El Portal de la Recerca de Catalunya (PRC) ha posat en marxa una nova eina, en fase pilot, que permet localitzar expertesa científica i acadèmica de manera àgil i intuïtiva. Aquesta funcionalitat, accessible directament des del PRC, ofereix una interfície de cerca que facilita la identificació de personal investigador segons àrees de coneixement, paraules clau, institucions o altres criteris rellevants. L’eina s’ha desenvolupat en el marc del Pla de recuperació per a Europa (Next Generation EU), dins un projecte per a millorar la competitivitat del sistema de coneixement de Catalunya.
L’objectiu de l’eina és identificar la disciplina de recerca del personal investigador present al PRC amb deu o més publicacions. Per fer-ho, s’utilitzen les 250 disciplines reconegudes pel Journal Citations Reports. A més, l’eina ofereix fins a set paraules clau, o els termes més significatius en la seva recerca, obtingudes a partir de la informació disponible a ORCID, Open Alex i suggerides per intel·ligència artificial.
Els resultats de les cerques inclouen el nom de la persona investigadora, l’identificador ORCID, el nombre de publicacions al PRC amb l’enllaç corresponent, la filiació, la disciplina principal assignada i els termes clau associats a la seva recerca. La informació que hi ha ara a l’eina de cerca d’expertesa prové de les dades de la càrrega de novembre de 2024.
La passada setmana es va celebrar la primera trobada de revistes científiques catalanes diamant, a la Universitat de Barcelona, que va comptar amb l’assistència del CSUC. La trobada va servir per posar en comú diferents temes, reptes i oportunitats, com també la recerca de sinergies entre totes les institucions participants en la trobada (UB, UAB, EAPC, IEC, UPV, UJI, EAPC i CSUC).
Aquestes revistes proporcionen accés obert, lliure i gratuït als articles i la possibilitat de reutilitzar-los. Aquesta via no té cap cost per als autors, ja que les despeses de publicació són assumides per l’entitat editora, que acostuma a ser una universitat o una societat científica.
Les revistes diamant són uns dels continguts presents al Curs de ciència oberta de les universitats catalanes, que promou el CSUC conjuntament amb les universitats catalanes, i que té com a objectiu la creació d’una estratègia comuna per a l’impuls de la ciència oberta, tal com ja fan altres països que tenen la ciència oberta com a motor principal de difusió dels resultats d’investigació.
Les dades del Portal de la Recerca de Catalunya (PRC) que s’envien al catàleg de Dades obertes de la Generalitat també són accessibles des del portal de dades obertes del govern d’Espanya, i el portal europeu de dades. Aquesta integració de les dades al portal espanyol i europeu amplia l’abast de la informació sobre la recerca que es realitza a Catalunya, fomentant-ne la difusió i la reutilització.
El procés d’ingesta de les dades del PRC per part dels dos portals es va confirmar durant la formació “Los datos abiertos: un movimiento en expansión”, on es va remarcar la importància de compartir en obert la informació sobre la recerca.
Les dades es poden consultar als següents portals:
Les dades recollides, generades o utilitzades en un projecte de recerca són de gran importància per a la comunitat científica i pels òrgans gestors de la recerca. És per aquest motiu que la gestió de dades de recerca (Research Data Management, RDM) és essencial per al personal investigador de les universitats i centres de recerca de Catalunya. La gestió de dades de recerca inclou l’elaboració d’un pla de gestió de dades (Data Management Plan, DMP) i la publicació del conjunt de dades (datasets) en un repositori de dades de recerca.
Com ja es va fer l’any passat, el CSUC ha programat aquest 2025 sis formacions en línia grupals amb l’objectiu de formar els assistents en ciència oberta i RDM. La formació “Com fer un pla de gestió de dades amb l’eiNa DMP?” es realitzarà els mesos de març, maig i octubre. D’altra banda, la formació “Publicar dades de recerca amb el Repositori de Dades de Recerca” es desenvoluparà els mateixos mesos de març, maig i octubre, però una setmana més tard.
Les formacions estan destinades al personal investigador de les universitats i centres de recerca, i no cal inscriure’s prèviament. Al final de cada sessió hi haurà un espai reservat per al torn de preguntes i respostes. Podeu trobar les sessions a l’agenda del CSUC amb el contingut de les sessions i els enllaços per accedir a la retransmissió.
L’AGAUR recomana l’eiNa DMP per presentar plans de gestió de dades
En la darrera convocatòria dels ajuts postdoctorals Beatriu de Pinós, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha introduït una nova obligació per als beneficiaris: la presentació d’un Pla de Gestió de Dades (DMP). Aquest document s’haurà de lliurar juntament amb la memòria cientificotècnica de seguiment durant el 18è mes de contracte i haurà de comptar amb la signatura tant de la persona candidata a l’ajut com de la persona responsable del projecte.
El DMP haurà d’incloure informació detallada sobre:
Les dades recollides o generades durant el projecte.
Els estàndards i metodologies aplicades (formats, metadades, estructuració, etc.).
L’emmagatzematge, compartició i conservació a llarg termini de les dades.
Per facilitar-ne l’elaboració, l’AGAUR recomana especialment l’ús de l’eiNa DMP, desenvolupada pel CSUC. Aquesta eina permet estructurar i gestionar les dades de recerca de manera eficaç i d’acord amb les normatives vigents. No obstant això, es podran utilitzar altres formats adients per a cada projecte de recerca.
Aquesta mesura s’alinea amb l’estratègia catalana de ciència oberta, que promou la gestió de les dades de recerca segons els principis internacionals FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable). Així mateix, les entitats beneficiàries i els investigadors contractats hauran de proporcionar accés obert als articles científics generats en el marc del projecte mitjançant el dipòsit en repositoris institucionals o temàtics, simultàniament a la seva publicació.
La revista TIME ha elaborat un llistat de 13 coses que, segons la publicació, han millorat el món el 2023. Al llistat hi apareixen els acords transformatius per a la publicació en accés obert immediat d’articles, uns acords que han modificat (transformat) els acords tradicionals de subscripció i accés a les revistes de referència. Els acords transformatius permeten avançar gradualment cap a l’accés obert, un moviment que va a l’alça, tal com evidencien els més de 272.000 articles científics en accés obert publicats el 2023, davant els 233.000 del 2022 i els només 167.000 del 2021.
La revista TIME es fa ressò també d’una enquesta que l’editorial Wiley va fer a més de 600 persones investigadores i que constata l’auge de la publicació en obert entre la comunitat acadèmica i de recerca. L’enquesta apunta que el 2023 el 75% de les persones enquestades havia publicat articles d’accés obert en els últims tres anys, en comparació amb només el 44% que ho havia fet el 2021.
El CSUC, la CRUE i el CSIC tenen acords signats amb vuit editorials, que són Wiley, ScienceDirect, l’American Chemical Society, SpringerNature Journals, l’American Institute of Physics, IEE Xplore, la Royal Society of Chemistry i Emerald.
El Repositori de Dades de Recerca (RDR) és un repositori de dades federat i multidisciplinari per augmentar l’eficiència i la transparència de la recerca gràcies a una difusió ràpida dels datasets i de facilitar-ne la seva reutilització. Amb l’objectiu de donar a conèixer, d’estendre l’ús del repositori i de fer-lo accessible a la comunitat de recerca, s’han preparat una sèrie de recursos o material de difusió:
Vídeo explicatiu: què és l’RDR?
El vídeo explica quines són les característiques principals de l’RDR, així com els beneficis de publicar dades de recerca en aquest repositori. També es mostra en resum el seu funcionament, des del moment de registrar-se al repositori fins al procés de publicació d’un dataset.
El vídeo ha estat guionat des del CSUC i l’ha produït i locutat La Factoria de la UPF. El vídeo conté subtítols en català, castellà i anglès.
Infografies: quines funcionalitats té l’RDR?
S’han creat dues infografies que expliquen les característiques bàsiques de l’RDR, així com els beneficis de publicar dades de recerca en aquest repositori. Les dues infografies s’han publicat a RECERCAT i estan disponibles en tres idiomes: català, castellà i anglès. També són accessibles a través de la pàgina del Confluence de Difusió de l’RDR.
Checklist per publicar a l’RDR
Amb l’objectiu d’ajudar el personal investigador de les universitats catalanes i centres de recerca CERCA a publicar dades de recerca a l’RDR, s’ha elaborat una checklist que facilitarà aquesta tasca i els guiarà en tot el procés.
La “Checklist per publicar a l’RDR” és una eina dissenyada perquè el personal investigador pugui seguir el pas a pas del procés de dipòsit i publicació d’un dataset al repositori. El document llista els passos que cal seguir des de la preparació de les dades fins la seva publicació. Es tracta d’una eina basada en la “DataverseNO checklist and workflow“, publicada pel repositori de dades de recerca noruec DataverseNO.
La checklist està publicada a RECERCAT i està disponible en tres idiomes: català, castellà i anglès. També és accessible a través de la pàgina del Confluence de la Guia d’usuari de l’RDR.
Coincidint amb la Setmana Internacional de l’Accés Obert (Open Access Week), que se celebra del 23 al 29 d’octubre a tot el món, s’obre a Catalunya un nou portal web per promoure la ciència oberta i l’accés obert en el món acadèmic i de recerca. El nou web s’anomena CORA, i respon a les inicials en anglès de Catalan Open Research Area. Al seu logotip hi destaca una línia semicircular que simbolitza el paraigua de la ciència oberta a Catalunya.
CORA neix amb la voluntat de millorar el posicionament, la visibilitat i l’impacte de la recerca duta a terme a Catalunya, però també per donar compliment a les directrius europees de transparència. És per això que CORA dona accés, des d’un lloc únic, als diferents serveis de ciència oberta que proporciona el CSUC. Sota la marca i imatge de CORA hi ha ara mateix el Portal de la Recerca de Catalunya (PRC), el Repositori de Dades de Recerca (RDR), l’eiNa DMP per a l’elaboració de plans de gestió de dades, i Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). Més endavant s’englobaran a CORA altres repositoris que també afavoreixen l’accés obert i la visibilitat de continguts, com són el Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) i Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).
A més d’accés directe als portals que promouen l’accés obert en la recerca a Catalunya, CORA ofereix també informació sobre la ciència oberta a les universitats i centres de recerca al territori. El portal inclou, a més, un apartat amb informació sobre l’accés obert, dins el qual es detallen els acords transformatius per publicar en obert en editorials de referència, o un indicador que monitoritza el grau d’accés obert de les publicacions.
Complint amb la seva raó de ser, CORA dona visibilitat a l’actualitat sobre ciència oberta a Catalunya. Per fer-ho, el portal comparteix les activitats i notícies de ciència oberta que es publiquen des del CSUC, tant de notícies pròpies com d’altres institucions.
CORA es va començar a perfilar el 2021 per encàrrec de l’aleshores Secretaria d’Universitats i Recerca, i ha rebut el vistiplau del grup de suport a la recerca que coordina el CSUC perquè sortís a la llum després de treballar-hi els darrers mesos.
El disseny del portal CORA ha rebut el suport econòmic del Pla de Recuperació Next Generation, finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea (FEDER) com a part de la resposta de la Unió a la pandèmia de COVID-19 en el marc del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020.
Després de fer una llegida més atenta, i passat el descans estival, a la LOSU (Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema Universitario), que va entrar en vigor a l’abril, voldria fer una breu reflexió sobre el paper i les funcions que la nova llei atorga a les biblioteques universitàries, en el cas de la Universitat de Barcelona al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI)[1].
Observo amb interès i optimisme que aquesta nova llei mencioni amb bastant detall dues funcions, la de conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic, per una banda, i per l’altra, el suport que es pot oferir a l’investigador, i de retruc a la nostra institució, a la ciència en obert. És molt d’agrair el paper de REBIUN en la concreció d’aquestes funcions i la mirada receptiva per part del Ministeri d’Universitats a incloure-les.
Aquestes funcions que es detallen no ens són alienes i, des de les biblioteques universitàries, ja les tenim assumides i treballant-hi des de fa anys en major o menor mesura. Però que es detallin amb bastant profunditat en aquesta llei és un fet que ens deixa en una bona posició de partida, sobretot de cara a la redacció dels nous estatuts que caldrà fer a moltes universitats.
Els dos articles concrets que fan referència a aquestes funcions són: l’article 21 sobre la conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic, i l’article 12 sobre el foment de la ciència oberta i ciència ciutadana.
Sobre l’article 12. Foment de la ciència oberta i la ciència ciutadana
La llei destaca, especialment, la funció de les universitats de promoure i contribuir activament a la ciència oberta, mitjançant l’accés obert a les publicacions científiques, dades, codis i metodologies per tal d’avançar en la innovació i investigació, i contribuir a l’objectiu de lliure circulació de coneixements científics i tecnològics. Seguidament, específica, en els diferents apartats de l’article, alguns punts que em semblen interessants i bastant definidors pel que fa als objectius i la filosofia de la llei.
La consideració del coneixement científic com a bé comú, que té moltes implicacions sobretot relacionades amb la filosofia de l’accés obert al coneixement i amb un relat amb el qual ens sentim identificades totes les biblioteques, sobretot les universitàries finançades amb diners públics.
L’obertura a la societat del coneixement científic: les biblioteques com a porta d’accés per a tota la ciutadania, als recursos d’informació, en paper i digitals.
També apareix destacat el paper d’assessor i formador de les biblioteques en els principis de l’accés obert i la ciència oberta, de cara a la seva comunitat universitària.
Paper de la societat i de les biblioteques en el foment de la ciència ciutadana, com un vector de col·laboració entre universitat i ciutadania per generar coneixement científic. Les biblioteques disposen d’espais i serveis que poden potenciar la innovació, el pensament crític i la creació de comunitat.
També menciona el paper de les biblioteques de contribuir a la transparència del sistema de comunicació científica.
A la llei també es detallen els diferents instruments que es tenen per fer possible el gran objectiu de la lliure circulació del coneixement científic:
Els repositoris institucionals i també temàtics acolliran una còpia de la versió final, de documents i dades, acceptada per publicar en accés obert i de forma simultània a la data de publicació.
També la creació d’altres infraestructures i plataformes tecnològiques institucionals o en col·laboració amb d’altres institucions de repositoris de dades de recerca que facilitin el lliure accés a les dades de recerca (dades obertes).
Aquestes dades de recerca seguiran els principis FAIR (fàcils de trobar, accessibles, interoperables i reutilitzables).
Aquestes fonts primàries (dades i document, etc.) seran utilitzades per validar i avaluar els resultats de la recerca publicats en accés obert, sempre que sigui possible.
Les agències de qualitat inclouran:
Com a criteri i requisit d’avaluació l’accés en obert dels resultats científics del personal docent i investigador.
Els repositoris institucionals com una font fiable per accedir a la documentació i garantir l’agilitat en els procediments d’avaluació.
La promoció de la transparència amb els acords de subscripció amb editorials científiques.
Ens sentim molt identificats amb tot el relat, tant amb els objectius subjacents com amb els instruments: des de les biblioteques ja fa temps, gairebé des dels inicis del moviment d’accés obert, que ens hem cregut, i així n’hem fet apologia, que l’accés obert facilita que la investigació finançada amb diners públics arribi a tothom sense barreres ni econòmiques ni legals.
A tall d’exemple:
Totes les universitats catalanes tenen el seu repositori institucional gestionat per les biblioteques; també tenim de forma consorciada un repositori de dades i una infraestructura que promociona la recerca en obert; i un observatori de l’accés obert de les universitats catalanes. En aquest apartat, cal remarcar, que la llei destaca una funció important i més innovadora: que els repositoris siguin fonts fiables per garantir els processos d’avaluació de la recerca.
Fem formació i ajudem els investigadors en la gestió de dades i altres processos relacionats amb la difusió del coneixement.
Només com un petit exemple de l’exercici de transparència del sistema de comunicació científica, aquest any i per primera vegada, hem publicat a la Memòria d’activitats del CRAI 2022 un annex on hi figura la despesa de la Universitat classificada per editors.
Diríem que moltes de les coses que es mencionen a la llei, les tenim i les fem, però caldrà aprofundir i millorar-ne l’organització i la gestió dels serveis que oferim, sobretot per poder atendre la demanda de tots els investigadors de la nostra universitat.
Sobre l’article 21. El patrimoni històric, artístic i cultural universitari i les biblioteques
Pel que fa a l’article 21, el que es refereix en general a la conservació i difusió del patrimoni, i que en el cas del CRAI se centraria en el patrimoni bibliogràfic i documental, és també una funció assumida i practicada, fins i tot es podria classificar com a més «tradicional», perquè està en l’essència de totes les biblioteques des de fa anys: facilitar l’accés i preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic per generar coneixement i democratitzar l’accés al saber científic i cultural.
En el nostre cas, que tenim uns fons bibliogràfics patrimonials molt importants, tant en nombre com en qualitat, diverses col·leccions especials úniques i dues biblioteques classificades com a patrimonials, aquesta funció mencionada en la llei, no fa més que reforçar i posar en valor, també dins el panorama espanyol, a aquelles universitats que tenen fons patrimonials de tot tipus i la voluntat de conservar-los i preservar-los per al futur.
Alguns aspectes a destacar:
La importància de l’establiment de sinergies entre les unitats de la Universitat que treballen i tenen en la seva missió la preservació de la memòria històrica, artística i cultural. Biblioteques, arxius i museus (sigles LAM en anglès) se solen classificar com a institucions de la memòria. En el cas de la nostra universitat, a més del CRAI, serien l’Oficina de l’Arxiu Històric i Patrimoni Documental i elsresponsables de les col·leccions del Museu Virtual sota la coordinació del vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals.
Pel que fa a la preservació i la conservació, en el cas de la nostra universitat, es disposa de dues infraestructures de suport que hi ajuden molt: el Centre de Digitalització de la UB (CEDI) que es dedica bàsicament a digitalitzar el patrimoni bibliogràfic i documental, i el Taller de Restauració que restaura i conserva llibre antic però també altres materials gràfics.
No es tracta només de preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic i documental que custodiem, sinó també de contribuir a la seva difusió mitjançant la catalogació de les seves col·leccions, les activitats culturals i exposicions, la cooperació amb d’altres entitats i la digitalització.
De cara a la difusió, també des de fa temps s’informa de la globalitat de les diferents col·leccions en el web del CRAI; es posen a disposició de la societat les reproduccions digitals d’una part del patrimoni bibliogràfic, sobretot mitjançant els servidors BiPaDi i la Memòria Digital de Catalunya, i la participació en diferents projectes europeus, com Europeana. Recentment també es pot cercar tot aquest material en una interfície específica al Cercabib.
Amb totes aquestes activitats ajudem la Universitat amb l’objectiu comú de fer accessible el patrimoni bibliogràfic i documental que custodiem, per tal de democratitzar l’accés al saber científic i cultural contingut en aquest patrimoni. Aquest és també l’esperit que es pot llegir a la llei.
I, per acabar, només l’última reflexió: encara que els objectius dels dos capítols de la llei puguin semblar molt diferents, un potser molt més enfocat al passat i de caire més «tradicional», que seria el que fa referència al patrimoni, i l’altre, el tema de ciència oberta i ciutadana, que no fa tant que ha aparegut en el nostre vocabulari habitual, s’observa que, en el fons, l’objectiu final en ambdós casos és el mateix: democratitzar l’accés al saber científic, identificant-lo com un bé comú que mereix ser preservat, difós i reutilitzat.
I aquesta, segons el meu punt de vista, és una de les funcions més importants i essencials, que dona sentit a la tasca de tots els qui treballem a les biblioteques, i en el cas de la Universitat, dels qui treballem al CRAI.
Judit Casals. Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona
Blog CRAI Universitat de Barcelona 
