Just abans del confinament vam comprar un televisor per posar-lo al vestíbul de la biblioteca, amb l’objectiu de difondre tota mena d’informacions d’interès per als nostres usuaris. Malgrat que l’aparell té un sistema de reproducció multimèdia propi, és molt limitat: no pot intercalar imatge estàtica amb vídeo, no es pot programar, cal seleccionar cada dia els fitxers a reproduir, només hi ha un mode de reproducció —seqüencial—, cal extreure la memòria USB, connectar-la a un ordinador i tornar-la a connectar al televisor cada vegada que volem copiar-hi un fitxer nou…
Després d’explorar opcions comercials i sistemes lliures vam arribar a la conclusió que ens convenia un sistema a mida. Calia que fos lliure, àgil, versàtil, remot, tant automatitzat com fos possible i, a poder ser, fàcilment exportable.
A finals del curs passat vam proposar a la Facultat un Treball Final de Grau que resolgués aquesta necessitat. Durant el primer…
El CRAI de la Universitat de Barcelona ha participat, un any més, a la Campanya internacional Viquiprojecte:Bibliowikis/#1Lib1Ref, que ha tingut lloc del 18 de gener al 8 de febrer de 2021 i on bibliotecaris d’arreu del món han fet servir la seva expertesa per afegir o actualitzar una referència bibliogràfica en un article de la Viquipèdia.
En l’àmbit català és promoguda per Amical Wikimedia, The Wikipedia Library, i tot un seguit d’altres entitats entre les quals hi ha el CRAI de la Universitat de Barcelona.
Els bibliotecaris del CRAI han participat en aquest projecte treballant en les següents entrades:
Aquest any la campanya ha tornat a aconseguir un nou rècord . Moltes gràcies a tots els que hi heu participat. 69participants han afegit 2.172 referències donant visibilitat i valor a la nostra professió.
Entre tots hem millorat la Viquipèdia posant valor a la nostra feina i ajudant als usuaris amb informació d’una font fiable.
El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació(CRAI) de la Universitat de Barcelona compta amb 16 biblioteques distribuïdes per totes les facultats i campus de la UB. La major part d’aquestes biblioteques estan ubicades dins dels edificis de la facultat i totalment integrades en la vida universitària de l’alumnat i del professorat. Aquest és el model de la Universitat de Barcelona des de fa molts anys, una universitat que es defineix com a urbana, inserida en el teixit urbà de la ciutat de Barcelona, però també en el de properes ciutats de l’àrea metropolitana.
Les biblioteques del CRAI són espais que ofereixen un ambient tranquil per a l’estudi individual, però també sales de treball i aules d’ordinadors per al treball en grup i en equip. Totes aquestes biblioteques acullen a més, els fons bibliogràfics i documentals en suport paper, que custodien des de fa anys i que es necessiten per donar suport a l’aprenentatge, a la docència i a la recerca.
La majoria dels edificis on estan ubicades les biblioteques tenen ja uns quants anys i requereixen d’un manteniment constant, que en moltes ocasions s’ha endarrerit o vist aturat per la manca de recursos econòmics durant la crisi i en algunes ocasions per una falta de planificació en les intervencions que es requerien. S’han acabat els temps on a les universitats s’invertia en construir noves biblioteques, de campus o de facultat. D’aquestes 16, les més noves són la de Biologia, inaugurada el 15 de juny de 2009, i la de Filosofia, Geografia i Història, del mes de setembre de 2006. La resta s’han anat creant juntament amb les facultats, a mesura que la Universitat de Barcelona s’expandia cap a Pedralbes, L’Hospitalet o Santa Coloma en un llarg recorregut d’anys.
El CRAI treballa des de fa temps, però sobretot en el seu últim Pla estratègic Iter2022, per aconseguir que l’equilibri i la convivència de les “prestatgeries” i els “usuaris” es decanti cap allà on és requerit: és a dir, actualment, cap a les persones. Així ho recull la línia 1 del Pla estratègic actual.
Hem vist com aquests últims anys, des de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, les biblioteques universitàries s’han anat transformant i s’han creat nous espais i nous serveis en funció dels requeriments del nou model d’aprenentatge, centrat en l’alumne i la seva capacitat per aprendre.
Les biblioteques han estat des de sempre un espai de socialització, ja se sap allò de “on ens trobem? al bar o a la biblioteca?”, però més enllà d’això són un espai on es pot estudiar, comentar, fer treballs i problemes amb els companys, discutir i analitzar, co-crear i experimentar, preparar exàmens i oposicions, etc.
Això s’ha traduït en una lenta però constant transformació dels espais: les prestatgeries han anat deixant lloc a sales de treball per a grups de diferents mides, sales de desconnexió, sales per a impressores 3D, préstec de portàtils i de tota mena d’estris: calculadores i esquelets entre altres.
Aquesta transformació no hagués estat possible si una altra transformació molt més profunda i inexorable, la digital, no hagués arribat amb força a les biblioteques a inicis dels anys 90. Les primeres en arribar van ser les revistes i bases de dades en format digital, deixant enrere els butlletins de resums i de sumaris (el mític “Current Contents”, per exemple). Moltes revistes científiques d’editors i també d’associacions acadèmiques, professionals i culturals van oferir progressivament els seus continguts en format digital.
I després van venir els llibres digitals i els projectes de digitalització, massiva o no, dels fons patrimonials de les nostres biblioteques, documents antics que han començat una nova vida com a documents digitals.
En el nostre cas, el Centre de Digitalització de la UB hi ha tingut un paper molt important, així com els servidors digitals que donen accés a les còpies digitalitzades, com la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB (BiPaDi), la Memòria Digital de Catalunya (MDC) i la pàgina de Patrimoni bibliogràfic digital del web del CRAI.
Els nous programaris de gestió de biblioteques també han anat evolucionant en consonància per poder oferir de forma conjunta la gestió dels recursos d’informació en paper i en format digital, i ens hem dotat d’eines de descobriment com el Cercabib.
També el moviment de l’accés obert ha empès i ha contribuït que documents i dades de recerca traspassin les fronteres físiques, perquè són digitals, i les econòmiques i legals perquè tot el finançat amb diners públics pugui ser llegit de forma gratuïta i reutilitzat de forma legal.
Per què transformem l’espai de les biblioteques?
El primer punt i més important és per adaptar-lo al que necessiten els usuaris:
Com a espai d’estudi individual i en grup
Com a espai de col·laboració, socialització i co-creació per fer diferents activitats
Com a una extensió de l’aula per continuar amb el seu aprenentatge
I perquè volem consolidar el CRAI de la Universitat de Barcelona com un servei útil, adaptable, dinàmic i obert a la col·laboració per donar resposta a les necessitats canviants de la comunitat universitària i de la societat, i esdevenir un referent en la prestació de serveis de qualitat.
Què necessitem?
Espais més nets, més diàfans (que les “prestatgeries” ens deixin veure el bosc), més flexibles, adaptables i agradables per poder-hi construir el que volem
Espais a la rereguarda per guardar el patrimoni bibliogràfic. Els tenim: el dipòsit de Cervera i el dipòsit cooperatiu GEPA. Es tracta de dos magatzems de llibres de baix ús o poc consultats, que ens permeten guardar com a mínim una còpia de documents que formen part del patrimoni bibliogràfic i servir-los en préstec quan es necessitin, i a la vegada deixar a les biblioteques només els materials més consultats i utilitzats
Una estratègia clara i uns processos clarament definits. També els tenim: el Pla estratègic Iter2022
Sovint la biblioteca és la porta d’entrada dels estudiants a la Universitat i pretenem que els nostres usuaris, quan entrin, trobin espais còmodes, adaptats a les seves necessitats d’aprenentatge i recerca, i que alhora, mitjançant la pràctica, potenciïn la seva creativitat i innovació: La biblioteca per a les persones.
Vegeu alguns exemples d’abans i després a les biblioteques del CRAI de la UB:
Judit Casals – Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona
El passat 8 i 9 d’octubre, el Taller de Restauració del CRAI de la UB va participar en una col·laboració amb l’artista Marc Anglès i la restauradora i conservadora de béns culturals Laura Magrinyà Panadès. Durant aquests dies, el personal del Taller va acollir i presenciar una restauració força “peculiar”, en la qual l’artista, mitjançant la figura d’una restauradora, va reintegrar la capa pictòrica que cobreix els cargols interns dels aparells electrònics i que evita la seva manipulació.
Aquesta acció enregistrada en vídeo forma part de l’obra Trompe-l’oeil de l’artista Marc Anglès i es podrà visitar en l’exposició Tots els organismes que ens ha tocat ser de la Sala d’Art Jove, del 21 de gener a l’11 de març de 2021.
En aquest sentit, Trompe-l’oeil conclou una trilogia de recerca artística sobre la pintura i la seva capacitat històrica com a mitjà per perpetuar poder, però amb l’objectiu de trobar maneres alternatives de fer funcionar els dispositius electrònics.
Més enllà d’una peça artística, aquesta col·laboració entre creació i restauració ha servit per reforçar el diàleg entre dues disciplines aparentment vinculades, però que, portades a la pràctica, es desenvolupen de forma paral·lela. Per aquests motius, la Laura i el Marc estan organitzant uns seminaris, en els quals volen abordar la restauració artística com una activitat que va més enllà de la conservació d’objectes i entenent l’art com una disciplina que sovint necessita dels agents que l’envolten per planificar i dur a terme les seves obres.
Blog CRAI Universitat de Barcelona 