Encarar la descripció del fons d’un dels dissenyadors gràfics catalans més destacats de la segona meitat del segle XX era un repte. A primer cop d’ull, no s’havia conservat l’ordre original establert pel seu productor i presentava una gran diversitat de documentació que durant els primers mesos de treball semblava no tenir una funció massa clara en la tasca professional d’Artigas.
Entre tot aquest munt de documentació, sobresortia una magnífica col·lecció de cartells i en especial, tot un seguit de treballs gràfics, originals i únics, en diferents fases de producció. Des dels que estaven del tot acabats, i en conservàvem l’original i el treball final imprès pel client, a simples esbossos passant per treballs a mig acabar, però que conformaven unitats documentals molt valuoses perquè contenien anotacions manuscrites amb els canvis proposats, diferents models de logotips, la tipologia de lletra i tot un altre seguit d’elements que permetien resseguir tot el procés creatiu d’Artigas.
A la imatge de l’esquerra, original amb anotacions manuscrites per aplicar al cartell definitiu i a la de la dreta, diversitat de logotips per a la Fiera Milano (Fira de Milà).
A mesura que les tasques de descripció avançaven per part de l’equip de Fons Personals de la Unitat de Procés Tècnic, tota la documentació preservada en aquest fons personal prenia sentit. Els llibres d’empresa, la col·lecció de catàlegs publicitaris de marques punteres de diversos sectors econòmics, el recull d’embolcalls de preses de xocolata, o les guies turístiques eren importants en alguna etapa creativa d’Artigas i molt sovint models o font d’inspiració pels seus propis treballs. Destriar d’aquest gran grup documental dues tipologies més —els esmentats treballs gràfics originals i els treballs publicitaris sense l’original— i decidir si calia diferenciar-los va comportar el gruix de la feina. Superada aquesta fase ja només calia començar a pensar les sèries que l’estructurarien.
Aquest fons documental és el reflex de la trajectòria vital del seu creador i de l’època que va viure. Per exemple, a través dels seus treballs, i dels models que recopilava, es veuen canvis en la perspectiva de gènere de la publicitat i com, a poc a poc, productes de neteja de la llar o electrodomèstics de cuina deixen d’associar-se exclusivament a les dones.
Pots consultar més d’una norantena dels seus cartells, entre els quals n’hi ha d’icònics com els de Polil o Bloom, a la col·lecció digital Josep Artigas – Dissenyador gràfic de la Memòria Digital de Catalunya i al Museu Virtual de la Universitat de Barcelona. El fons està localitzat al CRAI Biblioteca de Belles Arts, i trobaràs tota la informació per a la seva consulta a la pàgina del Fons Josep Artigas.
Et proposem la lectura El fons documental Josep Artigas: història del disseny gràfic, testimoni d’un temps on el disseny gràfic i la publicitat de producte estava més propera als pinzells que als ordinadors.
A l’esquerra, comparativa entre el cartell original i definitiu i a la dreta, detall del cartell original pintat.
Blog CRAI Universitat de Barcelona 