Què és RDA?
RDA (Resource Description and Access) es la nova norma de catalogació, desenvolupada i implantada internacionalment, que des del 2017 s’aplica en el CRAI de la UB, dins l’entorn del CSUC, per a la descripció i accés dels recursos en el catàleg.
Per què era necessari un canvi de norma?
Perquè cal orientar-se a les necessitats dels usuaris i estructurar la informació d’acord amb la seva lògica de cerca dins un entorn digital en canvi permanent i amb multiplicitat de continguts i de suports de informació.
En què es basa RDA?
Es basa en els models conceptuals FRBR (Requeriments Funcionals dels Registres Bibliogràfics) i FRAD (Requeriments Funcionals dels Registres d’Autoritat) que aporten una estructura lògica a les dades catalogràfiques.
Aquests models s’organitzen en funció de les necessitats dels usuaris –Trobar, Seleccionar, Identificar i Obtenir– i a partir de la identificació de tres grups d’entitats i de les relacions entre elles:
- Les entitats que representen els objectes bibliogràfics són:
- Productes de l’esforç intel·lectual o artístic: obra, expressió, manifestació i
- Productors o responsables del contingut intel·lectual o artístic: persona, família i entitat corporativa
- Continguts temàtics de les obres: concepte, objecte, esdeveniment i lloc, més els estudis sobre els productes i els productors
- els atributs, que descriuen les característiques d’aquestes entitats
- les relacions que són els vincles o interaccions que es produeixen entre elles.
Relacions entre productes i productors
Una obra concebuda intel·lectualment per un creador, es realitza mitjançant una expressió, es materialitza en una manifestació física, i s’exemplifica en un exemplar o còpia en particular.
Les relacions són les diferents maneres que tenen les entitats de vincular-se entre elles, en funció dels seus atributs o característiques, per tal d’organitzar la informació del catàleg i de permetre la navegació, de manera que des d’un creador es pugui accedir clara i fàcilment a:
- Totes les expressions de les seves obres (en forma de text amb les diferents traduccions, so, imatge, etc.)
- Totes les manifestacions de cada expressió (diferents edicions dels documents de text, so, imatge, etc.)
- Tots els exemplars físics concrets de cada manifestació (llibre, disc, etc.)
- Totes les obres relacionades (adaptacions, versions, reproduccions, etc. de la mateixa obra)
- Totes les obres amb el mateix contingut temàtic.
- Tots els productors relacionats amb el creador.
Cóm es materialitza RDA?
Com a l’estàndard de contingut que és, RDA proporciona un conjunt d’instruccions per a:
- L’especificació dels atributs o característiques de cadascuna d’aquestes entitats (data de naixement d’un autor, títol preferit d’una obra, any de publicació d’una manifestació, codi de barres d’un exemplar, etc.) per tal d’identificar-les perfectament.
- L’especificació dels elements que relacionen les entitats entre sí i amb d’altres amb l’objectiu de vincular les dades adequadament i permetre la navegació.
Quin és el valor afegit d’RDA?
La importància d’RDA es fa palesa quan es posen de manifest els seus objectius finals:
- Donar consistència a les dades dels catàlegs en funció de la distinció entre el contingut intel·lectual dels recursos i la seva manifestació física.
- Mostrar gràficament a l’usuari l’estructura i la lògica interna d’aquestes dades.
- Presentar un model flexible per a la representació i captura de metadades que permeti fer aflorar les dades dels catàlegs, fins ara tancades, a un entorn web en canvi continu.
- Participar en el món del web semàntic o xarxa de dades interconnectades en obert que, mitjançant la tecnologia de dades enllaçades, permet a les màquines mostrar resultats sobre la base de la seva identificació i estructura semàntica.
Al CRAI de la UB, i a l’entorn català de la catalogació, el model, la normativa i els professionals estan preparats. Només queda pendent la implementació d’un programari que estigui a l’alçada d’aquests avenços i exploti adequadament les dades.
Àngels Bonson