El CSUC ha signat un acord transformatiu amb l’American Institute of Physics (AIP) perquè diferents universitats disposin d’un nombre determinat d’articles per publicar en accés obert en revistes de l’editorial. L’acord, que és vigent fins el 2025, manté l’accés a les revistes d’AIP i permet, a més, que les persones investigadores amb vincle amb alguna de les institucions que subscriuen l’acord puguin publicar en accés obert immediat els seus articles sense pagar costos de publicació o APC (Article Processing Charges).
L’acord no inclou la totalitat de les revistes publicades per AIP, sinó que s’aplica a una selecció determinada de revistes. A més, cal tenir en compte que el nombre d’articles coberts augmentarà cada any. Així, el 2023 comptarà amb 45 APC, mentre que el 2024 n’hi haurà 47 i el 2025, 48. Les universitats que s’han adherit a l’acord són la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Pots trobar més informació sobre l’acord transformatiu amb AIP a la fitxa de difusió i a l’espai de treball del Confluence. A la pàgina web del CSUC també hi trobaràs un apartat amb informació sobre la resta d’acords transformatius i de descompte que hi ha vigents per donar compliment a les directrius del programa Horitzó Europa 2020 d’Accés Obert.
Publicat al Blog TÀCTIC de la Unitat de Docència del CRAI
Durant el proper mes de juliol, el Campus Virtual s’actualitzarà a la versió de Moodle 4.x.Aquesta actualització portarà canvis estètics a la plataforma, que afectaran a la visualització dels elements dins de la interfície, i també d’altres que afectaran a eines incloses a les activitats dels cursos. A continuació, trobareu un resum dels canvis més importants:
L’activitat Zoom se simplificarà deixant només activa la versió 1.3 que és la més actualitzada i amb més funcionalitats. Per evitar confusions, el seu nom serà Zoom i NO Zoom 1.3.
Es desactivarà l’activitat Open Fòrum, ja què les seves funcionalitats també hi són disponibles en l’activitat estàndard Fòrum.
Les activitats del mòdul de tercers H5P es transformaran en la seva corresponent activitat estàndard de Moodle Contingut interactiu H5P, que disposa de les mateixes funcionalitats. Una vegada realitzada la transformació, es donarà de baixa l’activitat de tercers H5P.
Aquestes tres accions es duran a terme al Campus Virtualel dilluns 10 de juliol de 2023 (setmana en la qual ja ha acabat l’activitat docent), abans del canvi de la versió de Moodle (que serà el dia 13 de juliol de 2023).
Hi haurà també altres canvis:
Durant la setmana del 10 de juliol s’integrarà Teams com activitat. Això facilitarà la tasca d’incloure Teams en els cursos. Actualment hi ha professorat que ja fa servir aquesta eina, pel que el més adient és integrar-la dins dels cursos i, així, poder crear les sessions dins del marc de les assignatures. Un cop fet, el professorat podrà fer servir Teams o Zoom com a activitat per fer sessions de videoconferència.
El dia 14 de juliol es deshabilitarà la possibilitat de que el professorat canviï el tema en el seu curs. D’aquesta manera es farà servir el tema decidit per la UB (graus, màsters i altres). Això tindrà com a millora que l’alumne disposi de la mateixa aparença als cursos i que aquesta no canviï.
Des del CSIC s’acaba de publicar un llistat d’investigadores espanyoles i estrangeres que tenen perfil públic a Google Scholar i que treballen en institucions espanyoles. Aquest llistat, que inclou més de 8000 investigadores, classificades segons els indicadors dels seus perfils personals i públics al GS, actualitza i amplia el publicat al juny de 2022, que incloïa 5600 entrades. En aquesta edició hi ha les autores que tenen un índex h superior a 18.
Hi ha 5 investigadores amb un índex h més gran de 200 i 22 que superen el 100, fet que suposa un increment de més del 60% respecte a l’any passat. Encapçalen la llista les físiques de partícules Carmen García (IFISC), Judita Mamuzic (IFAE), María Moreno Llácer (IFISC), Carmen Albajar (Universitat Autònoma de Madrid) i Lara Lloret Iglesias (IFCA).
L’organització més representada és el CSIC (incloent-hi centres mixtos) amb 1092 perfils, en què destaquen INIA i IEO, antics OPIs ja integrats. És seguida per la Universitat Complutense de Madrid (461), la Universitat de Barcelona (357), la Universitat de Granada (314) i la Universitat de València (241). Altres centres de recerca ben representats són l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona o el CIEMAT. En total, el rànquing inclou investigadores de més de 900 organitzacions nacionals i estrangeres diferents.
El passat 10 de maig es va oferir una sessió virtual per presentar les novetats de l’Official RDA Toolkit per part del subgrup d’RDA de la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN).
La sessió, dirigida al personal catalogador, tenia com objectius informar dels principals canvis que s’han produït en la normativa de catalogació RDA respecte a l’anterior versió de 2010 (RDA toolkit original) i presentar experiències d’implementació de les RDA en l’entorn nacional.
Durant la sessió, coordinada per Almudena Cotoner, de la Universitat de les Illes Balears (UIB), es van donar presentar els materials i la documentació que ha preparat el subgrup d’RDA de REBIUN, que ha treballat des del 2017 amb la missió de difondre i facilitar la implementació d’aquesta normativa a les biblioteques REBIUN. Podeu consultar tot aquest material d’RDA al web de REBIUN.
A més, la sessió va comptar amb les experiències de diverses organitzacions sobre els seus plans per a implementar les RDA en les seves institucions. En primer lloc, es va presentar l’experiència del CSUC de la mà de de Joana Roig i Rosa Fabeiro (Cap de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI). En segon lloc, el cas d’implementació de la Universitat de Granada, amb la participació de Juan José Sánchez. Elena Navarro va presentar el cas de la Universitat de les Illes Balears i a continuació va ser el torn del cas de la Universidad de Cantabria representat per Noemí Cué. Finalment, Concha Yáñez va presentar el projecte al voltant del perfil de l’investigador desenvolupat a la Universidad Pontifícia de Comillas, amb la implementació del Perfil RDA per a autoritats elaborat pel mateix subgrup RDA de REBIUN.
Podeu consultar la gravació de la sessió al canal de YouTube de REBIUN.
El tema girava al voltant de la relació entre les eines i plataformes amb què es du a terme el tractament tècnic dels documents i les actuals eines de descoberta, com Cercabib, a través de les quals té lloc la recuperació d’informació.
El tret més rellevant del programa (del qual es va modificar l’ordre de les peces) és que totes eren inèdites. La primera part va oferir diverses peces del Manuscrit 1378 del CRAI Biblioteca de Fons Antic, Libro de sonatas de diferentes autores, un compendi de música de tecla de caràcter festiu que recull desenes de sonates originals i arranjaments d’autors contemporanis compilades per fra Joaquim de Jesús Maria i Josep (1778-1839), organista i compositor carmelità del convent de Sant Josep de Barcelona. D’aquest manuscrit, van sonar tres peces seves, dues d’anònimes i una de Carles Baguer (1768-1808), interpretades a l’orgue de l’església de Sant Felip Neri per Javier Artigas.
La segona part va estar dedicada a una selecció de peces inèdites de la Catedral de Barcelona i de l’església del Pi. La selecció i la seva transcripció va anar a càrrec de l’Arxiu Parroquial de l’església del Pi. De la Catedral es van interpretar dos motets —breus moments musicals—del mestre de capella d’aquesta institució Josep Picanyol (actiu entre 1711 i 1751), i dels seus successors, Josep Pujol (actiu entre 1738 i 1787) i Francesc Queralt (1740-1825). Del fons de Santa Maria del Pi vam poder escoltar dos motets anònims del segle XVIII. Aquesta segona part va ser polifònica i interpretada per músics professionals: un orgue positiu, dos violins, un violoncel, una soprano i un tenor.
El repertori ens va permetre abocar-nos durant una estona a la riquesa de la cultura musical barcelonina del set-cents, que va inspirar el nom del concert. Us recomanem el text explicatiu de Mercè Gras i de Lluís Bertran del programa que aprofundeix en el panorama musical de Barcelona d’aquest segle.
Van resultar molt encertades les presentacions de Pep Gorgori, musicòleg i periodista, que, gràcies als seus coneixements va oferir unes explicacions amenes i interessants.
Vegeu un recull de fotografies del concert fetes per la fotògrafa de la UB Xènia Fuentes.
Si voleu conèixer més detalls del concert, podeu veure la notícia de BTV amb alguns minuts de l’assaig i amb l’entrevista a Oriol Brugarolas (UB) i Antonio Ezquerro (CSIC), organitzadors de l’audició.
El concert es va emmarcar dins la celebració de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical dels dies 10, 11 i 12 de maig a la Facultat de Geografia i Història. Aquesta edició, amb el títol Música, patrimoni i església abans de la desamortització de 1836, a més d’aproximar-nos a aquest fons des de diferents perspectives, ens ha ofert nous plantejaments d’estudi i de comprensió de les pràctiques musicals del passat. Consulteu el programa complet.
Durant les Jornades hi va haver diferents intervencions directament relacionades amb el fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic:
Antonio Ezquerro Esteban (IMF-CSIC): Barcelona, Zaragoza y la Virgen del Pilar: libretos y textos impresos de música en la Universidad de Barcelona.
Glòria Ballús Casòliva (Investigadora freelance): Textos impresos sobre música i la seva presència manresana en el Fons Antic de la biblioteca del CRAI UB.
Neus Verger Arce (CRAI UB) i Oriol Brugarolas Bonet (UB): Noves possibilitats d’estudi dels llibrets de música a la Universitat de Barcelona: la configuració de circuits musicals urbans de la Barcelona del segle XVIII.
En aquesta darrera, es va presentar la col·lecció especials de Llibrets de música del CRAI i es va parlar sobre l’explotació de les dades que es troben al títol dels llibrets —entre altres, el motiu, l’espai celebratiu, la data i els responsables de les celebracions d’aquestes peces musicals—, que permeten configurar part del panorama musical de Barcelona als segles XVII i XVIII. L’extracció d’aquestes dades ha estat realitzada per l’alumne en pràctiques del Màster de l’ESMUC Francesco Orio al CRAI Biblioteca de Fons Antic.
Tant el concert com les Jornades han estat possibles gràcies al GEPAM (Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical, format pel CRAI Biblioteca de Fons Antic, el Departament de Música de la Facultat de Geografia i Història i la Institució Milà i Fontanals del CSIC), el Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, l’Arquebisbat de Barcelona, l’Arxiu Parroquial del Pi i l’ESMUC.
Us deixem un seguit de recursos audiovisuals sobre el concert i les Jornades:
Vídeo produït per Audiovisuals UB amb un resum del concert d’un minut
Entrevista de BTV a Oriol Brugarolas, professor de la Facultat de Geografia i Història de la UB i Antonio Ezquerro, de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, promotors del concert
Cartell i programa de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical
El Consell de Ministres ha aprovat aquest 3 de maig la primera Estratègia Nacional de Ciència Oberta (ENCA) per al període 2023-27, elaborada pel Ministeri de Ciència i Innovació i el Ministeri d’Universitats.
La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha destacat que aquesta Estratègia estableix l’accés obert als resultats de la recerca finançats amb fons públics, complint i desenvolupant la nova Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.
Per la seva banda, Joan Subirats ha ressaltat que un dels objectius de l’ENCA és diversificar els mecanismes de publicació i comunicació de resultats i donar suport a models no comercials que garanteixin la qualitat de les publicacions.
Les mesures contemplades en l’ENCA mobilitzaran un pressupost públic de 23,8 milions d’euros el 2023 i s’estima que es mantindrà aquesta inversió anual fins al 2027.
Aquests recursos estan destinats a enfortir la qualitat, la transparència i la reproductibilitat de l’activitat científica a Espanya, millorar la difusió entre el personal científic i la transferència a la societat i dissenyar les vies per les quals el nostre país respon als reptes que té la comunitat científica davant aquest nou paradigma global.
Objectius de l’Estratègia Nacional de Ciència Oberta
L’Estratègia Nacional de Ciència Oberta (ENCA) té quatre objectius estratègics. En primer lloc, garantir la existència d’infraestructures digitals interoperables prou robustes i ben articulades per absorbir l’impacte de la implementació d’una política nacional de ciència oberta i facilitar la seva integració en l’ecosistema internacional i en l’European Open Science Cloud (EOSC).
En segon lloc, està orientada a fomentar la gestió adequada de les dades de recerca generades pel sistema nacional d’R+D+I a través dels principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable) per augmentar la seva localització, accessibilitat, interoperabilitat i reutilització.
En tercer lloc, pretén implementar l’accés obert i gratuït per defecte a les publicacions i resultats científics finançats de forma directa o indirecta amb fons públics per a tota la ciutadania.
Finalment, estableix nous mecanismes d’avaluació de la recerca i un sistema d’incentius i reconeixements dirigits a impulsar les pràctiques de ciència oberta, així com capacitar a tot el personal (investigador, gestor, finançador, avaluador) per alinear el seu rendiment professional amb els principis de la ciència oberta.
L’Estratègia està alineada amb el conjunt de mesures i polítiques impulsades per la Unió Europea per avançar cap a un model de recerca basat en la publicació oberta dels resultats i dades de recerca.
A nivell europeu també s’està avançant per canviar l’avaluació del rendiment dels investigadors, passant d’un model que només té en compte indicadors quantitatius de publicació en revistes a un altre que tingui en compte també indicadors qualitatius i d’impacte social de la recerca.
Blog CRAI Universitat de Barcelona 