Els dies 30 i 31 de març, més de 2.000 bibliotecaris es van reunir a Milà per a la vint-i-vuitena edició del Congrés Stelline, una trobada anual dedicada al món de les biblioteques.
En la sessió inaugural, es va introduir la visió estratègica definida pel Ministeri de Cultura d’Itàlia que vol facilitar i accelerar canvis estructurals amb el suport de les noves tecnologies. Aquesta fase de transformació inclou la gradual digitalització del patrimoni cultural i la modernització i reestructuració de les biblioteques pensades, cada cop més, com a espais per a la comunitat i per a la interacció social.
L’edició 2023 va estar farcida de ponències, tallers i laboratoris. Entre les 58 activitats presentades en aquests dos dies, hi va haver la sessió divulgativa de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI, titulada Digitalització i ‘citizen science’ al CRAI de la Universitat de Barcelona, des d’on es va voler destacar el nostre compromís per promoure la digitalització del patrimoni documental conservat als CRAI biblioteques. Amb aquesta finalitat, es van exposar els principals objectius de la digitalització i els elements indispensables d’aquest procés, subratllant com el digital representa una oportunitat per reforçar la col·laboració entre institucions públiques i millorar la planificació de les activitats de recerca que en deriven.
També es va presentar el Transcriu-me!, projecte en el qual participa el CRAI, dirigit pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i exemple de citizen science. Per als que encara no el coneixeu, es tracta d’un portal on els fons patrimonials, difícilment interpretables per part dels sistemes òptics de reconeixement de caràcters, es transcriuen en línia per voluntaris. Forma part dels anomenats projectes de crowdsourcing, basats en la complicitat entre institucions i societat, que faciliten la tasca dels investigadors i acosten noves categories d’usuaris a la biblioteca universitària.
Si voleu llegir la nostra aportació al congrés i de pas practicar una mica d’italià, trobareu el document al Dipòsit Digital de la UB.
La Red de Bibliotecas Universitarias y Científicas Españolas (REBIUN) ha lanzado la nueva generación de su catálogo colectivo, que integra una innovadora solución tecnológica denominada ODA (Opac Discovery by Absys). El renovado catálogo cuenta con un diseño web moderno, responsivo y accesible que facilita la búsqueda a través de su eficiente tecnología. Este catálogo se erige como una de las soluciones más avanzadas en el sector bibliotecario, albergando registros bibliográficos de 76 bibliotecas universitarias, del CSIC, y otras instituciones como la Biblioteca Nacional de España.
El catálogo colectivo de REBIUN agrupa en una única plataforma todo el contenido de los catálogos de las bibliotecas que forman parte de la red. Gracias a la notable potencia de búsqueda de ODA sobre grandes volúmenes, quienes se acerquen al catálogo podrán descubrir la gran variedad de contenidos físicos, digitales y electrónicos a través de una experiencia de usuario unificada.
El nuevo catálogo colectivo de REBIUN ha sido diseñado con una visión a largo plazo, garantizando su estabilidad y evolución futura mediante el uso de tecnologías de bases de datos y arquitecturas de última generación. Presenta mejoras significativas en facetas, motor de sugerencias y ordenación por relevancia. Además, se ha implementado un diseño que incluye imágenes de las portadas de los libros, información contextual y contenidos complementarios sobre otros servicios de REBIUN. Se ha puesto especial énfasis en mejorar la usabilidad y accesibilidad, con un diseño responsivo, la implementación de filtros y utilidades para facilitar la navegación, y elementos gráficos y ayuda textual.
«Con esta nueva evolución e interfaz esperamos que el sistema siga dando sus funciones de recuperación de fondos de una manera más ágil y que muestre los resultados de una forma más clara y moderna para ayudar a los investigadores y bibliotecarios de las instituciones», destaca Jordi Pallarès, coordinador del Grupo de Catálogo de REBIUN. «Dentro del grupo de Catálogo Colectivo de REBIUN pensamos que las nuevas evoluciones que van a llegar gracias a esta renovación como la recolección por OAI también serán una mejora y un ahorro de trabajo para los departamentos técnicos».
Aquesta guia d’acció és una de les iniciatives relacionades amb l’objectiu del IV Plan Estratégico de REBIUN, que consisteix en impulsar la contribució de les biblioteques universitàries i científiques espanyoles als ODS de l’Agenda 2030.
L’elaboració d’aquesta guia és el resultat d’una reflexió comuna, basada en la lectura d’un compendi de documents i informes relacionats amb l’Agenda 2030 i els ODS, així com en una selecció d’iniciatives de biblioteques d’altres parts del món.
En aquesta anàlisi s’ha considerat que l’activitat de les biblioteques universitàries pot oferir un nou enfocament en, com a mínim, cinc àmbits:
El paper de les biblioteques en l’accés igualitari a l’educació superior: el conglomerat formació d’usuaris-alfabetització informacional-competències informàtiques i informacionals, relacionades amb la millora de la competència digital i l’increment de l’accés a les TIC.
La difusió i preservació del patrimoni bibliogràfic encaixant el patrimoni bibliogràfic en el concepte de patrimoni cultural que contempla l’Agenda 2030.
La contractació i adquisició de béns i serveis entorn al concepte de compra pública sostenible per a aquelles biblioteques al servei d’universitats i organismes de caràcter públic.
L’accés obert i els recursos educatius oberts en relació al concepte de l’existència d’un dret d’accés públic a la informació científica i acadèmica.
La cerca de fórmules per interessar els seus usuaris i usuàries per educar-se en el desenvolupament sostenible.
En una primera aproximació al marc general dels ODS, es va pensar que on més poden aportar les biblioteques universitàries és en la millora de l’educació, en la reducció de les desigualtats socials i en l’orientació de la revolució digital cap al desenvolupament sostenible.
Després d’un estudi més detallat, la guia concreta que les possibilitats reals de la contribució de les biblioteques universitàries als 17 ODS i les seves 169 fites han de centrar-se en una selecció de set que corresponen a cinc ODS, considerant que és en aquestes fites on més poden contribuir al desenvolupament sostenible, perquè estan directament relacionades amb la seva missió, les seves funcions i els recursos que gestionen.
Alhora, aprofitant la seva tasca estadística, REBIUN ha treballat per promoure uns indicadors que permetin mesurar i posar en valor la contribució de les biblioteques universitàries i científiques espanyoles al desenvolupament sostenible.
Això no impedeix que les biblioteques hagin de contribuir activament, i en la mesura de les seves possibilitats, als plans, projectes i iniciatives de les seves universitats i institucions en matèria d’Agenda 2030 i ODS.
El passat 10 de maig es va oferir una sessió virtual per presentar les novetats de l’Official RDA Toolkit per part del subgrup d’RDA de la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN).
La sessió, dirigida al personal catalogador, tenia com objectius informar dels principals canvis que s’han produït en la normativa de catalogació RDA respecte a l’anterior versió de 2010 (RDA toolkit original) i presentar experiències d’implementació de les RDA en l’entorn nacional.
Durant la sessió, coordinada per Almudena Cotoner, de la Universitat de les Illes Balears (UIB), es van donar presentar els materials i la documentació que ha preparat el subgrup d’RDA de REBIUN, que ha treballat des del 2017 amb la missió de difondre i facilitar la implementació d’aquesta normativa a les biblioteques REBIUN. Podeu consultar tot aquest material d’RDA al web de REBIUN.
A més, la sessió va comptar amb les experiències de diverses organitzacions sobre els seus plans per a implementar les RDA en les seves institucions. En primer lloc, es va presentar l’experiència del CSUC de la mà de de Joana Roig i Rosa Fabeiro (Cap de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI). En segon lloc, el cas d’implementació de la Universitat de Granada, amb la participació de Juan José Sánchez. Elena Navarro va presentar el cas de la Universitat de les Illes Balears i a continuació va ser el torn del cas de la Universidad de Cantabria representat per Noemí Cué. Finalment, Concha Yáñez va presentar el projecte al voltant del perfil de l’investigador desenvolupat a la Universidad Pontifícia de Comillas, amb la implementació del Perfil RDA per a autoritats elaborat pel mateix subgrup RDA de REBIUN.
Podeu consultar la gravació de la sessió al canal de YouTube de REBIUN.
El tema girava al voltant de la relació entre les eines i plataformes amb què es du a terme el tractament tècnic dels documents i les actuals eines de descoberta, com Cercabib, a través de les quals té lloc la recuperació d’informació.
El tret més rellevant del programa (del qual es va modificar l’ordre de les peces) és que totes eren inèdites. La primera part va oferir diverses peces del Manuscrit 1378 del CRAI Biblioteca de Fons Antic, Libro de sonatas de diferentes autores, un compendi de música de tecla de caràcter festiu que recull desenes de sonates originals i arranjaments d’autors contemporanis compilades per fra Joaquim de Jesús Maria i Josep (1778-1839), organista i compositor carmelità del convent de Sant Josep de Barcelona. D’aquest manuscrit, van sonar tres peces seves, dues d’anònimes i una de Carles Baguer (1768-1808), interpretades a l’orgue de l’església de Sant Felip Neri per Javier Artigas.
La segona part va estar dedicada a una selecció de peces inèdites de la Catedral de Barcelona i de l’església del Pi. La selecció i la seva transcripció va anar a càrrec de l’Arxiu Parroquial de l’església del Pi. De la Catedral es van interpretar dos motets —breus moments musicals—del mestre de capella d’aquesta institució Josep Picanyol (actiu entre 1711 i 1751), i dels seus successors, Josep Pujol (actiu entre 1738 i 1787) i Francesc Queralt (1740-1825). Del fons de Santa Maria del Pi vam poder escoltar dos motets anònims del segle XVIII. Aquesta segona part va ser polifònica i interpretada per músics professionals: un orgue positiu, dos violins, un violoncel, una soprano i un tenor.
El repertori ens va permetre abocar-nos durant una estona a la riquesa de la cultura musical barcelonina del set-cents, que va inspirar el nom del concert. Us recomanem el text explicatiu de Mercè Gras i de Lluís Bertran del programa que aprofundeix en el panorama musical de Barcelona d’aquest segle.
Van resultar molt encertades les presentacions de Pep Gorgori, musicòleg i periodista, que, gràcies als seus coneixements va oferir unes explicacions amenes i interessants.
Vegeu un recull de fotografies del concert fetes per la fotògrafa de la UB Xènia Fuentes.
Si voleu conèixer més detalls del concert, podeu veure la notícia de BTV amb alguns minuts de l’assaig i amb l’entrevista a Oriol Brugarolas (UB) i Antonio Ezquerro (CSIC), organitzadors de l’audició.
El concert es va emmarcar dins la celebració de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical dels dies 10, 11 i 12 de maig a la Facultat de Geografia i Història. Aquesta edició, amb el títol Música, patrimoni i església abans de la desamortització de 1836, a més d’aproximar-nos a aquest fons des de diferents perspectives, ens ha ofert nous plantejaments d’estudi i de comprensió de les pràctiques musicals del passat. Consulteu el programa complet.
Durant les Jornades hi va haver diferents intervencions directament relacionades amb el fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic:
Antonio Ezquerro Esteban (IMF-CSIC): Barcelona, Zaragoza y la Virgen del Pilar: libretos y textos impresos de música en la Universidad de Barcelona.
Glòria Ballús Casòliva (Investigadora freelance): Textos impresos sobre música i la seva presència manresana en el Fons Antic de la biblioteca del CRAI UB.
Neus Verger Arce (CRAI UB) i Oriol Brugarolas Bonet (UB): Noves possibilitats d’estudi dels llibrets de música a la Universitat de Barcelona: la configuració de circuits musicals urbans de la Barcelona del segle XVIII.
En aquesta darrera, es va presentar la col·lecció especials de Llibrets de música del CRAI i es va parlar sobre l’explotació de les dades que es troben al títol dels llibrets —entre altres, el motiu, l’espai celebratiu, la data i els responsables de les celebracions d’aquestes peces musicals—, que permeten configurar part del panorama musical de Barcelona als segles XVII i XVIII. L’extracció d’aquestes dades ha estat realitzada per l’alumne en pràctiques del Màster de l’ESMUC Francesco Orio al CRAI Biblioteca de Fons Antic.
Tant el concert com les Jornades han estat possibles gràcies al GEPAM (Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical, format pel CRAI Biblioteca de Fons Antic, el Departament de Música de la Facultat de Geografia i Història i la Institució Milà i Fontanals del CSIC), el Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, l’Arquebisbat de Barcelona, l’Arxiu Parroquial del Pi i l’ESMUC.
Us deixem un seguit de recursos audiovisuals sobre el concert i les Jornades:
Vídeo produït per Audiovisuals UB amb un resum del concert d’un minut
Entrevista de BTV a Oriol Brugarolas, professor de la Facultat de Geografia i Història de la UB i Antonio Ezquerro, de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, promotors del concert
Cartell i programa de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical
Aquest any, seguint amb amb l’esperit de cooperació i de difusió de la cultura que hem demostrat, el Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona torna a celebrar conjuntament la diada de Sant Jordi amb una institució cultural. Enguany ho hem fet amb la Fundació Lluís Domènech i Montaner. Des del CRAI hem volgut commemorar el centenari de l’arquitecte català en el marc de les actuacions per l’Any Domènech i Montaner impulsat per una taula constituïda per diverses institucions.
En anys anteriors hem compartit la diada de Sant Jordi i dia internacional del llibre amb l’Steinbeck Institute de la Universitat de Stanford, la Universitat de Ferrara, i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Avui compartim la diada amb la Fundació Lluis Domènech i Montaner amb una imatge de la qual hem dissenyat el punt de llibre que lliurem als nostres usuaris des dels taulells dels CRAI biblioteques per Sant Jordi.
Es llegeix a la seva pàgina web que Lluís Domènech i Montaner constitueix, en si mateix i en el conjunt de la seva obra, un dels exemples més paradigmàtics de l’esperit culte, progressista i creatiu del tombant de segle. La seva personalitat es projecta amb provat èxit dins una versió pluridisciplinària de participació social. Però és en l’arquitectura, veritable epicentre de la seva vida pública, on manifesta tota la seva capacitat tècnica i artística.
La Fundació neix amb la voluntat de recuperar, estudiar i difondre la personalitat i l’obra d’un dels personatges més decisius i emblemàtics de la segona meitat del segle XIX i del primer quart de segle XX, i el seu lloc web es crea com a plataforma col·laborativa, que fomenta la relació entre l’àmbit acadèmic, científic, professional i ciutadà, basat en el rigor i la claredat de la informació que es posa a lliure disposició del públic interessat. L’esperit de la Fundació va dirigit a exercir de forma voluntària, responsable, lliure, independent i solidària la seva tasca, en benefici del bé comú i l’interès social.
A nivell internacional, la Fundació vol difondre l’obra domenequiana com a paradigma i figura cabdal del Modernisme català, posant en relleu les connexions i complicitats amb els moviments culturals europeus de l’època.
Volem agrair especialment a la Sra. Maria Manadé Palau, secretària de la Fundació i antiga cap del CRAI Biblioteca de Belles Arts, la seva col·laboració per celebrar Sant Jordi conjuntament amb l’entitat que representa, la Fundació Lluís Domènech i Montaner.
Blog CRAI Universitat de Barcelona 