La descripció de la totalitat de la nostra col·lecció és una prioritat, com apuntàvem a la notícia sobre la subvenció del 2022, així que l’impuls obtingut aquest any és un motiu de gran satisfacció per a nosaltres.
Us deixem amb un resum dels resultats assolits gràcies a la subvenció per al 2023 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La persona contractada per a aquesta tasca va ser Àngels Alorda, restauradora de professió, i titulada del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials (UB). Durant els seus estudis de màster va gaudir d’una beca de col·laboració al CRAI Fons Antic, al llarg de la qual vam poder comprovar el seu interès envers el llibre antic i la seva catalogació. Respecte a la subvenció, ha treballat a la biblioteca des de meitats de juliol fins a finals de desembre del 2023.
Pel que fa als documents descrits, s’ha continuat la catalogació de volums facticis, és a dir, volums on es troben més de dues obres relligades juntes. Calculem que a la nostra col·lecció representen més d’un 20 per cent dels exemplars -al voltant de 30.000 documents-, una part dels quals encara està pendent de ser catalogada.
Gràcies a la subvenció, i anàlogament a la del 2022, s’ha catalogat una mena de facticis particulars, els que es produïen a les biblioteques conventuals barcelonines per agrupar documents breus, generalment de la mateixa temàtica o gènere, i de cronologia sovint similar. Són sobretot sermons, oratoris, villancets, tesis i exercicis acadèmics, al·legacions jurídiques i relacions de successos, alguns únics per la seva condició d’efímers, i impresos majoritàriament entre el 1601 i el 1820.
Des d’un punt de vista numèric, s’ha catalogat un total de 1.300 documents, dels quals gairebé un 15 per cent encara no es trobava al CCUC, mentre que més d’un 10 per cent no figurava al catàleg de la UB. Per tant, una activitat important ha consistit en afegir registres d’exemplar, que inclouen la informació específica sobre el llibre com a objecte: enquadernació, estat de conservació i marques de propietat i d’ús, principalment.
Els gràfics mostren uns resultats molt similars als de l’any anterior, amb un predomini del castellà com a primera llengua, seguida del llatí; respecte a les ciutats on van ser produïts els documents, Barcelona se situa rotundament al capdavant seguida per Madrid i València. Des d’un punt de vista cronològic, el segle majoritari, amb més de 1.000 impresos, és el XVIII, i la descripció de 135 pertanyents al XVII representa una passa endavant cap a la identificació dels llibres d’aquest segle, que es troba en una fase força avançada.
Destaquem l’aparició d’una dona autora d’uns villancets, la religiosa carmelitana María Cecilia de Cristo (al segle, Coris y Ferrer), que podrem afegir al recurs Dones al Fons Antic UB. També enriquirà la col·lecció Llibrets de música, en què la nostra biblioteca actualment s’està concentrant, dins del context del Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical de la UB (GEPAM), que té com a objectiu difondre el ric fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic.
Portada dels villancets obra de María Cecilia de Cristo, B-55/4/14-15
Igualment, citem la troballa d’un interessant volum procedent del Convent de Santa Caterina de Barcelona, amb diversos documents del segle XVIII, alguns dels quals van ser impresos a Manila i a Mèxic i s’han integrat com a novetats al CCUC. Acuradament enquadernat, el títol al llom exhibeix el terme “Miscella[nea]” i les restes de la signatura topogràfica conventual.
Llom d’un volum factici procedent del Convent de Santa Caterina de Barcelona, B-45/5/10
Portada d’un imprès de Manila, B-45/5/10-9
Finalment, paral·lelament a la tasca catalogràfica, s’han identificat noms nous de persones i d’entitats, dels quals el personal del CRAI Biblioteca de Fons Antic o de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI elaborarà els registres d’autoritat en el futur; igualment, han aparegut nous descriptors temàtics.
Un dels projectes en els que col·labora la Unitat de Procés Tècnic conjuntament amb el CRAI Biblioteca del Campus de Mundet és la de visibilitzar els fons de la col·lecció de llibres de text patrimonials.
Precisament al voltant d’aquesta línia de treball, i gràcies a l’oportunitat que ens brinden les estades Erasmus de conèixer d’altres realitats professionals permetent posar en comú coneixements i experiències i aprenent els uns dels altres, aprofitem per assabentar-vos que a la Universitat de Macerata existeix el Centro di documentazione e ricerca sulla storia del libro scolastico e della letteratura per l’infanzia (CESCO).
Tal com bé indica el seu nom té com a propòsit recollir la producció de manuals escolars i llibres de lectura de les escoles primàries i secundàries publicats a Itàlia durant el segles XIX i XX, amb especial atenció a la fase posterior a la unificació.
Aquests interessos comuns i l’enorme expectació que en els darrers anys ha despertat la manualistica escolar tant en el nostre territori com a nivell internacional, fan pensar que el CESCO podria convertir-se en un bon referent bibliotecari pels investigadors de recerca històrica-educativa de la cultura escolar impresa o material del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet .
Després de fer una llegida més atenta, i passat el descans estival, a la LOSU (Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema Universitario), que va entrar en vigor a l’abril, voldria fer una breu reflexió sobre el paper i les funcions que la nova llei atorga a les biblioteques universitàries, en el cas de la Universitat de Barcelona al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI)[1].
Observo amb interès i optimisme que aquesta nova llei mencioni amb bastant detall dues funcions, la de conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic, per una banda, i per l’altra, el suport que es pot oferir a l’investigador, i de retruc a la nostra institució, a la ciència en obert. És molt d’agrair el paper de REBIUN en la concreció d’aquestes funcions i la mirada receptiva per part del Ministeri d’Universitats a incloure-les.
Aquestes funcions que es detallen no ens són alienes i, des de les biblioteques universitàries, ja les tenim assumides i treballant-hi des de fa anys en major o menor mesura. Però que es detallin amb bastant profunditat en aquesta llei és un fet que ens deixa en una bona posició de partida, sobretot de cara a la redacció dels nous estatuts que caldrà fer a moltes universitats.
Els dos articles concrets que fan referència a aquestes funcions són: l’article 21 sobre la conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic, i l’article 12 sobre el foment de la ciència oberta i ciència ciutadana.
Sobre l’article 12. Foment de la ciència oberta i la ciència ciutadana
La llei destaca, especialment, la funció de les universitats de promoure i contribuir activament a la ciència oberta, mitjançant l’accés obert a les publicacions científiques, dades, codis i metodologies per tal d’avançar en la innovació i investigació, i contribuir a l’objectiu de lliure circulació de coneixements científics i tecnològics. Seguidament, específica, en els diferents apartats de l’article, alguns punts que em semblen interessants i bastant definidors pel que fa als objectius i la filosofia de la llei.
La consideració del coneixement científic com a bé comú, que té moltes implicacions sobretot relacionades amb la filosofia de l’accés obert al coneixement i amb un relat amb el qual ens sentim identificades totes les biblioteques, sobretot les universitàries finançades amb diners públics.
L’obertura a la societat del coneixement científic: les biblioteques com a porta d’accés per a tota la ciutadania, als recursos d’informació, en paper i digitals.
També apareix destacat el paper d’assessor i formador de les biblioteques en els principis de l’accés obert i la ciència oberta, de cara a la seva comunitat universitària.
Paper de la societat i de les biblioteques en el foment de la ciència ciutadana, com un vector de col·laboració entre universitat i ciutadania per generar coneixement científic. Les biblioteques disposen d’espais i serveis que poden potenciar la innovació, el pensament crític i la creació de comunitat.
També menciona el paper de les biblioteques de contribuir a la transparència del sistema de comunicació científica.
A la llei també es detallen els diferents instruments que es tenen per fer possible el gran objectiu de la lliure circulació del coneixement científic:
Els repositoris institucionals i també temàtics acolliran una còpia de la versió final, de documents i dades, acceptada per publicar en accés obert i de forma simultània a la data de publicació.
També la creació d’altres infraestructures i plataformes tecnològiques institucionals o en col·laboració amb d’altres institucions de repositoris de dades de recerca que facilitin el lliure accés a les dades de recerca (dades obertes).
Aquestes dades de recerca seguiran els principis FAIR (fàcils de trobar, accessibles, interoperables i reutilitzables).
Aquestes fonts primàries (dades i document, etc.) seran utilitzades per validar i avaluar els resultats de la recerca publicats en accés obert, sempre que sigui possible.
Les agències de qualitat inclouran:
Com a criteri i requisit d’avaluació l’accés en obert dels resultats científics del personal docent i investigador.
Els repositoris institucionals com una font fiable per accedir a la documentació i garantir l’agilitat en els procediments d’avaluació.
La promoció de la transparència amb els acords de subscripció amb editorials científiques.
Ens sentim molt identificats amb tot el relat, tant amb els objectius subjacents com amb els instruments: des de les biblioteques ja fa temps, gairebé des dels inicis del moviment d’accés obert, que ens hem cregut, i així n’hem fet apologia, que l’accés obert facilita que la investigació finançada amb diners públics arribi a tothom sense barreres ni econòmiques ni legals.
A tall d’exemple:
Totes les universitats catalanes tenen el seu repositori institucional gestionat per les biblioteques; també tenim de forma consorciada un repositori de dades i una infraestructura que promociona la recerca en obert; i un observatori de l’accés obert de les universitats catalanes. En aquest apartat, cal remarcar, que la llei destaca una funció important i més innovadora: que els repositoris siguin fonts fiables per garantir els processos d’avaluació de la recerca.
Fem formació i ajudem els investigadors en la gestió de dades i altres processos relacionats amb la difusió del coneixement.
Només com un petit exemple de l’exercici de transparència del sistema de comunicació científica, aquest any i per primera vegada, hem publicat a la Memòria d’activitats del CRAI 2022 un annex on hi figura la despesa de la Universitat classificada per editors.
Diríem que moltes de les coses que es mencionen a la llei, les tenim i les fem, però caldrà aprofundir i millorar-ne l’organització i la gestió dels serveis que oferim, sobretot per poder atendre la demanda de tots els investigadors de la nostra universitat.
Sobre l’article 21. El patrimoni històric, artístic i cultural universitari i les biblioteques
Pel que fa a l’article 21, el que es refereix en general a la conservació i difusió del patrimoni, i que en el cas del CRAI se centraria en el patrimoni bibliogràfic i documental, és també una funció assumida i practicada, fins i tot es podria classificar com a més «tradicional», perquè està en l’essència de totes les biblioteques des de fa anys: facilitar l’accés i preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic per generar coneixement i democratitzar l’accés al saber científic i cultural.
En el nostre cas, que tenim uns fons bibliogràfics patrimonials molt importants, tant en nombre com en qualitat, diverses col·leccions especials úniques i dues biblioteques classificades com a patrimonials, aquesta funció mencionada en la llei, no fa més que reforçar i posar en valor, també dins el panorama espanyol, a aquelles universitats que tenen fons patrimonials de tot tipus i la voluntat de conservar-los i preservar-los per al futur.
Alguns aspectes a destacar:
La importància de l’establiment de sinergies entre les unitats de la Universitat que treballen i tenen en la seva missió la preservació de la memòria històrica, artística i cultural. Biblioteques, arxius i museus (sigles LAM en anglès) se solen classificar com a institucions de la memòria. En el cas de la nostra universitat, a més del CRAI, serien l’Oficina de l’Arxiu Històric i Patrimoni Documental i elsresponsables de les col·leccions del Museu Virtual sota la coordinació del vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals.
Pel que fa a la preservació i la conservació, en el cas de la nostra universitat, es disposa de dues infraestructures de suport que hi ajuden molt: el Centre de Digitalització de la UB (CEDI) que es dedica bàsicament a digitalitzar el patrimoni bibliogràfic i documental, i el Taller de Restauració que restaura i conserva llibre antic però també altres materials gràfics.
No es tracta només de preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic i documental que custodiem, sinó també de contribuir a la seva difusió mitjançant la catalogació de les seves col·leccions, les activitats culturals i exposicions, la cooperació amb d’altres entitats i la digitalització.
De cara a la difusió, també des de fa temps s’informa de la globalitat de les diferents col·leccions en el web del CRAI; es posen a disposició de la societat les reproduccions digitals d’una part del patrimoni bibliogràfic, sobretot mitjançant els servidors BiPaDi i la Memòria Digital de Catalunya, i la participació en diferents projectes europeus, com Europeana. Recentment també es pot cercar tot aquest material en una interfície específica al Cercabib.
Amb totes aquestes activitats ajudem la Universitat amb l’objectiu comú de fer accessible el patrimoni bibliogràfic i documental que custodiem, per tal de democratitzar l’accés al saber científic i cultural contingut en aquest patrimoni. Aquest és també l’esperit que es pot llegir a la llei.
I, per acabar, només l’última reflexió: encara que els objectius dels dos capítols de la llei puguin semblar molt diferents, un potser molt més enfocat al passat i de caire més «tradicional», que seria el que fa referència al patrimoni, i l’altre, el tema de ciència oberta i ciutadana, que no fa tant que ha aparegut en el nostre vocabulari habitual, s’observa que, en el fons, l’objectiu final en ambdós casos és el mateix: democratitzar l’accés al saber científic, identificant-lo com un bé comú que mereix ser preservat, difós i reutilitzat.
I aquesta, segons el meu punt de vista, és una de les funcions més importants i essencials, que dona sentit a la tasca de tots els qui treballem a les biblioteques, i en el cas de la Universitat, dels qui treballem al CRAI.
Judit Casals. Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona
La campanya Apadrina un llibre #Mecenes UB, iniciada per Sant Jordi de l’any 2021 des del CRAI en col·laboració amb Mecenes UB, s’ha tancat enguany amb un gran èxit de participació. S’ha rebut, aquest 2023, el suport de 83 donants que han fet 91 aportacions i han representat el valor total del pressupost de restauració de les dues obres proposades. L’import aconseguit ha estat de 6.111,00 euros obtinguts per Sant Jordi i completats per Sant Joan.
Vegeu un vídeo il·lustratiu de les obres proposades:
Gràcies a la seva aportació, els donants ja formen part de la família de padrins del CRAI de la UB, i el seu nom (excepte en el cas de modalitat d’apadrinament anònima), ja apareix a la pàgina Apadrina un document del web del CRAI i serà inclòs en breu al catàleg de la UB.
El projecte, que ja ha arribat a la tercera edició, també ha fet esment de la restauració i posterior digitalització – per part del Centre de Digitalització (CEDI) del CRAI -, de les dues obres apadrinades a la campanya del 2022 gràcies a les aportacions dels nostres padrins. Us les mostrem ja restaurades en aquests vídeos:
La restauració de les dues obres escollides per aquest any 2023, s’iniciarà en breu i està previst que estigui realitzada al mes de març de 2024, segons els terminis habituals previstos per a aquestes tasques. Tan bon punt s’hagi dut a terme la restauració, el llibre es digitalitzarà al CEDI i es podrà preservar per al futur.
Com sempre, es farà l’informe de la restauració de cada obra, amb informació i imatges de tots els passos dels treballs realitzats, que es podrà consultar a les pàgines del projecte ‘Apadrina un document‘ al web del CRAI.
Agraïm a tots els padrins el seu interès i la seva inestimable col·laboració!
Blog CRAI Universitat de Barcelona 