Durant els mesos de febrer, març i juliol van tenir lloc les activitats programades dins del projecte Intercanvi de coneixement, organitzat pel CSUC, on el personal de les biblioteques de les institucions participants van intercanviar coneixement i informació sobre serveis i projectes propis.
La primera edició d’aquest projecte, anomenat en el seu moment Quinzena de visites, va tenir lloc el juliol de 2019, però, per causa de la COVID-19 del 2020, no ha estat fins aquest 2024 que no ha pogut tenir lloc aquesta segona edició que ara ressenyem.
En total, de les 50 activitats ofertes, entre visites presencials i sessions en línia, 7 van ser organitzades pel CRAI de la UB, una de les quals, juntament amb la UAB. Entre totes les institucions, hi va haver 1.093 peticions, mentre que el nombre d’assistents, finalment, van ser de 399 persones, ja que les visites admetien un nombre limitat de participants. Finalment, només es va cancel·lar una visita i quatre van patir algun tipus de modificació.
Com en l’anterior ocasió, el CRAI de la UB va participar activament en totes les activitats, tant oferint sessions presencials o en línia com assistint a visites o exposicions d’altres biblioteques.
El dijous 1 de febrer s’ha donat el tret de sortida a la segona edició del programa d’intercanvi de coneixement entre totes les biblioteques del CSUC, biblioteques universitàries i la Biblioteca de Catalunya, i que organitza el Consorci.
La primera edició del projecte “Quinzena de visites” es va dur a terme el juliol del 2019 amb la intenció de convertir-se en un programa per incentivar l’intercanvi de coneixements i informació entre el personal bibliotecari de les diferents institucions del CSUC. El projecte va tenir una molt bona acollida, però l’esclat de la pandèmia de COVID-19 el 2020 va fer que l’organització no es replantegés una nova edició de visites fins aquest any.
És així com aquest febrer ha començat amb una nova tongada de visites que s’estendran també al març i al juliol. En total es faran més de 50 sessions i es preveu que hi participin més de 350 persones de totes les institucions que formen part del CSUC.
La quinzena de visites del 2024 es consolida amb el nom d’Intercanvi de coneixement, i segueix el mateix objectiu que la primera edició. És a dir, mostrar i compartir serveis i projectes propis a persones d’altres institucions.
El Grup d’Estadístiques de REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias Españolas) ha presentat les infografies “REBIUN en xifres 2023“, un recull de les principals dades destacades de l’activitat de les biblioteques integrades a la xarxa durant el 2023. Aquesta informació, ara disponible al repositori de REBIUN, està disponible en català, castellà, gallec i euskera.
Fa poques setmanes REBIUN va publicar també el seu anuari estadístic de 2022, una anàlisi exhaustiva de l’estat i el rendiment del sistema bibliotecari universitari a Espanya.
Després de fer una llegida més atenta, i passat el descans estival, a la LOSU (Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema Universitario), que va entrar en vigor a l’abril, voldria fer una breu reflexió sobre el paper i les funcions que la nova llei atorga a les biblioteques universitàries, en el cas de la Universitat de Barcelona al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI)[1].
Observo amb interès i optimisme que aquesta nova llei mencioni amb bastant detall dues funcions, la de conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic, per una banda, i per l’altra, el suport que es pot oferir a l’investigador, i de retruc a la nostra institució, a la ciència en obert. És molt d’agrair el paper de REBIUN en la concreció d’aquestes funcions i la mirada receptiva per part del Ministeri d’Universitats a incloure-les.
Aquestes funcions que es detallen no ens són alienes i, des de les biblioteques universitàries, ja les tenim assumides i treballant-hi des de fa anys en major o menor mesura. Però que es detallin amb bastant profunditat en aquesta llei és un fet que ens deixa en una bona posició de partida, sobretot de cara a la redacció dels nous estatuts que caldrà fer a moltes universitats.
Els dos articles concrets que fan referència a aquestes funcions són: l’article 21 sobre la conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic, i l’article 12 sobre el foment de la ciència oberta i ciència ciutadana.
Sobre l’article 12. Foment de la ciència oberta i la ciència ciutadana
La llei destaca, especialment, la funció de les universitats de promoure i contribuir activament a la ciència oberta, mitjançant l’accés obert a les publicacions científiques, dades, codis i metodologies per tal d’avançar en la innovació i investigació, i contribuir a l’objectiu de lliure circulació de coneixements científics i tecnològics. Seguidament, específica, en els diferents apartats de l’article, alguns punts que em semblen interessants i bastant definidors pel que fa als objectius i la filosofia de la llei.
La consideració del coneixement científic com a bé comú, que té moltes implicacions sobretot relacionades amb la filosofia de l’accés obert al coneixement i amb un relat amb el qual ens sentim identificades totes les biblioteques, sobretot les universitàries finançades amb diners públics.
L’obertura a la societat del coneixement científic: les biblioteques com a porta d’accés per a tota la ciutadania, als recursos d’informació, en paper i digitals.
També apareix destacat el paper d’assessor i formador de les biblioteques en els principis de l’accés obert i la ciència oberta, de cara a la seva comunitat universitària.
Paper de la societat i de les biblioteques en el foment de la ciència ciutadana, com un vector de col·laboració entre universitat i ciutadania per generar coneixement científic. Les biblioteques disposen d’espais i serveis que poden potenciar la innovació, el pensament crític i la creació de comunitat.
També menciona el paper de les biblioteques de contribuir a la transparència del sistema de comunicació científica.
A la llei també es detallen els diferents instruments que es tenen per fer possible el gran objectiu de la lliure circulació del coneixement científic:
Els repositoris institucionals i també temàtics acolliran una còpia de la versió final, de documents i dades, acceptada per publicar en accés obert i de forma simultània a la data de publicació.
També la creació d’altres infraestructures i plataformes tecnològiques institucionals o en col·laboració amb d’altres institucions de repositoris de dades de recerca que facilitin el lliure accés a les dades de recerca (dades obertes).
Aquestes dades de recerca seguiran els principis FAIR (fàcils de trobar, accessibles, interoperables i reutilitzables).
Aquestes fonts primàries (dades i document, etc.) seran utilitzades per validar i avaluar els resultats de la recerca publicats en accés obert, sempre que sigui possible.
Les agències de qualitat inclouran:
Com a criteri i requisit d’avaluació l’accés en obert dels resultats científics del personal docent i investigador.
Els repositoris institucionals com una font fiable per accedir a la documentació i garantir l’agilitat en els procediments d’avaluació.
La promoció de la transparència amb els acords de subscripció amb editorials científiques.
Ens sentim molt identificats amb tot el relat, tant amb els objectius subjacents com amb els instruments: des de les biblioteques ja fa temps, gairebé des dels inicis del moviment d’accés obert, que ens hem cregut, i així n’hem fet apologia, que l’accés obert facilita que la investigació finançada amb diners públics arribi a tothom sense barreres ni econòmiques ni legals.
A tall d’exemple:
Totes les universitats catalanes tenen el seu repositori institucional gestionat per les biblioteques; també tenim de forma consorciada un repositori de dades i una infraestructura que promociona la recerca en obert; i un observatori de l’accés obert de les universitats catalanes. En aquest apartat, cal remarcar, que la llei destaca una funció important i més innovadora: que els repositoris siguin fonts fiables per garantir els processos d’avaluació de la recerca.
Fem formació i ajudem els investigadors en la gestió de dades i altres processos relacionats amb la difusió del coneixement.
Només com un petit exemple de l’exercici de transparència del sistema de comunicació científica, aquest any i per primera vegada, hem publicat a la Memòria d’activitats del CRAI 2022 un annex on hi figura la despesa de la Universitat classificada per editors.
Diríem que moltes de les coses que es mencionen a la llei, les tenim i les fem, però caldrà aprofundir i millorar-ne l’organització i la gestió dels serveis que oferim, sobretot per poder atendre la demanda de tots els investigadors de la nostra universitat.
Sobre l’article 21. El patrimoni històric, artístic i cultural universitari i les biblioteques
Pel que fa a l’article 21, el que es refereix en general a la conservació i difusió del patrimoni, i que en el cas del CRAI se centraria en el patrimoni bibliogràfic i documental, és també una funció assumida i practicada, fins i tot es podria classificar com a més «tradicional», perquè està en l’essència de totes les biblioteques des de fa anys: facilitar l’accés i preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic per generar coneixement i democratitzar l’accés al saber científic i cultural.
En el nostre cas, que tenim uns fons bibliogràfics patrimonials molt importants, tant en nombre com en qualitat, diverses col·leccions especials úniques i dues biblioteques classificades com a patrimonials, aquesta funció mencionada en la llei, no fa més que reforçar i posar en valor, també dins el panorama espanyol, a aquelles universitats que tenen fons patrimonials de tot tipus i la voluntat de conservar-los i preservar-los per al futur.
Alguns aspectes a destacar:
La importància de l’establiment de sinergies entre les unitats de la Universitat que treballen i tenen en la seva missió la preservació de la memòria històrica, artística i cultural. Biblioteques, arxius i museus (sigles LAM en anglès) se solen classificar com a institucions de la memòria. En el cas de la nostra universitat, a més del CRAI, serien l’Oficina de l’Arxiu Històric i Patrimoni Documental i elsresponsables de les col·leccions del Museu Virtual sota la coordinació del vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals.
Pel que fa a la preservació i la conservació, en el cas de la nostra universitat, es disposa de dues infraestructures de suport que hi ajuden molt: el Centre de Digitalització de la UB (CEDI) que es dedica bàsicament a digitalitzar el patrimoni bibliogràfic i documental, i el Taller de Restauració que restaura i conserva llibre antic però també altres materials gràfics.
No es tracta només de preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic i documental que custodiem, sinó també de contribuir a la seva difusió mitjançant la catalogació de les seves col·leccions, les activitats culturals i exposicions, la cooperació amb d’altres entitats i la digitalització.
De cara a la difusió, també des de fa temps s’informa de la globalitat de les diferents col·leccions en el web del CRAI; es posen a disposició de la societat les reproduccions digitals d’una part del patrimoni bibliogràfic, sobretot mitjançant els servidors BiPaDi i la Memòria Digital de Catalunya, i la participació en diferents projectes europeus, com Europeana. Recentment també es pot cercar tot aquest material en una interfície específica al Cercabib.
Amb totes aquestes activitats ajudem la Universitat amb l’objectiu comú de fer accessible el patrimoni bibliogràfic i documental que custodiem, per tal de democratitzar l’accés al saber científic i cultural contingut en aquest patrimoni. Aquest és també l’esperit que es pot llegir a la llei.
I, per acabar, només l’última reflexió: encara que els objectius dels dos capítols de la llei puguin semblar molt diferents, un potser molt més enfocat al passat i de caire més «tradicional», que seria el que fa referència al patrimoni, i l’altre, el tema de ciència oberta i ciutadana, que no fa tant que ha aparegut en el nostre vocabulari habitual, s’observa que, en el fons, l’objectiu final en ambdós casos és el mateix: democratitzar l’accés al saber científic, identificant-lo com un bé comú que mereix ser preservat, difós i reutilitzat.
I aquesta, segons el meu punt de vista, és una de les funcions més importants i essencials, que dona sentit a la tasca de tots els qui treballem a les biblioteques, i en el cas de la Universitat, dels qui treballem al CRAI.
Judit Casals. Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona
A l’article, de gran interès per a les biblioteques universitàries catalanes, s’analitza l’evolució dels seus serveis durant el període 2018-2019 a partir de deu indicadors: usuaris potencials, nombre de biblioteques, visites, places de lectura, ordinadors per a usuaris, préstecs de documents, documents descarregats, assistents a formacions, cost d’adquisició en recursos d’informació en paper i digital, i, finalment, personal que hi treballa. Es detallen les actuacions i projectes més significatius durant el període analitzat i com a conclusió, es proposen cinc reptes de futur que les biblioteques universitàries haurien d’afrontar per poder mantenir un suport innovador i de qualitat a les seves institucions acadèmiques: suport a la docència en línia i als nous models docents, gestió dels llibres digitals i electrònics, recolzament als nous plans de lectura dels estudiants i professors, gestió de la transició de la comunicació científica cap a la ciència oberta i, per acabar, transformació dels espais de les biblioteques en laboratoris d’estudi i creació.
Al CRAI de la UB recollim els reptes i ja estem treballant per donar als nostres usuaris el suport innovador i de qualitat del que parla l’autor de l’article.