El passat 12 de novembre el personal del Taller de Restauració juntament amb Judit Casals, directora del CRAI i Assumpta Pujol, cap de la Unitat de Gestió de la Col·lecció, vam tenir l’oportunitat i el privilegi de poder visitar la Biblioteca Apostòlica Vaticana, l’Arxiu Secret Vaticà i els seus respectius Tallers de Restauració.La història ens diu que la Biblioteca Apostòlica Vaticana, l’Arxiu Secret Vaticà i els Museus Vaticans tenen un origen comú. En un inici els fons estaven dispersos en palaus, esglésies i residències de diferents personalitats de l’Església. Fins i tot els documents viatjaven amb les persones allà on anessin. Cap al segle XIV es va decidir que calia centralitzar tots aquests fons en una sola ubicació, i així va néixer l’actual Biblioteca Apostòlica Vaticana. A més dels documents, tots els objectes de diversa naturalesa es guardaven també a la Biblioteca. El volum i la diversitat de materials era tant gran que, a mitjan segle XVI, es va decidir dividir-la en tres: els objectes i obres d’art van donar lloc als Museus Vaticans, els documents generats o rebuts pels pontífexs durant el seu papat es custodien a l’Arxiu Secret Vaticà, i la resta de documents que no tenen origen en els pontificats constitueixen la Biblioteca pròpiament dita.
La Biblioteca Apostòlica Vaticana és una de les més antigues del món. La varietat i riquesa de les obres dels seus dipòsits és incalculable. Compten amb 80.000 manuscrits, 8.400 incunables, 150.000 obres gràfiques, 100.000 unitats arxivístiques i 1.600.000 llibres impresos que fan d’aquesta biblioteca una de les més importants del món.
Paral·lelament, l’Arxiu Secret Vaticà és on es conserva tota la documentació de l’Estat-Ciutat del Vaticà. Podríem dir que és l’arxiu privat del papa de Roma i és també un dels centres d’investigació històrica més importants del món. Hi trobem de forma centralitzada totes les actes promulgades, documentació i correspondència diplomàtica acumulada per la Santa Seu de l’Església Catòlica durant segles. L’Arxiu consta actualment de 85 km lineals de documentació que abasten uns vuit-cents anys d’història. Generalment els documents són posats a disposició del públic després d’un període aproximat de 100 anys, tot i que no es regeixen tant per una qüestió de quants anys fa de la mort del titular del fons, sinó que és el pontífex que està al càrrec qui decideix l’obertura del fons de cada papat.
A l’Arxiu vam visitar un parell de dipòsits: un de climatitzat amb calaixeres i caixes amb documentació més sensible de conservar per les seves característiques físiques, i un sense climatització amb metres i metres de prestatgeries metàl·liques amb caixes d’arxiu que guarden la documentació. Vam veure també les antigues dependències de l’Arxiu amb els mobles de fusta originals que custodiaven antigament els documents, així com altres zones de la Torre on hi la sala dels vents, plena de frescos tant als murs com al sostre i a terra. La sala dels vents és la que va donar acollida a la Reina Cristina de Suècia quan es va convertir al Catolicisme i va haver de fugir a Roma.
La visita al Taller de Restauració de l’Arxiu Secret Vaticà va ser a càrrec del Dr. Alessandro Rubechini i el seu equip que, molt amablement, ens van explicar el funcionament del taller i les tècniques i criteris que apliquen a la restauració dels documents. El problema de conservació més gran que té la documentació de l’Arxiu és la presència de tintes ferro-gàl·liques. Ens van ensenyar les màquines, les eines, els materials, així com la manera de treballar. Vàrem poder intercanviar opinions, mètodes de treball i, fins i tot, vam compartir maneres de procedir davant diferents situacions.
Una vegada finalitzada la visita a l’Arxiu, ens esperava la cap del Taller de Restauració de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, Ángela Núñez Gaitán, per fer-nos la visita de la Biblioteca i del Taller del Restauració. Ens va mostrar les sales de consulta de la Biblioteca explicant-nos la funció de cada sala comentant els frescos de les parets, la funcionalitat del mobles originals i la història de la institució.
La Dra. Núñez també va parlar de la conservació i la restauració. Els criteris de restauració que apliquen són els de la mínima intervenció necessària per garantir l’estabilitat dels documents, però també per garantir-ne l’ús. La gran majoria de documents que custodien són llibres, i la raó principal de la seva existència és poder ser consultats. La digitalització és un dels pilars de la Biblioteca i el departament de restauració s’ocupa de supervisar tot el procés per tal que els documents no pateixin cap dany.
Per finalitzar, volem destacar que les visites van ser molt interessants i il·lustratives. És molt important pel Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona poder conèixer institucions com la del l’Arxiu i la Biblioteca del Vaticà i posar en comú coneixements, tècniques i experiències per tal d’establir ponts entre institucions i enriquir el món de la restauració aprenent els uns dels altres.
Des del CRAI Taller de Restauració volem donar les gràcies al personal dels Tallers de restauració de l’Arxiu Secret i de la Biblioteca del Vaticà pel temps dedicat, la generositat i amabilitat en mostrar-nos les seves instal·lacions i explicar-nos les seves experiències.