Per quart any consecutiu, el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona ha rebut la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya destinada a la catalogació del patrimoni bibliogràfic.

La tasca catalogadora s’ha dut a terme des del 10 de juny fins al 23 de desembre del 2025, amb un total de 553 hores. El seu responsable ha estat Lluís Segura Grifell, graduat en Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la mateixa facultat,  a més de bon coneixedor de la nostra col·lecció, atès que el 2023 i el 2024 també va ser contractat per a la mateixa subvenció.

En aquesta ocasió, s’ha continuat amb la catalogació de la col·lecció de fullets solts, tasca que es va començar en l’anterior convocatòria. Així, el 2025 se n’ha descrit un total de 804, distribuïts de la següent manera:

• 228 registres nous al CCUC (28,36%)
• 77 registres nous a la UB (9,58%)
• 499 nous exemplars (62,06%)

Tal com informàvem en la notícia sobre la subvenció del 2024, la col·lecció de fullets solts del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB consta d’un conjunt de 105 caixes amb impresos fonamentalment dels segles XVII, XVIII i dues primeres dècades del XIX, distribuïts segons una varietat de tipologies.

Al llarg del 2025 se n’han treballat les que detallem a continuació:

• Beatificacions i canonitzacions
  • Es tracta d’una varietat de documents, alguns emanats per la Sagrada Congregació dels Ritus,  principalment en llatí, i impresa majoritàriament durant el segle XVIII per la Stamparia Camerale sobre els processos de beatificació i canonització, i les celebracions corresponents, un cop s’han culminat.
• Documents pontificis
  • Majoritàriament, breus pontificis que tracten sobre diversos temes, com ara l’elecció d’un nou papa, la celebració de ritus i cerimònies i regulacions eclesiàstiques.
• Llibres prohibits
  • Es tracta principalment d’edictes promulgats pel Sant Ofici on es detallen els llibres prohibits in totum o bé que cal expurgar. Alguns van ser impresos en un paper blavós.

• Ordes religiosos (carmelites, caputxins, cartoixans, agustins, benedictins i trinitaris)
  • En aquestes caixes trobem impresos de continguts molt diversos. Una part són tesis acadèmiques elaborades als col·legis pertanyents als ordes, sobretot dels agustins, carmelites i benedictins. També s’hi conserven publicacions dels caputxins, com ara devocionaris. Pel que fa als trinitaris, s’han identificat sobretot actes dels capítols provincials.
• Cartes circulars
  • S’han descrit documents com ara edictes o cartes pastorals emesos majoritàriament per l’Arquebisbat de Barcelona durant els segles XVIII i XIX. Versen sobre diferents temes, i en destaquem tres: l’asil de migrants francesos, consells pastorals, i el contraban de tabac a Catalunya.  
• Exàmens del Seminari Conciliar de Barcelona
  • Fullets que expliquen quins continguts entren per a l’examen, les persones convocades per fer la prova i com es durà a terme. Destaquen els impresos del segle XIX, molts dels quals realitzats a la impremta de Tecla Pla.

Atesa la singularitat d’aquests impresos i donat que molts no constaven al CCUC, s’han establert unes pautes específiques per garantir-ne una descripció més homogènia i acurada.

Aquests documents inclouen els resums dels temes que, un o més alumnes alhora, havien d’exposar de forma oral, habitualment sobre teologia o filosofia. Impresos prèviament a la defensa oral, hi constava el lloc i el dia de l’esdeveniment per a aquelles persones que hi volien assistir. Durant la defensa, l’estudiant havia d’explicar el tema de la seva tesi davant d’un moderador, que solia ser el tutor, i aquest li podia fer preguntes, com si fos una espècie de debat, per comprovar el seu grau de coneixements.

Si observem la naturalesa d’aquests impresos, podem determinar que els autors són tant els estudiants com els tutors, identificats, respectivament, amb els termes de relació “respondens” i “praeses”. Als registres bibliogràfics, a part de les matèries pertinents, també s’hi ha afegit el descriptor de gènere-forma “Tesis i dissertacions acadèmiques (Fons Antic)”, i el segle corresponent. Igualment, figura l’encapçalament de l’entitat on s’havia de dur a terme la defensa, amb el terme de relació “institució d’acollida” i la ciutat en què es trobava, amb el de “lloc d’esdeveniment”.

Pel que fa al conjunt de fullets catalogats, es poden extreure dades sobre el segle, la llengua i el lloc de publicació, mostrades en els següents gràfics:

Com es pot veure, només hi ha un exemplar del segle XVI. Es tracta d’un sermó de Jerónimo Vital de Lobera y Soribes, imprès a Roma el 1593, sobre la festivitat de la Pentecosta.

De les poblacions estrangeres destaca sobretot Roma, on es van imprimir 128 dels fullets. De forma més curiosa, com a centres europeus perifèrics, han sortit un imprès de la ciutat italiana de Macerata, un discurs imprès a Frascati, i un altre de la ciutat francesa de Caòrs del segle XVII en el qual es prega per a la salut del rei Felip IV.

D’aquest apartat es pot destacar un imprès nou al CCUC en llengua catalana sobre unes ordenances de la Confraria de la Mare de Déu del Carme.

Finalment, com a exemplar més singular catalogat, assenyalem el discurs Praelusio ad publicas herbarum ostensiones habita in horto medico Romanae Sapientiae anno jubilaei MDCC, de Giovanni Battista Trionfetti, que fou director de l’Orto Botanico de Roma i professor a La Sapienza. Es troba relligat amb dos impresos romans de la mateixa època, i conté sis bonics gravats calcogràfics d’herbes medicinals.