El CRAI Biblioteca de Fons Antic ha pogut gaudir, un any més, de la subvenció per a la col·laboració en l’elaboració del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya.

La descripció de la totalitat de la nostra col·lecció és una prioritat, com apuntàvem a la notícia sobre la subvenció del 2022, així que l’impuls obtingut aquest any és un motiu de gran satisfacció per a nosaltres.

Us deixem amb un resum dels resultats assolits gràcies a la subvenció per al 2023 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La persona contractada per a aquesta tasca va ser Àngels Alorda, restauradora de professió, i titulada del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials (UB). Durant els seus estudis de màster va gaudir d’una beca de col·laboració al CRAI Fons Antic, al llarg de la qual vam poder comprovar el seu interès envers el llibre antic i la seva catalogació. Respecte a la subvenció, ha treballat a la biblioteca des de meitats de juliol fins a finals de desembre del 2023.

Pel que fa als documents descrits, s’ha continuat la catalogació de volums facticis, és a dir, volums on es troben més de dues obres relligades juntes. Calculem que a la nostra col·lecció representen més d’un 20 per cent dels exemplars -al voltant de 30.000 documents-, una part dels quals encara està pendent de ser catalogada.

Gràcies a la subvenció, i anàlogament a la del 2022, s’ha catalogat una mena de facticis particulars, els que es produïen a les biblioteques conventuals barcelonines per agrupar documents breus, generalment de la mateixa temàtica o gènere, i de cronologia sovint similar. Són sobretot sermons, oratoris, villancets, tesis i exercicis acadèmics, al·legacions jurídiques i relacions de successos, alguns únics per la seva condició d’efímers, i impresos majoritàriament entre el 1601 i el 1820.

Des d’un punt de vista numèric, s’ha catalogat un total de 1.300 documents, dels quals gairebé un 15 per cent encara no es trobava al CCUC, mentre que més d’un 10 per cent no figurava al catàleg de la UB. Per tant, una activitat important ha consistit en afegir registres d’exemplar, que inclouen la informació específica sobre el llibre com a objecte: enquadernació, estat de conservació i marques de propietat i d’ús, principalment.

Els gràfics mostren uns resultats molt similars als de l’any anterior, amb un predomini del castellà com a primera llengua, seguida del llatí; respecte a les ciutats on van ser produïts els documents, Barcelona se situa rotundament al capdavant seguida per Madrid i València. Des d’un punt de vista cronològic, el segle majoritari, amb més de 1.000 impresos, és el XVIII, i la descripció de 135 pertanyents al XVII representa una passa endavant cap a la identificació dels llibres d’aquest segle, que es troba en una fase força avançada.

Destaquem l’aparició d’una dona autora d’uns villancets, la religiosa carmelitana María Cecilia de Cristo (al segle, Coris y Ferrer), que podrem afegir al recurs Dones al Fons Antic UB. També enriquirà la col·lecció Llibrets de música, en què la nostra biblioteca actualment s’està concentrant, dins del context del Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical de la UB (GEPAM), que té com a objectiu difondre el ric fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Igualment, citem la troballa d’un interessant volum procedent del Convent de Santa Caterina de Barcelona, amb diversos documents del segle XVIII, alguns dels quals van ser impresos a Manila i a Mèxic i s’han integrat com a novetats al CCUC. Acuradament enquadernat, el títol al llom exhibeix el terme “Miscella[nea]” i les restes de la signatura topogràfica conventual.

Finalment, paral·lelament a la tasca catalogràfica, s’han identificat noms nous de persones i d’entitats, dels quals el personal del CRAI Biblioteca de Fons Antic o de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI elaborarà els registres d’autoritat en el futur; igualment, han aparegut nous descriptors temàtics.