documents nascuts digitals que el CRAI difon a través dels repositoris digitals.


by Deixa un comentari

Diario de Barcelona: digital i lliure des de l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues

Coincidint amb la celebració dels 225 anys de la publicació del primer número del Diario de Barcelona, i fruit de la col·laboració entre l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el CRAI de la Universitat de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya,  el diari ja es pot consultar en línia des de 1792 fins a 1862 a l’ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).

Diario de Barcelona, una de les publicacions amb més continuïtat i més influent en la història de la premsa de Catalunya, va ser fundat per Pere Pau Husson amb llicència de Carles IV, i va arribar el 1814 a mans de la família Brusi. La publicació va passar per diverses etapes de desenvolupament, esplendor, crisi i decadència fins que, finalment, el 1994 es va deixar d’editar definitivament en paper. Va aparèixer en format digital de 1998 fins al 2009. Al llarg d’aquests més de dos-cents anys de vida, el Diario de Barcelona va experimentar canvis d’orientació, llengua, títol i suspensions,  que són reflex de la pròpia història i situació política i social del país.

Una part molt important de la digitalització, revisió i edició del Diario de Barcelona s’ha fet al CRAI de la Universitat des del Centre de Digitalització –CEDI– i amb la col·laboració dels CRAI Biblioteques de Lletres i del Pavelló de la República.

Aquest és un procés ampli i ambiciós, en el que intervenen diversos actors. Des del CRAI Biblioteca de Lletres es proporciona al CEDI el material necessari per fer la digitalització i processar tots els anys dels que el CRAI és responsable. En cas de necessitar contrastar errades de tipus físic, com números arrencats o edicions fetes malbé, els volums del  CRAI Biblioteca del Pavelló de la República esdevenen indispensables per tal de finalitzar íntegrament el procés.

Pel CEDI, el compromís i volum de feina adquirit amb aquest treball ha esdevingut molt important dins els projectes que du a terme. Pel fet que existeixen diferents edicions dels anys que s’estan treballant i el nombre de pàgines augmenta significativament respecte als primers diaris, la tasca de digitalització, revisió i edició dels arxius es realitza amb molta cura i dedicació. Es per això que, per tal d’optimitzar les cerques dins de cada diari i també les de la resta de projectes, s’ha millorat el motor d’OCR (Optical Caracter Recognition) que rebaixa significativament les interferències produïdes per l’estat del paper o les tintes de l’època. D’altra banda, no només es digitalitzen i processen les imatges, deixant-les preparades per a l’accés públic, si no que també es fan tasques de preservació a llarg termini de les imatges màster, per tal de conservar-les per a futures necessitats.

                      

Fins al dia d’avui, el CEDI ha digitalitzat i processat més de 10.000 edicions del diari, aproximadament uns 4.500.000 arxius digitals, que corresponen als anys del 1851 fins al 1867. 

El portal ARCA –liderat per la Biblioteca de Catalunya– des del qual es pot consultar el Diario de Barcelona digitalitzat, és un repositori digital cooperatiu d’accés obert, en el qual hi col·laboren 34 institucions i entitats públiques i privades, que inclou publicacions periòdiques tancades que han estat representatives dins la cultura i la societat catalana.

La resta d’anys del Diario de Barcelona a partir de 1863, (fins al 1867 ja digitalitzats i processats pel CEDI), s’aniran incorporant progressivament al portal.

Amb aquest projecte es pretén posar de cara al públic els més de dos-cents anys de publicacions  de que consta Diario de Barcelona, des de el 1792 fins al 1994.